tag:blogger.com,1999:blog-65366381845447375222024-03-05T13:31:54.685+01:00Coses de la llengua, per Josep MilàJosep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.comBlogger51125tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-66626625181361548792013-11-01T08:00:00.000+01:002013-11-01T08:00:04.669+01:00Les 150 "frases absurdes"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
(1) <strong>La primera vegada que el vaig conèixer no duia ulleres</strong>.<br />
(2) <strong>La primera vegada que va perdre la virginitat tenia 15 anys</strong>.<br />
(3) <strong>Va ser un dels primers fundadors de l'empresa</strong>.<br />
(4) <strong>És el primer ordinador més potent d'Europa</strong>.<br />
(5) <strong>Aquesta és una premissa prèvia</strong>.<br />
(6) <strong>No hi havia cap precedent previ d'aquest fet</strong>.<br />
(7) <strong>Israel és l'únic i el màxim responsable de la desestabilització de la zona</strong>.<br />
(8)<strong> Li va regalar un llibre gratis</strong>.<br />
(9) <strong>Avui he après una cosa que no sabia</strong>.<br />
(10) <strong>Hi ha una gran diversitat d'ambients diferents</strong>.<br />
(11) <strong>Aquest plat es pot presentar de maneres molt diverses i molt diferents</strong>.<br />
(12) <strong>Em van regalar una cosa que tenia forma de cercle rodó</strong>.<br />
(13) <strong>Ho volen optimitzar d'una manera perfecta</strong>.<br />
(14) <strong>Tothom pensa així, excepte alguna excepció</strong>.<br />
(15) <strong>Hem rebut moltes respostes afirmatives en positiu</strong>.<br />
(16) <strong>El soci de la Penya Barcelonista de Parets és un soci bastant culé del tot</strong>.<br />
(17) <strong>El jugador s'ha precipitat massa a l'hora de xutar</strong>.<br />
(18) <strong>És un fals pseudotriomf</strong>.<br />
(19) <strong>Els de Moçambic han tingut una guerra civil entre ells</strong>.<br />
(20) <strong>Hem de comprar un antirepel·lent de mosquits</strong>.<br />
(21) <strong>Això pot provocar inesterilitat</strong>.<br />
(22) <strong>El president va arribar a la reunió quasi pels pèls</strong>.<br />
(23)<strong> Deixem-nos d'empirismes i anem a la realitat</strong>.<br />
(24) <strong>Jo tenia un amic meu que deia…</strong><br />
(25) <strong>El termòmetre marca 0 graus negatius</strong>.<br />
(26) <strong>Voldria expressar la meva trista opinió sobre la mort del meu amic</strong>.<br />
(27) <strong>Quan els pares se separen l'últim perjudicat és el nen</strong>.<br />
(28) <strong>La campanya contra l'ús del preservatiu de Joan Pau II</strong>.<br />
(29) <strong>T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir</strong>.<br />
(30) <strong>Va viatjar personalment a Madrid.</strong>(31) <strong>Ho vaig veure amb els meus propis ulls</strong>.<br />
(32) <strong>Es venen pisos sense entrada</strong>.<br />
(33) <strong>Els avions cauen perquè volen.</strong>(34) <strong>Va intentar suïcidar-se dues vegades</strong>.<br />
(35) <strong>No acaba de ploure</strong>.<br />
(36) <strong>Se m'ha espatllat l'aparell reproductor</strong>.<br />
(37) <strong>És una dona impenetrable</strong>.<br />
(38) <strong>Van agafar un taxi i van tenir un accident. —Què vols dir, un accident de trànsit?</strong> (TV3, "Ventdelplà", 27.12.2005).<br />
(39) <strong>Les autoatribucions que ells mateixos s'han autoassignat</strong> (Avui, 14.1.2006).<br />
(40) <strong>El preoperatori s'acostuma a fer abans de l'operació</strong> (Sentit a l'Oficina DKV de Barcelona, 3.2.2006).<br />
(41) <strong>El nou model de la xarxa d'autobusos servirà per començar a caminar cap a un concepte nou de mobilitat urbana</strong> (Avui, 3.2.2006).<br />
(42) <strong>Beure forma part dels seus hàbits habituals</strong> (Josep Cuní, TV3, "Els Matins", 26.4.2007).<br />
(43) <strong>El conveni dels cambrers és un dels convenis que estan molt per damunt d'altres convenis que estan per sota</strong> (TV3, "El Club", 23.5.2007).<br />
(44) <strong>Aquelles treballadores estaven sobreexplotades</strong> ("Canal Historia", 3.6.2007).<br />
(45) <strong>Lluitem en contra dels maltractaments indiscriminats</strong> (Carta a l'Avui, 15.6.2007).<br />
(46) <strong>És impensable pensar que...</strong> (TV3, 20.8.2007).<br />
(47) <strong>Els qui segueixen Vila-Matas hi trobaran el millor Vila-Matas de sempre</strong> (Màrius Serra, Catalunya Ràdio, 13.9.2007).<br />
(48) <strong>Avui dia és molt difícil comprar una vivenda en propietat</strong> (Carme Chacón, Catalunya Ràdio, 19.9.2007).<br />
(49) <strong>Serà difícil trobar una solució positiva</strong> (Jaume Roures, TV3, 20.9.2007).<br />
(50) <strong>Els resultats [de les anàlisis de l'aigua] trigaran ben bé una mica a arribar</strong> (Núria Bacardit, TV3, 23.9.2007).<br />
(51) <strong>El violador de la Vall d'Hebron ha estat acollit per una ONG no governamental</strong> (TV3, "El Club", 25.9.2007).<br />
(52) <strong>La bona feina de les persones que cada dia són a l'aula [...] és impagable</strong> (Un director general del Departament d'Educació, "Avui", 25.9.2007).<br />
(53) <strong>Rebem tantes trucades que la nostra centraleta treu literalment fum</strong> (Catalunya Ràdio, "L'ofici de viure", 27.9.2007).<br />
(54) <strong>L'actitud del David el pot conduir a l'autosuïcidi</strong> (TV3, "El Club", 28.9.2007).<br />
(55) <strong>Tenim països, com Alemanya, en els quals cada mes el govern dóna a les famílies 150 euros mensuals</strong> (Mar Jiménez, Avui, 30.9.2007).<br />
(56) <strong>L'increment de públic al Pavelló de la Penya ha sigut cap a dalt</strong> (President del DKV Joventut, Catalunya Ràdio, 8.10.2007).<br />
(57) <strong>L'anglès és molt fluix. Aquí tenim un nivell molt mínim</strong> (Un professor, Avui, 10.10.2007).<br />
(58) <strong>En alguns països la lluita per la supervivència és el pa de cada dia</strong> (Xavier Solà, Catalunya Ràdio, 28.10.2007).<br />
(59) <strong>És una situació supersurrealista</strong> (Sentit al Departament d'Educació, 30.10.2007).<br />
(60) <strong>Va intervenir evitant que no arribés la pilota al jugador</strong> (Barça TV, 30.10.2007).<br />
(61) <strong>El cadàver corresponia a un home d'uns 49 anys</strong> (TV3, "La zona fosca", 30.10.2007).<br />
(62) <strong>El temps farà un canvi de 360 graus</strong> (Francesc Mauri, Catalunya Ràdio, 20.11.2007).<br />
(63) <strong>El 55% dels pares tenen feina per arribar a final de mes</strong> (Júlia Otero, TV3, "No em ratllis!", 21.11.2007).<br />
(64) <strong>Després de l'incendi a l'hospital, tots els malalts estan bé de salut</strong> (Gerent de l'Hospital de Can Ruti, Catalunya Ràdio, 13.12.2007).<br />
(65) <strong>De participants, n'hi ha hagut més d'un miler i escaig</strong> (Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, 13.12.2007).<br />
(66) <strong>L'any 2000 aquesta soprano va obtenir el segon premi. El primer havia quedat desert</strong> (Programa de mà de l'Auditori de Barcelona, 21.12.2007).<br />
(67) <strong>La baixada de torxes d'aquest vespre-nit tindrà lloc a les set de la tarda</strong> (Francesc Mauri, TV3, 26.1.2008).<br />
(68) <strong>El senador McCain és un exveterà de Vietnam</strong> (Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, 30.1.2008).<br />
(69) <strong>El metge està sobresaturat</strong> (Catalunya Ràdio, 12.2.2008).<br />
(70) <strong>L'aigua té una importància molt important en l'elaboració del pa</strong> ("Tàpies variades", Catalunya Ràdio, 5.4.2008).<br />
(71) <strong>El procés de fusió de les dues caixes no ha reeixit amb èxit</strong> (RAC1, 30.3.2009).<br />
(72) <strong>Falta un dia perquè demà es posi en marxa el festival</strong> (RAC1, 2.4.2009).<br />
(73) <strong>Aquesta família es va exiliar a l'estranger</strong> (TV3, "Ventdelplà", 19.4.2009).<br />
(74) <strong>Deu anys després de la matança de l'Institut Columbine la venda d'armes s'ha disparat</strong> (RAC1, 20.4.2009).<br />
(75) <strong>Els nens nouvinguts, que no dominen el llenguatge, llògicament no formaran part de l'estadística</strong> (Membre del Consell Superior d'Avaluació, RAC1, 21.4.2009).<br />
(76) <strong>Salou estrena nou alcalde</strong> (Titular del diari gratuït "Què!", 23.4.2009).<br />
(77) <strong>Ens falten tres punts per aconseguir la salvació d'una forma matemàticament matemàtica</strong> (Entrenador del club de futbol Betis, RAC1, 26.4.2009).<br />
(78) <strong>Esgotaríem els adjectius qualificatius per descriure el que ahir es va veure al Santiago Bernabéu, però jo em quedo amb un per damunt de tots: "Personalitat"</strong> (Diari "Sport", 3.5.2009).<br />
(79) <strong>No hi ha gairebé ningú banyant-se dins l'aigua</strong> (Periodista de TV3, 3.5.2009).<br />
(80) <strong>Un home mata la seva sogra a Castelló mentre dormia</strong> (Diari "El Mundo", 17.5.2009).<br />
(81) <strong>Procurarem endinsar-nos dins aquesta sala d'espera</strong> (RAC1, 27.5.2009).<br />
(82) <strong>Sembla que aquest equip sempre està en crisi permanent</strong> (COPE, 1.6.2009).<br />
(83) <strong>La majoria dels menors que passen per la Fiscalia no tornen a reincidir</strong> (TV3, 1.6.2009).<br />
(84) <strong>Ja està bé de creure en aquesta falsa paròdia que és el bipartidisme</strong> (Raül Romeva, RAC1, 2.6.2009).<br />
(85) <strong>És un llibre que ja deu estar bastant exhaurit</strong> (Sentit en una biblioteca, 11.6.2009).<br />
(86) <strong>Hem d'aplicar mesures perquè aquest nen pugui avançar una mica cap endavant</strong> (Sentit al Departament d'Ensenyament, 3.7.2009).<br />
(87) <strong>Negociar una xifra és complicat però senzill</strong> (Miquel Iceta, RAC1, 14.7.2009).<br />
(88) <strong>Aquelles dues persones van col·laborar juntes</strong> (El matí de Catalunya Ràdio, 16.7.2009).<br />
(89) <strong>Nou intent per intentar resoldre la crisi d'Hondures</strong> (Telenotícies Migdia, TV3, 18.7.2009).<br />
(90) <strong>En això dels 420 euros d'ajuda, el govern hauria de ser més curós i més cuidadós</strong> (Tertúlia matinal a RAC1, 20.8.2009).<br />
(91) <strong>Albert Rivera demana que s'impedeixi la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt</strong> (Avui Digital, 31.8.2009).<br />
(92) <strong>Per tant, allà on aquestes condicions socials són menys òptimes és on cal posar-hi major esforç</strong> (Regidora del PSC de Sant Cugat, <em>Diari de Sant Cugat</em>, 10.9.2009).<br />
(93) <strong>Els metges de família estan totalment al costat d'intentar agilitzar, quan sigui possible, l'agilització de les baixes</strong> (Consellera de Salut, RAC1, 18.9.2009).<br />
(94) <strong>Un home mata la seva dona i després se suïcida a Vila-seca</strong> (<em>Avui digital</em>, 5.9.2009).<br />
(95) <strong>Un home mata la seva dona i després se suïcida a Alacant</strong> (<em>Avui digital</em>, 5.9.2009).<br />
(96) <strong>Un exfundador de l'"Elefant Blau" es presenta a les eleccions</strong> (<em>e-Notícies</em>, 8.10.2009).<br />
(97) <strong>"El que passa és que tu la sobreprotegeixes massa"</strong> (<em>Ventdelplà</em>, TV3, 20.10.2009).<br />
(98) <strong>Com acostuma a ser costum, aquesta persona arriba tard</strong> (Jordi Basté, RAC1, 20.10.2009).<br />
(99) <strong>Màrius Carol és l'autor que treu més llibres al mercat per minut quadrat</strong> (Jordi Basté, RAC1, 26.10.2009).<br />
(100) <strong>Seydou Keita signa el seu primer i únic hat-trick</strong> (Diari gratuït <em>Gol</em>, 26.10.2009).<br />
(101) <strong>Això ha passat fa tan sols molt poca estona</strong> ("Sport Club", Canal 33, 31.10.2009).<br />
(102) <strong>La reunificació alemanya ha costat aproximadament uns 1,5 milions d'euros</strong> ("Trenta minuts", TV3, 8.11.2009).<br />
(103) <strong>Es tracta d'un jugador que debuta per primera vegada</strong> (Radio Marca, 10.11.2009).<br />
(104) <strong>Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys enrere</strong> (RAC1, 5.1.2010).<br />
(105) <strong>S'han ultrapassat totes les previsions previstes</strong> ("TN Migdia", TV3, 17.1.2010).<br />
(106) <strong>Això és molt sa per a la salut</strong> (Guille Milkyway, músic, RAC1, 15.2.2010).<br />
(107) <strong>Aquest jugador té una tècnica molt perfecta</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 22.2.2010).<br />
(108) <strong>El màxim i únic responsable de l'eliminació sóc jo</strong> (Entrenador del Sevilla Fútbol Club, Diari esportiu, 17.3.2010).<br />
(109) <strong>Hem abusat en excés de l'ús dels possessius</strong> (Sentit al Departament d'Ensenyament, 19.3.2010).<br />
(110) <strong>El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar sobre els abusos comesos a l'aleshores cardenal Ratzinger a través de diverses cartes</strong> (Diari <em>ADN</em>, 26.3.2010).<br />
(111) <strong>La situació del riu està absolutament controladíssima</strong> (Alcalde de Lleida, RAC1, 4.5.2010)<br />
(112) <strong>M'aventuro a dir que el resultat d'aquest partit és imprevisible</strong> (Comentarista de BarçaTV, 30.5.2010)<br />
(113) <strong>El senyor Àngel Fernández va anunciar que no parlaria més. I no parla. És un home de paraula</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 12.6.2010)<br />
(114) <strong>Avui parlarem dels perills de viatjar amb el doctor…</strong> (RAC1, 27.7.2010)<br />
(115) <strong>És el responsable del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d'Interior</strong> (RAC1, 9.8.2010)<br />
(116) <strong>La paciència del Govern és infinita però s'està acabant</strong> (José Blanco, ministre de Foment, RAC1, 9.8.2010)<br />
(117) <strong>Amb l'arribada de Ronaldinho el Barça va pujar cap a dalt</strong> (Un jugador del Barça, TV3, 23.8.2010)<br />
(118) <strong>Qui guanyi s'endurà el títol mundial de campió del món</strong> (<em>Els matins</em>, TV3, 8.10.2010)<br />
(119) <strong>Fa uns dies enrere va aparèixer al diari...</strong> (Diari <em>Avui</em>, 1.11.2010)<br />
(120) <strong>Iniesta estrena casa nova</strong> (Diari gratuït <em>Gol</em>, 2.11.2010)<br />
(121) <strong>El litre de gasolina val 1 euro amb 30 centímetres de mitjana</strong> (RAC1, 4.3.2011)<br />
(122) <strong>La T10 d'una zona costarà 7 euros amb 85 centímetres</strong> (RAC1, 10.3.2011)<br />
(123) <strong>Fins ara aquests anys del tripartit han tingut una rendibilitat molt mínima</strong> (Joana Ortega, Diari <em>Ara</em>, 10.3.2011)<br />
(124) <strong>Al futbol hi ha un excés de testosterona masculina</strong> (Periodista del diari <em>Avui</em>, 23.5.2011)<br />
(125) <strong>Assassina una dona embarassada en una església i se suïcida</strong> (Diari gratuït <em>20 minutos</em>, 20.9.2011)<br />
(126) <strong>Quan el Barça ha arribat a Gijón l'ha rebut una gentada de gent</strong> (Barça TV, 2.10.2011)<br />
(127) <strong>No sé si són necessàries tantes retallades. I vull posar l'èmfasi en l'adverbi "tantes"</strong> (Josep Cuní, 8TV, 6.10.2011)<br />
(128) <strong>Ens va costar 10 euros cadascú per persona</strong> (Frase sentida al carrer, 17.10.2011)<br />
(129) <strong>Moltes mares van veure les fotografies i van quedar una mica horroritzades</strong> (<em>El PuntAvui</em>, 23.10.2011)<br />
(130) <strong>La publicitat té una força molt forta</strong> (Canal 33, 29.1.2012)<br />
(131) <strong>Em sembla una falta d'ètica profunda</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 10.2.2012)<br />
(132) <strong>Es modificaran només alguns punts puntuals</strong> (RAC1, 13.2.2012)<br />
(133) <strong>Aquest senyor és molt multimilionari</strong> (8TV, 17.2.2012)<br />
(134) <strong>Al Raval es parlen més de 46 llengües</strong> (Diari gratuït <em>Què</em>, 2.3.2012)<br />
(135) <strong>El 70,2% dels alumnes elegeix cursar voluntàriament Religió catòlica</strong> (<em>Boletín de Magisnet</em>, 14.3.2012)<br />
(136) <strong>Amb Messi s'han acabat els adjectius. Només n'hi ha un: un geni</strong> (Jordi Basté, RAC1, 21.3.2012)<br />
(137) <strong>I és molt possible que la taca es dilueixi...</strong> (<em>ElPuntAvui</em>, 26.3.2012)<br />
(138) <strong>Hi ha gent que sempre està dibuixant permanentment</strong> (RAC1, 4.4.2012)<br />
(139) <strong>"Guanyar sempre és meravellós"</strong> (Entrenador del club de futbol Atlético de Madrid, <em>La Razón</em>, 10.5.2012)<br />
(140) <strong>Cesc té un discurs clar que fuig de tòpics i de llocs comuns</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 17.5.2012)<br />
(141) <strong>El PP podria haver fet una oposició frontal en contra</strong> (Francesc Homs, RAC1, 31.5.2012)<br />
(142) <strong>"Surt la Merkel i diu: <em>«España es nuestra aliada. Los tratados se pueden modificar...»</em>"</strong> (José Antich, "8 al dia", 8TV, 31.5.2012)<br />
(143) <strong>A San Juan de Puerto Rico encara hi ha carrers asfaltats amb llambordes</strong> (RAC1, 10.6.2012)<br />
(144) <strong>L'assemblea ordinària ja té data: 22 o 23 de setembre</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 12.7.2012)<br />
(145) <strong>Aviat farà gairebé dos anys que...</strong> (<em>TN Migdia</em>, TV3, 9.9.2012)<br />
(146) <strong>La cerimònia nupcial es va celebrar a les 5 de la tarda. Una vegada consumat el matrimoni vam anar als jardins...</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 1.10.2012)<br />
(147) <strong>És allò de si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya vindrà a Mahoma</strong> (<em>ElPuntAvui</em>, 10.11.2012)<br />
(148) <strong>Demanem disculpes als qui van llançar pilotes de goma</strong> (8TV, 21.11.2012)<br />
(149) <strong>Equivocar-se és de savis</strong> (Diari gratuït <em>20 minutos</em>, 23.11.2012)<br />
(150) <strong>Hem de gestionar una situació molt paupèrrima</strong> (Francesc Homs, RAC1, 28.11.2012)<br />
<br />
<strong>Comentaris a les frases</strong><br />
<br />
És evident que les situacions que descriuen les frases <strong>(1)</strong> i <strong>(2)</strong> només poden esdevenir-se una sola vegada.<br />
<br />
Com en les dues frases anteriors, l'ús de l'adjectiu "primer" a <strong>(3)</strong> i a <strong>(4)</strong> és absurd.<br />
<br />
L'adjectiu "previ" de les frases <strong>(5)</strong> i <strong>(6)</strong>, aplicat a "premissa" i a "precedent", és innecessari.<br />
<br />
A la frase <strong>(7)</strong> els adjectius "únic" i "màxim" són incompatibles.<br />
<br />
Les frases <strong>(8)</strong> i <strong>(9)</strong> són també exemples clars d'absurditat. "Regalar" ja duu implícit el concepte de gratuïtat. De la mateixa manera, ningú no pot aprendre coses que ja sap.<br />
<br />
Les frases <strong>(10)</strong> i <strong>(11)</strong> semblen calcades. La parella "divers - diferent" fa que esdevinguin ridícules.<br />
<br />
Passa el mateix amb "cercle rodó" <strong>(12)</strong>, "optimitzar - perfecta" <strong>(13)</strong>, "excepte - excepció" <strong>(14)</strong> i "afirmatives en positiu" <strong>(15)</strong>.<br />
<br />
A la frase <strong>(16)</strong> hi ha una incompatibilitat evident entre "bastant" i "del tot".<br />
<br />
<strong>(17)</strong> "Precipitar-se" ja comporta la idea d'excés. Per tant, l'adverbi "massa" hi és del tot innecessari.<br />
<br />
<strong>(18)</strong> "Pseudo-" és un prefix grec que significa precisament "fals". La frase correcta seria, doncs, "és un fals triomf" o bé "és un pseudotriomf".<br />
<br />
<strong>(19)</strong> Una guerra civil és, per definició, una guerra interna entre els ciutadans d'un mateix país o d'un mateix estat dividits en bàndols. L'expressió "entre ells" és, doncs, totalment innecessària.<br />
<br />
A les frases <strong>(20)</strong> i <strong>(21)</strong> els prefixos "anti" i "in" fan que el significat sigui just el contrari del que es pretén afirmar.<br />
<br />
<strong>(22)</strong> Aquí l'ús de l'adverbi "quasi" hi és totalment sobrer.<br />
<br />
<strong>(23)</strong> "Empirisme" és precisament un mètode o sistema basat en la pràctica o l'experiència i, per tant, en la realitat.<br />
<br />
<strong>(24)</strong> La presència del subjecte "jo" fa totalment absurd l'adjectiu "meu". Les dues possibilitats correctes serien "Jo tenia un amic que deia..." o bé "Un amic meu deia…".<br />
<br />
<strong>(25)</strong> El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant.<br />
<br />
<strong>(26)</strong> Vaig llegir aquesta frase en una carta al director del diari "Avui". El lector volia manifestar la seva tristesa per la mort de l'amic, però li va sortir una frase més aviat còmica.<br />
<br />
<strong>(27)</strong> La separació dels pares és generalment perjudicial per a algú. En aquesta frase potser es volia indicar que el nen rebrà les últimes conseqüències d'aquesta situació, però probablement en serà el "primer" perjudicat.<br />
<br />
<strong>(28)</strong> En matemàtiques, l'ordre dels factors no altera el producte. En llengua, l'ordre dels mots en una frase pot alterar significativament el producte. En aquesta frase el sentit comú ens diu que l'ordre correcte dels mots seria: "La campanya de Joan Pau II contra l'ús del preservatiu." La segona interpretació semblaria més aviat una irreverència.<br />
<br />
<strong>(29)</strong> Aquesta frase significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho vull repetir".<br />
<br />
<strong>(30)</strong> Quan algú viatja ho fa ell mateix en persona. De fet, la presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge, pel motiu que sigui, era realment important i requeria la presència d'aquella persona.<br />
<br />
<strong>(31)</strong> Aquest fenomen de reforç del significat es dóna també en aquesta frase. Quan algú veu alguna cosa, pot dir simplement "ho veig". És evident que ho veu amb els ulls, però pot reforçar aquesta expressió amb "els <em>meus</em> ulls" o, més encara, "amb els meus <em>propis</em> ulls", sense que aquests nous elements intensificadors en modifiquin el significat bàsic.<br />
<br />
<strong>(32)</strong> En els anuncis d'ofertes immobiliàries de fa uns quants anys era habitual l'expressió: "Pisos sense entrada". Tothom n'entenia el significat, però algú amb sentit de l'humor podria preguntar: "I per on s'hi entra?"<br />
<br />
<strong>(33)</strong> Dec aquesta frase al gran corrector Bartomeu Bardagí, amb qui vaig tenir el privilegi de treballar uns quants anys a la Gran Enciclopèdia Catalana. La gràcia d'aquesta frase està a jugar amb els dos significats de la forma "volen".<br />
<br />
<strong>(34)</strong> Podem analitzar aquesta frase de dues maneres diferents. Una primera anàlisi, la més lògica, consisteix a preguntar: "Quantes vegades ho va intentar?". La resposta és: "Dues vegades". Però hi ha una segona anàlisi, possible però absurda, que consisteix a preguntar: "Què va intentar?". En aquest cas la resposta seria: "Suïcidar-se dues vegades". Evidentment, això no ho aconseguirà mai ningú per més intents que faci.<br />
<br />
<strong>(35)</strong> Aquesta frase admet també dues possibilitats d'interpretació. Quan pronunciem aquesta frase, què volem dir exactament? Que fa molta estona que plou o que en aquests moments encara no plou?<br />
<br />
Les frases <strong>(36)</strong> i <strong>(37)</strong> tenen el seu petit punt de malícia, que de tant en tant també va bé. A (36) la interpretació més habitual es refereix a l'àmbit de l'electrònica, però també es podria referir a l'àmbit anatòmic. Passa el mateix a (37), en què l'adjectiu es pot referir tant a la psicologia com a la fisiologia. I no en parlem més.<br />
<br />
<strong>(38)</strong> Quan una persona agafa un taxi i té un accident, acostuma a tenir el que s'anomena "accident de trànsit".<br />
<br />
<strong>(39)</strong> Aquí hi sobren tots els "autos". Caldria dir, simplement, "les atribucions que ells mateixos s'han assignat".<br />
<br />
<strong>(40)</strong> L'ordre dels mots fa que la frase esdevingui absurda. En aquest cas l'ordre normal seria: "Abans de l'operació s'acostuma a fer el que en diem preoperatori."<br />
<br />
<strong>(41)</strong> Parlant d'un model d'autobusos, no sembla apropiat fer servir el verb "caminar".<br />
<br />
<strong>(42)</strong> És evident que aquesta frase conté una redundància. Tots els hàbits són habituals.<br />
<br />
<strong>(43)</strong> Si els convenis de què es parla estan per damunt, no cal especificar que els altres estan per sota.<br />
<br />
<strong>(44)</strong> Si una persona està explotada en la seva feina, el prefix "sobre" és innecessari, ja que no intensifica aquesta explotació. El concepte d'"explotació" ja comporta un excés. Tan absurd és dir que algú està sobreexplotat com dir que està subexplotat.<br />
<br />
<strong>(45)</strong> Després de llegir aquesta frase, la pregunta que podem fer és: "Hi ha maltractaments discriminats?" Sembla que l'expressió correcta seria simplement: "Lluitem en contra dels maltractaments."<br />
<br />
<strong>(46)</strong> La frase ens corrobora que és metafísicament impossible pensar una cosa que és impensable.<br />
<br />
<strong>(47)</strong> Aquí les formes "millor" i "sempre" són incompatibles.<br />
<br />
<strong>(48)</strong> És evident que, quan algú compra una cosa, aquesta passa a ser de la seva "propietat".<br />
<br />
<strong>(49)</strong> Les solucions o són positives o no són solucions. Dit amb altres paraules: no hi ha "solucions negatives".<br />
<br />
<strong>(50)</strong> La forma "ben bé" demana un termini temporal bastant més llarg que "una mica".<br />
<br />
<strong>(51)</strong> Les lletres NG d'aquesta sigla signifiquen precisament "no governamental".<br />
<br />
<strong>(52)</strong> En aquesta frase l'adjectiu "impagable" significa "de valor incalculable". Però en temps de crisi econòmica també és possible l'altre significat: "que no es pot pagar". És evident que el director general es referia a la primera accepció. Esperem no haver d'arribar mai a la segona.<br />
<br />
<strong>(53)</strong> L'adverbi "literalment" significa "al peu de la lletra, realment, efectivament". No crec que els de la centraleta s'haguessin vist obligats a fer servir un extintor.<br />
<br />
<strong>(54)</strong> "Autosuïcidi" és el paradigma d'un mot absurd.<br />
<br />
<strong>(55)</strong> És obvi que, si alguna una cosa es rep cada mes, es rep mensualment.<br />
<br />
<strong>(56)</strong> És evident que un increment no pot ser mai negatiu, és a dir, sempre ha de ser "cap a dalt".<br />
<br />
<strong>(57)</strong> "Mínim" és un adjectiu en grau superlatiu que, com a tal, no admet modificadors quantitatius. Així, no podem dir "poc mínim" o "bastant mínim". La forma correcta en aquest cas seria "molt baix" o "baixíssim" o "molt pobre"...<br />
<br />
<strong>(58)</strong> De vegades diem o escrivim frases que inclouen expressions d'ús habitual però que poden esdevenir totalment inadequades en el context en què apareixen. És el cas d'aquesta frase, en què es parla de "la lluita per la supervivència" i, per tant, de la fam. Aquí, doncs, és totalment improcedent i fins i tot ofensiu fer servir una expressió com "el pa de cada dia".<br />
<br />
<strong>(59)</strong> L'adjectiu "surrealista" prové del francès <em>surréaliste</em>, que inclou el prefix sur. Contràriament a una interpretació bastant estesa, aquest prefix no significa "sota" sinó "sobre", de manera que el moviment surrealista, anomenat també "superrealista" o "suprarealista", no es refereix a una idea d'inferioritat sinó de superioritat. És per això que aquesta frase designa pròpiament una situació que està "doblement" per damunt de la realitat.<br />
<br />
<strong>(60)</strong> Malgrat el que es pugui deduir d'una lectura ràpida de la frase, el que diu realment és que la pilota va arribar al jugador.<br />
<br />
<strong>(61)</strong> Si ens referim a l'edat d'una persona desconeguda, acostumem a arrodonir entorn del número 0 o del número 5. És curiós , doncs, que algú s'atreveixi a precisar que la persona tenia"uns 49 anys".<br />
<br />
<strong>(62)</strong> Quan fem mitja volta o quan volem significar que una situació ha canviat del tot, afirmem que s'ha produït un gir de 180 graus (º). Si el gir és de 360º vol dir que hem fet una volta sencera i que tornem a estar en el punt inicial. En aquesta frase, tot fa pensar que es referia a un canvi de 180º.<br />
<br />
<strong>(63)</strong> Aquí tornem a veure una mostra de frase ambigua. És una frase que admet dues interpretacions, però que en aquest cas són diametralment oposades. En català, l'expressió "tenir feina" pot significar tant que la persona està ocupada laboralment i que, per tant, potser no té gaires problemes econòmics, com justament el contrari: que té dificultats per arribar a final de mes. Pel context de la frase hem de deduir que aquí la interpretació correcta és la segona.<br />
<br />
<strong>(64)</strong> Aquesta frase ens dóna la solució per reduir la despesa sanitària i millorar la qualitat de vida: cremar tots els hospitals.<br />
<br />
<strong>(65)</strong> "Escaig" significa una fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó. Generalment va precedit de la conjunció <em>i</em>. Molts parlants encara es resisteixen a utilitzar aquest mot i continuen emprant el barbarisme "i pico". En aquesta frase les formes correctes són "més d'un miler" o bé "un miler i escaig", però no totes dues alhora.<br />
<br />
<strong>(66)</strong> Vaig quedar molt sorprès quan vaig llegir això en un programa de mà de l'Auditori de Barcelona. De seguida em vaig preguntar si la soprano en qüestió ja l'havia llegit o, pitjor encara, si ella mateixa havia aportat aquesta informació com a "mèrit" en el seu currículum artístic. Quedar segon en un premi no és cap demèrit, però si hi afegeixen que el primer ha quedat desert significa que la soprano no va acabar de convèncer el jurat, i això no diu gaire a favor d'ella.<br />
<br />
<strong>(67)</strong> En aquesta frase el meteoròleg de TV3 es va fer un petit embolic amb el significat dels mots "tarda", "vespre" i "nit". Si l'esdeveniment s'havia de produir a les 19.00 hores d'un dia d'hivern (26 de gener), les denominacions "tarda" i "nit" havien de deixar pas a la més apropiada: "vespre". En conseqüència, la forma correcta és: "La baixada de torxes tindrà lloc a les set del vespre."<br />
<br />
<strong>(68)</strong> Ser "veterà" d'una guerra vol dir que l'individu en qüestió hi va participar com a combatent i que avui dia ja està retirat d'aquesta activitat militar. L'expressió "exveterà" no té cap sentit. Si aquest soldat veterà ja és mort, caldria dir que "era (o va ser) un veterà de Vietnam". Si encara és viu, la forma correcta és "El senador McCain és un veterà de Vietnam".<br />
<br />
<strong>(69)</strong> Si una persona està saturada a causa de la feina vol dir que ja no pot més, que ja en té prou, que ja ha arribat al límit. Per tant, l'expressió "sobresaturat" és absurda, perquè afegeix un plus innecessari a la forma original. Val a dir, tanmateix, que aquest terme és habitual en física per referir-se a una solució que conté una quantitat del cos dissolt superior a la necessària per saturar-la. En el context de la frase, però, la forma correcta és "El metge està saturat".<br />
<br />
<strong>(70)</strong> L'absurditat d'aquesta frase ja és prou evident. La forma correcta seria "L'aigua té una gran importància en l'elaboració del pa" o bé "L'aigua és molt important en l'elaboració del pa". Aquesta mena de frases es produeixen sobretot en el llenguatge oral, que és més espontani i no admet marxa enrere per corregir. En el llenguatge escrit és molt improbable trobar frases com aquesta.<br />
<br />
<strong>(71)</strong> "Reeixir" significa precisament "tenir èxit en alguna cosa", "triomfar". El 1966 es va publicar la versió catalana d'un llibre de l'escriptor francès Michel Quoist que duia per títol Reeixir. A partir d'aquí aquest verb va fer fortuna, sobretot en els medis confessionals, fins al punt que per a algunes persones va esdevenir un autèntic lema de vida. La forma correcta de la frase és, doncs, "El procés de fusió de les dues caixes no ha reeixit" o "... no ha tingut èxit".<br />
<br />
<strong>(72)</strong> Com a la frase (70), aquesta admet dues solucions: "Falta un dia perquè es posi en marxa el festival" o bé "Demà es posarà en marxa el festival".<br />
<br />
<strong>(73)</strong> "Exiliar-se" vol dir precisament anar-se'n a viure a l'estranger, generalment en contra de la voluntat pròpia i per motius polítics. La forma correcta és, doncs, "Aquesta família es va exiliar".<br />
<br />
<strong>(74)</strong> "Armes i "disparar" pertanyen al mateix camp semàntic, és a dir, al mateix grup de significats, però en aquesta frase el que es dispara no és l'arma sinó la venda. En aquest cas, després de la matança d'estudiants, potser hauria estat més apropiat fer servir un altre verb, com per exemple "augmentar" o "créixer".<br />
<br />
<strong>(75)</strong> A mi també em sembla "llògica" aquesta decisió, que hauria d'incloure el mateix autor de la frase, que demostra que no domina el llenguatge.<br />
<br />
<strong>(76)</strong> No es pot estrenar res que no sigui nou, tant si es tracta d'un vestit com si es tracta d'un alcalde. La frase correcta és, doncs, "Salou estrena alcalde" o bé "Salou té un nou alcalde".<br />
<br />
<strong>(77)</strong> Aquí l'adverbi "matemàticament" és redundant, ja que no hi afegeix cap informació.<br />
<br />
<strong>(78)</strong> Aquesta frase és rodona, contundent, però té un petit defecte. Resulta que el mot "personalitat" no és un adjectiu qualificatiu sinó un substantiu. Podeu comparar aquesta frase amb la (127) i la (136).<br />
<br />
<strong>(79)</strong> Jo diria que no hi ha ningú que hagi aconseguit mai banyar-se fora de l'aigua. Com diuen al programa "Polònia", si fos veritat seria el rècord Guinness.<br />
<br />
<strong>(80)</strong> La interpretació correcta de la frase és que qui dormia era la sogra, no pas l'home. Aquesta segona interpretació és del tot impossible, ja que ningú no ha somiat mai que matava la sogra...<br />
<br />
<strong>(81)</strong> Quan una persona "s'endinsa" ho fa "dins" algun lloc. La frase correcta és, doncs, "endinsar-nos en aquesta sala" o bé "entrar en aquesta sala".<br />
<br />
<strong>(82)</strong> L'adverbi de temps "sempre" ja porta implícit el significat de "permanència". La forma correcta d'aquesta frase és, doncs, "aquest equip sempre està en crisi" o bé "aquest equip està en crisi permanent".<br />
<br />
<strong>(83)</strong> "Reincidir" és incórrer per segona vegada en una falta, un delicte, un error. Si hi anteposem el verb "tornar" ja estem parlant d'una tercera vegada. Evidentment, la forma correcta és "no reincideixen" o, en tot cas, "no tornen a delinquir". (Vegeu també la frase 29 a "Frases absurdes 4", de gener de 2010.)<br />
<br />
<strong>(84)</strong> En aquesta frase l'adjectiu "falsa" hi és sobrer. Qui la va pronunciar volia dir realment que el "bipartidisme és una paròdia", no pas una falsa paròdia.<br />
<br />
<strong>(85)</strong> Un llibre està exhaurit o no ho està. El verb "exhaurir" no admet modificadors quantitatius. Una altra cosa és que hi vulguem afegir un adverbi de manera, com "quasi" o "gairebé", que indiquen que l'acció del verb encara no s'ha acomplert del tot: "Aquest llibre està gairebé exhaurit." Per reforçar aquesta idea, hi podríem incloure també l'adverbi "totalment", malgrat que no hi afegeix cap informació rellevant: "Aquest llibre està totalment exhaurit."<br />
<br />
<strong>(86)</strong> Tot el que avança ho fa cap endavant. Així, doncs, la frase correcta és "perquè aquest nen pugui avançar", o també, "perquè aquest nen vagi cap endavant".<br />
<br />
<strong>(87)</strong> Els adjectius "complicat" i "senzill" tenen significats antagònics i, per tant, aquí són incompatibles. O és l'un o és l'altre.<br />
<br />
<strong>(88)</strong> Quan una persona, una entitat, una societat, etc. col·labora amb una altra vol dir que actuen junts. "Col·laborar" significa precisament això: "Treballar (laborar) conjuntament."<br />
<br />
<strong>(89)</strong> El verb "intentar" s'ha colat aquí només per destrossar una frase correcta: "Nou intent per resoldre..."<br />
<br />
<strong>(90)</strong> En aquest frase hi ha dos adjectius que volen dir el mateix, però el primer és correcte i el segon no. Quina necessitat hi ha d'allargar la frase amb un mot incorrecte?<br />
<br />
<strong>(91)</strong> Amb aquesta frase algú podria interpretar que el senyor Albert Rivera, president de Ciudadanos, vol impedir que es faci una consulta que pugui donar com a resultat la independència d'Arenys de Munt. Una bona col·locació dels elements de la frase sembla que s'ajustaria més a la voluntat de l'autor: "Albert Rivera demana que s'impedeixi la consulta d'Arenys de Munt sobre la independència."<br />
<br />
<strong>(92)</strong> L'adjectiu superlatiu "òptim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, no podem dir que una cosa és "molt òptima", "poc òptima" o que és "més òptima" que una altra. La forma correcta de la frase seria, per exemple: "Per tant, allà on aquestes condicions socials són pitjors (o menys favorables) és on cal..."<br />
<br />
<strong>(93)</strong> Les baixes es poden "agilitzar" (o "agilitar"). El que no es pot fer és "agilitzar l'agilització" de les baixes.<br />
<br />
<strong>(94)</strong> Cadascú és ben lliure de suïcidar-se on cregui més convenient. Aquest home va triar Vila-seca. Lògicament la frase correcta seria: "Un home mata la seva dona a Vila-seca i després se suïcida."<br />
<br />
<strong>(95)</strong> Curiosament, el mateix dia i al mateix diari hi ha una notícia gairebé calcada, però en aquest cas l'home no es va decidir per Vila-seca sinó per Alacant. La forma correcta és la mateixa que la de la frase anterior.<br />
<br />
<strong>(96)</strong> Una persona pot ser "ex" en moltes circumstàncies de la vida, com "exmarit", "examant", "excapellà", "exprofessora", "exalumne", "exjugador", "exfumadora"... En tots aquests exemples el prefix "ex" significa "deixar de ser" i s'aplica a fets, càrrecs, circumstàncies, etc., que en un moment determinat poden canviar. Així, una persona pot deixar de ser marit, amant, capellà, professor, alumne, jugador, fumador, etc. Però aquest prefix no és aplicable a situacions que no són circumstancials sinó inherents a la persona. Per tant, no és correcte dir "expare", "exmare", exfill", "exfilla", "exfundador"... Ni tampoc "exassassí" o "exviolador". En aquesta frase, un fundador de l'"Elefant Blau" (o d'un banc, una associació, un club...) ho serà sempre mentre visqui.<br />
<br />
<strong>(97)</strong> "Sobreprotegir" vol dir "protegir en excés". Per tant, l'adverbi "massa" hi és sobrer. La frase té dues possibilitats correctes: "tu la sobreprotegeixes" o bé "tu la protegeixes massa".<br />
<br />
<strong>(98)</strong> Aquesta frase és un bon exemple de redundància, és dir, d'una acumulació d'elements lingüístics equivalents que no són estrictament necessaris per a la recepció o la interpretació correctes d'un missatge. Això es pot salvar amb les formes "com ja és costum", "com acostuma a passar", "com ja és habitual"..., o millor encara: "Aquesta persona sempre arriba tard".<br />
<br />
<strong>(99)</strong> L'expressió "minut quadrat" és una unió contra natura entre temps i espai. Qui va pronunciar aquesta frase potser volia ressaltar que Màrius Carol és un autor molt prolífic, un dels que publica més llibres, però la hipèrbole (exageració) se li va barrejar amb la mesura espacial "metre quadrat". A propòsit d'aquesta frase, és interessant analitzar l'expressió "esfera quadrada" aplicada a un rellotge. Segurament és perquè l'"esfera", que per definició és rodona, ha estès el seu significat a tota mena de rellotges de polsera, encara que sigui oposat al seu sentit original.<br />
<br />
<strong>(100)</strong> Seydou Keita és un jugador del Barça que en un moment determinat va fer tres gols en un partit. D'això en diuen fer un "hat-trick". El diari afirmava que és el primer que va fer, però com que hi afegeix l'adjectiu "únic" vol dir que mai no en podrà fer cap més.<br />
<br />
<strong>(101)</strong> En aquesta frase hi ha una sèrie d'elements que signifiquen el mateix i que en aquest cas són redundants. El nucli significatiu és: "Això ha passat fa una estona". Per insistir que l'esdeveniment acaba de passar, ho podem remarcar amb l'expressió "molt poca". Però la inclusió de "tan sols" és excessiva, ja que no hi afegeix cap informació rellevant.<br />
<br />
<strong>(102)</strong> Aquí també es produeix una redundància. Hi ha dos elements, "aproximadament" i "uns", que aporten la mateixa informació i, a més, són excloents. La frase correcta pot tenir dues solucions: "... ha costat aproximadament 1,5 milions d'euros", o bé: "... ha costat uns 1,5 milions d'euros".<br />
<br />
<strong>(103)</strong> "Debutar" (del francès <em>débuter</em>) vol dir ‘començar a actuar en una determinada professió, en un càrrec, en un equip esportiu, en un escenari, etc'. I això només es pot fer una vegada. Dir que un jugador, una actriu, un cantant... "debuta per primera vegada" és tan absurd com dir que "debuta per segona o tercera vegada".<br />
<br />
<strong>(104)</strong> Quan queda clar que un esdeveniment forma part del passat no cal especificar-ho introduint-hi l'adverbi "enrere". La forma correcta de la frase és, doncs: "Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys".<br />
<br />
<strong>(105)</strong> Com en la frase anterior, en aquesta hi ha clarament un element sobrer, en aquest cas un adjectiu: "previstes". Per tant, "S'han ultrapassat totes les previsions".<br />
<br />
<strong>(106)</strong> L'absurditat d'aquesta frase se soluciona fàcilment canviant "sa" per "bo": "Això és molt bo per a la salut."<br />
<br />
<strong>(107)</strong> L'adjectiu "perfecte" no admet gradacions quantitatives. Així, no és adequat afirmar que una cosa no és gens perfecta o és poc perfecta o bastant perfecta o molt perfecta. Sí que admet, en canvi, modificadors modals, com "quasi" o "gairebé": "Té una tècnica quasi (o gairebé) perfecta."<br />
<br />
<strong>(108)</strong> Si algú es declara el màxim responsable d'una acció vol dir que també hi estan implicades altres persones que tenen una responsabilitat menor. La frase s'espatlla quan s'hi introdueix l'adjectiu "únic", ja que contradiu l'afirmació anterior.<br />
<br />
<strong>(109)</strong> A banda d'altres significats prou coneguts que aquí no vénen al cas, "abusar" vol dir ‘fer un ús excessiu'. En aquesta frase, doncs, l'expressió "en excés" hi és totalment sobrera.<br />
<br />
<strong>(110)</strong> Una lectura ràpida d'aquesta frase ens podria fer pensar que la persona que va ser objecte dels abusos va ser el cardenal Ratzinger, sobretot per l'expressió "comesos a", però evidentment no és aquesta la interpretació correcta. Aquesta oració és un paradigma de la importància de l'ordre correcte dels elements de la frase per evitar ambigüitats. La notícia es podia haver redactat d'aquesta manera: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar l'aleshores cardenal Ratzinger, a través de diverses cartes, sobre els abusos comesos", o millor encara: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va escriure diverses cartes a l'aleshores cardenal Ratzinger en què l'alertava sobre els abusos comesos".<br />
<br />
<strong>(111)</strong> En aquesta frase coincideixen dos elements que no encaixen: "absolutament" i "controladíssima". En aquest cas hi ha dues possibilitats correctes: "està absolutament controlada" o bé "està controladíssima".<br />
<br />
<strong>(112)</strong> L'autor d'aquesta frase comença creant unes expectatives que després no es compleixen. Aventurar-se a fer o a dir una cosa implica que allò que es fa o es diu comporta un cert risc, un perill, un dubte, un recel, un compromís... En aquesta frase el final de l'"aventura" és decebedor, ja que no comporta res d'això.<br />
<br />
<strong>(113)</strong> Un home (o una dona) de paraula és la persona que compleix allò a què s'ha compromès. En aquesta frase és curiós observar que algú que ha decidit no parlar sigui catalogat com a "home de paraula". A banda d'aquesta paradoxa aparent, la frase no és absurda sinó totalment correcta.<br />
<br />
<strong>(114)</strong> Com passa sovint, l'absurditat o l'ambigüitat d'un gran nombre de frases es deu a l'ordre erroni dels seus elements. En aquesta frase cal suposar que el perill no consisteix a viatjar amb el doctor. La forma correcta hauria de dir: "Avui parlarem amb el doctor X dels perills de viatjar..."<br />
<br />
<strong>(115)</strong> Una interpretació malèvola d'aquesta frase podria conduir a pensar que la violència masclista la fa el Departament d'Interior. Per evitar malentesos es podria haver escrit: "Programa de Seguretat contra la Violència Masclista aprovat (organitzat, promogut, fet...) pel Departament d'Interior".<br />
<br />
<strong>(116)</strong> L'absurditat d'aquesta frase és prou evident. Si la paciència s'està acabant vol dir que no és infinita.<br />
<br />
<strong>(117)</strong> De moment ningú no ha aconseguit pujar cap a baix.<br />
<br />
<strong>(118)</strong> Un altre cas de mots redundants. La frase hauria de dir: "s'endurà el títol mundial" o bé "s'endurà el títol de campió del món".<br />
<br />
<strong>(119)</strong> "Fa uns dies" és una expressió que es refereix a un temps passat. És per això que l'adverbi "enrere" no té aquí cap sentit.<br />
<br />
<strong>(120)</strong> "Estrenar" vol dir fer ús per primera vegada d'alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú. En aquesta frase caldria dir, simplement, "Iniesta estrena casa".<br />
<br />
<strong>(121)</strong> L'absurditat es concreta aquí en un petit lapsus del locutor, que confon "cèntims" amb "centímetres".<br />
<br />
<strong>(122)</strong> Curiosament, la persona que va pronunciar la frase anterior va ensopegar en la mateixa pedra sis dies més tard.<br />
<br />
<strong>(123)</strong> L'adjectiu superlatiu "mínim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, és absurd dir "molt mínim", "poc mínim", "bastant mínim", "gens mínim"... En aquesta frase caldria haver dit "molt petita" o simplement "mínima".<br />
<br />
<strong>(124)</strong> La testosterona és una hormona sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles. En aquesta frase, doncs, l'adjectiu "masculina" és redundant.<br />
<br />
<strong>(125)</strong> Convindreu amb mi que una església no és el lloc més adequat per deixar embarassada una dona. El sentit comú ens dicta que l'ordre correcte dels elements de la frase és: "Assassina en una església una dona embarassada i se suïcida."<br />
<br />
<strong>(126)</strong> Parlar d'una "gentada de gent" és tan absurd com parlar d'una "calçotada de calçots" o d'una "arrossada d'arròs". La forma correcta de la frase seria, per exemple, "una gentada" o "una gran quantitat de gent".<br />
<br />
<strong>(127)</strong> La frase és sintàcticament correcta, però conté un error de categorització gramatical en un dels elements: "tantes" no és un adverbi sinó un adjectiu. Podeu comparar aquesta frase amb la (78) i la (136).<br />
<br />
<strong>(128)</strong> Aquesta frase aplega dos elements que signifiquen el mateix: "cadascú" i "per persona". La forma correcta admet dues solucions: "Ens va costar 10 euros a cadascú" o "ens va costar 10 euros per persona".<br />
<br />
<strong>(129)</strong> "Horroritzat" és un adjectiu que per ell mateix ja duu una forta càrrega emocional. En tot cas pot admetre un modificador adverbial que en remarqui l'horror: "totalment horroritzat" o "completament horroritzat". Però si hi afegim l'atenuant "una mica", l'horror ja queda molt debilitat.<br />
<br />
<strong>(130)</strong> Com passa sovint en moltes de les frases que hem vist fins ara, l'absurditat rau en la repetició d'elements equivalents. Aquí l'adjectiu "forta" és perfectament substituïble per "gran". Val a dir, però, que aquestes repeticions es donen sobretot en el llenguatge oral, que no admet una revisió posterior. En el llenguatge escrit aquestes repeticions són més aviat rares.<br />
<br />
<strong>(131)</strong> La col·locació de l'adjectiu és important per evitar ambigüitats. En aquesta frase l'autor no es referia segurament a un concepte filosòfic anomenat "ètica profunda", sinó que parlava d'una "profunda falta d'ètica".<br />
<br />
<strong>(132)</strong> Val aquí també el comentari de la frase 130.<br />
<br />
<strong>(133)</strong> ‘Multimilionari' és la denominació amb què definim una persona que té molts milions, sigui en la moneda que sigui. Com que el prefix llatí "multi" ja vol dir "molt", no cal repetir-ho. Per veure l'absurditat de la frase podríem fer servir formes com "Aquest senyor és poc (bastant, una mica...) multimilionari".<br />
<br />
<strong>(134)</strong> Quan parlem d'una quantitat indefinida, intentem prendre com a referència les desenes, les centenes, els milers, etc. Així, per exemple, parlem de més de trenta persones, de gairebé un centenar, d'un miler... En aquesta frase, parlar de més de 46 llengües és absurd. O són exactament 46 o bé caldria dir: "Al Raval es parlen gairebé 50 llengües", o bé "Al Raval és parlen més de 40 llengües".<br />
<br />
<strong>(135)</strong> Quan algú elegeix una cosa o tria una opció, se suposa que ho fa voluntàriament. Si no és així, l'elecció rep un altre nom: coacció. En aquesta frase, doncs, l'adverbi "voluntàriament" és innecessari.<br />
<br />
<strong>(136)</strong> És evident que s'han acabat els adjectius, perquè "geni" és un substantiu. Podeu comparar aquesta frase amb la (78) i la (127).<br />
<br />
<strong>(137)</strong> Una de les incorreccions lingüístiques en què caiem sovint és confondre "possible" amb "probable". La possibilitat no admet graus: una cosa és possible o no ho és. En canvi podem dir que un fet, una circumstància, etc., és molt (bastant, poc, gens...) probable. Un simple exemple ens ho pot aclarir: "És possible que ara mateix caigui el sostre?" Resposta: sí: "És probable?" Resposta: no. Per tant, en la frase que comentem caldria dir: "I és molt probable que la taca..."<br />
<br />
<strong>(138)</strong> Aquí els adverbis "sempre" i "permanentment" són excloents perquè volen dir el mateix. O és l'un o és l'altre, però no tots dos alhora.<br />
<br />
<strong>(139)</strong> Aquesta frase no és absurda sinó curiosa o ambigua, perquè admet dues possibilitats d'anàlisi, segons que l'adverbi "sempre" complementi el verb "ser" o el verb "guanyar". Anàlisi 1: "Guanyar / sempre és meravellós". Anàlisi 2: "Guanyar sempre / és meravellós". El sentit comú ens dicta que l'anàlisi adequada és la primera, si no és que es tracta d'algú que no ha perdut mai.<br />
<br />
<strong>(140)</strong> "Tòpic" (del grec <em>topikós</em>, ‘lloc') i "lloc comú" volen dir el mateix. En la retòrica antiga, un tòpìc era un conjunt de fórmules o clixés fixos que els escriptors feien servir sovint. En el llenguatge popular, un tòpic és una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. En aquesta frase, doncs, els dos termes són incompatibles.<br />
<br />
<strong>(141)</strong> Quan es tracta d'oposar-se a algú o a alguna cosa, sempre es fa "en contra". En aquesta frase, a més, hi apareix l'adjectiu "frontal", que vol dir que la cosa va de debò, cara a cara. La forma adequada seria, per exemple: "El PP podria haver fet una oposició contundent (o molt forta o molt dura)."<br />
<br />
<strong>(142)</strong> Estic convençut que la senyora Merkel no va pronunciar aquesta frase en castellà. És un de tants exemples del servilisme del català. Si es tracta de traduir una frase pronunciada en anglès, francès, alemany, etc. per una persona reconeguda, no es fa generalment en la llengua "pròpia", la catalana, sinó en la llengua "important", la castellana. Aquest fenomen de subordinació demostra que ja estem "espanyolitzats" des de petits. Ho podem comprovar, per exemple, quan ens referim a citacions bíbliques:<br />
<br />
- Déu va dir: "<em>Creced y multiplicaos</em>."<br />
- Com diu la Bíblia,"<em>Te ganarás el pan con el sudor de tu frente</em>."<br />
- Jesús diu: "<em>Dejad que los niños se acerquen a mí</em>."<br />
<br />
L'espanyolització es demostra sobretot en els refranys i en les dites populars. Com en els exemples anteriors, aquí també fem servir prèviament la fórmula clàssica per dissimular la pròpia ignorància: "Com diuen els castellans..." La llista seria molt llarga, però en poso només una vintena exemples, que he escapçat per fer evident que tots en coneixem el final: <em>A falta de pan … / A la vejez … / A palabras necias … / A perro flaco … / Ande yo caliente … / Dime con quien andas … / Donde las dan … / En boca cerrada … / En casa del herrero … / Éramos pocos y … / Genio y figura … / Hablando del rey de Roma … / Juan Palomo, … / Las cosas de palacio … / Mal de muchos, … / Más vale pájaro en mano … / No por mucho madrugar … / Nunca es tarde si … / Piensa el ladrón que … / Poderoso caballero es …</em><br />
<br />
El refranyer català és molt ric i no té res a envejar al d'altres llengües, però és molt poc conegut. N'he triat també una vintena d'exemples, que potser en alguns casos costarà més de completar: <em>A cada bugada perdem ... / A la taula i al llit ... / Brams d'ase no ... / Cada terra fa ... / Cel rogent ... / De Joans, Joseps i ases ... / De més verdes en ... / De mica en mica ... / Els estalvis es mengen ... / Gent jove ... / Músic pagat no ... / No es pot matar tot ... / Per Nadal cada ... / Qui dia passa ... / Qui matina fa ... / Qui no té feina ... / Roda el món i ... / Tal faràs tal ... / Tants caps tants ... / Totes les masses ...</em> (Si cal, podem trobar l'acabament d'aquests refranys consultant el Google.)<br />
<br />
Però no hem d'oblidar mai que <em>La pela és la pela</em> i que <em>Barcelona és bona si la bossa sona</em>. I també en castellà: <em>Los catalanes de las piedras hacen panes</em>.<br />
<br />
<strong>(143)</strong> Asfaltar és recobrir amb asfalt. Una llamborda és una pedra gran i plana utilitzada principalment per pavimentar. Són, doncs, dues maneres diferents de fer transitable una via. La frase seria correcta canviant "asfaltats" per "pavimentats".<br />
<br />
<strong>(144)</strong> Si l'assemblea ordinària se celebra el 22 o el 23 de setembre significa que encara no té data.<br />
<br />
<strong>(145)</strong> Aquesta frase és el súmmum de la imprecisió temporal. "Aviat" i "gairebé dos anys" tenen en comú que no aporten cap informació concreta.<br />
<br />
<strong>(146)</strong> Això ho va escriure el pare del nuvi. Segurament volia dir: "Després de la cerimònia nupcial vam anar als jardins..." Consumar el matrimoni significa una altra cosa.<br />
<br />
<strong>(147)</strong> A vegades fem servir frases cèlebres per demostrar que som persones amb una certa cultura. Però hem d'estar segurs que la citació és correcta si no volem fer el ridícul. Qui va escriure aquesta frase va canviar inconscientment l'ordre dels termes. La citació correcta és: "Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya", en el sentit que les coses no vénen donades sinó que cal un esforç per aconseguir-les.<br />
<br />
<strong>(148)</strong> Quan algú demana disculpes és perquè reconeix que ha fet o ha dit alguna cosa de la qual es penedeix. Però el context d'aquesta frase no indica precisament això, sinó tot el contrari. De fet, aquí no es demanen disculpes sinó que es demana que uns altres es disculpin. La forma correcta seria: "Demanem (o exigim!) que els qui van llançar pilotes de goma es disculpin."<br />
<br />
<strong>(149)</strong> Si això fos cert, tots seríem savis, alguns molt més que altres. El que fan els savis és, si cal, "rectificar", és a dir, reconèixer els propis errors i esmenar-los.<br />
<br />
<strong>(150)</strong> "Paupèrrim" és un adjectiu superlatiu absolut que significa "extremament pobre". Com a superlatiu absolut no admet modificadors quantitatius. Així, és incorrecte parlar de "molt (bastant, una mica, gens...) paupèrrim". La frase correcta és, doncs, "...una situació paupèrrima", o bé "...una situació molt pobra".</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-74608216130701689892013-10-01T08:00:00.000+02:002013-10-01T08:00:10.543+02:00Frases absurdes (i 17)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBHxvSB1x9NSw07ITeuHgV3MAuWdriZFSN3wOnKkz8Tgayt7LI3AZ2UmxylYWbcmNz4-Zzl6qOAGf4PcrjdgN4dRqQm7U3Luwx3UFa7sCUSGsPyWf9X4G81cMaCFFXJkuYMmrKMKevxO8/s1600/adoquin3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_lm_703231="null" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBHxvSB1x9NSw07ITeuHgV3MAuWdriZFSN3wOnKkz8Tgayt7LI3AZ2UmxylYWbcmNz4-Zzl6qOAGf4PcrjdgN4dRqQm7U3Luwx3UFa7sCUSGsPyWf9X4G81cMaCFFXJkuYMmrKMKevxO8/s1600/adoquin3.jpg" xsa="true" /></a></div>
(143) <strong>A San Juan de Puerto Rico encara hi ha carrers asfaltats amb llambordes</strong> (RAC1, 10.6.2012)<br />
(144) <strong>L'assemblea ordinària ja té data: 22 o 23 de setembre</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 12.7.2012)<br />
(145) <strong>Aviat farà gairebé dos anys que...</strong> (<em>TN Migdia</em>, TV3, 9.9.2012)<br />
(146) <strong>La cerimònia nupcial es va celebrar a les 5 de la tarda. Una vegada consumat el matrimoni vam anar als jardins...</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 1.10.2012)<br />
(147) <strong>És allò de si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya vindrà a Mahoma</strong> (<em>ElPuntAvui</em>, 10.11.2012)<br />
(148) <strong>Demanem disculpes als qui van llançar pilotes de goma</strong> (8TV, 21.11.2012)<br />
(149) <strong>Equivocar-se és de savis</strong> (Diari gratuït <em>20 minutos</em>, 23.11.2012)<br />
(150) <strong>Hem de gestionar una situació molt paupèrrima</strong> (Francesc Homs, RAC1, 28.11.2012)<br />
<br />
(143) Asfaltar és recobrir amb asfalt. Una llamborda és una pedra gran i plana utilitzada principalment per pavimentar. Són, doncs, dues maneres diferents de fer transitable una via. La frase seria correcta canviant "asfaltats" per "pavimentats".<br />
<br />
(144) Si l'assemblea ordinària se celebra el 22 o el 23 de setembre significa que encara no té data. (145) Aquesta frase és el súmmum de la imprecisió temporal. "Aviat" i "gairebé dos anys" tenen en comú que no aporten cap informació concreta.<br />
<br />
(146) Això ho va escriure el pare del nuvi. Segurament volia dir: "Un cop acabada la cerimònia, vam anar als jardins..." Consumar el matrimoni significa una altra cosa.<br />
<br />
(147) A vegades fem servir frases cèlebres per demostrar que som persones amb una certa cultura. Però hem d'estar segurs que la citació és correcta si no volem fer el ridícul. Qui va escriure aquesta frase va canviar inconscientment l'ordre dels termes. La citació correcta és: "Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya", en el sentit que les coses no vénen donades sinó que cal un esforç per aconseguir-les.<br />
<br />
(148) Quan algú demana disculpes és perquè reconeix que ha fet o ha dit alguna cosa de la qual es penedeix. Però el context d'aquesta frase no indica precisament això, sinó tot el contrari. De fet, aquí no es demanen disculpes sinó que es demana que uns altres es disculpin. La forma correcta seria: "Demanem (o exigim!) que els qui van llançar pilotes de goma es disculpin."<br />
<br />
(149) Si això fos cert, tots seríem savis, alguns molt més que altres. El que fan els savis és, si cal, "rectificar", és a dir, reconèixer els propis errors i esmenar-los.<br />
<br />
(150) "Paupèrrim" és un adjectiu superlatiu absolut que significa "extremament pobre". Com a superlatiu absolut no admet modificadors quantitatius. Així, és incorrecte parlar de "molt (bastant, una mica, gens...) paupèrrim". La frase correcta seria, doncs, "... una situació paupèrrima" o bé "... una situació molt pobra".<br />
<br />
<strong>Punt final</strong><br />
<br />
Avui tanco definitivament el blog. Han estat 50 articles, des de l'abril del 2009, incloent-hi 150 "frases absurdes". Els temes que hi he tractat han estat ben diversos, però tots relacionats amb "coses de la llengua". Espero que tot plegat hagi estat útil.<br />
<br />
Vull manifestar el meu reconeixement a les persones que han fet possible la publicació d'aquest blog (Victòria Peremiquel i Lali Vilert) o que han contribuït a millorar-ne el contingut (Mercè Espuny i Maria Àngels Moreno). I especialment vull agrair a la Rosa Maria Cama que m'animés a fer aquests articles.<br />
<br />
Moltes gràcies a tots els qui m'heu acompanyat fins aquí.<br />
<br />
Josep Milà</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-24824764357508738392013-09-01T08:00:00.000+02:002013-09-13T13:11:34.764+02:00El nen s'ha fet pupa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbtHbaw5je_o0p535h6kH5lhVneD3qlCQCZrzNe8R3bcuKfAnomlIxS5cHWSwZrKkh2gT_jqC3-ojLs-txY7XqPf__BgqCIorxYoLsCQNSxKVxIzy5CPRY8DhYsHcTyULW2Wt8pEjwPOs/s1600/El+nen+s'ha+fet+pupa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" osa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbtHbaw5je_o0p535h6kH5lhVneD3qlCQCZrzNe8R3bcuKfAnomlIxS5cHWSwZrKkh2gT_jqC3-ojLs-txY7XqPf__BgqCIorxYoLsCQNSxKVxIzy5CPRY8DhYsHcTyULW2Wt8pEjwPOs/s1600/El+nen+s'ha+fet+pupa.jpg" /></a></div>
El procés d'adquisició del llenguatge és un dels aspectes més apassionants i emotius per als pares i un dels temes més interessants per als lingüistes. Quan un infant comença a dir "papa" o "mama" s'obre tot un món d'expectatives, que s'aniran acomplint a mesura que es vagi fent gran. És lògic que les primeres paraules que pronuncia una criatura continguin els sons "p" o "m", que es formen mitjançant l'oclusió dels llavis. Més endavant ja arribaran altres sons (nasals, dentals, palatals, guturals...) per pronunciar paraules amb sentit.<br />
<br />
Quan ens adrecem a un nadó, sovint ho fem intentant imitar la seva manera de parlar o bé utilitzant diminutius, amb la pretensió –errònia– que així ens entendrà més bé. L'ús de diminutius (<em>maneta, peuet, ditet, germanet, cosinet, gosset, gatet</em>... ) no ajuda gaire a progressar en l'adquisició de nous mots, perquè l'arrel distintiva de la paraula (<em>mà, peu, dit, germà</em>...) queda en posició àtona i amagada en segon terme, en benefici de les terminacions <em>et</em> o <em>eta</em>.<br />
<br />
Aquesta consideració no vol dir que no hi hagi un llenguatge específicament infantil, configurat sobretot amb <strong>onomatopeies</strong>, com "enguè", intentant imitar el primer balbuceig, o com "bub-bub" (gos) o "mèu" (gat), intentant reproduir els crits dels animals. És curiós observar que cada llengua transcriu a la seva manera aquests crits. Així, per exemple, en castellà el crit del gos és <em>guau</em> i el del gat és <em>miau</em>.<br />
<br />
Les denominacions dels membres de la <strong>família</strong> tenen també un llenguatge infantil específic. Els noms amb què els infants anomenen els pares poden ser ben diversos: papa/mama, papà/mamà, papi/mami, pare/mare..., en funció de factors familiars, socials i culturals. En algunes contrades el "bavi" és l'avi o iaio i la "baba" és l'àvia o iaia. A vegades la germana gran és la "teta", que té altres significats prou coneguts.<br />
<br />
Els <strong>objectes</strong> relacionats amb els infants tenen també una terminologia pròpia, que no acostuma a coincidir en català i en castellà i que, per tant, en el nostre cas pot ser una font de barbarismes. Així, per exemple, mots com "bressol", "xumet" (o "pipa"), "bolquers", "bressadora"... es pronuncien sovint en la forma castellana: <em>cuna, chupete, pañales</em> ("panyals"), <em>arrullo</em>... A propòsit del mot "bressadora", copio de l'Optimot: "La peça de roba rectangular de tela, generalment de rus, amb què s'embolca un nadó s'anomena <em>bressadora</em>. L'equivalent castellà d'aquest terme és <em>arrullo</em>. Tal com recullen els diccionaris, el mot ‘bolquer' (com en castellà pañal) havia designat tradicionalment una peça rectangular de tela amb què s'embolcaven el cos i les cames dels nadons, però aquest mot, per extensió de significat, ha passat a fer referència únicament a les calcetes de cel·lulosa que s'adapten al cos del nadó i que serveixen per retenir els orins i la matèria fecal." No es pot dir d'una manera més precisa.<br />
<br />
També hi ha denominacions pròpies per designar <strong>accions</strong> dels infants, com "fer nones" o "fer non-non" (dormir), "fer cacotes" o "fer cacones" (fer caca), "fer ballmanetes" (picar de mans), "fer-se pupa" (fer-se mal), "fer nyam-nyam" (menjar)...<br />
<br />
En català disposem, afortunadament, d'uns quants mots que ens permeten referir-nos directament a un nounat sense especificar-ne el sexe. Són mots com "criatura", "infant" o "nadó". Quan per primera vegada veiem pel carrer un nadó en un cotxet, la fórmula de compromís més encertada per adreçar-nos-hi, a ell i als pares, és: "Quina criatura més maca", sense especificar si és un nen o una nena..., a banda de comprovar prèviament si duu arracades o no.<br />
<br />
Expressions pròpiament catalanes com "fer bondat", "creure" o "ser bon minyó (o bona minyona)", aplicades a criatures, són –o eren– habituals a l'hora de qualificar si la criatura es porta bé o no. En el cas que no es porti bé, es pot recórrer a l'amenaça de la vinguda del "papu", que és un ésser fantàstic amb què es fa por a les criatures, sense menystenir el clàssic home del sac.<br />
<br />
És un costum ancestral i universal que, quan a un infant li cau una dent, es posa a la nit sota el coixí i l'endemà "algú" l'ha canviada per un petit regal (llaminadures o monedes). A Catalunya, aquest "algú" és l'angelet (o els angelets), però en els països castellanoparlants és el <em>Ratoncito Pérez</em>. Als països anglosaxons, l'encarregada de fer aquesta feina és la <em>Tooth Fairy</em> (Fada de les dents) i a Itàlia la fada <em>Fatina</em> o el ratolí <em>Topino</em> o <em>Topolino</em>.<br />
<br />
Les peculiaritats culturals dels pobles es constaten sobretot en les tradicions, els costums, els mites, les llegendes…, i també en les cançons infantils. Així, per exemple, en l'àmbit català són molt populars cançons com <em>El gegant del pi, Cargol treu banya, Plou i fa sol, La lluna la pruna, Sol solet, En Joan petit quan balla, Les nenes maques</em>..., que no tenen una traducció literal al castellà. De la mateixa manera, hi ha cançons infantils que només formen part del repertori castellà: <em>Cinco lobitos tiene la loba, Un elefante se balanceaba, El patio de mi casa, Tengo una vaca lechera, Que llueva, que llueva, la Virgen de la cueva</em>...<br />
<br />
<strong>Un apunt final</strong><br />
<br />
En català disposem de diverses denominacions per designar un conjunt d'infants: "mainada", "menudalla", "quitxalla", "xicalla", "canalla"... Recordo haver sentit, fa anys, aquest comentari: "<em>Fíjate cómo son los catalanes que a los niños les llaman canalla</em>."</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-27749966074102482862013-07-01T08:00:00.000+02:002013-07-01T08:00:09.759+02:00Frases absurdes (16)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjPhjm-uy2q6OpMQ0YjfLbhLyTRJIi76qU51AjX1k_Z4CrjVh_gTVW8zt42M06X2amuAAXJDh7B351RxeX6Q5BbFM538au9qcu-uGx_K_oN_OqSxlwiRtQxLQUTNF4a9mXEC3WdnH062Q/s1600/merkel.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjPhjm-uy2q6OpMQ0YjfLbhLyTRJIi76qU51AjX1k_Z4CrjVh_gTVW8zt42M06X2amuAAXJDh7B351RxeX6Q5BbFM538au9qcu-uGx_K_oN_OqSxlwiRtQxLQUTNF4a9mXEC3WdnH062Q/s1600/merkel.jpeg" xya="true" /></a></div>
(135) <strong>El 70,2% dels alumnes elegeix cursar voluntàriament Religió catòlica</strong> (<em>Boletín de Magisnet</em>, 14.3.2012)<br />
(136) <strong>Amb Messi s'han acabat els adjectius. Només n'hi ha un: un geni</strong> (Jordi Basté, RAC1, 21.3.2012)<br />
(137) <strong>I és molt possible que la taca es dilueixi...</strong> (<em>ElPuntAvui</em>, 26.3.2012)<br />
(138) <strong>Hi ha gent que sempre està dibuixant permanentment</strong> (RAC1, 4.4.2012)<br />
(139) <strong>"Guanyar sempre és meravellós"</strong> (Entrenador del club de futbol Atlético de Madrid, <em>La Razón</em>, 10.5.2012)<br />
(140) <strong>Cesc té un discurs clar que fuig de tòpics i de llocs comuns</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 17.5.2012)<br />
(141) <strong>El PP podria haver fet una oposició frontal en contra</strong> (Francesc Homs, RAC1, 31.5.2012)<br />
(142) <strong>"Surt la Merkel i diu: «<em>España es nuestra aliada. Los tratados se pueden modificar...</em>»"</strong> (José Antich, "8 al dia", 8TV, 31.5.2012)<br />
<br />
(135) Quan algú elegeix una cosa o tria una opció, se suposa que ho fa voluntàriament. Si no és així, l'elecció rep un altre nom: coacció. En aquesta frase, doncs, l'adverbi "voluntàriament" és innecessari.<br />
<br />
(136) És evident que s'han acabat els adjectius, perquè "geni" és un substantiu. Podeu comparar aquesta frase amb la 78 (Frases absurdes, 9) i amb la 127 (Frases absurdes, 15).<br />
<br />
(137) Una de les incorreccions lingüístiques en què caiem sovint és confondre "possible" amb "probable". La possibilitat no admet graus: una cosa és possible o no ho és. En canvi podem dir que un fet, una circumstància, etc., és molt (bastant, poc, gens...) probable. Un simple exemple ens ho pot aclarir: "És possible que ara mateix caigui el sostre?" Resposta: sí: "És probable?" Resposta: no. Per tant, en la frase que comentem caldria dir: "I és molt probable que la taca..."<br />
<br />
(138) Aquí els adverbis "sempre" i "permanentment" són excloents perquè volen dir el mateix. O és l'un o és l'altre, però no tots dos alhora.<br />
<br />
(139) Aquesta frase no és absurda sinó curiosa o ambigua, perquè admet dues possibilitats d'anàlisi, segons que l'adverbi "sempre" complementi el verb "ser" o el verb "guanyar". Anàlisi 1: "Guanyar / sempre és meravellós". Anàlisi 2: "Guanyar sempre / és meravellós". El sentit comú ens dicta que l'anàlisi adequada és la primera, si no és que es tracta d'algú que no ha perdut mai.<br />
<br />
(140) "Tòpic" (del grec <em>topikós</em>, ‘lloc') i "lloc comú" volen dir el mateix. En la retòrica antiga, un tòpìc era un conjunt de fórmules o clixés fixos que els escriptors feien servir sovint. En el llenguatge popular, un tòpic és una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. En aquesta frase, doncs, els dos termes són incompatibles.<br />
<br />
(141) Quan es tracta d'oposar-se a algú o a alguna cosa, sempre es fa "en contra". En aquesta frase, a més, hi apareix l'adjectiu "frontal", que vol dir que la cosa va de debò, cara a cara. La forma adequada seria, per exemple: "El PP podria haver fet una oposició contundent (o molt forta o molt dura)."<br />
<br />
(142) Estic convençut que la senyora Merkel no va pronunciar aquesta frase en castellà. És un de tants exemples del servilisme del català. Si es tracta de traduir una frase pronunciada en anglès, francès, alemany, etc. per una persona reconeguda, no es fa generalment en la llengua "pròpia", la catalana, sinó en la llengua "important", la castellana. Aquest fenomen de subordinació demostra que ja estem "espanyolitzats" des de petits. Ho podem comprovar, per exemple, quan ens referim a citacions bíbliques: <br />
<br />
<div style="margin-left: 40px;">
- Déu va dir: "<em>Creced y multiplicaos</em>".<br />
- Com diu la Bíblia,"<em>Te ganarás el pan con el sudor de tu frente</em>".<br />
- Jesús diu: "<em>Dejad que los niños se acerquen a mí</em>".</div>
<div>
</div>
<br />
L'espanyolització es demostra sobretot en els refranys i en les dites populars. Com en els exemples anteriors, aquí també fem servir prèviament la fórmula clàssica per dissimular la pròpia ignorància: "Com diuen els castellans..." o "Com es diu en castellà...". La llista seria molt llarga, però en poso només una vintena d'exemples, que he escapçat per fer evident que tots en coneixem el final: <em>A falta de pan … / A la vejez … / A palabras necias … / A perro flaco … / Ande yo caliente … / Dime con quien andas … / Donde las dan … / En boca cerrada … / En casa del herrero … / Éramos pocos y … / Genio y figura … / Hablando del rey de Roma … / Juan Palomo, … / Las cosas de palacio … / Mal de muchos, … / Más vale pájaro en mano … / No por mucho madrugar … / Nunca es tarde si … / Piensa el ladrón que … / Poderoso caballero es …</em><br />
<br />
El refranyer català és molt ric i no té res a envejar al d'altres llengües, però és molt poc conegut. N'he triat també una vintena d'exemples, que potser en alguns casos costarà més de completar: <em>A cada bugada perdem ... / A la taula i al llit ... / Brams d'ase no ... / Cada terra fa ... / Cel rogent ... / De Joans, Joseps i ases ... / De més verdes en ... / De mica en mica ... / Els estalvis es mengen ... / Gent jove ... / Músic pagat no ... / No es pot matar tot ... / Per Nadal cada ... / Qui dia passa ... / Qui matina fa ... / Qui no té feina ... / Roda el món i ... / Tal faràs tal ... / Tants caps tants ... / Totes les masses ... </em>(Si cal, podem trobar l'acabament d'aquests refranys consultant el Google.)<br />
<br />
Però no hem d'oblidar mai que <em>Barcelona és bona si la bossa sona</em>. I també en castellà: <em>Los catalanes de las piedras sacan panes</em>.<br />
<br />
Bon estiu!</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-32221233034217146892013-06-01T08:00:00.000+02:002013-06-01T08:00:00.041+02:00No llancem la tovallola!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsqdFRzeJzBOIL3zZlxkYlMXmEVafivlaSnNqn0WHSopnrAzGaeLqwWkZPZ1hThBdxj6BvIO94FV4nE9MRqqA2-EQScOTBdjzTzO6LIKdBlAWbW9PzhH_VRHgwAGT6F6ra6vCspFzK-VI/s1600/boxa.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsqdFRzeJzBOIL3zZlxkYlMXmEVafivlaSnNqn0WHSopnrAzGaeLqwWkZPZ1hThBdxj6BvIO94FV4nE9MRqqA2-EQScOTBdjzTzO6LIKdBlAWbW9PzhH_VRHgwAGT6F6ra6vCspFzK-VI/s1600/boxa.jpeg" yya="true" /></a></div>
La llengua recull moltes expressions pròpies d'un àmbit específic que, per diversos motius, han passat a denominar situacions que amplien el significat original. El títol d'aquest article n'és una mostra. "Llançar la tovallola" és una expressió del món de la boxa que significa que l'entrenador tira la tovallola al ring per indicar que el boxador abandona el combat. Per extensió, s'aplica a qualsevol actuació que comporta donar-se per vençut, abandonar una empresa, una tasca...<br />
<br />
L'esport és un dels àmbits que aporta més mots o expressions al lèxic comú, mots o expressions que s'han originat per extensió del significat original, per un sentit figurat, per un ús col•loquial... Vegem-ne uns quants exemples:<br />
<br />
<strong>Boxa</strong><br />
<em>baixar la guàrdia</em>: Deixar d'estar alerta davant un problema o un perill.<br />
<em>cop baix</em>: Mala passada, acció malintencionada o indigna contra algú, a cop calent.<br />
<em>deixar fora de combat</em>: Deixar algú totalment derrotat, sense possibilitat de recuperar-se.<br />
<em>estar contra les cordes</em>: Estar en una situació compromesa de la qual és difícil sortir.<br />
<em>grogui</em>: Que es troba en estat d'atordiment a causa d'un ensurt, d'una mala notícia, etc.<br />
<em>salvat per la campana</em>: Haver sortit d'una situació compromesa o adversa perquè en l'últim moment s'ha produït una circumstància favorable.<br />
<br />
<strong>Futbol</strong> (o altres esports de pilota)<br />
<em>ensenyar la targeta vermella</em>: Penalitzar algú per haver comès una acció especialment greu.<br />
<em>estar (o deixar) en fora de joc</em>: Estar (o deixar) algú en una situació il·legal, inadequada o ridícula.<br />
<em>fer un gol a algú</em>: Enganyar-lo o fer alguna cosa contra la seva voluntat aprofitant alguna distracció.<br />
<em>guanyar per golejada</em>: En un debat, un concurs, unes eleccions, etc., obtenir una victòria molt àmplia sobre l'adversari o adversaris.<br />
<em>guanyar sense baixar de l'autobús</em>: En qualsevol activitat, vèncer fàcilment, sobradament, sense angúnies. (Aquesta frase es deu a Helenio Herrera, entrenador de futbol, molt conegut durant els anys 50 i 60 del segle passat.)<br />
<em>jugar a camp contrari</em>: Actuar en un lloc o en un ambient totalment adversos.<br />
<em>passar-se la pilota l'un a l'altre</em>: Defugir la culpa o les responsabilitats pròpies i traspassar-les sistemàticament a la part contrària, sense arribar a cap conclusió, i així successivament.<br />
<em>tirar pilotes fora</em>: Desentendre's d'un afer, donar respostes ambigües o incorrectes, sense cap mena de compromís...<br />
<br />
El futbol ha generat també un llenguatge específic a partir d'expressions de l'àmbit <strong>militar</strong>. Per exemple: va rematar a <em>boca de canó</em>, el jugador va <em>afusellar</em> el porter, el davanter centre és l'<em>ariet</em> de l'equip, l'entrenador va treure tota l'<em>artilleria</em>, tot l'equip es va <em>atrinxerar</em> a la seva àrea, han convertit el seu camp en un <em>bastió</em> (o en un <em>fortí</em>), aquest equip és molt difícil de <em>batre</em>, és el <em>capità</em> de l'equip, l'equip ha gastat l'últim <em>cartutx</em>, han <em>conquerit la victòria</em> amb molt d'esforç, la millor <em>defensa</em> és un bon <em>atac</em>, ha estat una <em>derrota</em> molt dolorosa, l'equip contrari ha quedat <em>desarmat</em>, l'entrenador ha encertat en l'<em>estratègia</em>, la seva defensa és inexpugnable, van esgotar tota la <em>munició</em>, el davanter ha llançat un <em>obús</em>, el davanter tenia la <em>pólvora</em> mullada, aquest equip hauria d'afinar la <em>punteria</em>...<br />
<br />
Els <strong>jocs de taula</strong> també han aportat mots o expressions al lèxic comú:<br />
<em>bingo!</em>: Expressió d'alegria motivada per un encert, un cop de sort, una solució...<br />
<em>descartar</em>: Deixar de tenir en compte una o més opcions perquè es consideren inadequades.<br />
<em>donar carta blanca</em>: Autoritzar una actuació, amb el benentès que el receptor pot actuar amb una llibertat total, sense haver de donar comptes a ningú.<br />
<em>efecte dòmino</em>: Efecte que ocorre quan un petit canvi causa un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre de similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical.<br />
<em>ensenyar les cartes</em>: Revelar les pròpies intencions.<br />
<em>fer cara de pòquer</em>: Fer una cara de circumstàncies, intentant amagar als altres les veritables sensacions.<br />
<em>fer trampes al solitari</em>: Enganyar-se un mateix.<br />
<em>fer un pòquer</em> (o <em>un repòquer</em>) <em>de gols</em>: Un jugador de futbol fer quatre (o cinc) gols en un mateix partit.<br />
<em>jugar amb les cartes marcades</em>: Tenir avantatge en una situació, com el jugador de cartes que les marca abans de la partida per reconèixer-les.<br />
<em>jugar les seves cartes</em>: Actuar amb astúcia en un afer delicat.<br />
<em>jugar-se el tot pel tot</em>: Prendre una decisió enèrgica, la que es considera més adequada, a risc de perdre-ho tot.<br />
<em>moure fitxa</em>: En un debat, una discussió, un torn de paraules, etc., intervenir en el moment que toca fer-ho.<br />
<em>tenir un as a la màniga</em>: Tenir una cosa, una idea, etc., guardada per a quan sigui necessària. Una altra frase per expressar el mateix és <em>tenir un roc a la faixa</em>.<br />
<em>tocar la loteria</em>: Tenir un cop de sort, generalment per circumstàncies que no es deuen a mèrits propis.<br />
<br />
<strong>Dos apunts finals</strong><br />
<br />
1. No és gaire habitual que un mot signifiqui alhora una cosa i la contrària. Això es dóna, per exemple, amb la paraula crac. En el llenguatge popular, un <strong>crac</strong> és una persona que destaca molt en la seva especialitat, generalment en l'àmbit esportiu. Aquest significat, però, no el recull –de moment–, cap diccionari català. Sí que ho fa, però, el Diccionario de la Lengua Española, que accepta aquest terme amb la forma anglesa <em>crack</em> i el defineix així: '<em>Deportista de extraordinaria calidad</em>'. Pel que fa al català, tant el Diccionari de la llengua catalana (Pompeu Fabra, 1932) com el DIEC2 defineixen aquest terme com 'persona d'escassa vàlua en un concepte o altre'. Justament el sentit contrari. Coses de la llengua.<br />
<br />
2. No fa gaires anys, tots els diaris esportius s'escrivien en castellà. Jo n'era un lector habitual i vaig aprendre una colla de mots i expressions que es referien, sobretot, al futbol. Em vaig adonar que el jugador que en català anomenem simplement "porter" tenia en castellà una sèrie de sinònims, com <em>meta, arquero, guardameta, guardavallas</em>..., però n'hi havia un que em va cridar l'atenció: <strong>cancerbero</strong>. Em vaig interessar per l'origen d'aquest mot tan estrany i vaig veure que es referia a un gos (ca) mitològic anomenat en castellà Cerbero i en català Cèrber. Aquest gos guardava la porta de l'Hades (l'inframón grec) i assegurava que els morts no en sortissin i que els vius no hi poguessin entrar. Era realment un bon "porter".</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-89976145637467938912013-05-01T08:00:00.000+02:002013-05-01T08:00:06.843+02:00Frases absurdes (15)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<img _cke_saved_src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5StYfZZahbQ1aFpfOmmPXl6TjCzib1oP8CZIeNmE2sBetpJHF14nnMzOdeKPIDf8NzYjsJhDYklURhDVHBxafKVdO728Tx3xHkB-DrlY4zEupzwo4rUO2FNYYU3UhIjwvl13WxdO9bZo/s1600/Retallades.jpg" lua="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5StYfZZahbQ1aFpfOmmPXl6TjCzib1oP8CZIeNmE2sBetpJHF14nnMzOdeKPIDf8NzYjsJhDYklURhDVHBxafKVdO728Tx3xHkB-DrlY4zEupzwo4rUO2FNYYU3UhIjwvl13WxdO9bZo/s1600/Retallades.jpg" style="border-bottom: 1px solid; border-left: 1px solid; border-right: 1px solid; border-top: 1px solid; float: left; margin: 10px;" />(127) <strong>No sé si són necessàries tantes retallades. I vull posar l'èmfasi en l'adverbi "tantes"</strong> (Josep Cuní, 8TV, 6.10.2011)<br />
(128) <strong>Ens va costar 10 euros cadascú per persona</strong> (Frase sentida al carrer, 17.10.2011)<br />
(129) <strong>Moltes mares van veure les fotografies i van quedar una mica horroritzades</strong> (<em>El PuntAvui</em>, 23.10.2011)<br />
(130) <strong>La publicitat té una força molt forta</strong> (Canal 33, 29.1.2012)<br />
(131) <strong>Em sembla una falta d'ètica profunda</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 10.2.2012)<br />
(132) <strong>Es modificaran només alguns punts puntuals</strong> (RAC1, 13.2.2012)<br />
(133) <strong>Aquest senyor és molt multimilionari</strong> (8TV, 17.2.2012)<br />
(134) <strong>Al Raval es parlen més de 46 llengües</strong> (Diari gratuït <em>Què</em>, 2.3.2012)<br />
<br />
(127) La frase és sintàcticament correcta, però conté un error de categorització gramatical en un dels elements: "tantes" no és un adverbi sinó un adjectiu.<br />
<br />
(128) Aquesta frase aplega dos elements que signifiquen el mateix: "cadascú" i "per persona". La forma correcta admet dues solucions: "Ens va costar 10 euros a cadascú" o "Ens va costar 10 euros per persona".<br />
<br />
(129) "Horroritzat" és un adjectiu que per ell mateix ja duu una forta càrrega emocional. En tot cas pot admetre un modificador adverbial que en remarqui l'horror: "totalment horroritzat" o "completament horroritzat". Però si hi afegim l'atenuant "una mica", l'horror ja queda molt debilitat.<br />
<br />
(130) Com passa sovint en moltes de les frases que hem vist fins ara, l'absurditat rau en la repetició d'elements equivalents. Aquí l'adjectiu "forta" és perfectament substituïble per "gran". Val a dir, però, que aquestes repeticions es donen sobretot en el llenguatge oral, que no admet una revisió posterior. En el llenguatge escrit aquestes repeticions són més aviat rares.<br />
<br />
(131) La col·locació de l'adjectiu és important per evitar ambigüitats. En aquesta frase l'autor no es referia segurament a un concepte filosòfic anomenat "ètica profunda", sinó que parlava d'una "profunda falta d'ètica".<br />
<br />
(132) Val aquí també el comentari de la frase 130.<br />
<br />
(133) "Multimilionari" és la denominació amb què definim una persona que té molts milions de diners, sigui en la moneda que sigui. Com que el prefix llatí "multi" ja vol dir "molt", no cal repetir-ho. Per veure l'absurditat de la frase podríem fer servir formes com "Aquest senyor és poc (bastant, una mica...) multimilionari".<br />
<br />
(134) Quan parlem d'una quantitat indefinida, intentem prendre com a referència les desenes, les centenes, els milers, etc. Així, per exemple, parlem de més de trenta persones, de gairebé un centenar, d'un miler... En aquesta frase, l'expressió "més de 46 llengües" és absurda. O són exactament 46 o bé caldria dir: "Al Raval es parlen gairebé 50 llengües", o bé "Al Raval és parlen més de 40 llengües".</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-28170927570719404002013-04-01T08:00:00.000+02:002013-04-02T12:46:29.038+02:00Un frankfurt o una hamburguesa?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvS6xhq6o7bKVD5YpWW8drkjRuRkZGw5Ip1Zfu-keNWgkOM7JV9ud5am8scVtfqpa-si6HprznMc6EYqtdUj4uqhhcFhTDdKDaz3w0oC4kK7OXZmXEQnRj2dFgMoIZvpceTtPABBtTucY/s1600/hamburguesa.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvS6xhq6o7bKVD5YpWW8drkjRuRkZGw5Ip1Zfu-keNWgkOM7JV9ud5am8scVtfqpa-si6HprznMc6EYqtdUj4uqhhcFhTDdKDaz3w0oC4kK7OXZmXEQnRj2dFgMoIZvpceTtPABBtTucY/s1600/hamburguesa.jpeg" ssa="true" /></a></div>
Alguns mots del lèxic comú tenen l'origen en noms de lloc (continents, estats, regions, ciutats, illes...). Són mots que es refereixen sobretot a la indumentària i a l'alimentació. Vegem-ne uns quants exemples, amb el topònim corresponent i amb la definició de la segona edició del <em>Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans</em> (DIEC2).<br />
<br />
<em>Substantius provinents de substantius</em><br />
<strong>bermudes</strong> (Bermudes, illes de l'Atlàntic): Pantalons curts que arriben fins al genoll.<br />
<strong>biquini</strong> (Bikini, atol del Pacífic): Vestit de bany femení que consta d'unes calces i uns sostenidors. / Entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle.<br />
<strong>frankfurt</strong> (Frankfurt): Entrepà calent de salsitxa de Frankfurt, sovint acompanyat de quètxup, mostassa, etc., fet amb un panet allargat migpartit.<br />
<strong>jersei</strong> (Jersey): Peça de vestir exterior, de gènere de punt, tancada i generalment amb mànigues, que cobreix el tronc.<br />
<strong>macedònia</strong> (Macedònia): Barreja de fruita vària esbocinada, adobada amb sucre i de vegades amb suc de llimona, de taronja, etc., o amb licor.<br />
<br />
<em>Substantius provinents d'adjectius</em><br />
<strong>americana</strong> (Amèrica): Peça de vestir que cobreix el tronc, fins més avall de la cintura, amb mànigues i sense faldons.<br />
<strong>búlgar</strong> (Bulgària): Pastís cilíndric, semblant a un braç de gitano, però molt més petit, sovint recobert de xocolata i farcit de nata o de crema.<br />
<strong>dàlmata</strong> (Dalmàcia): Gos de talla mitjana que té el pelatge blanc amb taques negres.<br />
<strong>hamburguesa</strong> (Hamburg): Porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa.<br />
<strong>lionesa</strong> (Lió): Pastís petit, de forma arrodonida, farcit amb una preparació generalment dolça, com crema, nata o xocolata.<br />
<strong>pequinès</strong> (Pequín): Gos d'una raça d'origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant.<br />
<strong>sahariana</strong> (Sàhara): Peça d'abric lleugera, generalment curta, amb butxaques i cinyell.<br />
<strong>suís</strong> (Suïssa): Xicra de xocolata desfeta amb nata al damunt.<br />
<strong>texans</strong> (Texas): Pantalons de teixit gruixut de cotó.<br />
<br />
Incloc aquí, com un simple apunt, els noms comuns que provenen directament d'una localitat o d'una regió que produeix una especialitat alimentària concreta, generalment formatges (cabrales, camembert, emmental, gorgonzola, gouda, manxego, parmesà, rocafort, roncal, tronxon...) o vins i licors (armanyac, bordeus, borgonya, calvados, conyac, curaçao, madeira, màlaga, xampany, xerès...). Tots aquests mots estan definits al DIEC2.<br />
<br />
Parlant de begudes, em sembla interessant constatar que el popular cubalibre no apareix definit al DIEC2 però sí al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: "Beguda alcohòlica composta de ginebra o rom i refresc de cola." Però, sorprenentment, el Diccionari castellà-català de la mateixa editorial, que requereix lògicament una redacció més curta, tradueix aquesta beguda de la manera següent: "Rom amb cola (Coca-Cola)." No és gens habitual que un diccionari introdueixi en la definició el nom d'un producte comercial.<br />
<br />
A més dels substantius que acabem de veure, també hi ha altres formes gramaticals en què apareixen referències a un topònim. Per exemple:<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 10pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;">— </span><em>Adjectiu</em>: clau <strong>anglesa</strong>, goma <strong>aràbiga</strong>, cafè <strong>irlandès</strong>, filet <strong>rus</strong>, amanida <strong>russa</strong>, bistec <strong>tàrtar</strong>, bany <strong>turc</strong>... També forma part d'aquest grup la salsa <strong>maionesa</strong>. Segons Joan Coromines, aquesta denominació prové del francès mayonnaise, que sembla una alteració de (<em>sauce</em>) <em>mahonnaise</em>, "salsa de Maó", anomenada així en record de la presa de Maó pels francesos el 1756.<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 10pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;">— </span><em>Preposició</em> "<em>de</em>": gat <strong>d'Angora</strong>, aigua <strong>de Colònia</strong>, col <strong>de Brussel·les</strong>, panet <strong>de Viena</strong>, pernil <strong>de York</strong> (o pernil dolç)...<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 10pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;">— </span>"<em>a la</em>": <strong>a la cubana</strong> (arròs), <strong>a la romana</strong> (calamars, lluç...), <strong>a la francesa</strong> (truita)... Anar-se'n <strong>a la francesa</strong> vol dir marxar sense dir adéu, sense acomiadar-se.<br />
<br />
Per acabar, vull referir-me a dos mots de productes alimentaris que són exclusius del català: la <strong>crema</strong> i la catalana. Segons la definició que en dóna el DIEC2, la crema és un "plat dolç de llet, ous, midó o farina, sucre i canyella o vainilla, cuit sense arribar al punt d'ebullició, que generalment en treure'l del foc es cobreix d'una lleu capa de sucre que es torra amb un ferro calent". És inapropiat, doncs, dir-ne "crema catalana". Però en castellà sí que s'anomena així. El diccionari de la Real Academia defineix <em>crema catalana</em> com "<em>Natillas espesas tostadas por encima con plancha de hierro candente</em>".<br />
<br />
La <strong>catalana</strong>, com a embotit, no existeix en el vocabulari castellà. Sí que recull aquest terme el DIEC2, però només com a exemple a l'entrada "botifarra": <em>botifarra catalana</em>. La definició d'aquest producte la trobem al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: <strong>botifarra catalana</strong> (o simplement <strong>catalana</strong>) "Mena de botifarra especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, més aviat magra i poc picolada, i tòfones, com a components principals."<br />
<br />
Cal reconèixer, finalment, que en castellà la botifarra té la virtut de ser un nexe d'unió entre terres de parla catalana, almenys en l'aspecte gastronòmic. Aquesta és la definició que en fa el diccionari de la Real Academia: <em>butifarra</em> (<em>del cat. botifarra</em>). <em>Embuchado que se hace principalmente en Cataluña, las Baleares y Valencia</em>.</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-55014065547720461512013-03-01T08:00:00.000+01:002013-03-01T08:00:05.031+01:00Frases absurdes (14)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM4X1AlW_BLkGPdRW_PKhQp36VoMs-4vVZ4V9htnEqcJoLSakvTQpFnxfM5FkWElnFCwbDaRSQnBuR2AZ2_EHOD0C3tmsDHhCxckA_wQN6b2Wz-snkBeUiMjV6qylAhmI7YjxEfWXaVGQ/s1600/benzinera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM4X1AlW_BLkGPdRW_PKhQp36VoMs-4vVZ4V9htnEqcJoLSakvTQpFnxfM5FkWElnFCwbDaRSQnBuR2AZ2_EHOD0C3tmsDHhCxckA_wQN6b2Wz-snkBeUiMjV6qylAhmI7YjxEfWXaVGQ/s1600/benzinera.jpg" /></a></div>
(119) <strong>Fa uns dies enrere va aparèixer al diari...</strong> (Diari <em>Avui</em>, 1.11.2010)<br />
(120) <strong>Iniesta estrena casa nova</strong> (Diari gratuït <em>Gol</em>, 2.11.2010)<br />
(121) <strong>El litre de gasolina val 1 euro amb 30 centímetres de mitjana</strong> (RAC1, 4.3.2011)<br />
(122) <strong>La T10 d'una zona costarà 7 euros amb 85 centímetres</strong> (RAC1, 10.3.2011)<br />
(123) <strong>Fins ara aquests anys del tripartit han tingut una rendibilitat molt mínima</strong> (Joana Ortega, Diari <em>Ara</em>, 10.3.2011)<br />
(124) <strong>Al futbol hi ha un excés de testosterona masculina</strong> (Periodista del diari <em>Avui</em>, 23.5.2011)<br />
(125) <strong>Assassina una dona embarassada en una església i se suïcida</strong> (Diari gratuït <em>20 minutos</em>, 20.9.2011)<br />
(126) <strong>Quan el Barça ha arribat a Gijón l'ha rebut una gentada de gent</strong> (Barça TV, 2.10.2011)<br />
<br />
(119) "Fa uns dies" és una expressió que es refereix a un temps passat. És per això que l'adverbi "enrere" no té aquí cap sentit.<br />
<br />
(120) "Estrenar" vol dir fer ús per primera vegada d'alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú. En aquesta frase caldria dir, simplement, "Iniesta estrena casa".<br />
<br />
(121) L'absurditat es concreta aquí en un petit lapsus del locutor, que confon "cèntims" amb "centímetres".<br />
<br />
(122) Curiosament, la persona que va pronunciar la frase anterior va ensopegar en la mateixa pedra sis dies més tard.<br />
<br />
(123) L'adjectiu superlatiu "mínim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, és absurd dir "molt mínim", "poc mínim", "bastant mínim", "gens mínim"... En aquesta frase caldria haver dit "molt petita" o simplement "mínima".<br />
<br />
(124) La testosterona és una hormona sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles. En aquesta frase, doncs, l'adjectiu "masculina" és redundant.<br />
<br />
(125) Convindreu amb mi que una església no és el lloc més adequat per deixar embarassada una dona. El sentit comú ens dicta que l'ordre correcte dels elements de la frase és: "Assassina en una església una dona embarassada i se suïcida."<br />
<br />
(126) Parlar d'una "gentada de gent" és tan absurd com parlar d'una "calçotada de calçots" o d'una "arrossada d'arròs". La forma correcta de la frase seria, per exemple, "una gentada" o "una gran quantitat de gent".</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-33598961379448564002013-02-01T08:00:00.000+01:002013-02-01T08:00:01.476+01:00O tots moros o tots cristians<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNv-LKXCGnUOJDYeSepxdl_SKX5CKGd5bNb543RZ95QHTK3C2ahKqFZjQXF26Vl_IR5c2n0L3AprkkhBxK5TfiG0WBJfHW8d66GUImocu6FNuxLM-KAVffO0lsE66J9drFKkamWOD0l9k/s1600/moros.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNv-LKXCGnUOJDYeSepxdl_SKX5CKGd5bNb543RZ95QHTK3C2ahKqFZjQXF26Vl_IR5c2n0L3AprkkhBxK5TfiG0WBJfHW8d66GUImocu6FNuxLM-KAVffO0lsE66J9drFKkamWOD0l9k/s1600/moros.jpg" /></a></div>
L'any 711, amb la batalla de Guadalete, els àrabs van entrar a la Península Ibèrica, van avançar ràpidament fins a travessar els Pirineus i van arribar a Aquitània. Amb la batalla de Poitiers, el 732, els francs els van fer retrocedir cap al sud.<br />
<br />
La permanència dels àrabs a Catalunya va ser molt desigual en el temps. Girona i Barcelona van ser reconquerides el segle IX, mentre que Lleida, Tarragona i Tortosa ho van ser el segle XII. Durant el segle XIII Jaume I va reconquerir Mallorca i València.<br />
<br />
El temps d'estada dels àrabs en aquestes terres ha deixat petjada tant en el lèxic comú com en la toponímia. Provenen de l'àrab mots com<em> arròs, carxofa, duana, garrofa, llimona, magatzem, sofà, sucre, taronja</em>... Pel que fa a la toponímia, és interessant de veure que molts pobles de les comarques de Girona i de Barcelona contenen el mot "sant o "santa" en la seva denominació (un 16% a Girona i un 22% a Barcelona), mentre que a Lleida i a Tarragona, on el domini àrab va durar molt més temps, trobem aquesta denominació només en un 3,1% i un 3%, respectivament.<br />
<br />
Pel que fa als topònims àrabs, la majoria es troben, lògicament, a les comarques de Lleida (<em>Alcarràs, Alfarràs, Alguaire, Almacelles, Almenar</em>...) i de Tarragona (<em>Alforja, Altafulla, Benifallet, Benissanet, Bràfim</em>...).<br />
<br />
El domini àrab al País Valencià va durar cinc segles. No és estrany, doncs, que aquesta circumstància es reflecteixi en la toponímia: <em>Albaida, Albalat, Alcoi, Algemesí, Benicàssim</em>... Per la mateixa raó, la toponímia de les Balears també recull moltes denominacions d'origen àrab: <em>Alcúdia, Almadrà, Benimussa, Binibèquer. Binissalem</em>...<br />
<br />
Dins la terminologia relativa a l'<strong>islam </strong>hi ha alguns mots que comparteixen el mateix significat. Així, segons els diccionaris, <strong>musulmà</strong> és sinònim d'"islamita", de "mahometà", de "moro" i de "sarraí". Alguns d'aquests termes tenen també el seu significat propi. Així, "mahometà" significa també ‘relatiu o pertanyent a Mahoma' i "sarraí" vol dir també ‘nòmada del desert'. Hi ha mots, però, que tenen significats unívocs, com <strong>mossàrab</strong> (individu que conservà la religió cristiana sota domini andalusí), <strong>mudèjar</strong> (musulmà que romangué a la Península Ibèrica sota denominació cristiana) o <strong>morisc</strong> (descendent dels mudèjars convertit al cristianisme).<br />
<br />
La denominació més comuna amb què els catalans designaven els àrabs era <strong>moro</strong>. Aquest mot es conserva encara en "blat de moro" o "figa de moro". La mateixa denominació apareix també en algunes expressions, com "prometre l'oro i el moro", "fer més por que una fragata de moros", "afarta'm i digue'm moro", "<strong>o tots moros o tots cristians</strong>" (expressió que dóna títol a aquest article i que significa que la justícia ha de ser igual per a tothom)...<br />
<br />
"Haver-hi moros a la costa" (o "haver-hi roba estesa") és una expressió que es refereix al fet que hi ha present algú davant el qual no convé parlar d'alguna cosa, sobretot quan hi ha infants innocents o gent incauta que podria repetir allò que sentís.<br />
<br />
Segons l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), l'any 2010 hi havia 1.188 persones que es deien <strong>Matamoros</strong> de primer cognom. Concretament, 58 a Girona, 635 a Barcelona, 33 a Lleida i 462 a Tarragona. (Com a simple curiositat vull recordar que a Badalona tenim la popular Riera Matamoros; que jo sàpiga, ningú no se n'ha fet mai qüestió... de moment.)<br />
<br />
Acabo l'article amb una expressió que en castellà era –o encara és– molt popular. Em refereixo a "<em>hable en cristiano</em>", expressió aplicada com a advertiment no només a una persona que parla en àrab, sinó que és extensible a qualsevol llengua diferent de l'espanyol, especialment el <strong>català</strong>. Me n'he volgut assegurar consultant el <em>Diccionario de la Lengua Española</em> i hi he trobat això<br />
<br />
<div style="margin-left: 40px; text-align: justify;">
<strong>hablar en cristiano</strong></div>
<div style="margin-left: 40px; text-align: justify;">
<ol>
<li><em>Expresarse en términos llanos y fácilmente comprensibles, o en la lengua que todos entienden.</em></li>
<li><em>Hablar en castellano.</em></li>
</ol>
</div>
</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-59149582984909227032013-01-01T08:00:00.000+01:002013-01-08T11:14:50.129+01:00Una situació kafkiana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZKjXP9uHP93mN2PWV3zPhNOMV0sVTGg3ngwxPJ2p55J28XX8AmWHVH_iSTrJagTToIetzushm-11OqoeWiiz5LlFVgsjbfSP_RQRx-Rqotr7t47kN-TpB-5F5CF8IXg3m-gWdHj_klQs/s1600/venus.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" eea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZKjXP9uHP93mN2PWV3zPhNOMV0sVTGg3ngwxPJ2p55J28XX8AmWHVH_iSTrJagTToIetzushm-11OqoeWiiz5LlFVgsjbfSP_RQRx-Rqotr7t47kN-TpB-5F5CF8IXg3m-gWdHj_klQs/s1600/venus.jpg" /></a></div>
Un dels recursos de la llengua és crear mots (substantius o adjectius) a partir de noms de persona. En són exemples el substantiu "nicotina", de l'escriptor francès Jean Nicot, o l'adjectiu "kafkià", de l'escriptor txec Franz Kafka. Els mots formats per aquest recurs lingüístic s'anomenen <strong>epònims</strong>.<br />
<br />
<strong>1. Adjectius</strong><br />
A l'hora de definir un adjectiu que es refereix a una persona, els diccionaris fan servir la fórmula "Relatiu o pertanyent a...". Així, si hi consultem el significat de "kafkià" veiem com a primera accepció "Relatiu o pertanyent a Kafka", i en el cas de "platònic" diu "Relatiu o pertanyent a Plató". En els exemples que presento a continuació he prescindit d'aquesta primera accepció i he anat directament a la segona, que és on es troba generalment el veritable <strong>epònim</strong>, és a dir, l'accepció que s'ha creat per extensió del primer significat.<br />
<br />
<strong>dantesc</strong> (Dant, poeta italià). Que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic d'alguns escrits de Dant. <em>Una visió dantesca</em>.<br />
<strong>draconià</strong> (Dracó, legislador atenès). D'una severitat excessiva. <em>Lleis draconianes</em>.<br />
<strong>eòlic</strong> (Èol, déu del vent). Produït per l'acció del vent. <em>Energia eòlica</em>.<br />
<strong>herculi</strong> (Hèrcules, heroi mitològic). Que té una força extraordinària. <em>Uns braços herculis</em>.<br />
<strong>kafkià</strong> (Franz Kafka, escriptor txec). Angoixós, opressiu. <em>Una situació kafkiana</em>.<br />
<strong>maquiavèl·lic</strong> (Nicolau Maquiavel, escriptor florentí). Sense escrúpols. <em>Un polític maquiavèl·lic</em>.<br />
<strong>masoquista</strong> (Leopold von Sacher-Masoch, escriptor austríac). Que té un comportament sexual caracteritzat pel fet que gaudeix en veure's humiliat o maltractat. <em>Un comportament masoquista</em>.<br />
<strong>mefistofèlic</strong> (Mefistòfil, personatge del Faust de Goethe). D'una perfídia diabòlica. <em>Un projecte mefistofèlic</em>.<br />
<strong>narcisista</strong> (Narcís, personatge mitològic grec). Que es complau excessivament en les pròpies qualitats o obres. <em>Una actitud narcisista</em>.<br />
<strong>pantagruèlic</strong> (Pantagruel, personatge d'una obra de Rabelais). S'aplica a una gana molt gran o a un àpat molt abundant. <em>Un menjar pantagruèlic</em>.<br />
<strong>pírric</strong> (Pirros, rei de l'Epir). S'anomena "victòria pírrica" la que no aporta cap benefici.<br />
<strong>platònic</strong> (Plató, filòsof grec). Merament ideal. <em>Amor platònic</em>.<br />
<strong>quixotesc</strong> (Quixot, personatge novel·lesc). Aplicat a un home emportat per un ideal a emprendre accions temeràries, desproporcionades a les seves forces. <em>Una actitud quixotesca</em>.<br />
<strong>rocambolesc</strong> (Rocambole, protagonista d'una sèrie de novel·les franceses). Dit d'una circumstància o un fet ple de peripècies extraordinàries i inversemblants. <em>Una aventura rocambolesca</em>.<br />
<strong>sàdic</strong> (Marquès de Sade, autor francès de novel·les d'un erotisme cruel). Dit de la persona a la qual agrada fer sofrir o veure sofrir. <em>Un comportament sàdic</em>.<br />
<strong>salomònic</strong> (Salomó, rei d'Israel). Que atorga la raó d'una manera imparcial a cada una de les parts enfrontades. <em>Una sentència salomònica</em>.<br />
<strong>titànic</strong> (Tità, divinitat de la mitologia grega). Gegantí. <em>Un esforç titànic</em>.<br />
<strong>veneri</strong> (Venus, deessa romana relacionada amb l'amor, la bellesa i la fertilitat). Que es transmet a través de l'acte sexual. <em>Malalties venèries</em>.<br />
<strong>xovinista</strong> (Nicolas Chauvin, personatge històric condecorat a les guerres napoleòniques). Que demostra una admiració excessiva pel propi país associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països. <em>Un discurs xovinista</em>.<br />
<br />
<strong>2. Substantius</strong><br />
A diferència dels adjectius que acabem de veure, que tenen més d'un significat, els substantius que incloc a continuació tenen un significat molt concret, que prové directament del nom de la persona que els ha originat. Per exemple: <strong>baquelita</strong> (Leo Baekeland, químic belga), <strong>boicot</strong> (Charles Cunningham Boycott, administrador irlandès), <strong>cicerone</strong> (Ciceró, escriptor llatí), <strong>filípica</strong> (Filip de Macedònia, per al·lusió als discursos de Demòstenes contra aquest rei), <strong>leotard</strong> (Jules Léotard, acròbata francès), <strong>nicotina</strong> (Jean Nicot, diplomàtic i escriptor francès), <strong>rebeca</strong> (de la jaqueta de punt que duia la protagonista de la pel·lícula Rebecca, d'Alfred Hitchcock), <strong>sandvitx</strong> (Jean Montagu, comte de Sandwich).<br />
<br />
<strong>- Instruments o accions relacionats amb armes o violència</strong><br />
<strong>colt</strong> (Samuel Colt, coronel nord-americà), <strong>guillotina</strong> (Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès), <strong>kalashnikov</strong> (Mikhail Kalashnikov, dissenyador soviètic d'armes de foc), <strong>linxament</strong> (Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià), <strong>màuser</strong> (Wilhelm i Paul Mauser, armers alemanys), <strong>molotov</strong> (Vyacheslav Mikhailovich Molotov, polític soviètic), <strong>winchester</strong> (Oliver Fischer Winchester, home de negocis i polític nord-americà).<br />
<br />
<strong>- Termes relacionats amb la física</strong><br />
<strong>ampere</strong> (André-Marie Ampère, físic francès), <strong>joule</strong> (James Prescott Joule, físic anglès), <strong>ohm</strong> (Georg Simon Ohm, físic alemany), <strong>volt</strong> (Alessandro Volta, físic italià), <strong>watt</strong> (James Watt, físic escocès).<br />
<br />
De vegades un epònim es forma per la unió de dos noms propis, com és el cas de <strong>hermafrodita</strong> (Hermes i Afrodita). Un altre exemple de fusió de dos noms propis és <strong>estraperlo</strong>, derivat de Strauss i Perlowitz, promotors d'un joc de ruleta il·legal de marca "Stra-Perlo". L'estraperlo és el negoci il·legal de productes intervinguts per l'Estat i venuts a preus abusius.<br />
<br />
Per acabar voldria fer esment d'un mot que va ser molt popular a Barcelona fa uns quants anys i que avui dia pràcticament ha desaparegut. Em refereixo a <strong>piquiponada</strong>, que deu el seu nom al senyor Joan Pich i Pon, que entre altres càrrecs va ser president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i alcalde d'aquesta ciutat (1935). Va ser acusat de fer estraperlo. Reben el nom de "piquiponades" els lapsus –reals o inventats– que havia tingut aquest prohom. A més de confondre "filatèlic" amb "sifilític" i "ous d'esturió" amb "ous de centurió", potser el lapsus més cèlebre es va produir en un discurs que va pronunciar des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, en què, després de rebre un guardó que havia desitjat durant molt de temps, va dir: "Per fi se m'ha ajusticiat."</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-70622439065141015962012-12-01T08:00:00.000+01:002012-12-03T11:20:08.285+01:00El senyor Fusté és fuster<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWcF_pY_urfm7L5lhvucx8wveB9cUhr1WrXchDlHJFcDenMrRrtr3MuF6sGZ-RyFMnC48Fxr5ccUc9k0Z4JXn9KajSVD7Nk8DoMHmK-bw_7eHYBpbGlq6UNBiAABc7opdDUwDxBZ_fuhY/s1600/putin.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWcF_pY_urfm7L5lhvucx8wveB9cUhr1WrXchDlHJFcDenMrRrtr3MuF6sGZ-RyFMnC48Fxr5ccUc9k0Z4JXn9KajSVD7Nk8DoMHmK-bw_7eHYBpbGlq6UNBiAABc7opdDUwDxBZ_fuhY/s1600/putin.bmp" tea="true" /></a></div>
Entre els segles XVI i XIX l'ortografia catalana va viure una època de desgavell. Es van escriure molts tractats, promptuaris, assajos, projectes..., però no n'hi va haver cap que assolís una acceptació general, segurament per la manca d'una institució reconeguda que en fixés les normes. Amb la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) es van posar les bases per elaborar unes normes acceptades majoritàriament. Això es va aconseguir el 1913, amb la publicació de les <em>Normes ortogràfiques</em>, amb Pompeu Fabra com a impulsor principal.<br />
<br />
Aquest desgavell també va afectar, lògicament, la grafia dels cognoms. No és estrany, doncs, que durant aquests segles els funcionaris encarregats dels registres civils escrivissin els cognoms tal com els sentien pronunciar per les persones que hi anaven a registrar-se. Comparades amb les grafies actuals, les diferències més rellevants són: la supressió gràfica de la "r" final, el dígraf "ch" i els plurals en "-as".<br />
<br />
- <strong>La supressió gràfica de la "r" final</strong> es produeix sobretot en cognoms que es refereixen a oficis: <em>Aiguadé</em>, <em>Argenté</em>, <em>Ballesté</em>, <em>Basté</em>, <em>Cabré</em>, <em>Escudé</em>, <em>Ferré</em> (o <em>Farré</em>), <em>Forné</em>, <em>Fusté</em>, <em>Grané</em>, <em>Mercadé</em>, <em>Moliné</em>, <em>Ollé</em>, <em>Sabaté</em>... I també en altres cognoms, com <em>Caballé</em>, <em>Castañé</em>, <em>Olivé</em>, <em>Regué</em>, <em>Solé</em>... La supressió de la "r" es dóna també en alguns noms d'oficis acabats en "or", com <em>Cosidó</em>, <em>Llauradó</em>, <em>Pintó</em>, <em>Teixidó</em>... El valencià conserva aquest so final, i això es reflecteix, per tant, en la grafia dels cognoms: <em>Ferrer</em>, <em>Forner</em>, <em>Fuster</em>, <em>Moliner</em>, <em>Llaurador</em>, <em>Pintor</em>...<br />
<br />
- El <strong>dígraf "ch"</strong> ja era habitual en els nostres escriptors medievals. L'aparició d'aquest dígraf es va produir per assegurar que la "c" final no s'havia de pronunciar com una "s" sinó com una "k". Això afectava tant els noms comuns (<em>amich</em>, <em>antich</em>; <em>lloch</em>...) com els noms propis (<em>Antich</em>, <em>Aymerich</em>, <em>Balasch</em>, <em>Baldrich</em>, <em>Blanch</em>, <em>Bosch</em>, <em>Domènech</em>, <em>Estelrich</em>, <em>Estruch</em>, <em>Franch</em>, <em>Joanich</em>, <em>Llach</em>, <em>Lluch</em>, <em>March</em>, <em>Pitarch</em>, <em>Reixach</em>, <em>Salrach</em>, <em>Samaranch</em>...). Lògicament aquest dígraf també apareixia en els topònims: <em>Hostafranchs</em>, <em>Hostalrich</em>, <em>Llafranch</em>, <em>Montblanch</em>, <em>Vich</em>... Molts parlants castellans el pronuncien com si es tractés de la seva "ch"; tanmateix, la ignorància, la desídia o el menyspreu per pronunciar correctament aquests noms no es dóna quan pronuncien noms com Shakespeare, Freud, Baudelaire o Charles de Gaulle.<br />
<br />
- Fins a la publicació de les <em>Normes</em> molts noms comuns acabats en "a" feien els <strong>plurals en "-as"</strong>. Aquest fet s'havia traslladat també als cognoms: <em>Artigas</em>, <em>Casas</em>, <em>Comas</em>, <em>Corominas</em>, <em>Planas</em>, <em>Ribas</em>, <em>Salas</em>, <em>Voltas</em>... El prestigiós filòleg Joan Coromines va canviar el seu cognom, que inicialment escrivia amb "as".<br />
<br />
Sobre la correcció ortogràfica dels cognoms, vull reproduir aquí un paràgraf del llibre <em>Els llinatges catalans</em> (1959), de Francesc de Borja Moll: "En definitiva, l'únic amo de cada cognom és la persona que el porta, i per tant, a ella pertany de decidir la reforma o el manteniment de la grafia considerada incorrecta. Per dialectal o per bàrbara que sigui l'escriptura d'un llinatge, el qui l'ha adoptada o l'ha rebuda dels seus avantpassats pot tenir motius ben respectables (quan no siguin més que d'ordre sentimental) per a mantenir-la. La tasca de l'especialista, en aquest cas, pot esser d'orientar i aconsellar, però no de declarar obligatòria la reforma en nom de cap prejudici gramatical."<br />
<br />
Seguint amb el tema dels cognoms, em sembla oportú fer aquí una referència als mots <strong>patronímics</strong>, que són els cognoms que es formen a partir del nom patern. Els primers patronímics que es van crear consistien a afegir la preposició "de" entre els noms del pare i del fill. Més endavant ja van començar a sorgir els patronímics formats amb un sufix que significa "fill de".<br />
<br />
A l'edat mitjana, aragonesos i castellans van començar a originar cognoms afegint el sufix "<em>-ez</em>" o "<em>-z</em>" al nom de pila del pare. Així, per exemple, Álvarez (<em>Álvaro</em>), Antúnez (<em>Antón</em>), Díaz, Díez o Diéguez (<em>Diego</em>), Domínguez (<em>Domingo</em>), Fernández (<em>Fernando</em>), Giménez, o Jiménez (<em>Gimeno</em>), González (<em>Gonzalo</em>), López (<em>Lope</em>), Martínez (<em>Martín</em>), Pérez (<em>Pero</em>, <em>Pedro</em>), Rodríguez (<em>Rodrigo</em>), Sánchez (<em>Sancho</em>)...<br />
<br />
El català del Principat o de les Balears no fa servir aquest sistema de formar els noms dels fills a partir del nom patern, però al País Valencià –ja al segle XIII i per influència de la forma aragonesa o castellana– hi trobem molts cognoms formats amb el sufix "-is". Per exemple, Llopis, Peris, Gomis, Sanchis (o Sanchís), Ferrandis. Eiximenis (castellà Ximénez, actualment Jiménez o Giménez)...<br />
<br />
El fet d'afegir un element abans o després del nom propi per indicar la <strong>filiació</strong> d'una persona es dóna en moltes llengües. Per exemple:<br />
<em>-son</em> (anglès): Anderson, Johnson, Nicholson...<br />
<em>-es</em> (portuguès): Alvares, Gonçalves, Pires...<br />
<em>-ov -ova</em> (rus): Paulov, Ivanov, Petrov, Paulova...<br />
<em>Di</em> (italià): Di Stefano, Di Maria, Di Francesco...<br />
<em>Ibn, Ben, Bin</em> (àrab): Ibn Battuta, Ben Bella, Bin Laden...<br />
<em>Ben</em> (hebreu): Ben Gurion...<br />
<em>van</em> (neerlandès): van Gogh, van Eyck...<br />
<em>von</em> (alemany): von Karajan, von Braun...<br />
<em>Mc</em> (escocès): McArthur, McCartney, McDonald...<br />
<em>O'</em> (irlandès): O'Callaghan, O'Donnell, O'Neil...<br />
<br />
<strong>Dos apunts finals</strong><br />
<br />
1. El cognom castellà <em>Expósito</em> té l'origen en la denominació que es donava als nadons que eren abandonats o "exposats" en un lloc públic, en general a les portes d'un hospici o en els torns dels convents de monges, amb l'esperança que algú els recollís. Per denominar aquesta situació el català disposa també d'un cognom específic: <em>Deulofeu</em>, que literalment significa "el va fer Déu".<br />
<br />
2. Per acabar, vull aclarir que en rus la terminació "in" no vol dir "fill de".<br />
<br />
Bon Nadal!</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-65185600358904879062012-11-01T08:00:00.000+01:002012-11-01T08:00:16.037+01:00Frases absurdes (13)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_uz2d0s4qBIoxCznMyOotH2ie8m4oikTqO5Bb7MaY7RGhlSt5_D_QZaeE1CO2D1FKYjJl_xDb-a30rG2GznyBjgrsmBAO2iL_oXOKO1hPUHok5mFhaQyWDe2dyyMaW9rGyelhlzcca2A/s1600/riu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" qea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_uz2d0s4qBIoxCznMyOotH2ie8m4oikTqO5Bb7MaY7RGhlSt5_D_QZaeE1CO2D1FKYjJl_xDb-a30rG2GznyBjgrsmBAO2iL_oXOKO1hPUHok5mFhaQyWDe2dyyMaW9rGyelhlzcca2A/s1600/riu.jpg" /></a></div>
(111) <strong>La situació del riu està absolutament controladíssima</strong> (Alcalde de Lleida, RAC1, 4.5.2010)<br />
(112) <strong>M'aventuro a dir que el resultat d'aquest partit és imprevisible</strong> (Comentarista de BarçaTV, 30.5.2010)<br />
(113) <strong>El senyor Àngel Fernández va anunciar que no parlaria més. I no parla. És un home de paraula</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 12.6.2010)<br />
(114) <strong>Avui parlarem dels perills de viatjar amb el doctor…</strong> (RAC1, 27.7.2010)<br />
(115) <strong>És el responsable del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d'Interior</strong> (RAC1, 9.8.2010)<br />
(116) <strong>La paciència del Govern és infinita però s'està acabant</strong> (José Blanco, ministre de Foment, RAC1, 9.8.2010)<br />
(117) <strong>Amb l'arribada de Ronaldinho el Barça va pujar cap a dalt</strong> (Un jugador del Barça, TV3, 23.8.2010)<br />
(118) <strong>Qui guanyi s'endurà el títol mundial de campió del món</strong> (<em>Els matins</em>, TV3, 8.10.2010)<br />
<br />
(111) En aquesta frase coincideixen dos elements que no encaixen: "absolutament" i "controladíssima". En aquest cas hi ha dues possibilitats correctes: "està absolutament controlada" o bé "està controladíssima".<br />
<br />
(112) L'autor d'aquesta frase comença creant unes expectatives que després no es compleixen. Aventurar-se a fer o a dir una cosa implica que allò que es fa o es diu comporta un cert risc, un perill, un dubte, un recel, un compromís... En aquesta frase el final de l'"aventura" és decebedor, ja que no comporta res d'això.<br />
<br />
(113) Un home (o una dona) de paraula és la persona que compleix allò a què s'ha compromès. En aquesta frase és curiós observar que algú que ha decidit no parlar sigui catalogat com a "home de paraula". A banda d'aquesta paradoxa aparent, la frase no és absurda sinó totalment correcta.<br />
<br />
(114) Com passa sovint, l'absurditat o l'ambigüitat d'un gran nombre de frases es deu a l'ordre erroni dels seus elements. En aquesta frase cal suposar que el perill no consisteix a viatjar amb el doctor. La forma correcta hauria de dir: "Avui parlarem amb el doctor X dels perills de viatjar..."<br />
<br />
(115) Una interpretació malèvola d'aquesta frase podria conduir a pensar que la violència masclista la fa el Departament d'Interior. Per evitar malentesos es podria haver escrit: "Programa de Seguretat contra la Violència Masclista aprovat (organitzat, promogut, fet...) pel Departament d'Interior".<br />
<br />
(116) L'absurditat d'aquesta frase és prou evident. Si la paciència s'està acabant vol dir que no és infinita.<br />
<br />
(117) De moment ningú no ha aconseguit pujar cap a baix.<br />
<br />
(118) Un altre cas de mots redundants. La frase hauria de dir: "s'endurà el títol mundial" o bé "s'endurà el títol de campió del món".</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-36569810367608086682012-10-01T08:00:00.000+02:002012-10-01T11:12:26.603+02:00Per què?, per què?, per què?...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPg0CR6i4QJG5tPbfVdCpMiH4-2Cnnpp2ECjO5ESD4HNvgTZOlTbwbF-iXdbaAoCiiLQhrELUFJYSkMe_AccILNPzp483VUMztniaqlXxJNf7keSgKJX7sAZ8MaUoS3ikvBDFTbeE8WFk/s1600/interrogants.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPg0CR6i4QJG5tPbfVdCpMiH4-2Cnnpp2ECjO5ESD4HNvgTZOlTbwbF-iXdbaAoCiiLQhrELUFJYSkMe_AccILNPzp483VUMztniaqlXxJNf7keSgKJX7sAZ8MaUoS3ikvBDFTbeE8WFk/s1600/interrogants.bmp" /></a></div>
<strong>- Per què l'accent de la "a" sempre és obert (à)?</strong><br />
El català té set vocals tòniques o accentuades: <strong>a</strong>, <strong>e </strong>oberta (è), <strong>e </strong>tancada (é), <strong>i</strong>, <strong>o </strong>oberta (ò), <strong>o </strong>tancada (ó), <strong>u</strong>. Si pronunciem en veu alta, d'una sola tirada, la seqüència "i-é-è-a-ò-ó-u" podem comprovar que el so de "i" comença a la part del darrere del paladar i els sons següents van avançant per la cavitat bucal fins a arribar al so de "u", amb els llavis gairebé closos. A més, podem observar que quan pronunciem "a" és quan tenim la boca més oberta, mentre que quan pronunciem "i" o "u" és quan la tenim més tancada. Per això, com que el so "a" és el més obert, quan cal accentuar-ne la lletra la marquem amb <strong>l'accent obert o greu (à)</strong>, mentre que els sons més tancats, "i" i "u", els representem gràficament amb <strong>l'accent tancat o agut (í), (ú)</strong>. L'accentuació gràfica de la "e" i de la "o" depèn en cada cas de si es pronuncia oberta <strong>(è, ò)</strong> o tancada <strong>(é, ó)</strong>.<br />
<br />
<strong>- Per què els plurals femenins acaben en "es" i no en "as"?</strong><br />
Malgrat que en llatí els plurals femenins acaben en "as", els escriptors catalans medievals ja els feien acabar en "es". A més a més, la pronúncia amb "e" dels dialectes catalans que no tenen la vocal neutra va fer decidir Pompeu Fabra a canviar el criteri etimològic pel criteri fonètic. I una altra raó, més feble però a vegades definitiva, és que aquesta solució s'allunya de la solució castellana. L'any 1995 l'Institut d'Estudis Catalans va fer extensible la forma "es" a substantius masculins que abans escrivíem amb "as", com <em>àlies, atles, galimaties, Jeremies, Messies, pàncrees, Pitàgores</em>...<br />
<br />
<strong>- Per què escrivim "i" i no "y" com a conjunció copulativa?</strong><br />
Els escriptors catalans medievals feien servir la conjunció copulativa "e" (derivada del llatí ET), tot i que a finals del segle XV ja hi ha escrits amb vacil·lació entre "e" i "i". La forma "y" sorgeix en els escrits catalans a partir del segle XVI, per influència del castellà, i s'estén fins al començament del segle XX. Les <em>Normes ortogràfiques</em> (1913) de l'Institut d'Estudis Catalans recuperen l'ús de la "i" (llatina) en comptes de la "y" (grega). En català la "y" s'usa només en el dígraf "ny", equivalent a la lletra "ñ" del castellà.<br />
<br />
<strong>- Per què en català no s'accentuen mots com "alegria" o "Maria" i en castellà sí?</strong><br />
En <strong>castellà</strong>, mots plans com "<em>alegría</em>" o "<em>María</em>" s'accentuen per marcar que la "i" no forma diftong amb la "a" sinó que aquestes dues vocals formen part de síl·labes diferents. Per la mateixa raó, mots com "<em>gloria</em>" o "<em>memoria</em>" no s'accentuen perquè el grup "ia" és un diftong i, per tant, forma part de la mateixa síl·laba. En <strong>català</strong>, en canvi, mots plans com "alegria" (a-le-gri-a) o "Maria" (Ma-ri-a) no s'accentuen perquè, segons la pronúncia habitual de la nostra llengua, el grup "ia" no constitueix mai un diftong, sinó que la "i" i la "a" formen part de síl·labes diferents. Per la mateixa raó, mots com "glòria" (glò-ri-a) o "memòria" (me-mò-ri-a) s'accentuen perquè són esdrúixols. També és esdrúixola la paraula "independència" (in-de-pen-dèn-ci-a).<br />
<br />
<strong>- Per què "traduït" s'escriu amb dièresi i "traduir" no?</strong><br />
En català la dièresi (¨) té dues funcions. En primer lloc serveix per remarcar que la "u" dels grups "que", "qui", "gue", "gui" no és muda sinó que es pronuncia: <em>qüestió, adeqüi, aigües, pingüí</em>... La segona funció de la dièresi és marcar que la "i" o la "u" després d'una vocal no formen diftong amb aquesta vocal –a diferència del castellà sinó que constitueixen síl·labes diferents. Comparem, per exemple "beneit" (be-neit) amb "beneït" (be-ne-ït). Però si apliquéssim aquesta regla a tots els mots, el català presentaria un gran nombre de noms o de formes verbals escrits amb dièresi. Per resoldre aquesta qüestió, Pompeu Fabra va establir unes quantes excepcions a la norma, excepcions que es poden consultar en qualsevol gramàtica. Una d'aquestes excepcions consisteix a estalviar la dièresi en les formes verbals de l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs en què l'infinitiu acaba en vocal + "ir" (per exemple, <em>traduir, traduint, traduiré, traduiria</em>). Aquest estalvi de la dièresi no afecta, doncs, el participi: <em>traduït</em>.<br />
<br />
<strong>- Per què "juvenil" i "mundial" s'escriuen amb "u" si provenen de "jove" i "món"?</strong><br />
"Juvenil" i "mundial" no provenen de "jove" i "món" sinó dels adjectius llatins JUVENILIS i MUNDIALIS. En el lèxic d'una llengua hi ha mots hereditaris i mots cultes. Els mots hereditaris són els que han sofert l'evolució fonètica natural de la llengua al llarg dels segles (com "jove" i "món", que han evolucionat a partir dels llatins JUVENIS i MUNDUS). Els mots cultes, anomenats també pseudoderivats, són els que en un moment determinat de la història de la llengua s'han pres directament del llatí i mantenen, bàsicament, la forma original, ja que no han seguit les evolucions fonètiques de la llengua. "Juvenil" i "mundial" són dos exemples de mots cultes o pseudoderivats.<br />
<br />
<strong>- Per què "haver" i "cavall" s'escriuen amb "v" i no amb "b" com en castellà?</strong><br />
Aquests dos mots provenen dels llatins HABERE i CABALLU. Seguint el criteri etimològic, és evident que s'haurien d'escriure amb "b". Això no obstant, Pompeu Fabra va creure més encertat prescindir de l'etimologia i fixar-se en els escrits medievals, que transformaven regularment la "b" llatina en "v" entre dues vocals: "haver", "cavall", "govern", "prova", "savi"... Però, a més, hi havia un altre argument a favor de la "v", que es basava en la pronúncia d'aquells parlars (mallorquí, tarragoní, etc.) que diferencien la "b" de la "v".<br />
<br />
<strong>- Per què em sembla que s'ha d'escriure "blog" i no "bloc"?</strong><br />
No fa gaire temps el Termcat va acceptar el terme "bloc" (en comptes de "blog") per designar una ‘pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta opinions o informació sobre temes diversos'. Potser els va fer gràcia veure que aquest mot sonava igual que el nostre "bloc" (‘llibreta de la qual hom pot arrencar els fulls fàcilment') i que tenia una utilitat semblant (?). A parer meu va ser una decisió errònia, absurda i contrària al geni de la llengua. Per tres raons:<br />
<ol style="text-align: left;">
<li>Va contra l'etimologia del mot, que prové de la forma anglesa <em>weblog</em>.</li>
<li>Va contra la forma que han adoptat totes les altres llengües de cultura.</li>
<li>Fa coincidir en una mateixa forma mots homòfons (que es pronuncien igual però que tenen significats diferents), aspecte que la llengua sempre procura evitar. Vegeu, si no, la diferència entre "reg" (acció de fornir aigua a les terres) i "rec" (canal de regatge).</li>
</ol>
</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-19112968569968360542012-09-03T08:00:00.000+02:002012-09-04T12:39:22.890+02:00Bona nit, Barcelona<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP5aaxcymtb7xerJhZe2-FsbIFS7SAm2JzEZQ2U9qoe9oEZ2nGEbW1aidzo-1kEiE9ZaQsyYOAJeUcOAU1Tu4vwmmExr3-TCg9awlXFH9uY_SDLKzJGA7JGddUGU3GxmvXC9qJbunCxQI/s1600/Nit+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" mda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP5aaxcymtb7xerJhZe2-FsbIFS7SAm2JzEZQ2U9qoe9oEZ2nGEbW1aidzo-1kEiE9ZaQsyYOAJeUcOAU1Tu4vwmmExr3-TCg9awlXFH9uY_SDLKzJGA7JGddUGU3GxmvXC9qJbunCxQI/s1600/Nit+Barcelona.jpg" /></a></div>
La llengua oral i la llengua escrita no sempre es comporten de la mateixa manera. La llengua escrita està subjecta a una sèrie de normes (ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques...), mentre que la llengua oral no té una estructura tan rígida.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Entre els fenòmens més característics d'aquesta "llibertat" de la llengua oral hi ha els que els lingüistes anomenen "assimilacions" i "dissimilacions". L'<strong>assimilació</strong> és el procés pel qual un so adopta característiques fonètiques d'un altre so pròxim; per exemple, <em>istiu</em> per "estiu", en què la vocal neutra s'assimila al so de la "i". La <strong>dissimilació</strong>, en canvi, és el procés pel qual dos sons iguals o semblants tendeixen a diferenciar-se; per exemple, <em>vegila</em> per "vigila".</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Les assimilacions i les dissimilacions es produeixen diferentment en tots els parlars del nostre àmbit lingüístic, però els exemples que exposo a continuació –i els dels apartats següents– pertanyen sobretot, però no exclusivament, al barceloní i al badaloní, que són els que conec més. Vull remarcar també que la majoria de mots que em serveixen d'exemple no els recull el diccionari normatiu; per això els escric en cursiva.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>Assimilació</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<em>ensepegar</em> (ensopegar), <em>jonoll</em> (genoll), <em>ajonollar-se</em> (agenollar-se), <em>colzo</em> (colze), <em>nostro</em>, <em>vostro</em> (nostre, vostre), <em>onclo</em> (oncle), <em>estornut</em> (esternut), <em>xeixanta</em> (seixanta)...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
El verb "arromangar" té també la forma secundària "arremangar", assimilació admesa pel diccionari normatiu.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>Dissimilació</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<em>comenió</em> (comunió), <em>xacolata</em> (xocolata), <em>estulviar</em> (estalviar), <em>peruc</em> (poruc), <em>sigüent</em> (següent), <em>juriol</em> (juliol), <em>urial</em> (ullal), <em>etivocar-se</em> (equivocar-se), <em>quansevol</em> (qualsevol), <em>fandilla</em> (faldilla), <em>arcalde</em> (alcalde), <em>xumeneia</em> (xemeneia), <em>dingú</em> (ningú), <em>mermelada</em> (melmelada), <em>munta</em> (multa)...<br />
<br />
En el títol d'aquest article hi ha dos exemples més de dissimilació. En el cas de "bona nit", molts parlants canvien (canviem) la primera "n" per una "r": <em>bora nit</em>. El nom de Barcelona prové del llatí BARCINONA, amb el canvi de la primera "n" per "l".<br />
<br />
A més d'aquests dos fenòmens que acabem de veure, a la llengua oral també se'n produeixen d'altres que són dignes d'observar, com la pèrdua de la vocal neutra en alguns contextos, la inversió de dos fonemes (metàtesi), l'afegiment d'un so no etimològic a l'interior d'un mot (epèntesi) o l'addició de la forma inicial "es":<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>- Pèrdua de la vocal neutra</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Alguns parlars no pronuncien la vocal neutra <em>després</em> de la "r" en mots com "car(a)bassa", "car(a)gol", "escar(a)bat", "car(a)mel", "ber(e)nar", "ver(e)mar"... En altres casos no es pronuncia la neutra <em>abans</em> de la "r": "b(e)renar", "p(e)rò", "v(e)ritat", "t(a)ronja", "b(a)rana", "saf(a)reig", "t(e)ranyina", "esp(e)rit", "T(e)resa"...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>- Metàtesi</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
La metàtesi és la inversió de dos sons o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica. Aquest fenomen dóna lloc, de vegades, a parelles de mots admesos pel diccionari, com "àguila"/"àliga", "egua"/"euga", "òliba"/"òbila". Però això no passa en la majoria de mots originats per metàtesi. Així, en els exemples següents la cursiva indica la forma no admesa: <em>metereologia</em> (meteorologia), <em>gavinet</em> (ganivet), <em>ensiamada</em> (ensaïmada), <em>llangonissa</em> (llonganissa), <em>llargandaix</em> (llangardaix), <em>radere</em> (darrere), <em>encostipat</em> (constipat), <em>prespectiva</em> (perspectiva)… En alguns casos la metàtesi també es produeix en els noms propis, com Gabriel/Grabiel, que dóna la forma abreujada "Biel".</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>- Epèntesi</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
L'epèntesi consisteix en l'afegiment en l'interior d'un mot d'un so no etimològic. En els exemples següents el so epentètic és "i": <em>graiella</em>, <em>paiella</em>, <em>teiatre</em>, <em>agraieix</em>, <em>obeieix</em>, <em>empleio</em>, <em>empleiat</em>, <em>ideia</em>, <em>tebeio</em>, <em>recreio</em>, <em>recreiar-se</em>...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>- Addició de la síl·laba inicial "es"</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
El diccionari normatiu admet formes secundàries com "escarxofa" (carxofa), "esclofolla" (clofolla), "espalmatòria" (palmatòria), "estenalles" (tenalles), "estisores" (tisores), "estovalles" (tovalles)..., però de moment no admet <em>esbalances</em> (balances), <em>esbarallar-se</em> (barallar-se), <em>escobertes</em> (cobertes), <em>escomençar</em> (començar), <em>esgraelles</em> (graelles) o <em>esmolls</em> (molls).</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Acabo l'article amb una petita curiositat lingüística. El mot llatí CROCODILUS ha conservat en la majoria de llengües la síl·laba inicial "cro". Així, dóna <em>crocodile</em> en francès i anglès, <em>crocodilo</em> en portuguès i gallec, <em>Krokodil</em> en alemany, <em>krokodiloa</em> en basc ... En canvi, algunes llengües han desplaçat la "r" cap a la síl·laba tònica. Aquest fenomen (metàtesi) es produeix almenys en català (<em>cocodril</em>), castellà (<em>cocodrilo</em>), italià (<em>coccodrillo</em>) i maltès (<em>kukkdrill</em>).</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Aprofitant aquest mot, us proposo un petit exercici fonètic. Intenteu pronunciar en veu alta, unes quantes vegades seguides, la paraula <strong>crocodil</strong>. Oi que costa?</div>
</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-11861624355845997772012-07-04T10:15:00.000+02:002012-07-04T10:15:35.257+02:00Frases absurdes (12)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi41o55V8GBsZ9BKUPPPYc4jZC1DM-Fp7MLjGwhTP1huJdnmFjs87niJ3QQ2R4kb7fM3fXGFbYr4_rwazcVcPoSM6p0Hx8ZFlZXDwQ9ZX3lF37eJUhrlDtp9hyphenhyphenXfQ-n6W_iht0J56Ugts0/s1600/Ratzinger_lali.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" sca="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi41o55V8GBsZ9BKUPPPYc4jZC1DM-Fp7MLjGwhTP1huJdnmFjs87niJ3QQ2R4kb7fM3fXGFbYr4_rwazcVcPoSM6p0Hx8ZFlZXDwQ9ZX3lF37eJUhrlDtp9hyphenhyphenXfQ-n6W_iht0J56Ugts0/s1600/Ratzinger_lali.jpg" /></a></div>
(101) <strong>Això ha passat fa tan sols molt poca estona</strong> ("Sport Club", Canal 33, 31.10.2009).<br />
(102) <strong>La reunificació alemanya ha costat aproximadament uns 1,5 milions d'euros</strong> ("Trenta minuts", TV3, 8.11.2009).<br />
(103) <strong>Es tracta d'un jugador que debuta per primera vegada</strong> (Radio Marca, 10.11.2009).<br />
(104) <strong>Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys enrere</strong> (RAC1, 5.1.2010).<br />
(105) <strong>S'han ultrapassat totes les previsions previstes</strong> ("TN Migdia", TV3, 17.1.2010).<br />
(106) <strong>Això és molt sa per a la salut</strong> (Guille Milkyway, músic, RAC1, 15.2.2010).<br />
(107) <strong>Aquest jugador té una tècnica molt perfecta</strong> (<em>Mundo Deportivo</em>, 22.2.2010).<br />
(108) <strong>El màxim i únic responsable de l'eliminació sóc jo</strong> (Entrenador del Sevilla Fútbol Club, Diari esportiu, 17.3.2010).<br />
(109) <strong>Hem abusat en excés de l'ús dels possessius</strong> (Sentit al Departament d'Ensenyament, 19.3.2010).<br />
(110) <strong>El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar sobre els abusos comesos a l'aleshores cardenal Ratzinger a través de diverses cartes</strong> (Diari <em>ADN</em>, 26.3.2010).<br />
<br />
(101) En aquesta frase hi ha una sèrie d'elements que signifiquen el mateix i que en aquest cas són redundants. El nucli significatiu és: "Això ha passat fa una estona". Per insistir que l'esdeveniment acaba de passar, ho podem remarcar amb l'expressió "molt poca". Però la inclusió de "tan sols" és excessiva, ja que no hi afegeix cap informació rellevant.<br />
<br />
(102) Aquí també es produeix una redundància. Hi ha dos elements, "aproximadament" i "uns", que aporten la mateixa informació i, a més, són excloents. La frase correcta pot tenir dues solucions: "... ha costat aproximadament 1,5 milions d'euros", o bé: "... ha costat uns 1,5 milions d'euros".<br />
<br />
(103) "Debutar" (del francès débuter) vol dir ‘començar a actuar en una determinada professió, en un càrrec, en un equip esportiu, en un escenari, etc'. I això només es pot fer una vegada. Dir que un jugador, una actriu, un cantant... "debuta per primera vegada" és tan absurd com dir que "debuta per segona o tercera vegada".<br />
<br />
(104) Quan queda clar que un esdeveniment forma part del passat no cal especificar-ho introduint-hi l'adverbi "enrere". La forma correcta de la frase és, doncs: "Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys".<br />
<br />
(105) Com en la frase anterior, en aquesta hi ha clarament un element sobrer, en aquest cas un adjectiu: "previstes". Per tant, "S'han ultrapassat totes les previsions".<br />
<br />
(106) L'absurditat d'aquesta frase se soluciona fàcilment canviant "sa" per "bo": "Això és molt bo per a la salut."<br />
<br />
(107) L'adjectiu "perfecte" no admet gradacions quantitatives. Així, no és adequat afirmar que una cosa no és gens perfecta o és poc perfecta o bastant perfecta o molt perfecta. Sí que admet, en canvi, modificadors modals, com "quasi" o "gairebé": "Té una tècnica quasi (o gairebé) perfecta."<br />
<br />
(108) Si algú es declara el màxim responsable d'una acció vol dir que també hi estan implicades altres persones que tenen una responsabilitat menor. La frase s'espatlla quan s'hi introdueix l'adjectiu "únic", ja que contradiu l'afirmació anterior.<br />
<br />
(109) A banda d'altres significats prou coneguts que aquí no vénen al cas, "abusar" vol dir ‘fer un ús excessiu'. En aquesta frase, doncs, l'expressió "en excés" hi és totalment sobrera.<br />
<br />
(110) Una lectura ràpida d'aquesta frase ens podria fer pensar que la persona que va ser objecte dels abusos va ser el cardenal Ratzinger, sobretot per l'expressió "comesos a", però evidentment no és aquesta la interpretació correcta. Aquesta oració és un paradigma de la importància de l'ordre correcte dels elements de la frase per evitar ambigüitats. La notícia es podia haver redactat d'aquesta manera: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar l'aleshores cardenal Ratzinger, a través de diverses cartes, sobre els abusos comesos", o millor encara: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va escriure diverses cartes a l'aleshores cardenal Ratzinger en què l'alertava sobre els abusos comesos".<br />
<br />
Bon estiu!</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-22530479028409762352012-06-01T11:27:00.002+02:002012-06-01T11:27:55.314+02:00El fill del vent i del foc<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbwksD6Bgq3nv-Ky8KMd_QUncMjbn3cfGFtoc-S9A5gLWpZG0D9flXga38bv8X4CzK57JjeiCnp6LvNkrczExkETuPWlHHngrOal7uz32iVA-zadLUitEPz2mldmeATRcziFVSr80Iq5w/s1600/foc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" fba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbwksD6Bgq3nv-Ky8KMd_QUncMjbn3cfGFtoc-S9A5gLWpZG0D9flXga38bv8X4CzK57JjeiCnp6LvNkrczExkETuPWlHHngrOal7uz32iVA-zadLUitEPz2mldmeATRcziFVSr80Iq5w/s1600/foc.jpg" /></a></div>
La gramàtica històrica és la disciplina lingüística que estudia l'evolució d'una llengua des del seu origen fins a l'actualitat. La gramàtica històrica explica, per exemple, per què els mots llatins FILIUS, VENTUS i FOCUS han donat com a resultat "fill", "vent" i "foc" en català i "<em>hijo</em>", "<em>viento</em>" i "<em>fuego</em>" en castellà.<br />
<br />
El català, el castellà, el gallec, el portuguès, el francès, l'occità, el retoromànic, el sard, l'italià i el romanès són llengües romàniques o neollatines, és a dir, llengües que provenen del llatí. Val a dir, però, que aquestes llengües no deriven del llatí clàssic o escrit (Ciceró, Virgili, Horaci, etc.) sinó de l'anomenat "llatí vulgar" o llatí parlat, del qual no hi ha, lògicament, gaires testimonis escrits. El dàlmata era també una llengua romànica, però es va extingir a finals del segle XIX, concretament el 10 de juny de 1898, data en què va morir l'últim parlant: un pastor. N'hi ha que prediuen que aquest és també el futur, no gaire llunyà, del català. Potser sí. Si depèn del PP, segur.<br />
<br />
Amb referència al llatí, és evident que el castellà ha evolucionat més ràpidament que el català, el qual s'ha conservat més fidel a la llengua mare. En tenim proves, per exemple, en les vocals: mentre que el català ha mantingut en general les formes originals llatines, en castellà s'ha produït en alguns casos el que els filòlegs anomenen "diftongació espontània" (e > ie, o > ue), és a dir, un fenomen no motivat per raons fonètiques. També podem veure aquesta diferència evolutiva en les consonants: el català manté generalment la "f" inicial llatina (p. ex. FARINA > farina), mentre que el castellà l'ha convertida en una "h" (<em>harina</em>), actualment muda però antigament aspirada (<em>jarina</em>).<br />
<br />
Podem comprovar tot això amb uns quants exemples, en què es comparen les solucions catalanes amb les castellanes:<br />
<br />
<strong>Vocals</strong><br />
<br />
Tal com acabem de dir, el català acostuma a mantenir les formes vocàliques, amb unes lleus variacions, però en castellà es produeix en alguns casos una diftongació:<br />
<br />
<strong>- e/ie</strong><br />
La "e" breu tònica llatina es manté en català i diftonga en "ie" en castellà: CAELUM > cel/<em>cielo</em>, CERTUS > cert/<em>cierto</em>, GELU > gel/<em>hielo</em>, MEL > mel/<em>miel</em>, MERDA > merda/<em>mierda</em>, TERRA > terra/<em>tierra</em>... Aquest fenomen també es dóna en les formes personals d'alguns verbs, com quiero, cierres, piensen...<br />
<br />
<strong>- o/ue</strong><br />
La "o" breu tònica llatina es manté en català i diftonga en "ue" en castellà: BONUS > bo/<em>bueno</em>, CORPUS > cos/<em>cuerpo</em>, JOCUS > joc/<em>juego</em>, NOVUS > nou/<em>nuevo</em>, OVUM > ou/<em>huevo</em>, SOLIDUS > sou/<em>sueldo</em>... Igual que en el cas anterior, aquest fenomen també es produeix en les formes personals d'alguns verbs, com puedo, vuelas, sueñen...<br />
<br />
<strong>Consonants</strong><br />
<br />
<strong>- f/h</strong><br />
Tal com hem vist suara, la "f" inicial llatina es manté en català, però en castellà esdevé "h" en molts casos. Així, FACERE > fer/<em>hacer</em>, FARINA > farina/<em>harina</em>, FORMICA > formiga/<em>hormiga</em>, FURNUS > forn/<em>horno</em>...<br />
<br />
<strong>- l inicial</strong><br />
En general la "l" inicial llatina es palatalitza ("ll") en català i es manté en castellà. Per exemple: "llàgrima", "llei", "llengua", "llet", "lletra". "llom", "lluna"... Hi ha parlants que ho apliquen indegudament en alguns casos; així, són incorrectes formes com "llàmina", "llegítim", "llímit", "llògic"...<br />
<br />
<strong>- ll/j</strong><br />
El grup llatí "li + vocal" ha esdevingut "ll" en català i "j" en castellà: A<u>LI</u>UM > all/<em>ajo</em>, CONSI<u>LI</u>UM > consell/<em>consejo</em>, ME<u>LI</u>OR > millor/<em>mejor</em>), PA<u>LI</u>A > palla/<em>paja</em>...<br />
Aquest fenomen també es produeix en el grup "c'l" del llatí: APICULA > API<u>C'L</u>A > abella/<em>abeja</em>, AURICULA > AURI<u>C'L</u>A > orella/<em>oreja</em>, CUNICULUM > CUNI<u>C'L</u>U > conill/<em>conejo</em>, OCULUS > O<u>C'L</u>U > ull/<em>ojo</em>, OVICULA > OVI<u>C'L</u>A > ovella/<em>oveja</em>, SPECULUM > SPE<u>C'L</u>U > espill/<em>espejo</em>...<br />
<br />
<strong>Mots cultes</strong><br />
<br />
Els "mots cultes", anomenats també "mots savis" o "cultismes", són els que, a diferència dels "mots patrimonials", no han seguit les regles evolutives normals de la llengua, sinó que provenen directament del llatí clàssic o del grec, entre altres llengües. Per exemple, "ocular" i "auricular" són adjectius manllevats directament al llatí; si haguessin seguit l'evolució normal haurien donat "ullar" i "orellar", respectivament.<br />
<br />
El fenomen de palatalització ("ll") de la "l" inicial llatina no es dóna en els cultismes. Així, recuperant els exemples de més amunt, tenim, respectivament, "lacrimal", "legal", "lingüística", "lacti", "literal", "lumbar", "lunar"...<br />
<br />
L'existència de cultismes origina sovint dubtes ortogràfics, ja que algunes vegades la grafia del mot culte no coincideix amb la del mot patrimonial. Ho podem veure, per exemple, en la parella "b/v" (<em>llavi / labial, calb / calvície, hivern / hibernar</em>) i també en la parella "l/l·l" (<em>estelat / estel·lar</em>). Però on es dóna més aquest fenomen és en la parella "o/u", que obliga sovint a trobar en el diccionari les formes correctes. Per exemple:<br />
<br />
- món / mundial<br />
- jove, joventut, jovenívol... / juvenil<br />
- pèndol / pendular (<em>adjectiu</em>)<br />
- joc, joguet, joguina, jogasser... / jugar, jugador, jugada, juganer...<br />
- títol / titular (<em>substantiu, adjectiu i verb</em>), titulat, titulació, titularitat...<br />
- cònsol, consolessa, consolat / consular (<em>adjectiu</em>). (No hem de confondre aquesta forma amb el verb "consolar": ‘alleujar la pena, el dolor...')<br />
<br />
Acabo l'article amb quatre mots que sovint originen dubtes: "múscul", "muscle", "musclo" i "musle".<br />
- "múscul": òrgan carnós contràctil que serveix per produir el moviment de les diferents parts del cos en l'home i en els animals (cast. <em>músculo</em>).<br />
- "muscle": forma secundària per "espatlla", molt utilitzada en valencià (cast. <em>hombro</em>).<br />
- "musclo": mol·lusc marí comestible, de conquilla bivalva de color negrós (cast. <em>mejillón</em>).<br />
- "musle": castellanisme inacceptable per "cuixa" (cast. <em>muslo</em>).</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-41943013392310604532012-05-02T10:18:00.001+02:002012-05-11T10:08:09.561+02:00Frases absurdes (11)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmBLC2wFsayKxEdmkiOiIkI0V_cRqfZlxXLWVDimNJT_hVWco842d_HIpI8X1WJo60dRIqnttk-DepXAC-fLkf-sipIkm1lnaguY7v9N9aoNQpjSfB_IkzUttqnvNoIsMxdqaOzUWTtoE/s1600/elefant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" mea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmBLC2wFsayKxEdmkiOiIkI0V_cRqfZlxXLWVDimNJT_hVWco842d_HIpI8X1WJo60dRIqnttk-DepXAC-fLkf-sipIkm1lnaguY7v9N9aoNQpjSfB_IkzUttqnvNoIsMxdqaOzUWTtoE/s1600/elefant.jpg" /></a></div>
(92) <strong>Per tant, allà on aquestes condicions socials són menys òptimes és on cal posar-hi major esforç</strong> (Regidora del PSC de Sant Cugat, <em>Diari de Sant Cugat</em>, 10.9.2009).<br />
(93) <strong>Els metges de família estan totalment al costat d'intentar agilitzar, quan sigui possible, l'agilització de les baixes</strong> (Consellera de Salut, RAC1, 18.9.2009).<br />
(94) <strong>Un home mata la seva dona i després se suïcida a Vila-seca</strong> (<em>Avui digital</em>, 5.9.2009).<br />
(95) <strong>Un home mata la seva dona i després se suïcida a Alacant</strong> (<em>Avui digital</em>, 5.9.2009).<br />
(96) <strong>Un exfundador de l'"Elefant Blau" es presenta a les eleccions</strong> (<em>e-Notícies</em>, 8.10.2009).<br />
(97) "<strong>El que passa és que tu la sobreprotegeixes massa</strong>" (<em>Ventdelplà</em>, TV3, 20.10.2009).<br />
(98) <strong>Com acostuma a ser costum, aquesta persona arriba tard</strong> (Jordi Basté, RAC1, 20.10.2009).<br />
(99) <strong>Màrius Carol és l'autor que treu més llibres al mercat per minut quadrat</strong> (Jordi Basté, RAC1, 26.10.2009).<br />
(100) <strong>Seydou Keita signa el seu primer i únic hat-trick</strong> (Diari gratuït <em>Gol</em>, 26.10.2009).<br />
<br />
(92) L'adjectiu superlatiu "òptim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, no podem dir que una cosa és "molt òptima", "poc òptima" o que és "més òptima" que una altra. La forma correcta de la frase seria, per exemple: "Per tant, allà on aquestes condicions socials són pitjors (o menys favorables) és on cal..."<br />
<br />
(93) Les baixes es poden "agilitzar" (o "agilitar"). El que no es pot fer és "agilitzar l'agilització" de les baixes.<br />
<br />
(94) Cadascú és ben lliure de suïcidar-se on cregui més convenient. Aquest home va triar Vila-seca. Lògicament la frase correcta seria: "Un home mata la seva dona a Vila-seca i després se suïcida."<br />
<br />
(95) Curiosament, el mateix dia i al mateix diari hi ha una notícia gairebé calcada, però en aquest cas l'home no es va decidir per Vila-seca sinó per Alacant. La forma correcta és la mateixa que la de la frase anterior.<br />
<br />
(96) Una persona pot ser "ex" en moltes circumstàncies de la vida, com "exmarit", "examant", "excapellà", "exprofessora", "exalumne", "exjugador", "exfumadora"... En tots aquests exemples el prefix "ex" significa "deixar de ser" i s'aplica a fets, càrrecs, circumstàncies, etc., que en un moment determinat poden canviar. Així, una persona pot deixar de ser marit, amant, capellà, professor, alumne, jugador, fumador, etc. Però aquest prefix no és aplicable a situacions que no són circumstancials sinó inherents a la persona. Per tant, no és correcte dir "expare", "exmare", exfill", "exfilla", "exfundador"... Ni tampoc "exassassí" o "exviolador". En aquesta frase, un fundador de l'"Elefant Blau" (o d'un banc, una associació, un club...) ho serà sempre mentre visqui.<br />
<br />
(97) "Sobreprotegir" vol dir "protegir en excés". Per tant, l'adverbi "massa" hi és sobrer. La frase té dues possibilitats correctes: "tu la sobreprotegeixes" o bé "tu la protegeixes massa".<br />
<br />
(98) Aquesta frase és un bon exemple de redundància, és a dir, d'una acumulació d'elements lingüístics equivalents que no són estrictament necessaris per a la recepció o la interpretació correctes d'un missatge. Això es pot salvar amb les formes "com ja és costum", "com acostuma a passar", "com ja és habitual"..., o millor encara: "Aquesta persona sempre arriba tard".<br />
<br />
(99) L'expressió "minut quadrat" és una unió contra natura entre temps i espai. Qui va pronunciar aquesta frase potser volia ressaltar que Màrius Carol és un autor molt prolífic, un dels que publica més llibres, però la hipèrbole (exageració) se li va barrejar amb la mesura espacial "metre quadrat". A propòsit d'aquesta frase, és interessant analitzar l'expressió "esfera quadrada" aplicada a un rellotge. Segurament és perquè l'"esfera", que per definició és rodona, ha estès el seu significat a tota mena de rellotges de polsera, encara que sigui oposat al seu sentit original.<br />
<br />
(100) Seydou Keita és un jugador del Barça que en un moment determinat va fer tres gols en un partit. D'això en diuen fer un "hat-trick". El diari afirmava que és el primer que va fer, però com que hi afegeix l'adjectiu "únic" vol dir que mai no en podrà fer cap més.</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-26682969899999909172012-04-03T14:25:00.001+02:002012-04-10T10:24:42.779+02:00No fotis!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_PNK-vRChMX1m99qsXQebwn3lD59YGHsur2nsEo3cBP9fOkK875Qgw688orpJ9C0vExMsqdXotGdhEBgm4gG0UW0I_whKm7TREray4k8DnNaqWhe5S-HoODv4G80gjRL0e6aA1dUcXo/s1600/conill.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="141" nda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_PNK-vRChMX1m99qsXQebwn3lD59YGHsur2nsEo3cBP9fOkK875Qgw688orpJ9C0vExMsqdXotGdhEBgm4gG0UW0I_whKm7TREray4k8DnNaqWhe5S-HoODv4G80gjRL0e6aA1dUcXo/s200/conill.jpg" width="200" /></a></div>
El verb "fotre" pot tenir diversos significats segons el context. Alguns lingüistes afirmen que això empobreix la llengua perquè substitueix altres verbs que ofereixen matisos més concrets, però també n'hi ha que pensen que aquest verb contribueix a l'anomenada "economia del llenguatge", és a dir, que si un sol mot acumula molts significats, el context ja dirà quin és el significat més adequat. Sigui com sigui, cal dir, d'entrada, que el verb "fotre" no pertany al llenguatge estàndard sinó al popular, col·loquial o vulgar.<br />
<br />
"Fotre" prové del llatí <em>futuere</em>, que significa "fer el coit", "copular". Té el mateix origen que el verb castellà <em>joder</em>, tot i que no tenen la mateixa amplitud de significats. En castellà, <em>joder</em>, a més del significat que ja hem vist, vol dir també molestar, fastiguejar, destrossar, arruïnar... I també es fa servir com a interjecció: <em>¡Joder!</em>, que més o menys vindria a ser l'equivalent del català "Collons!". Exemples clars d'aquest paral·lelisme són expressions com <em>¡No jodas!</em> ("No fotis!") o <em>¿No te jode?</em> ("No et fot?"). Actualment l'equivalent català de <em>joder</em> en el sentit de copular no és "fotre" sinó "follar", tot i que encara es manté en el seu equivalent vulgar: "fotre un clau".<br />
<br />
El francès també inclou aquest verb en el seu vocabulari, amb significats equivalents als del català. Per exemple, <em>avoir rien à foutre</em> ("no tenir res a fer"), <em>foutre une baffe</em> ("donar una bufetada"), <em>foutre le camp</em> ("fotre el camp"), <em>envoyer quelqu'un se faire foutre</em> ("enviar algú a fer punyetes")...<br />
<br />
El <em>Diccionari General de la Llengua Catalana</em>, de Pompeu Fabra, no recull "fotre" però sí "fúmer", que defineix així: "Usat familiarment en substitució de fer i d'un gran nombre de verbs transitius." I hi afegeix uns quants exemples: <em>Què fums aquí?</em>, <em>Li vaig fúmer un cop de puny</em>, <em>Fúmer el camp</em>... "Fúmer" és un eufemisme per "fotre". Es considera menys vulgar. En el seu diccionari etimològic Joan Coromines afirma que "fúmer" és un "mot substitut, de caràcter eufemístic, per no escandalitzar tant el sentiment de gent més delicada o escrupolosa".<br />
<br />
En català també disposem d'un altre verb, "cardar", que en sentit recte vol dir sotmetre una fibra tèxtil a l'acció de la carda, però que en sentit figurat, sobretot en algunes comarques, és sinònim de "fotre" en molts sentits (p. ex. <em>M'he refredat i estic ben cardat</em>. <em>Aquesta nit he cardat amb el meu xicot</em>. <em>Quina fresca que carda</em>...).<br />
<br />
Per deixar constància del gran nombre de significats del verb "fotre" he intentat fer-ne una síntesi a partir de les definicions i dels exemples que ofereixen els tres grans diccionaris de referència: el <em>Diccionari de la Llengua Catalana</em> (DIEC2), el <em>Gran Diccionari de la Llengua Catalana</em> (DLC) i el <em>Diccionari català-valencià-balear</em> (Alcover-Moll).<br />
<br />
Usat com a transitiu, el verb "fotre" pot significar:<br />
- <strong>Fer</strong><br />
<em>No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot plegat. Què hi fots, aquí? En Joan fot de paleta. No sap què fotre dels diners. Aquesta terra fot bon blat</em>.<br />
- <strong>Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.</strong><br />
<em>Li va fotre una puntada de peu. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap</em>.<br />
- <strong>Llençar</strong><br />
<em>Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa...)</em>.<br />
- <strong>Perjudicar, danyar</strong><br />
<em>El que tu vols és fotre'm</em>.<br />
- <strong>Posar, col·locar, aplicar</strong><br />
<em>A les fosques, m'he fotut els pantalons vells en lloc de posar-me els nous</em>.<br />
- <strong>Prendre, robar</strong><br />
<em>M'han fotut la ràdio del cotxe</em>.<br />
- <em>...</em><br />
<br />
En la forma pronominal, pot significar:<br />
- <strong>Riure's, burlar-se</strong><br />
<em>Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla</em>.<br />
- <strong>Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada</strong><br />
<em>Si no t'agrada, et fots</em>.<br />
- <strong>Menjar-se, beure's</strong><br />
<em>S'ha fotut dotze costelles i un litre de vi com aquell qui res! Li agradava tant que se n'ha fotut tres plats</em>.<br />
- <strong>Iniciar una acció</strong><br />
<em>No et fotis a plorar, ara! Tot just em fotia a dormir, han trucat</em>.<br />
- <strong>Patir una experiència negativa, desagradable</strong><br />
<em>En aquell lloc ens fotíem de gana (de fàstic, de son, de fred, d'avorriment...)</em>.<br />
- <strong>Un fet, ésser indiferent a algú</strong><br />
<em>Se me'n fot, d'aquest brètol</em>.<br />
- <strong>Caure algú</strong><br />
<em>S'ha fotut de cap (de nassos, de lloros...). S'ha fotut escales avall</em>.<br />
- <em>...</em><br />
<br />
També s'usa en expressions com:<br />
- <strong>Fotre el camp:</strong> <em>Anar-se'n, fugir</em>.<br />
- <strong>Fotre mà a algú:</strong> <em>Tocar-lo libidinosament</em>.<br />
- <strong>No fotis!, no foteu!, no fotem!...:</strong> <em>Expressió usada per indicar sorpresa o contrarietat</em>.<br />
- <strong>Fot-li:</strong> <em>Expressió usada per animar a actuar sense miraments</em>.<br />
<br />
M'agrada acabar aquest article recordant una anècdota que vaig llegir ja fa temps al llibre <em>Els altres catalans</em> (1964), de Francesc Candel. Cito textualment:<br />
<div style="margin-left: 40px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 40px; text-align: justify;">
"Ramon Folch i Camarasa m'explica aquest diàleg de pagesos, sentit en una estació del tren, en el qual aquest verb, emprat cinc vegades, substitueix cinc formes diferents:<br />
<em>- I els conills?</em><br />
<em>- Fotuts, noi. No se'm foten.</em><br />
<em>- Veiessis els meus, en canvi!</em><br />
<em>- Què els fots?</em><br />
<em>- Pastanaga.</em><br />
<em>- I s'ho foten?</em><br />
<em>- Ja ho crec.</em><br />
<em>- No fotis!"</em></div>
</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-13554614753696627982012-03-01T13:19:00.001+01:002012-03-01T13:22:29.857+01:00De tots colors (2)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuwFQLN1xrhoRej0BGZRCVsALrCc9_ZEBZTgi52R2Bq8XazLQM6rmeihUNDkiFQ2EA8yggk2GnNEbtNWKmn92YXGmSAnRH0NAUfXdGuRDF8T-1ctNQo40q_Ov1AwFzZYhCRODrD5HY2L0/s1600/colors.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuwFQLN1xrhoRej0BGZRCVsALrCc9_ZEBZTgi52R2Bq8XazLQM6rmeihUNDkiFQ2EA8yggk2GnNEbtNWKmn92YXGmSAnRH0NAUfXdGuRDF8T-1ctNQo40q_Ov1AwFzZYhCRODrD5HY2L0/s1600/colors.jpg" yda="true" /></a><strong>5.- Vermell / roig</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Aquests dos mots semblen sinònims, però no ho són del tot. "Vermell" fa referència al color de la sang, mentre que "roig" es refereix més aviat a un vermell amb tendència a groc o a color d'argila. La realitat, però, és que l'ús popular no té en compte aquest matís, sinó que distribueix l'ús dels dos termes en funció del territori. Així, a grans trets, "vermell" és més propi de les illes Balears i de les comarques orientals de Catalunya, mentre que "roig" pertany més aviat a les comarques occidentals, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
A banda d'aquestes consideracions, el fet és que la llengua estàndard disposa de casos ja consolidats en què utilitza un dels dos termes. Per exemple:</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>- vermell</strong>: "semàfor vermell" (prohibició), "bandera vermella" (prohibició de banyar-se a la platja), "targeta vermella" (en alguns esports comporta l'expulsió del joc)... Aquest color també forma part d'algunes expressions verbals, com "tornar-se (o posar-se) vermell", per indicar que una persona s'enrogeix per vergonya, còlera o algun altre sentiment o emoció.</div>
<br />
<strong>- roig</strong>: la "Creu Roja" (institució humanitària), la "mar Roja" (entre Àfrica i Àsia), el "planeta roig" (Mart)... "Roig" també ha estat assimilat a comunista, a esquerrà o pertanyent a un partit d'esquerra. La "bandera roja" és un emblema socialista i comunista associat particularment amb l'esquerra revolucionària. (Compareu aquest significat amb el de "bandera vermella" que hem vist abans.) En la guerra civil espanyola de 1936-1939, els "rojos" eren els que s'enfrontaven als exèrcits revoltats del general Franco, que s'autoanomenaven "<em>nacionales</em>". El comunicat (<em>parte</em>) que anunciava el final de la guerra deia: "<em>Cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado</em>." El terme "roig" també apareix com a segon element en mots compostos, com "pèl-roig", "cara-roig", "gola-roig", "pit-roig"... Amb referència a aquest color, vull fer esment d'una dita ben nostra: "Cel rogent, pluja o vent."<br />
<br />
<strong>6.- Blau</strong><br />
Aquest color pot tenir denominacions que indiquen diverses tonalitats, com "blau cel", "blau marí", "blau elèctric"... En castellà i portuguès és anomenat <em>azul</em>; en italià, <em>azzurro</em>. En català aquesta denominació es conserva en el mot "atzur", que el diccionari defineix com un color blau celeste. Si mirem altres llengües, veiem que és <em>blue</em> en anglès, <em>bleu</em> en francès i <em>blau</em> en alemany, que és precisament d'on prové el nom en català.<br />
<br />
El color blau també forma part d'algunes expressions populars, com "deixar blau algú" (deixar-lo astorat, esbalaït), "fer-la blava" (fer-la grossa, fer-la com un cove), "aquesta sí que és blava!" (això sí que és greu!). El blau és també la denominació que rep una taca d'un blau moradenc produïda per l'extravasació de la sang en el teixit subcutani, de resultes d'una contusió (p. ex. <em>Ha caigut i s'ha fet un blau</em>). En aquest sentit és sinònim de "morat". En castellà es coneix com a "<em>cardenal</em>".<br />
<br />
El blau és el color més estrany en el regne vegetal i més estrany encara entre els productes alimentaris; potser les úniques excepcions són el "formatge blau", el "peix blau" i –curiosament– la "patata blava", que en francès s'anomena <em>vitelotte</em> i que els que hi entenen diuen que no és gaire bona.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
La "bandera blava" és un distintiu que atorga anualment la Fundació Europea d'Educació Ambiental a les platges i que en certifica la qualitat ambiental. La denominació "sang blava" s'aplica popularment a les persones que pertanyen a la monarquia o a la noblesa. Els "cascos blaus" són els membres de les forces militars de l'ONU...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>7.- Gris</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
A diferència del castellà, aquest mot emprat com a adjectiu té també forma femenina: "grisa". El gris és un color intermediari entre el blanc i el negre. Per exemple, "un vestit gris", "una corbata grisa", "cabells grisos"... Parlem també de "dia gris" com a sinònim de "dia núvol". Aquest color comporta generalment la idea de foscor, tristor, mediocritat... Una persona "grisa" és una persona mancada de brillantor, de relleu, no gens notable. Rep la denominació d'"eminència grisa" un conseller que, de manera poc ostensible, inspira les decisions d'un personatge, d'una corporació o d'un partit. S'anomena "substància grisa" o "matèria grisa" la massa nerviosa principal del cervell. Durant la dictadura franquista els policies eren anomenats popularment "els grisos" pel color de la seva indumentària.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>8.- Rosa</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Tradicionalment el color rosa s'ha identificat amb l'amor. ("Al rosa, l'amor s'hi posa".)</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Per extensió, aquest color s'aplica també a les produccions escrites que tenen l'amor (o els seus succedanis) com a centre d'interès: "premsa rosa", "novel·la rosa"... L'expressió "veure-ho tot de color de rosa" significa veure-ho tot de manera plaent, sense cap mena de problema o aspecte negatiu.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
La llengua disposa també de sufixos adjectivals que, a partir del substantiu, signifiquen "que tira a" o "tirant a". Per exemple:</div>
<br />
-<strong>enc</strong>: grisenc, groguenc, negrenc, rogenc.<br />
-<strong>ís</strong>: blavís, groguís.<br />
-<strong>ós</strong>: blanquinós, blavós, groguinós, lilós, marronós, negrós.<br />
<br />
De la mateixa manera, el sufix verbal -<strong>ejar</strong> indica "tirar a": blanquejar, blavejar, grisejar, groguejar, verdejar. El verb "blanquejar" té també el significat de legalitzar diner negre.<br />
<br />
La gamma (o paleta) cromàtica disposa, a més, d'un gran ventall de noms. Per exemple: beix, bru, caqui, carmesí, carmí, castany, cian, crema, escarlata, fúcsia, glauc, granat, lila, magenta, malva, marengo, marró, morat, moreno o morè, musc, porpra, vermelló, violat, violeta...<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Alguns noms de colors es refereixen al regne animal ("salmó", "sèpia"), al vegetal ("carabassa", "cirera", "panotxa", "taronja") o al mineral ("bronze", "coure", "maragda", "ocre", "turquesa").</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
En l'àmbit esportiu no és gens estrany anomenar els equips a partir del color o colors de la samarreta. Així, per exemple, "blaugrana" (Barça), "blanc-i-blau" (Espanyol), "groguet" (Vila-real). A vegades es fa referència al color d'un producte alimentari, com per exemple "merenga" (Real Madrid), o als colors d'un objecte domèstic, com "matalasser" (Atlético de Madrid). Aquest fet també es dóna en altres clubs europeus, com els <em>reds</em> (Manchester United), els <em>blues</em> (Chelsea) o els <em>rossoneri</em> (Milan).</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Una de les possibilitats de la llengua és establir comparacions entre diversos elements. En el cas dels colors podem dir, per exemple:</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
- és <strong>blanc</strong> com la llet, com un glop de llet, com la neu, com un borralló de neu...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
- és <strong>negre</strong> com el carbó, com la pega, com el sutge, com un pecat, com el quitrà...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
- és <strong>groc</strong> com el safrà, com la cera, com un mort...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
- és <strong>vermell</strong> com un pebrot, com la sang, com un tomàquet, com un indiot...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
De petit em van fer aprendre que la bandera espanyola era <em>rojigualda</em>. Amb el temps vaig saber que volien dir vermella i groga. Simplement per curiositat he buscat aquest terme al diccionari de la Real Academia Española... i no hi consta (!).</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Una nota final. Fa uns quants anys es va introduir en el lèxic comú el nom d'un color nou que tothom identificava clarament: el color <strong>butà</strong>, aplicat a diversos objectes i que té l'origen en el color característic de la bombona. No l'he sabut trobar en cap diccionari català.</div>
</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-1463475237240188782012-02-01T10:00:00.000+01:002012-02-22T08:47:06.976+01:00De tots colors (1)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4uGYTAbB_igseXw0lJ4aqQTHuJCm0zYaC_I0DbZ0CXW-m5NYOu1gkCrCI7wrTrpOigLHOj52CIANLiHeUCSZs58WU1Ml9gDPa64EKN_XP2koY_q4-ZvkHYRY2KTYwCA-OyEJr5P7T7p0/s1600/sant_marti.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" sda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4uGYTAbB_igseXw0lJ4aqQTHuJCm0zYaC_I0DbZ0CXW-m5NYOu1gkCrCI7wrTrpOigLHOj52CIANLiHeUCSZs58WU1Ml9gDPa64EKN_XP2koY_q4-ZvkHYRY2KTYwCA-OyEJr5P7T7p0/s1600/sant_marti.jpg" /></a>L'arc iris (o arc del cel, o arc de Sant Martí), que s'origina per la reflexió i la refracció dels raigs solars en les gotes de pluja, és format pels set colors de l'espectre solar: vermell (o roig), taronja (o ataronjat), groc, verd, blau, indi (o anyil) i violat. A més d'aquestes denominacions en disposem també d'altres per designar més elements de l'àmplia gamma cromàtica: blanc, negre, gris, rosa, marró, castany, fúcsia, etc.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Els colors també formen part de la nomenclatura d'accidents geogràfics (Mont Blanc, Montnegre, Cap Verd...), de poblacions (Montblanc, Mont-roig, Cap-roig, Aiguablava...), de cognoms (Blanc, Roig, Negre, Gris...), etc.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Els noms dels colors poden tenir significats diversos a partir de l'ús popular o de connotacions culturals. Alguns significats tenen una relació directa amb el color i d'altres no. Vegem-ne uns quants exemples:</div>
<br />
<strong>1.- Blanc</strong><br />
El color blanc simbolitza la llum, la netedat, la puresa. És el color habitual dels vestits de núvia i també dels batejos i les comunions. Aquest color forma part d'algunes expressions verbals, com "quedar-se en blanc" (equivalent al llatinisme <em>in albis</em>), "ser el blanc de", "passar la nit en blanc", "donar carta blanca", "blanquejar diners". També el trobem com a adjectiu ("bandera blanca", "arma blanca", "marca blanca") i com a substantiu ("el blanc de l'ou", "el blanc de l'ull", "el tràfic de blanques", "tir al blanc").<br />
<br />
També parlem d'"un xec en blanc", d'"una pàgina en blanc", quan no hi ha res escrit en el suport de paper. En tipografia, un "blanc" és un espai sense lletres en un escrit. En música, una "nota blanca" equival a la meitat d'una rodona o a dues negres. En literatura, un "vers blanc" és un vers d'una composició poètica que no té rima.<br />
<br />
<strong>2.- Negre</strong><br />
Així com el color blanc té una connotació positiva, el negre la té negativa. El negre va unit a la mort, a la foscor, a les tenebres. La llengua recull molts exemples d'aquest caràcter negatiu: "bienni negre", "cinema negre", "diner negre", "humor negre", "màgia negra", "mercat negre", "novel·la negra", "ovella negra", "pesta negra"... Aquest color també apareix en algunes expressions verbals: "pagar en negre", "treballar com un negre", "veure-ho tot negre", "veure's negre per...".<br />
<br />
El negre és el color característic per manifestar públicament el dolor per la mort d'un familiar. Abans els homes es posaven una cinta negra al barret o a la màniga de l'americana o un botó negre a la solapa. Al Japó, en canvi, el color que representa el dol no és el negre sinó el blanc.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
En les arts marcials, el "cinturó negre" és la màxima categoria a què es pot arribar. En música, una "nota negra" equival a la meitat d'una blanca o a la quarta part d'una rodona. En literatura, "un negre" és la persona que fa treballs literaris per a un altre que davant el públic se'n presentarà com a autor.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
En la nostra societat, dir "negre" a una persona que realment és de color negre s'interpreta sovint com una mostra de racisme o de xenofòbia. Es considera un insult. És per això que han sorgit eufemismes com "una persona de color" o "un moreno". A propòsit d'aquest darrer mot, la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, és anomenada popularment "la Moreneta", quan el color de la imatge és indefectiblement el negre. En aquest sentit, la Bíblia tampoc no ens hi ajuda gaire, quan en la versió llatina del Càntic dels Càntics, versicle 1:5, afirma: <em>Nigra sum sed formosa</em> ("Sóc negra però bonica").</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Del llatí <em>niger</em> (negre) deriven també el verb "denigrar" o el substantiu "nigromància" (màgia negra). En grec, el color negre és <em>mélanos</em>; d'aquí mots com "melanina", "melanoma", "Melanèsia"...</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>3.- Groc</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Generalment el color groc, en contraposició al verd i al vermell, indica precaució. En els semàfors és el color intermediari entre el verd (autorització) i el vermell (prohibició). A les platges, la bandera de color groc indica "bany amb precaució", mentre que el verd indica "bany lliure" i el vermell, "bany prohibit".</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
En l'àmbit esportiu, especialment en el futbol, la targeta groga és una amonestació prèvia a una targeta vermella (que comporta expulsió del joc). En l'àmbit periodístic es coneix com a "premsa groga" la premsa sensacionalista de baixa qualitat. En termes laborals, un "sindicat groc" és un sindicat controlat per la patronal i que té com a objectiu obstaculitzar l'acció reivindicativa dels sindicats obrers. En el món del teatre es diu que aquest color porta mala sort, ja que Molière duia una bata de color groc quan va morir després d'interpretar la seva obra <em>El malalt imaginari</em>.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<strong>4.- Verd</strong><br />
Aquest color té generalment connotacions positives. D'entrada, és el color de l'esperança, i també de la permissivitat ("semàfor verd", "bandera verda"). És també el color que han adoptat els moviments ecologistes. Diem que un fruit és "verd" quan no és madur o no prou madur. També s'aplica en contraposició a "sec", especialment als arbres, a la llenya, als llegums, etc. Aplicat a una persona, indica que encara no ha arribat a la maduresa. El color verd també apareix en àmbits tan insospitats com el sexual; per exemple, "un acudit verd" o "un vell verd".<br />
<br />
<div dir="rtl" style="text-align: right;">
(Continuarà el mes que ve)</div>
<br /></div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-50549025310109206042012-01-02T13:07:00.003+01:002012-01-09T14:56:41.513+01:00Un dimecres de gener<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinBTjRXcVegAuV-vmDu9qsL5CyLb2WcLIaPBbvjs1woLpCvgKR7roGC7KBdMJn5pSgxIz6Mpf7cIeidWte_oPlGYY8RaotxH0fNaUV6VomITrSNt_HCu6sHFDomc0zSOWkkuMhssTOc_c/s1600/calendari_ESO_200x200tallat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" rea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinBTjRXcVegAuV-vmDu9qsL5CyLb2WcLIaPBbvjs1woLpCvgKR7roGC7KBdMJn5pSgxIz6Mpf7cIeidWte_oPlGYY8RaotxH0fNaUV6VomITrSNt_HCu6sHFDomc0zSOWkkuMhssTOc_c/s200/calendari_ESO_200x200tallat.jpg" width="187" /></a>Els noms dels dies i dels mesos tenen etimologies molt lligades a divinitats mitològiques, als astres, a emperadors romans o a festivitats religioses. Qualsevol persona mitjanament culta sap que mots com “dimarts” o “divendres” tenen l'origen, respectivament, en els planetes Mart i Venus, que al seu torn reben el nom de Mart (déu de la guerra; d'aquí arts “marcials”) i de Venus (deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat; d'aquí la denominació “mont de Venus”, referida a la regió púbica de la dona, o “malalties venèries”, malalties de transmissió sexual).</div>
<br />
<strong>1.- Els dies de la setmana</strong><br />
<br />
Els noms dels dies tenen l'etimologia següent:<br />
<br />
<strong>- dilluns</strong>: <em>die(s) Lunae</em>, dia de la Lluna<br />
<strong>- dimarts</strong>: <em>die(s) Martis</em>, dia de Mart<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>- dimecres</strong>: <em>die(s) Mercuri</em>, dia de Mercuri</div>
<strong>- dijous</strong>: <em>die(s) Jovis</em>, dia de Júpiter<br />
<strong>- divendres</strong>: <em>die(s) Veneris</em>, dia de Venus<br />
<strong>- dissabte</strong>: <em>die(s) sabbati</em>, dia del sàbat, del descans<br />
<strong>- diumenge</strong>: <em>die(s) dominicus</em>, dia dominical, del Senyor<br />
<br />
Pot ser interessant comparar aquestes denominacions amb les d'altres llengües:<br />
<br />
<strong>- castellà</strong>: lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo<br />
<strong>- gallec</strong>: luns, martes, mércores, xoves, venres, sábado, domingo<br />
<strong>- portuguès</strong>: segunda-feira, terça-feira, quarta-feira, quinta-feira, sexta-feira, sábado, domingo<br />
<strong>- francès</strong>: lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi, dimanche<br />
<strong>- italià</strong>: lunedi, martedi, mercoledi, giovedi, venerdi, sabato, domenica<br />
<strong>- anglès</strong>: Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday<br />
<strong>- alemany</strong>: Montag, Dienstag, Mittwoch, Donnerstag, Freitag, Samstag, Sonntag<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
A partir d'aquestes denominacions podem veure que:<br />
<br />
- El francès, l'italià, l'anglès i l'alemany afegeixen el sufix “di” (o “day” o “tag”) al nom específic.<br />
- El català és l'única llengua que utilitza la forma “di” com a prefix (“<em>di</em>lluns”, “<em>di</em>marts”...).<br />
- El castellà i el gallec no utilitzen aquest element ni com a prefix ni com a sufix.<br />
- El portuguès s'allunya totalment d'aquestes denominacions i fa servir el mot “feira”, excepte en el dissabte i el diumenge, en què coincideix amb el gallec i el castellà.<br />
<br />
També podem veure que:<br />
<br />
- L'anglès i l'alemany escriuen en majúscula les inicials dels dies de la setmana. A més, en aquestes llengües el dissabte i el diumenge fan referència respectivament a Saturn (“Saturday”, “Samstag”) i al Sol (“Sunday”, “Sonntag”).<br />
<br />
- En les llengües romàniques el dissabte i el diumenge no es refereixen a astres o a déus sinó al “descans” (del llatí <em>sabbati</em>) i al “Senyor” (del llatí <em>dominicus</em>).<br />
<br />
Les abreviatures dels dies en català són: dl., dt., dc., dj., dv., ds., dg.<br />
<br />
Alguns dies tenen connotacions especials. Per exemple, el dimarts s'associa sovint a la mala sort, i més si cau en 13. En la cultura anglosaxona, el dia de més mal averany és també el 13, però en aquest cas si cau en divendres.<br />
<br />
El dissabte ha estat tradicionalment el dia dedicat a fer la neteja general de la casa, fins al punt que ha donat lloc a l'expressió “fer dissabte” com a sinònim de “netejar”, prescindint del dia en què es fa.<br />
<br />
“Endiumenjar” vol dir vestir amb la roba de les festes o donar a alguna cosa l'aspecte que presenta els dies de festa. Lligada amb aquest verb hi ha l'expressió “anar mudat” (o “mudada”) per referir-se a una persona que porta uns vestits més nous o més de festa, precisament perquè aquell dia la persona ha canviat (ha “mudat”) la seva vestimenta habitual.<br />
<br />
L'adjectiu “endillunsat” s'aplica a una persona que té mandra de reprendre la feina després d'un dia de festa.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<strong>2.- Els mesos de l'any</strong></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Els ètims dels mesos són:</div>
<br />
<strong>gener</strong> <em>Januarius</em> (de Janus, déu de les portes)<br />
<strong>febrer</strong> <em>Februarius</em> (de Februus, antic déu etrusc)<br />
<strong>març</strong> <em>Martius</em> (de Mart, déu de la guerra)<br />
<strong>abril</strong> <em>Aprilis</em> (d'Apru, deessa etrusca)<br />
<strong>maig</strong> <em>Maius</em> (de Maia, deessa floral)<br />
<strong>juny</strong> <em>Junius</em> (de Juno, deessa del matrimoni)<br />
<strong>juliol</strong> <em>Julius</em> (en honor a Juli Cèsar)<br />
<strong>agost</strong> <em>Augustus</em> (en honor a August)<br />
<strong>setembre</strong> <em>September</em> (setè mes, però actualment el novè)<br />
<strong>octubre</strong> <em>October</em> (vuitè mes, però actualment el desè)<br />
<strong>novembre</strong> <em>November</em> (novè mes, però actualment l'onzè)<br />
<strong>desembre</strong> <em>December</em> (desè mes, però actualment el dotzè)<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Els mesos de juliol i agost es van introduir posteriorment. D'aquí que la denominació dels quatre últims mesos no coincideixi amb el seu lloc dins el calendari.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
El mes de febrer té 29 dies cada quatre anys. En aquests casos parlem d'“any de traspàs”, “any bissextil” o “any bixest”.<br />
<br />
Les abreviatures dels mesos en català són: gen., febr., abr., jul., ag., set., oct., nov., des. (Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són mots d'una sola síl·laba.)<br />
<br />
En relació amb els mesos, hi ha una colla de sufixos verbals o adjectivals que, a partir del nom, creen nous significats. Per exemple: “febrejar”, “marcejar”, “abrilejar”; “marcenc”, “abrilenc”, “magenc”, “agostenc”; “setembrí”; “octubrer”; “desembral”.<br />
<br />
Els adjectius que es refereixen a un mes o a un grup de mesos són: “mensual” (que té lloc cada mes [p.ex. <em>despesa mensual</em>] o que dura un mes [p.ex. <em>abonament mensual</em>]), “bimensual” (que s'esdevé o apareix dues vegades al mes [p.ex. <em>revista bimensual</em>]; és sinònim de “quinzenal”), “bimestral” (que dura dos mesos o que té lloc cada dos mesos), “trimestral” (que dura un trimestre o que té lloc cada tres mesos; la forma “trimensual” no és correcta), “quadrimestral” (que dura un quadrimestre [p.ex. <em>assignatura quadrimestral</em>] o bé que té lloc cada quatre mesos).<br />
<br />
<strong>3.- Els anys</strong><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
L'adjectiu que es refereix a l'any és “anual”, amb dos significats: que dura un any (p.ex. <em>un càrrec anual</em>) o que s'esdevé cada any (p.ex. <em>les festes anuals del poble</em>). Disposem també de l'adjectiu “anyal”, que significa que s'esdevé cada any, però que s'aplica especialment a certes festes. Relacionat amb els anys hi ha també el substantiu plural “annals”, que es refereix a una relació d'esdeveniments, per anys, que es publiquen periòdicament.</div>
<br />
“Aniversari” és el dia en què es compleixen anys d'algun fet o esdeveniment memorable. “Antany” es refereix a l'any proppassat (p.ex. <em>antany la festa major va ser molt lluïda</em>) o bé en temps passat (p.ex. <em>antany la gent no viatjava tant com ara</em>). “Enguany” significa aquest any.<br />
<br />
Cal distingir entre “bianual”, que té lloc dues vegades l'any, i “biennal”, que dura dos anys (p.ex. <em>magistratura biennal</em>) o que es repeteix cada dos anys (p.ex. <em>la Biennal de Venècia</em>). De la mateixa manera, cal distingir entre “plurianual”, que té lloc diverses vegades l'any, i “pluriennal', que té una durada de dos o més anys (p.ex. <em>un pla pluriennal</em>) o que s'esdevé després de diversos anys.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Els mots “bienni”, “trienni”, “quadrienni”, “quinquenni”i “sexenni” es refereixen a un període de dos, tres, quatre, cinc i sis anys, respectivament. Els adjectius corresponents, “biennal”, “triennal”, “quadriennal”, “quinquennal”, “sexennal”, signifiquen que un pla, un programa, un projecte, etc. dura dos (tres, quatre, cinc, sis) anys o que té lloc cada dos (tres, quatre, cinc, sis) anys.</div>
<br />
El qualificatiu “quinquagenari” o “quinquagenària” és aplicable a les persones que han complert cinquanta anys i no arriben als seixanta. De la mateixa manera, “sexagenari” (60-69), “septuagenari” (70-79), “octogenari” (80-90), i “nonagenari” (90-99).<br />
...<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Entremig d'aquestes denominacions n'hi ha una que acostuma a passar bastant desapercebuda: “lustre”, que és un espai de cinc anys.</div>
<br />
El <strong>decenni</strong> és un període de deu anys. La <strong>dècada</strong> significa una sèrie de deu, especialment de deu dies o deu anys (p.ex. <em>la primera dècada de juny</em>).<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
El <strong>segle</strong> (o “centúria”) és un espai de cent anys. Aquest mot també significa “món”; d'aquí prové “seglar” com a sinònim de laic. L'adjectiu derivat de “segle” és “secular”, que significa que s'esdevé un cop cada segle o que té una durada d'un segle o de més d'un segle (p.ex. <em>una alzina secular</em>). A partir d'aquest adjectiu es formen “multisecular” (que dura molts segles) i “finisecular” (relatiu o pertanyent a la fi d'un segle).</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
El <strong>centenari</strong> és el dia o any que fa una centúria o unes quantes centúries d'un esdeveniment. Com a adjectiu significa que té cent anys d'existència (p.ex: <em>un vell centenari</em>,<em> una alzina centenària</em>).<br />
<br />
El <strong>mil·lenni</strong> és un període de mil anys, sinònim del substantiu mil·lenari. Com a adjectiu, “mil·lenari” significa que és de mil anys (p.ex. <em>un edifici mil·lenari</em>).<br />
<br />
Dues notes finals:<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
- Cal distingir entre “anual” (que dura un any o que s'esdevé cada any) i “anal” (relatiu o pertanyent a l'anus).</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
- De la mateixa manera, hem de distingir entre “lapse” (espai de temps transcorregut) i “lapsus” (error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint).<br />
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;">
<div dir="rtl" style="text-align: right;">
<em>A la Victòria Peremiquel,</em></div>
<div dir="rtl" style="text-align: right;">
<em>.que ha tingut cura d'aquest blog des del primer dia</em></div>
<div dir="rtl" style="text-align: right;">
<br />
<em>Amb gratitud i enyorança</em></div>
</div>
</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-16302446497082946442011-12-01T10:03:00.001+01:002011-12-01T10:08:17.997+01:00Frases absurdes (10)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
(83)<strong> La majoria dels menors que passen per la Fiscalia no tornen a reincidir</strong> (TV3, 1.6.2009).<br />
<br />
(84) <strong>Ja està bé de creure en aquesta falsa paròdia que és el bipartidisme</strong> (Raül Romeva, RAC1, 2.6.2009).<br />
<br />
(85)<strong> És un llibre que ja deu estar bastant exhaurit</strong> (Sentit en una biblioteca, 11.6.2009).<br />
<br />
(86) <strong>Hem d'aplicar mesures perquè aquest nen pugui avançar una mica cap endavant</strong> (Sentit al Departament d'Ensenyament, 3.7.2009).<br />
<br />
(87) <strong>Negociar una xifra és complicat però senzill</strong> (Miquel Iceta, RAC1, 14.7.2009).<br />
<br />
(88) <strong>Aquelles dues persones van col·laborar juntes</strong> (El matí de Catalunya Ràdio, 16.7.2009).<br />
<br />
(89) <strong>Nou intent per intentar resoldre la crisi d'Hondures</strong> (Telenotícies Migdia, TV3, 18.7.2009).<br />
<br />
(90) <strong>En això dels 420 euros d'ajuda, el govern hauria de ser més curós i més cuidadós </strong>(Tertúlia matinal a RAC1, 20.8.2009).<br />
<br />
(91) <strong>Albert Rivera demana que s'impedeixi la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt</strong> (Avui Digital, 31.8.2009).<br />
<br />
<br />
(83) "Reincidir" és incórrer per segona vegada en una falta, un delicte, un error. Si hi anteposem el verb "tornar" ja estem parlant d'una tercera vegada. Evidentment, la forma correcta és "no reincideixen" o, en tot cas, "no tornen a delinquir". (Vegeu també la frase 29 a "Frases absurdes 4", de gener de 2010.)<br />
<br />
(84) En aquesta frase l'adjectiu "falsa" hi és sobrer. Qui la va pronunciar volia dir realment que el "bipartidisme és una paròdia", no pas una falsa paròdia.<br />
<br />
(85) Un llibre està exhaurit o no ho està. El verb "exhaurir" no admet modificadors quantitatius. Una altra cosa és que hi vulguem afegir un adverbi de manera, com "quasi" o "gairebé", que indiquen que l'acció del verb encara no s'ha acomplert del tot: "Aquest llibre està gairebé exhaurit." Per reforçar aquesta idea, hi podríem incloure també l'adverbi "totalment", malgrat que no hi afegeix cap informació rellevant: "Aquest llibre està totalment exhaurit."<br />
<br />
(86) Tot el que avança ho fa cap endavant. Així, doncs, la frase correcta és "perquè aquest nen pugui avançar", o també, "perquè aquest nen vagi cap endavant".<br />
<br />
(87) Els adjectius "complicat" i "senzill" tenen significats antagònics i, per tant, aquí són incompatibles. O és l'un o és l'altre.<br />
<br />
(88) Quan una persona, una entitat, una societat, etc. col·labora amb una altra vol dir que actuen junts. "Col·laborar" significa precisament això: "Treballar (laborar) conjuntament."<br />
<br />
(89) El verb "intentar" s'ha colat aquí només per destrossar una frase correcta: "Nou intent per resoldre..."<br />
<br />
(90) En aquest frase hi ha dos adjectius que volen dir el mateix, però el primer és correcte i el segon no. Quina necessitat hi ha d'allargar la frase amb un mot incorrecte?<br />
<br />
(91) Amb aquesta frase algú podria interpretar que el senyor Albert Rivera, president de Ciudadanos, vol impedir que es faci una consulta que pugui donar com a resultat la independència d'Arenys de Munt. Una bona col·locació dels elements de la frase sembla que s'ajustaria més a la voluntat de l'autor: "Albert Rivera demana que s'impedeixi la consulta d'Arenys de Munt sobre la independència."</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-41524109501305626982011-11-02T11:32:00.000+01:002011-11-11T13:40:07.171+01:00Amb dos pebrots<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir_mg_1MCrvKJQdFxu3hE83eQhIFphGaMCtxvufIr7vm_ik_2NHUHrtliiQfzQE6mJ3XxYL7zgkn0YJszJ4Vno_XI_KpjYOO7XHoNLK13tsoOUIO96mmdCSZm7Ga3TO2-7GyKGGqhyphenhyphenCWg/s1600/pebrots.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir_mg_1MCrvKJQdFxu3hE83eQhIFphGaMCtxvufIr7vm_ik_2NHUHrtliiQfzQE6mJ3XxYL7zgkn0YJszJ4Vno_XI_KpjYOO7XHoNLK13tsoOUIO96mmdCSZm7Ga3TO2-7GyKGGqhyphenhyphenCWg/s1600/pebrots.jpg" /></a></div>
Quan
el Barça va guanyar la lliga de futbol 2010-2011 els
jugadors ho van celebrar lluint al dors de la samarreta la imatge
de dos pebrots, un de blau i un de grana. Potser fora de
l'àmbit català no van entendre de què anava la
cosa, o potser els importava <em>dos pimientos</em>. El cas
és que en català els pebrots tenen una clara
connotació sexual, com a sinònim vulgar dels
testicles. L'expressió més habitual en aquests casos
és 'amb dos collons', com si les victòries
futbolístiques es deguessin sobretot a la testosterona dels
jugadors.<br />
<br />
Els òrgans sexuals, tant els masculins com els femenins,
originen un gran nombre d'eufemismes i de vulgarismes. A
més, donen lloc a molts acudits, denominats popularment
'acudits verds', aquells que no es poden explicar en
presència de menors... o de 'senyores'.<br />
<br />
<strong>Òrgans sexuals masculins</strong><br />
Com tothom sap, els òrgans sexuals masculins es componen
d'un penis i dos testicles. Aquestes són les denominacions
pròpies, però no són les més habituals.
El penis és anomenat també 'fal·lus' o 'verga'
i, eufemísticament, 'membre viril' o simplement 'membre'.
Esclar que té també molts sinònims
col·loquials. Alguns d'aquests mots pertanyen al
gènere masculí, com 'carall', 'melindro', 'pardal',
'piu', 'rave'..., però curiosament també n'hi ha del
gènere femení: 'cigala', 'cuca', 'fava', 'piula',
'pixa', 'quirra', 'tita', 'titola'... i el més habitual:
'polla', que precisament és un castellanisme no admès
per cap diccionari català.<br />
<br />
En relació amb aquest tema hi ha una sèrie
d'accions o de situacions que tenen el penis com a protagonista.
Són accions o situacions com 'trempar' o 'tenir trempera'
(tenir una erecció), 'pelar-se-la' (masturbar-se),
'mamar-la' (fer una fel·lació)...<br />
<br />
L'Institut d'Estudis Catalans defineix el mot 'cigaló'
com una beguda calenta a base de cafè i licor, especialment
conyac o anís, beguda que en alguns indrets anomenen
'rebentat' o 'perfumat'. Aquest mot és el diminutiu de
'cigala' (en l'accepció de membre viril) i té el seu
equivalent castellà <em>'carajo',</em> amb el seu diminutiu
<em>'carajillo'</em>. És molt probable, doncs, la
procedència castellana de 'cigaló', sense descartar
altres etimologies més rocambolesques.<br />
<br />
(Em sembla pertinent fer aquí un petit incís de
caire literari. L'escriptor Quim Monzó va publicar fa uns
quants anys un llibre titulat <em>La magnitud de la
tragèdia</em>. L'obra tracta del priapisme, una
alteració física que té a veure amb el tema
d'aquest article.)<br />
<br />
Els testicles també tenen els seus corresponents
eufemismes, com 'els atributs', 'les vergonyes', 'les parts'... i
els més insubstancials de tots: 'els dallonses' o 'els
daixonses'. Tal com hem anat veient fins ara, també en
aquest cas hi ha col·loquialismes: 'els ous', 'els pebrots',
'les pilotes'... i el mot estrella: 'els collons'.<br />
<br />
Sobre aquesta darrera denominació, vegeu l'enllaç
<a href="https://docs.google.com/open?id=0B_eeyO6fZHl0YjBmZmRhY2UtNzhmNi00OTM0LTk5MWItODFmNDc2NGRmZTQ4" target="_blank">La riquesa del català</a>. (En desconec l'autoria.)<br />
<br />
<strong>Òrgans sexuals femenins</strong><br />
<strong><br /></strong><br />
'Vulva' és la denominació pròpia de la part
més externa dels òrgans sexuals femenins. Com en els
òrgans masculins, en aquest cas també ens trobem amb
sinònims vulgars, com 'parrús', 'tall', 'xona',
'conill', 'patata' o 'figa'. Aquest darrer mot ha originat un verb,
'enfigar-se', que significa sentir una forta atracció sexual
per una dona.<br />
<br />
Les vores de la vulva s'anomenen 'llavis'. A partir
d'aquí, és del tot explicable que una editorial hagi
creat un premi i una col·lecció de literatura
eròtica amb un títol ben suggestiu: '<em>La sonrisa
vertical'.</em><br />
L'expressió 'de baix' és la més utilitzada
per referir-se eufemísticament a aquesta zona de l'anatomia
femenina, sobretot en l'expressió 'operar-se de baix', que
es refereix generalment a una intervenció quirúrgica
dels òrgans sexuals interns.<br />
<br />
Així com en els òrgans masculins el mot més
utilitzat és 'collons', en aquest cas el mot estrella per
referir-se a la vulva és 'cony', mot que també es fa
servir com a exclamació per expressar enuig,
admiració, entusiasme, etc., amb els eufemismes 'coi' o
'col' (pronunciats amb 'o' tancada). També disposem de
l'expressió 'cony de' com a qualificació despectiva
donada a una persona o a una cosa: <em>Què vol, aquest cony
de beneit? És un cony d'examen!</em><br />
<em><br /></em><br />
El femení 'conya' s'utilitza per expressar situacions o
sensacions ben diverses. Així, per exemple, 'fer conya' (fer
broma), 'de conya' (molt bé o molt bo), 'quina conya!'
(murga, cosa pesada de fer)... Una expressió molt popular
és 'ser la conya marinera', per indicar que algú o
alguna cosa és excel·lent.<br />
Un castellanisme evident és el mot 'conyàs', que
es fa servir per expressar que una persona, cosa o situació
són insuportables.<br />
<br />
L'estimulació oral dels genitals femenins rep el nom
tècnic de 'cunnilinció' (o 'cunnilingus'). Aquesta
denominació no té res a veure amb la
'cuniculicultura', que és la cria de conills
domèstics.<br />
<br />
<strong>La unió dels òrgans sexuals masculins i
femenins</strong><br />
<strong><br /></strong><br />
El verb que correspon a la unió sexual entre homes i
dones és 'copular', amb els seus sinònims 'fer el
coit', 'fer l'acte sexual', 'fer l'acte', o l'eufemisme per
antonomàsia: 'fer l'amor'.<br />
<br />
Com a sinònims col·loquials, el més popular
és 'follar', però també són expressions
habituals 'fotre un clau' o 'fotre un polvo' (castellanisme
evident). En els diversos territoris de parla catalana hi podem
trobar sinònims com 'cardar', 'boixar', 'pitjar',
'sucar'...<br />
<br />
L'inofensiu verb 'dormir' també s'usa
eufemísticament com a sinònim de 'tenir relacions
sexuals', concretament en les expressions 'dormir junts' o 'dormir
amb algú'. Hi ha altres mots o expressions relacionats amb
aquest tema que pertanyen a l'àmbit religiós o a
l'àmbit legal. Copio les definicions dels diccionaris
catalans:<br />
<br />
- 'conèixer una dona': En llenguatge bíblic, tenir
relació sexual amb ella.<br />
- 'consumar el matrimoni': Efectuar els cònjuges la
primera unió carnal.<br />
- 'dèbit conjugal':En moral, segons una concepció
contractual del matrimoni, obligació que té cadascun
dels cònjuges d'accedir a la justa demanda d'unió
carnal per part de l'altre cònjuge.<br />
- 'cometre adulteri': Violar la fidelitat conjugal.<br />
- 'fornicar': Tenir tracte sexual fora del matrimoni.<br />
<br />
Quan jo tenia set o vuit anys vaig aprendre el catecisme... en
castellà. Recordo que hi havia una pregunta que deia:
<em>'¿Cuáles son los enemigos del alma?'</em>
Resposta: <em>'Los</em> <em>enemigos del alma son tres: mundo,
demonio y carne.'</em> Tots sabíem qui era el dimoni,
però això del món i de la carn no ho
acabàvem d'entendre. ¿Com podia ser que la carn, tan
bona però tan escassa, fos un enemic de l'ànima?
Més endavant vam descobrir que allà on deien 'carn'
volien dir 'sexe'. D'aquí prové l'adjectiu 'carnal',
en expressions com 'desitjos carnals', 'passions carnals',
'unió carnal', 'pecat carnal'...<br />
<br />
Vull fer referència finalment a un nombre de dues xifres:
el 69. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans,
'seixanta-nou' és una 'pràctica sexual consistent en
l'estimulació bucal recíproca dels genitals de
cadascun dels dos amants'. (El Diccionario de la Lengua
Española no en parla.) Per corroborar que aquesta
'pràctica' s'estén més enllà de les
nostres fronteres lingüístiques, n'aporto aquí
la definició en francès, que, a diferència del
català, és una prestigiosa llengua oficial de la
Unió Europea:<br />
<br />
<em>Position sexuelle composée de deux partenaires
couchés tète-bêche, et se faisant
simultanément une fellation et un cunnilingus, deux
fellations ou deux cunnilingus, selon le cas.</em><br />
<em><br /></em><br />
Voilà</div>Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-14430333863963526062011-10-03T10:03:00.004+02:002011-10-03T10:03:50.058+02:00L’ensalada nacional (i 2)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdSYNLc8innIpvEj9h6kgeCDErrrg6IxFROg4_UhKBbPH3en9KGK9JdxDZPuJ9aGOqiWl0hAb3zZEfgMVkQErBZF7I-RQ5gRyW0tDumOC-o_ykxBo0Y35Zv3XEcy-mrRt-2YwW56ovV_g/s1600/cartell_lavabo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdSYNLc8innIpvEj9h6kgeCDErrrg6IxFROg4_UhKBbPH3en9KGK9JdxDZPuJ9aGOqiWl0hAb3zZEfgMVkQErBZF7I-RQ5gRyW0tDumOC-o_ykxBo0Y35Zv3XEcy-mrRt-2YwW56ovV_g/s1600/cartell_lavabo.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>3</b><span>. <b>La menstruació</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>Un fet tan natural com aquest ha esdevingut un tema vergonyós en algunes
societats, fins i tot en la nostra. La menstruació, anomenada també “la regla”,
ha originat eufemismes com “els dies”, “la setmana”, “el mes”, “el període”...
I també alguns col·loquialismes, com “la mala setmana”, “allò”, “la cosa”, “els
dies dolents”, “la tia Maria”...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>Lligat amb aquest tema hi ha els productes que serveixen per absorbir el
fluix sanguini de la menstruació. Aquests productes reben el nom genèric de
compreses (extravaginals) o tampons (intravaginals). En aquest darrer cas, el
nom d’una marca comercial ha esdevingut la denominació popular d’aquest
objecte: “tàmpax”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>(Aquest procés de convertir marques comercials en noms comuns ha donat
lloc a noms tan corrents avui dia com “aspirina*”, “cel·lo*”, “clínex”,
“coca-cola”, “colacao”, “galeta maria*”, “gilet”, “maizena*”, “minipímer”,
“pladur”, “pòrtland*”, “pòstit”, “réflex”, “ròtring”, “típex”, “tirites”, “túrmix”,
“uralita*”, “velcro*”..., alguns dels quals, els marcats amb asterisc, ja han
estat inclosos al Gran Diccionari de <st1:personname productid="la Llengua Catalana." w:st="on"><st1:personname productid="la Llengua" w:st="on">la Llengua</st1:personname> Catalana.</st1:personname>)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>4</b><span>. <b>L’embriaguesa</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>“Borratxo” (o “borratxa”) és la denominació que rep habitualment una
persona que té les facultats pertorbades per la ingestió d’alcohol en
quantitats desmesurades. El mot culte que s’aplica per qualificar aquesta
persona és “embriac” (o “embriaga”) i també “ebri” (o “èbria”). Si aquest fet
es produeix habitualment fins al punt de crear addicció, aleshores parlem d’una
persona alcohòlica, que pateix alcoholisme o etilisme, i que requereix un
tractament terapèutic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>Hi ha moltes expressions populars per designar la situació d’una persona
que es troba en estat etílic o d’embriaguesa: “anar begut”, “anar content”, “entrompar-se”,“agafar
una trompa”, “agafar una merda”, “anar a la vela”, “estar gat”, “anar pet”,
“anar torrat”... I la borratxera també es coneix amb els noms de “mantellina”, “mona”,
“paperina”, “pítima”, “turca”...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>A propòsit d’aquest tema, és molt curiosa la distinció que fem
habitualment entre alguns significats dels verbs “beure” i “menjar”. Sembla que
siguin dues accions paral·leles, lingüísticament comparables, però en alguns
casos tenen connotacions ben diferents. Si afirmem, per exemple, que “aquella
persona beu”, la frase ja porta implícit l’adverbi “excessivament”, i deduïm
que és alcohòlica. Però si diem que “aquella persona menja” no descobrim res de
nou, si no és que hi afegim els adverbis “poc”, “molt” o “massa”. Passa a
l’inrevés en la frase negativa. Si diem que “aquella persona no beu” estem
afirmant que és abstèmia, mentre que si diem que “no menja” o que “ha deixat de
menjar” estem insinuant que està malalta, que s’està morint de gana o bé que
s’ha declarat en vaga de fam.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>5</b><span>. <b>Necessitats fisiològiques</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>Menjar, beure, dormir, orinar i defecar són necessitats fisiològiques a
les quals ningú no es pot sostreure, si no és que pateix alguna alteració
física. D’aquestes cinc, les dues últimes són les que ofereixen més
possibilitats d’originar eufemismes i col·loquialismes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>“Orinar” té l’equivalent col·loquial “pixar”, però també pot rebre altres
denominacions: “fer un pipí”, “fer un pis”, “fer un riu”... I també, “canviar
l’aigua de les olives” o “mudar l’aigua del canari”. Hi ha l’expressió figurada
“pixar-se de riure”, que sovint respon a la realitat. Del recipient que recull
els orins en diem “orinal” o, més popularment, “gibrelleta”. Si el lloc destinat
a orinar és d’ús públic s’anomena “orinador” o “urinari”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>“Defecar” té com a sinònim “evacuar”, però el mot més utilitzat
popularment és “cagar”, que també té els seus eufemismes: “anar de ventre”,
“anar de cos”, “fer de ventre”, “fer les necessitats”, “fer les seves
feines”... L’expressió corresponent a “pixar-se de riure” és, en aquest cas,
“cagar-se de por”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>L’excrement que s’expel·leix cada vegada que s’evacua el ventre rep el
nom popular de “merda”, denominació que figura en una llarga llista d’expressions:
“anar-se’n a la merda”, “engegar a la merda”, “quina merda!”, “això és una
merda”, “a tota merda”, “ser cul i merda”, “haver trepitjat merda”, “fer el
merda”...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>Aquest excrement pot rebre noms diferents segons la forma, la grandària,
la solidesa... Així, es pot parlar de “cagarro”, “tifa”, “tifarada”,
“cagarines” (o “cagarrines”)... I l’autor de l’excrement és un “caganer”, que
ha esdevingut una figura molt popular ens els pessebres nadalencs de Catalunya
i el País Valencià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>El lloc on es dipositen habitualment –i cívicament– els excrements pot
rebre també diverses denominacions. En segons quins contextos socials o, fins i
tot, familiars, quan una persona té aquestes necessitats fisiològiques
l’expressió més natural és: “Vaig un moment al lavabo”, amb la seguretat que
ningú no li preguntarà què hi va a fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>La denominació popular per designar aquest lloc és “vàter” (de l’anglès <i>water-closet</i>), que de mica en mica va
substituint l’antiga “comuna” o “lloc excusat”. Com a termes eufemístics
d’aquest lloc hi ha també el “bany”, el “lavabo”, el “servei” (o els “serveis”)
o l’“inodor”, terme no admès pel DIEC2 però que el GDLC defineix com “tassa de
vàter proveïda de sifó”. Com a termes vulgars tenim la “caganera” o la
“cagadora”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>Ja per acabar, vull fer esment de dues expressions que eren habituals en
la meva família i segurament també en altres famílies catalanes fins als anys
cinquanta o seixanta del segle passat: “anar al cent” i “anar a can Felip”, que
es feien servir indistintament com a sinònims de “anar al vàter”. Més tard vaig
deduir que es referien –respectivament i despectivament– a dues posicions
polítiques enfrontades al començament del segle XVIII, en l’anomenada guerra de
Successió: els austriacistes, partidaris del Consell de Cent, i els borbònics, partidaris
de Felip V. Des d’un punt de vista lingüístic, és extraordinari que aquestes
expressions populars s’hagin conservat tant de temps. No sé si encara són
vives.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span>L’article del mes vinent tractarà encara de mots tabú, d’eufemismes i de col·loquialismes,
però referits específicament a una part molt concreta de l’anatomia humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6536638184544737522.post-13151000822071403902011-09-01T12:59:00.001+02:002011-09-01T12:59:46.781+02:00L'ensalada nacional (1)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" closure_uid_oft1di="145" style="clear: both; text-align: left;">
Em va tocar fer la mili a Saragossa. No hi vaig aprendre gaires coses, però en recordo dues de curioses. La primera, que als catalans ens deien <em>polacos</em> (d'aquí ve el títol del programa televisiu "Polònia"), i la segona, que del bistec rus i de l'ensalada russa els militars en deien <em>filete imperial</em> i <em>ensaladilla nacional,</em> respectivament. El general Franco encara respirava.</div>
<div closure_uid_oft1di="103">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="104">
Durant aquells anys de dictadura, parlar de Rússia o del comunisme era com parlar del dimoni. En l'àmbit laboral, la censura va convertir el dia 1 de maig (Dia del Treball o del Treballador) en <em>Festividad de San José artesano</em> i, uns quants anys més tard, en <em>Festividad de San José</em> <em>obrero</em>. I de la vaga, totalment prohibida, en deien <em>conflicto laboral</em>.</div>
<div closure_uid_oft1di="104">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="105">
Segurament va ser a partir d'aquí que va néixer el meu interès pels mots tabú i pels eufemismes. El diccionari defineix el mot <strong>tabú</strong> com un mot que es considera impropi d'emprar en públic o d'escriure per raons religioses, de superstició, de gust social, etc. I un <strong>eufemisme</strong> és un mot o locució d'expressió suau, atenuada, en lloc d'un de dur, inconvenient o desplaent. Generalment un eufemisme és la conseqüència d'un mot tabú. Però un mot tabú pot originar també un mot de nivell semàntic més baix, anomenat <strong>vulgarisme</strong> o <strong>col·loquialisme</strong>, és a dir, un mot vulgar, col·loquial, groller o malsonant.</div>
<div closure_uid_oft1di="105">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="106">
Un exemple paradigmàtic de mot tabú havia estat fins ara el mot "càncer", amb l'eufemisme "mal lleig". I de les persones que es moren d'aquest mal encara es diu que s'han mort "després d'una llarga malaltia".</div>
<div closure_uid_oft1di="106">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="107">
La vellesa també origina eufemismes, com "la tercera edat", i de les persones velles en diem "avis", tinguin néts o no. Així, hi ha "residències de la tercera edat" (i no "residències de vells") o "casals d'avis" (i no "casals de vells"). En aquest cas també parlem de "la gent gran". Posats a dir-ho tot, sovint també fem servir el cultisme "geriàtric".</div>
<div closure_uid_oft1di="107">
<br /></div>
Les expressions "centre penitenciari", "invident" o "disminuït psíquic" són eufemismes de "presó", "cec" o "subnormal", respectivament.<br />
<div closure_uid_oft1di="108">
De vegades la tria d'una expressió respon a criteris sociopolítics. N'és un exemple la denominació diferent que rep una edificació provisional per a usos educatius. Els sindicats i els pares afectats en diuen "barracons", mentre que l'Administració en diu "mòduls prefabricats". Tot depèn del color del vidre amb què observem la realitat.</div>
<div closure_uid_oft1di="108">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="109">
En el camp laboral ens trobem també amb un exemple d'eufemisme ben curiós: "piquet informatiu". És indecent que els sindicats encara facin servir impunement aquesta expressió quan tothom sap, i ells els primers, que són piquets coactius i agressius. Perdoneu, però algú ho havia de dir.</div>
<div closure_uid_oft1di="109">
<br /></div>
Tenim, finalment, els eufemismes interjeccionals. Són mots que fem servir com a exclamació per evitar de pronunciar un mot que es considera poc adequat en segons quins contextos. Vegem-ne un parell d'exemples:<br />
- "hòstia!". Aquest mot se substitueix sovint pels eufemismes "hosti", "òndia", "ondi", "ostres", "ospa"...<br />
- "carall!". El carall és una de les moltes maneres d'anomenar el membre viril. Això ha donat origen a expressions com "carai", "caram", "carat", "caratxos"... (i també al castellanisme <em>caramba</em>).<br />
<div closure_uid_oft1di="110">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="110">
Hi ha alguns fets o circumstàncies a la vida que propicien la creació de mots tabú i, per tant, d'eufemismes o de vulgarismes. Vegem-ne cinc exemples:</div>
<div closure_uid_oft1di="110">
<br /></div>
<strong>1</strong>. <strong>La mort</strong><br />
<div closure_uid_oft1di="111">
En la nostra cultura la mort és un fet que comporta misteri, por, incomprensió, desesperació... i que sovint va lligat amb el que s'anomena "el més enllà".</div>
<div closure_uid_oft1di="111">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="112">
Aquest sentit de transcendència dóna lloc a la majoria d'eufemismes. La mort és entesa com un traspàs, un viatge, un somni, i per tant són habituals expressions com "dorm el son etern", "descansa en pau (en la pau eterna, en la pau del Senyor...)", "ha tornat a la casa del Pare", "ha deixat aquesta vall de llàgrimes", "ha passat a millor vida", "ha lliurat l'ànima a Déu"...</div>
<div closure_uid_oft1di="112">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="113">
"Difunt" i "defunció" són els eufemismes habituals per designar la persona (el mort) i el fet (la mort). La defunció s'anomena també "òbit", "decés", "trànsit", "traspàs"... I morir-se també es pot anomenar "finar", "expirar", "transir", "perir", "sucumbir", "fer el darrer alè", "deixar d'existir"...</div>
<div closure_uid_oft1di="113">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="114">
<div closure_uid_oft1di="173">
Aquest concepte també ha originat els corresponents vulgarismes o col·loquialismes: "dinyar-la", "palmar-la", "anar al canyet", "anar-se'n al calaix"," "anar-se'n a l'altre barri", "fer l'ànec"...</div>
<div closure_uid_oft1di="173">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/VniZeZorbq4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
</div>
<div closure_uid_oft1di="114">
<br /></div>
<strong>2</strong>. <strong>El part</strong><br />
<div closure_uid_oft1di="115">
Un acte tan natural com parir s'ha vist impregnat d'un cert pudor a l'hora de referir-s'hi. Segurament no és aliè a aquest fet el lloc concret de l'anatomia femenina on es produeix el part, lloc que és una font inesgotable d'eufemismes i de vulgarismes.</div>
<div closure_uid_oft1di="115">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="116">
"Parir" ha donat lloc a eufemismes com "donar a llum", "infantar", "deslliurar"... i a insults contundents, com "malparit", "la mare que et va parir" o, més suau, "la mare que et va matricular".</div>
<div closure_uid_oft1di="116">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="117">
Aquesta prevenció a esmentar el mot tabú no es dóna, evidentment, quan ens referim als animals. A ningú no se li acudiria de dir que una vaca, una euga o una truja han donat a llum o han infantat, quan l'animal l'únic que ha fet és parir.</div>
<div closure_uid_oft1di="117">
<br /></div>
<div closure_uid_oft1di="118">
La prevenció en aquest tema ja comença fins i tot abans del part, en el temps de l'embaràs. El més normal és dir que una dona està "embarassada", però també sentim a dir, en un nivell més culte, que està "encinta", "gràvida", "en estat" o "en estat de bona esperança". En un nivell estàndard, el terme més habitual és "prenyada" o "prenys".</div>
<div closure_uid_oft1di="118">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
(Continuarà...)</div>
</div>
Josep Milà i Llambíhttp://www.blogger.com/profile/10769809507104949578noreply@blogger.com1