Frases absurdes (15)

(127) No sé si són necessàries tantes retallades. I vull posar l'èmfasi en l'adverbi "tantes" (Josep Cuní, 8TV, 6.10.2011)
(128) Ens va costar 10 euros cadascú per persona (Frase sentida al carrer, 17.10.2011)
(129) Moltes mares van veure les fotografies i van quedar una mica horroritzades (El PuntAvui, 23.10.2011)
(130) La publicitat té una força molt forta (Canal 33, 29.1.2012)
(131) Em sembla una falta d'ètica profunda (Mundo Deportivo, 10.2.2012)
(132) Es modificaran només alguns punts puntuals (RAC1, 13.2.2012)
(133) Aquest senyor és molt multimilionari (8TV, 17.2.2012)
(134) Al Raval es parlen més de 46 llengües (Diari gratuït Què, 2.3.2012)

(127) La frase és sintàcticament correcta, però conté un error de categorització gramatical en un dels elements: "tantes" no és un adverbi sinó un adjectiu.

(128) Aquesta frase aplega dos elements que signifiquen el mateix: "cadascú" i "per persona". La forma correcta admet dues solucions: "Ens va costar 10 euros a cadascú" o "Ens va costar 10 euros per persona".

(129) "Horroritzat" és un adjectiu que per ell mateix ja duu una forta càrrega emocional. En tot cas pot admetre un modificador adverbial que en remarqui l'horror: "totalment horroritzat" o "completament horroritzat". Però si hi afegim l'atenuant "una mica", l'horror ja queda molt debilitat.

(130) Com passa sovint en moltes de les frases que hem vist fins ara, l'absurditat rau en la repetició d'elements equivalents. Aquí l'adjectiu "forta" és perfectament substituïble per "gran". Val a dir, però, que aquestes repeticions es donen sobretot en el llenguatge oral, que no admet una revisió posterior. En el llenguatge escrit aquestes repeticions són més aviat rares.

(131) La col·locació de l'adjectiu és important per evitar ambigüitats. En aquesta frase l'autor no es referia segurament a un concepte filosòfic anomenat "ètica profunda", sinó que parlava d'una "profunda falta d'ètica".

(132) Val aquí també el comentari de la frase 130.

(133) "Multimilionari" és la denominació amb què definim una persona que té molts milions de diners, sigui en la moneda que sigui. Com que el prefix llatí "multi" ja vol dir "molt", no cal repetir-ho. Per veure l'absurditat de la frase podríem fer servir formes com "Aquest senyor és poc (bastant, una mica...) multimilionari".

(134) Quan parlem d'una quantitat indefinida, intentem prendre com a referència les desenes, les centenes, els milers, etc. Així, per exemple, parlem de més de trenta persones, de gairebé un centenar, d'un miler... En aquesta frase, l'expressió "més de 46 llengües" és absurda. O són exactament 46 o bé caldria dir: "Al Raval es parlen gairebé 50 llengües", o bé "Al Raval és parlen més de 40 llengües".

Un frankfurt o una hamburguesa?

Alguns mots del lèxic comú tenen l'origen en noms de lloc (continents, estats, regions, ciutats, illes...). Són mots que es refereixen sobretot a la indumentària i a l'alimentació. Vegem-ne uns quants exemples, amb el topònim corresponent i amb la definició de la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2).

Substantius provinents de substantius
bermudes (Bermudes, illes de l'Atlàntic): Pantalons curts que arriben fins al genoll.
biquini (Bikini, atol del Pacífic): Vestit de bany femení que consta d'unes calces i uns sostenidors. / Entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle.
frankfurt (Frankfurt): Entrepà calent de salsitxa de Frankfurt, sovint acompanyat de quètxup, mostassa, etc., fet amb un panet allargat migpartit.
jersei (Jersey): Peça de vestir exterior, de gènere de punt, tancada i generalment amb mànigues, que cobreix el tronc.
macedònia (Macedònia): Barreja de fruita vària esbocinada, adobada amb sucre i de vegades amb suc de llimona, de taronja, etc., o amb licor.

Substantius provinents d'adjectius
americana (Amèrica): Peça de vestir que cobreix el tronc, fins més avall de la cintura, amb mànigues i sense faldons.
búlgar (Bulgària): Pastís cilíndric, semblant a un braç de gitano, però molt més petit, sovint recobert de xocolata i farcit de nata o de crema.
dàlmata (Dalmàcia): Gos de talla mitjana que té el pelatge blanc amb taques negres.
hamburguesa (Hamburg): Porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa.
lionesa (Lió): Pastís petit, de forma arrodonida, farcit amb una preparació generalment dolça, com crema, nata o xocolata.
pequinès (Pequín): Gos d'una raça d'origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant.
sahariana (Sàhara): Peça d'abric lleugera, generalment curta, amb butxaques i cinyell.
suís (Suïssa): Xicra de xocolata desfeta amb nata al damunt.
texans (Texas): Pantalons de teixit gruixut de cotó.

Incloc aquí, com un simple apunt, els noms comuns que provenen directament d'una localitat o d'una regió que produeix una especialitat alimentària concreta, generalment formatges (cabrales, camembert, emmental, gorgonzola, gouda, manxego, parmesà, rocafort, roncal, tronxon...) o vins i licors (armanyac, bordeus, borgonya, calvados, conyac, curaçao, madeira, màlaga, xampany, xerès...). Tots aquests mots estan definits al DIEC2.

Parlant de begudes, em sembla interessant constatar que el popular cubalibre no apareix definit al DIEC2 però sí al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: "Beguda alcohòlica composta de ginebra o rom i refresc de cola." Però, sorprenentment, el Diccionari castellà-català de la mateixa editorial, que requereix lògicament una redacció més curta, tradueix aquesta beguda de la manera següent: "Rom amb cola (Coca-Cola)." No és gens habitual que un diccionari introdueixi en la definició el nom d'un producte comercial.

A més dels substantius que acabem de veure, també hi ha altres formes gramaticals en què apareixen referències a un topònim. Per exemple:

— Adjectiu: clau anglesa, goma aràbiga, cafè irlandès, filet rus, amanida russa, bistec tàrtar, bany turc... També forma part d'aquest grup la salsa maionesa. Segons Joan Coromines, aquesta denominació prové del francès mayonnaise, que sembla una alteració de (sauce) mahonnaise, "salsa de Maó", anomenada així en record de la presa de Maó pels francesos el 1756.

— Preposició "de": gat d'Angora, aigua de Colònia, col de Brussel·les, panet de Viena, pernil de York (o pernil dolç)...

— "a la": a la cubana (arròs), a la romana (calamars, lluç...), a la francesa (truita)... Anar-se'n a la francesa vol dir marxar sense dir adéu, sense acomiadar-se.

Per acabar, vull referir-me a dos mots de productes alimentaris que són exclusius del català: la crema i la catalana. Segons la definició que en dóna el DIEC2, la crema és un "plat dolç de llet, ous, midó o farina, sucre i canyella o vainilla, cuit sense arribar al punt d'ebullició, que generalment en treure'l del foc es cobreix d'una lleu capa de sucre que es torra amb un ferro calent". És inapropiat, doncs, dir-ne "crema catalana". Però en castellà sí que s'anomena així. El diccionari de la Real Academia defineix crema catalana com "Natillas espesas tostadas por encima con plancha de hierro candente".

La catalana, com a embotit, no existeix en el vocabulari castellà. Sí que recull aquest terme el DIEC2, però només com a exemple a l'entrada "botifarra": botifarra catalana. La definició d'aquest producte la trobem al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: botifarra catalana (o simplement catalana) "Mena de botifarra especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, més aviat magra i poc picolada, i tòfones, com a components principals."

Cal reconèixer, finalment, que en castellà la botifarra té la virtut de ser un nexe d'unió entre terres de parla catalana, almenys en l'aspecte gastronòmic. Aquesta és la definició que en fa el diccionari de la Real Academia: butifarra (del cat. botifarra). Embuchado que se hace principalmente en Cataluña, las Baleares y Valencia.

Frases absurdes (14)

(119) Fa uns dies enrere va aparèixer al diari... (Diari Avui, 1.11.2010)
(120) Iniesta estrena casa nova (Diari gratuït Gol, 2.11.2010)
(121) El litre de gasolina val 1 euro amb 30 centímetres de mitjana (RAC1, 4.3.2011)
(122) La T10 d'una zona costarà 7 euros amb 85 centímetres (RAC1, 10.3.2011)
(123) Fins ara aquests anys del tripartit han tingut una rendibilitat molt mínima (Joana Ortega, Diari Ara, 10.3.2011)
(124) Al futbol hi ha un excés de testosterona masculina (Periodista del diari Avui, 23.5.2011)
(125) Assassina una dona embarassada en una església i se suïcida (Diari gratuït 20 minutos, 20.9.2011)
(126) Quan el Barça ha arribat a Gijón l'ha rebut una gentada de gent (Barça TV, 2.10.2011)

(119) "Fa uns dies" és una expressió que es refereix a un temps passat. És per això que l'adverbi "enrere" no té aquí cap sentit.

(120) "Estrenar" vol dir fer ús per primera vegada d'alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú. En aquesta frase caldria dir, simplement, "Iniesta estrena casa".

(121) L'absurditat es concreta aquí en un petit lapsus del locutor, que confon "cèntims" amb "centímetres".

(122) Curiosament, la persona que va pronunciar la frase anterior va ensopegar en la mateixa pedra sis dies més tard.

(123) L'adjectiu superlatiu "mínim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, és absurd dir "molt mínim", "poc mínim", "bastant mínim", "gens mínim"... En aquesta frase caldria haver dit "molt petita" o simplement "mínima".

(124) La testosterona és una hormona sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles. En aquesta frase, doncs, l'adjectiu "masculina" és redundant.

(125) Convindreu amb mi que una església no és el lloc més adequat per deixar embarassada una dona. El sentit comú ens dicta que l'ordre correcte dels elements de la frase és: "Assassina en una església una dona embarassada i se suïcida."

(126) Parlar d'una "gentada de gent" és tan absurd com parlar d'una "calçotada de calçots" o d'una "arrossada d'arròs". La forma correcta de la frase seria, per exemple, "una gentada" o "una gran quantitat de gent".