Frases absurdes (4)

Algunes de les frases que mostro avui no són pròpiament absurdes sinó més aviat ambigües. Són, doncs, frases que poden tenir més d'una interpretació. Excepte les tres primeres, les restants tenen aquesta característica. No cal dir que en aquests casos la interpretació és lliure i depèn, generalment, de la perspicàcia o del sentit de l'humor del lector (o lectora).

(29) T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir.
(30) Va viatjar personalment a Madrid.
(31) Ho vaig veure amb els meus propis ulls.
(32) Es venen pisos sense entrada.
(33) Els avions cauen perquè volen.
(34) Va intentar suïcidar-se dues vegades.
(35) No acaba de ploure.
(36) Se m'ha espatllat l'aparell reproductor.
(37) És una dona impenetrable.

La frase (29) significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho vull repetir".

Quan algú viatja ho fa ell mateix en persona. De fet, la presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge, pel motiu que sigui, era realment important i requeria la presència d'aquella persona (30).

Aquest fenomen de reforç del significat es dóna també a la frase (31). Quan algú veu alguna cosa, pot dir simplement "ho veig". És evident que ho veu amb els ulls, però pot reforçar aquesta expressió amb "els meus ulls" o, més encara, "amb els meus propis ulls", sense que aquests nous elements intensificadors en modifiquin el significat bàsic.

En els anuncis d'ofertes immobiliàries de fa uns quants anys era habitual l'expressió: "Pisos sense entrada" (32). Tothom n'entenia el significat, però algú amb sentit de l'humor podria preguntar: "I per on s'hi entra?"

Dec la frase (33) al gran corrector Bartomeu Bardagí, amb qui vaig tenir el privilegi de treballar uns quants anys a la Gran Enciclopèdia Catalana. La gràcia d'aquesta frase està a jugar amb els dos significats de la forma "volen".

Podem analitzar la frase (34) de dues maneres diferents. Una primera anàlisi, la més lògica, consisteix a preguntar: "Quantes vegades ho va intentar?". La resposta és: "Dues vegades". Però hi ha una segona anàlisi, possible però absurda, que consisteix a preguntar: "Què va intentar?". En aquest cas la resposta seria: "Suïcidar-se dues vegades". Evidentment, això no ho aconseguirà mai ningú per més intents que faci.

La frase (35) admet també dues possibilitats d'interpretació. Quan pronunciem aquesta frase, què volem dir exactament? Que fa molta estona que plou o que en aquests moments encara no plou?

Les frases (36) i (37) tenen el seu petit punt de malícia, que de tant en tant també va bé. A (36) la interpretació més habitual es refereix a l'àmbit de l'electrònica, però també es podria referir a l'àmbit anatòmic. Passa el mateix a (37), en què l'adjectiu es pot referir tant a la psicologia com a la fisiologia. I no en parlem més.

Aquesta és l'última tramesa de frases no datades. A partir de la tramesa següent, és a dir, a partir de la frase (38), hi consignaré les referències de la persona, del lloc i de la data en què vaig sentir o llegir cada frase.

Bons Nadals?

La categoria gramatical de nombre (singular, plural) acostuma a tenir el mateix comportament en català i en castellà, però hi ha excepcions significatives, sobretot perquè en alguns casos el castellà tendeix a pluralitzar mots o expressions que en català, i en altres llengües romàniques, es mantenen en singular.

Un exemple paradigmàtic d'aquest fenomen és la forma de salutació "bon dia" (o "bona tarda" o "bona nit"), característica que comparteix amb el francès, el portuguès o l'italià. En tots aquests casos el castellà fa servir el plural: "buenos días", "buenas tardes", "buenas noches".

Alguns lingüistes castellans sostenen que aquestes expressions en plural responen a la voluntat que la persona o les persones saludades tinguin un bon dia (una bona tarda o una bona nit) no solament avui sinó en els dies posteriors. Fins i tot hi ha un lingüista que afirma que el plural "buenos días" es deriva del fet que "los hispanos somos más generosos y, por tanto, un solo día nos parece poco". Aquesta interpretació podria ser plausible si no fos que hi ha prou exemples que demostren que el castellà tendeix "naturalment" a la pluralització. Vegem-ne uns quants.

En català diem "el paraigua", "el parabrisa", "el gratacel", "el rentavaixella", "mal de queixal", "Blancaneu", "màquina llevaneu"…, mentre que el castellà diu "el paraguas", "el parabrisas", "el rascacielos", "el lavavajillas", "dolor de muelas", "Blancanieves", "máquina quitanieves"…

Els rètols d'algunes botigues també mostren aquest fenomen. Per exemple, una botiga de "fruita i verdura" ("frutas y verduras") o de "peix i marisc" ("pescados y mariscos").

La paraula "cel" també n'és un bon exemple. Els qui encara recordem el parenostre que vam aprendre de petits diem "Pare nostre que esteu en el cel…". Però també el vam aprendre en castellà: "Padre nuestro que estás en los cielos…".

Val a dir que també hi ha alguns casos en què el català pluralitza i el castellà no. Per exemple, "les postres" ("el postre"), "els diners" ("el dinero") o "els cabells" ("el pelo").

Un exemple de plural incorrecte, que per una vegada no és degut a la influència del castellà, és el mot "Rambles". Una rambla és un areny, especialment per on corren les aigües pluvials formant rierada, i per extensió vol dir també el passeig fet al llit d'una antiga riera. La Rambla de Barcelona és, doncs, un únic carrer -i per a alguns un carrer únic-, que va des de la plaça de Catalunya fins al moll. Per motius purament administratius i per facilitar el repartiment postal, el carrer es va dividir en cinc sectors: rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, dels Caputxins i de Santa Mònica. El nom del carrer, però, és singular: la Rambla.

I arribem finalment al mot que dóna títol a aquest article: "Nadal". D'uns quants anys ençà comencem a sentir la forma plural "Nadals". Per exemple en frases com "On passareu els Nadals?", "Què fareu aquests Nadals?"… En castellà sembla que es pot dir tant "Feliz Navidad" com "Felices Navidades". En aquesta època de l'any la publicitat ens bombardeja amb anuncis que ens diuen "Vuelve a casa por Navidad" i també ens recomana que "En estas Navidades turrón de chocolate; en esta Navidad, turrón de Suchard", cançó que combina totes dues formes. En català, la forma plural només és bona quan es refereix a més d'un Nadal, com en l'exemple "Hem passat molts nadals junts".

Aquesta influència del castellà s'ha traduït també erròniament en algunes expressions típiques d'aquestes festes, com "la Nit Bona" ("la Nochebuena") i "la Nit Vella" ("la Nochevieja"), arraconant les expressions tradicionals de "la Nit de Nadal" i "la Nit de Cap d'Any".

No és estrany tampoc sentir durant les festes nadalenques l'expressió castellana "Felices Pascuas". No sé d'on prové aquesta expressió, però cal recordar que a Catalunya només hi ha dues pasqües, que no coincideixen precisament amb les festes de Nadal: la Pasqua de Resurrecció (o Pasqua florida o primera Pasqua) i la Pasqua de Pentecosta (o Pasqua granada o segona Pasqua).

Bon Nadal a tothom!

Frases absurdes (3)

Aquesta tercera sèrie consta de 9 frases:

(20) Hem de comprar un antirepel·lent de mosquits.
(21) Això pot provocar inesterilitat.
(22) El president va arribar a la reunió quasi pels pèls.
(23) Deixem-nos d'empirismes i anem a la realitat.
(24) Jo tenia un amic meu que deia…
(25) El termòmetre marca 0 graus negatius.
(26) Voldria expressar la meva trista opinió sobre la mort del meu amic.
(27) Quan els pares se separen l'últim perjudicat és el nen.
(28) La campanya contra l'ús del preservatiu de Joan Pau II.

A les frases (20) i (21) els prefixos "anti" i "in" fan que el significat sigui just el contrari del que es pretén afirmar.

A la frase (22) l'ús de l'adverbi "quasi" hi és totalment sobrer.

"Empirisme" (23) és precisament un mètode o sistema basat en la pràctica o l'experiència i, per tant, en la realitat.

A la frase (24) la presència del subjecte "jo" fa totalment absurd l'adjectiu "meu". Les dues possibilitats correctes serien "Jo tenia un amic que deia..." o bé "Un amic meu deia…".

El locutor que va pronunciar la frase (25) es devia estar congelant.

Vaig llegir la frase (26) en una carta al director del diari "Avui". El lector volia manifestar la seva tristesa per la mort de l'amic, però li va sortir una frase més aviat còmica.

La separació dels pares és generalment perjudicial per a algú. En aquest cas (27) potser es volia indicar que el nen rebrà les últimes conseqüències d'aquesta situació, però probablement en serà el "primer" perjudicat.

En matemàtiques, l'ordre dels factors no altera el producte. En llengua, l'ordre dels mots en una frase pot alterar significativament el producte. En el cas de la frase (28), el sentit comú ens diu que l'ordre correcte dels mots seria: "La campanya de Joan Pau II contra l'ús del preservatiu." La segona interpretació semblaria més aviat una irreverència.