divendres, 1 de novembre del 2013

Les 150 "frases absurdes"

(1) La primera vegada que el vaig conèixer no duia ulleres.
(2) La primera vegada que va perdre la virginitat tenia 15 anys.
(3) Va ser un dels primers fundadors de l'empresa.
(4) És el primer ordinador més potent d'Europa.
(5) Aquesta és una premissa prèvia.
(6) No hi havia cap precedent previ d'aquest fet.
(7) Israel és l'únic i el màxim responsable de la desestabilització de la zona.
(8) Li va regalar un llibre gratis.
(9) Avui he après una cosa que no sabia.
(10) Hi ha una gran diversitat d'ambients diferents.
(11) Aquest plat es pot presentar de maneres molt diverses i molt diferents.
(12) Em van regalar una cosa que tenia forma de cercle rodó.
(13) Ho volen optimitzar d'una manera perfecta.
(14) Tothom pensa així, excepte alguna excepció.
(15) Hem rebut moltes respostes afirmatives en positiu.
(16) El soci de la Penya Barcelonista de Parets és un soci bastant culé del tot.
(17) El jugador s'ha precipitat massa a l'hora de xutar.
(18) És un fals pseudotriomf.
(19) Els de Moçambic han tingut una guerra civil entre ells.
(20) Hem de comprar un antirepel·lent de mosquits.
(21) Això pot provocar inesterilitat.
(22) El president va arribar a la reunió quasi pels pèls.
(23) Deixem-nos d'empirismes i anem a la realitat.
(24) Jo tenia un amic meu que deia…
(25) El termòmetre marca 0 graus negatius.
(26) Voldria expressar la meva trista opinió sobre la mort del meu amic.
(27) Quan els pares se separen l'últim perjudicat és el nen.
(28) La campanya contra l'ús del preservatiu de Joan Pau II.
(29) T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir.
(30) Va viatjar personalment a Madrid.(31) Ho vaig veure amb els meus propis ulls.
(32) Es venen pisos sense entrada.
(33) Els avions cauen perquè volen.(34) Va intentar suïcidar-se dues vegades.
(35) No acaba de ploure.
(36) Se m'ha espatllat l'aparell reproductor.
(37) És una dona impenetrable.
(38) Van agafar un taxi i van tenir un accident. —Què vols dir, un accident de trànsit? (TV3, "Ventdelplà", 27.12.2005).
(39) Les autoatribucions que ells mateixos s'han autoassignat (Avui, 14.1.2006).
(40) El preoperatori s'acostuma a fer abans de l'operació (Sentit a l'Oficina DKV de Barcelona, 3.2.2006).
(41) El nou model de la xarxa d'autobusos servirà per començar a caminar cap a un concepte nou de mobilitat urbana (Avui, 3.2.2006).
(42) Beure forma part dels seus hàbits habituals (Josep Cuní, TV3, "Els Matins", 26.4.2007).
(43) El conveni dels cambrers és un dels convenis que estan molt per damunt d'altres convenis que estan per sota (TV3, "El Club", 23.5.2007).
(44) Aquelles treballadores estaven sobreexplotades ("Canal Historia", 3.6.2007).
(45) Lluitem en contra dels maltractaments indiscriminats (Carta a l'Avui, 15.6.2007).
(46) És impensable pensar que... (TV3, 20.8.2007).
(47) Els qui segueixen Vila-Matas hi trobaran el millor Vila-Matas de sempre (Màrius Serra, Catalunya Ràdio, 13.9.2007).
(48) Avui dia és molt difícil comprar una vivenda en propietat (Carme Chacón, Catalunya Ràdio, 19.9.2007).
(49) Serà difícil trobar una solució positiva (Jaume Roures, TV3, 20.9.2007).
(50) Els resultats [de les anàlisis de l'aigua] trigaran ben bé una mica a arribar (Núria Bacardit, TV3, 23.9.2007).
(51) El violador de la Vall d'Hebron ha estat acollit per una ONG no governamental (TV3, "El Club", 25.9.2007).
(52) La bona feina de les persones que cada dia són a l'aula [...] és impagable (Un director general del Departament d'Educació, "Avui", 25.9.2007).
(53) Rebem tantes trucades que la nostra centraleta treu literalment fum (Catalunya Ràdio, "L'ofici de viure", 27.9.2007).
(54) L'actitud del David el pot conduir a l'autosuïcidi (TV3, "El Club", 28.9.2007).
(55) Tenim països, com Alemanya, en els quals cada mes el govern dóna a les famílies 150 euros mensuals (Mar Jiménez, Avui, 30.9.2007).
(56) L'increment de públic al Pavelló de la Penya ha sigut cap a dalt (President del DKV Joventut, Catalunya Ràdio, 8.10.2007).
(57) L'anglès és molt fluix. Aquí tenim un nivell molt mínim (Un professor, Avui, 10.10.2007).
(58) En alguns països la lluita per la supervivència és el pa de cada dia (Xavier Solà, Catalunya Ràdio, 28.10.2007).
(59) És una situació supersurrealista (Sentit al Departament d'Educació, 30.10.2007).
(60) Va intervenir evitant que no arribés la pilota al jugador (Barça TV, 30.10.2007).
(61) El cadàver corresponia a un home d'uns 49 anys (TV3, "La zona fosca", 30.10.2007).
(62) El temps farà un canvi de 360 graus (Francesc Mauri, Catalunya Ràdio, 20.11.2007).
(63) El 55% dels pares tenen feina per arribar a final de mes (Júlia Otero, TV3, "No em ratllis!", 21.11.2007).
(64) Després de l'incendi a l'hospital, tots els malalts estan bé de salut (Gerent de l'Hospital de Can Ruti, Catalunya Ràdio, 13.12.2007).
(65) De participants, n'hi ha hagut més d'un miler i escaig (Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, 13.12.2007).
(66) L'any 2000 aquesta soprano va obtenir el segon premi. El primer havia quedat desert (Programa de mà de l'Auditori de Barcelona, 21.12.2007).
(67) La baixada de torxes d'aquest vespre-nit tindrà lloc a les set de la tarda (Francesc Mauri, TV3, 26.1.2008).
(68) El senador McCain és un exveterà de Vietnam (Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, 30.1.2008).
(69) El metge està sobresaturat (Catalunya Ràdio, 12.2.2008).
(70) L'aigua té una importància molt important en l'elaboració del pa ("Tàpies variades", Catalunya Ràdio, 5.4.2008).
(71) El procés de fusió de les dues caixes no ha reeixit amb èxit (RAC1, 30.3.2009).
(72) Falta un dia perquè demà es posi en marxa el festival (RAC1, 2.4.2009).
(73) Aquesta família es va exiliar a l'estranger (TV3, "Ventdelplà", 19.4.2009).
(74) Deu anys després de la matança de l'Institut Columbine la venda d'armes s'ha disparat (RAC1, 20.4.2009).
(75) Els nens nouvinguts, que no dominen el llenguatge, llògicament no formaran part de l'estadística (Membre del Consell Superior d'Avaluació, RAC1, 21.4.2009).
(76) Salou estrena nou alcalde (Titular del diari gratuït "Què!", 23.4.2009).
(77) Ens falten tres punts per aconseguir la salvació d'una forma matemàticament matemàtica (Entrenador del club de futbol Betis, RAC1, 26.4.2009).
(78) Esgotaríem els adjectius qualificatius per descriure el que ahir es va veure al Santiago Bernabéu, però jo em quedo amb un per damunt de tots: "Personalitat" (Diari "Sport", 3.5.2009).
(79) No hi ha gairebé ningú banyant-se dins l'aigua (Periodista de TV3, 3.5.2009).
(80) Un home mata la seva sogra a Castelló mentre dormia (Diari "El Mundo", 17.5.2009).
(81) Procurarem endinsar-nos dins aquesta sala d'espera (RAC1, 27.5.2009).
(82) Sembla que aquest equip sempre està en crisi permanent (COPE, 1.6.2009).
(83) La majoria dels menors que passen per la Fiscalia no tornen a reincidir (TV3, 1.6.2009).
(84) Ja està bé de creure en aquesta falsa paròdia que és el bipartidisme (Raül Romeva, RAC1, 2.6.2009).
(85) És un llibre que ja deu estar bastant exhaurit (Sentit en una biblioteca, 11.6.2009).
(86) Hem d'aplicar mesures perquè aquest nen pugui avançar una mica cap endavant (Sentit al Departament d'Ensenyament, 3.7.2009).
(87) Negociar una xifra és complicat però senzill (Miquel Iceta, RAC1, 14.7.2009).
(88) Aquelles dues persones van col·laborar juntes (El matí de Catalunya Ràdio, 16.7.2009).
(89) Nou intent per intentar resoldre la crisi d'Hondures (Telenotícies Migdia, TV3, 18.7.2009).
(90) En això dels 420 euros d'ajuda, el govern hauria de ser més curós i més cuidadós (Tertúlia matinal a RAC1, 20.8.2009).
(91) Albert Rivera demana que s'impedeixi la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt (Avui Digital, 31.8.2009).
(92) Per tant, allà on aquestes condicions socials són menys òptimes és on cal posar-hi major esforç (Regidora del PSC de Sant Cugat, Diari de Sant Cugat, 10.9.2009).
(93) Els metges de família estan totalment al costat d'intentar agilitzar, quan sigui possible, l'agilització de les baixes (Consellera de Salut, RAC1, 18.9.2009).
(94) Un home mata la seva dona i després se suïcida a Vila-seca (Avui digital, 5.9.2009).
(95) Un home mata la seva dona i després se suïcida a Alacant (Avui digital, 5.9.2009).
(96) Un exfundador de l'"Elefant Blau" es presenta a les eleccions (e-Notícies, 8.10.2009).
(97) "El que passa és que tu la sobreprotegeixes massa" (Ventdelplà, TV3, 20.10.2009).
(98) Com acostuma a ser costum, aquesta persona arriba tard (Jordi Basté, RAC1, 20.10.2009).
(99) Màrius Carol és l'autor que treu més llibres al mercat per minut quadrat (Jordi Basté, RAC1, 26.10.2009).
(100) Seydou Keita signa el seu primer i únic hat-trick (Diari gratuït Gol, 26.10.2009).
(101) Això ha passat fa tan sols molt poca estona ("Sport Club", Canal 33, 31.10.2009).
(102) La reunificació alemanya ha costat aproximadament uns 1,5 milions d'euros ("Trenta minuts", TV3, 8.11.2009).
(103) Es tracta d'un jugador que debuta per primera vegada (Radio Marca, 10.11.2009).
(104) Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys enrere (RAC1, 5.1.2010).
(105) S'han ultrapassat totes les previsions previstes ("TN Migdia", TV3, 17.1.2010).
(106) Això és molt sa per a la salut (Guille Milkyway, músic, RAC1, 15.2.2010).
(107) Aquest jugador té una tècnica molt perfecta (Mundo Deportivo, 22.2.2010).
(108) El màxim i únic responsable de l'eliminació sóc jo (Entrenador del Sevilla Fútbol Club, Diari esportiu, 17.3.2010).
(109) Hem abusat en excés de l'ús dels possessius (Sentit al Departament d'Ensenyament, 19.3.2010).
(110) El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar sobre els abusos comesos a l'aleshores cardenal Ratzinger a través de diverses cartes (Diari ADN, 26.3.2010).
(111) La situació del riu està absolutament controladíssima (Alcalde de Lleida, RAC1, 4.5.2010)
(112) M'aventuro a dir que el resultat d'aquest partit és imprevisible (Comentarista de BarçaTV, 30.5.2010)
(113) El senyor Àngel Fernández va anunciar que no parlaria més. I no parla. És un home de paraula (Mundo Deportivo, 12.6.2010)
(114) Avui parlarem dels perills de viatjar amb el doctor… (RAC1, 27.7.2010)
(115) És el responsable del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d'Interior (RAC1, 9.8.2010)
(116) La paciència del Govern és infinita però s'està acabant (José Blanco, ministre de Foment, RAC1, 9.8.2010)
(117) Amb l'arribada de Ronaldinho el Barça va pujar cap a dalt (Un jugador del Barça, TV3, 23.8.2010)
(118) Qui guanyi s'endurà el títol mundial de campió del món (Els matins, TV3, 8.10.2010)
(119) Fa uns dies enrere va aparèixer al diari... (Diari Avui, 1.11.2010)
(120) Iniesta estrena casa nova (Diari gratuït Gol, 2.11.2010)
(121) El litre de gasolina val 1 euro amb 30 centímetres de mitjana (RAC1, 4.3.2011)
(122) La T10 d'una zona costarà 7 euros amb 85 centímetres (RAC1, 10.3.2011)
(123) Fins ara aquests anys del tripartit han tingut una rendibilitat molt mínima (Joana Ortega, Diari Ara, 10.3.2011)
(124) Al futbol hi ha un excés de testosterona masculina (Periodista del diari Avui, 23.5.2011)
(125) Assassina una dona embarassada en una església i se suïcida (Diari gratuït 20 minutos, 20.9.2011)
(126) Quan el Barça ha arribat a Gijón l'ha rebut una gentada de gent (Barça TV, 2.10.2011)
(127) No sé si són necessàries tantes retallades. I vull posar l'èmfasi en l'adverbi "tantes" (Josep Cuní, 8TV, 6.10.2011)
(128) Ens va costar 10 euros cadascú per persona (Frase sentida al carrer, 17.10.2011)
(129) Moltes mares van veure les fotografies i van quedar una mica horroritzades (El PuntAvui, 23.10.2011)
(130) La publicitat té una força molt forta (Canal 33, 29.1.2012)
(131) Em sembla una falta d'ètica profunda (Mundo Deportivo, 10.2.2012)
(132) Es modificaran només alguns punts puntuals (RAC1, 13.2.2012)
(133) Aquest senyor és molt multimilionari (8TV, 17.2.2012)
(134) Al Raval es parlen més de 46 llengües (Diari gratuït Què, 2.3.2012)
(135) El 70,2% dels alumnes elegeix cursar voluntàriament Religió catòlica (Boletín de Magisnet, 14.3.2012)
(136) Amb Messi s'han acabat els adjectius. Només n'hi ha un: un geni (Jordi Basté, RAC1, 21.3.2012)
(137) I és molt possible que la taca es dilueixi... (ElPuntAvui, 26.3.2012)
(138) Hi ha gent que sempre està dibuixant permanentment (RAC1, 4.4.2012)
(139) "Guanyar sempre és meravellós" (Entrenador del club de futbol Atlético de Madrid, La Razón, 10.5.2012)
(140) Cesc té un discurs clar que fuig de tòpics i de llocs comuns (Mundo Deportivo, 17.5.2012)
(141) El PP podria haver fet una oposició frontal en contra (Francesc Homs, RAC1, 31.5.2012)
(142) "Surt la Merkel i diu: «España es nuestra aliada. Los tratados se pueden modificar...»" (José Antich, "8 al dia", 8TV, 31.5.2012)
(143) A San Juan de Puerto Rico encara hi ha carrers asfaltats amb llambordes (RAC1, 10.6.2012)
(144) L'assemblea ordinària ja té data: 22 o 23 de setembre (Mundo Deportivo, 12.7.2012)
(145) Aviat farà gairebé dos anys que... (TN Migdia, TV3, 9.9.2012)
(146) La cerimònia nupcial es va celebrar a les 5 de la tarda. Una vegada consumat el matrimoni vam anar als jardins... (Mundo Deportivo, 1.10.2012)
(147) És allò de si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya vindrà a Mahoma (ElPuntAvui, 10.11.2012)
(148) Demanem disculpes als qui van llançar pilotes de goma (8TV, 21.11.2012)
(149) Equivocar-se és de savis (Diari gratuït 20 minutos, 23.11.2012)
(150) Hem de gestionar una situació molt paupèrrima (Francesc Homs, RAC1, 28.11.2012)

Comentaris a les frases

És evident que les situacions que descriuen les frases (1) i (2) només poden esdevenir-se una sola vegada.

Com en les dues frases anteriors, l'ús de l'adjectiu "primer" a (3) i a (4) és absurd.

L'adjectiu "previ" de les frases (5) i (6), aplicat a "premissa" i a "precedent", és innecessari.

A la frase (7) els adjectius "únic" i "màxim" són incompatibles.

Les frases (8) i (9) són també exemples clars d'absurditat. "Regalar" ja duu implícit el concepte de gratuïtat. De la mateixa manera, ningú no pot aprendre coses que ja sap.

Les frases (10) i (11) semblen calcades. La parella "divers - diferent" fa que esdevinguin ridícules.

Passa el mateix amb "cercle rodó" (12), "optimitzar - perfecta" (13), "excepte - excepció" (14) i "afirmatives en positiu" (15).

A la frase (16) hi ha una incompatibilitat evident entre "bastant" i "del tot".

(17) "Precipitar-se" ja comporta la idea d'excés. Per tant, l'adverbi "massa" hi és del tot innecessari.

(18) "Pseudo-" és un prefix grec que significa precisament "fals". La frase correcta seria, doncs, "és un fals triomf" o bé "és un pseudotriomf".

(19) Una guerra civil és, per definició, una guerra interna entre els ciutadans d'un mateix país o d'un mateix estat dividits en bàndols. L'expressió "entre ells" és, doncs, totalment innecessària.

A les frases (20) i (21) els prefixos "anti" i "in" fan que el significat sigui just el contrari del que es pretén afirmar.

(22) Aquí l'ús de l'adverbi "quasi" hi és totalment sobrer.

(23) "Empirisme" és precisament un mètode o sistema basat en la pràctica o l'experiència i, per tant, en la realitat.

(24) La presència del subjecte "jo" fa totalment absurd l'adjectiu "meu". Les dues possibilitats correctes serien "Jo tenia un amic que deia..." o bé "Un amic meu deia…".

(25) El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant.

(26) Vaig llegir aquesta frase en una carta al director del diari "Avui". El lector volia manifestar la seva tristesa per la mort de l'amic, però li va sortir una frase més aviat còmica.

(27) La separació dels pares és generalment perjudicial per a algú. En aquesta frase potser es volia indicar que el nen rebrà les últimes conseqüències d'aquesta situació, però probablement en serà el "primer" perjudicat.

(28) En matemàtiques, l'ordre dels factors no altera el producte. En llengua, l'ordre dels mots en una frase pot alterar significativament el producte. En aquesta frase el sentit comú ens diu que l'ordre correcte dels mots seria: "La campanya de Joan Pau II contra l'ús del preservatiu." La segona interpretació semblaria més aviat una irreverència.

(29) Aquesta frase significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho vull repetir".

(30) Quan algú viatja ho fa ell mateix en persona. De fet, la presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge, pel motiu que sigui, era realment important i requeria la presència d'aquella persona.

(31) Aquest fenomen de reforç del significat es dóna també en aquesta frase. Quan algú veu alguna cosa, pot dir simplement "ho veig". És evident que ho veu amb els ulls, però pot reforçar aquesta expressió amb "els meus ulls" o, més encara, "amb els meus propis ulls", sense que aquests nous elements intensificadors en modifiquin el significat bàsic.

(32) En els anuncis d'ofertes immobiliàries de fa uns quants anys era habitual l'expressió: "Pisos sense entrada". Tothom n'entenia el significat, però algú amb sentit de l'humor podria preguntar: "I per on s'hi entra?"

(33) Dec aquesta frase al gran corrector Bartomeu Bardagí, amb qui vaig tenir el privilegi de treballar uns quants anys a la Gran Enciclopèdia Catalana. La gràcia d'aquesta frase està a jugar amb els dos significats de la forma "volen".

(34) Podem analitzar aquesta frase de dues maneres diferents. Una primera anàlisi, la més lògica, consisteix a preguntar: "Quantes vegades ho va intentar?". La resposta és: "Dues vegades". Però hi ha una segona anàlisi, possible però absurda, que consisteix a preguntar: "Què va intentar?". En aquest cas la resposta seria: "Suïcidar-se dues vegades". Evidentment, això no ho aconseguirà mai ningú per més intents que faci.

(35) Aquesta frase admet també dues possibilitats d'interpretació. Quan pronunciem aquesta frase, què volem dir exactament? Que fa molta estona que plou o que en aquests moments encara no plou?

Les frases (36) i (37) tenen el seu petit punt de malícia, que de tant en tant també va bé. A (36) la interpretació més habitual es refereix a l'àmbit de l'electrònica, però també es podria referir a l'àmbit anatòmic. Passa el mateix a (37), en què l'adjectiu es pot referir tant a la psicologia com a la fisiologia. I no en parlem més.

(38) Quan una persona agafa un taxi i té un accident, acostuma a tenir el que s'anomena "accident de trànsit".

(39) Aquí hi sobren tots els "autos". Caldria dir, simplement, "les atribucions que ells mateixos s'han assignat".

(40) L'ordre dels mots fa que la frase esdevingui absurda. En aquest cas l'ordre normal seria: "Abans de l'operació s'acostuma a fer el que en diem preoperatori."

(41) Parlant d'un model d'autobusos, no sembla apropiat fer servir el verb "caminar".

(42) És evident que aquesta frase conté una redundància. Tots els hàbits són habituals.

(43) Si els convenis de què es parla estan per damunt, no cal especificar que els altres estan per sota.

(44) Si una persona està explotada en la seva feina, el prefix "sobre" és innecessari, ja que no intensifica aquesta explotació. El concepte d'"explotació" ja comporta un excés. Tan absurd és dir que algú està sobreexplotat com dir que està subexplotat.

(45) Després de llegir aquesta frase, la pregunta que podem fer és: "Hi ha maltractaments discriminats?" Sembla que l'expressió correcta seria simplement: "Lluitem en contra dels maltractaments."

(46) La frase ens corrobora que és metafísicament impossible pensar una cosa que és impensable.

(47) Aquí les formes "millor" i "sempre" són incompatibles.

(48) És evident que, quan algú compra una cosa, aquesta passa a ser de la seva "propietat".

(49) Les solucions o són positives o no són solucions. Dit amb altres paraules: no hi ha "solucions negatives".

(50) La forma "ben bé" demana un termini temporal bastant més llarg que "una mica".

(51) Les lletres NG d'aquesta sigla signifiquen precisament "no governamental".

(52) En aquesta frase l'adjectiu "impagable" significa "de valor incalculable". Però en temps de crisi econòmica també és possible l'altre significat: "que no es pot pagar". És evident que el director general es referia a la primera accepció. Esperem no haver d'arribar mai a la segona.

(53) L'adverbi "literalment" significa "al peu de la lletra, realment, efectivament". No crec que els de la centraleta s'haguessin vist obligats a fer servir un extintor.

(54) "Autosuïcidi" és el paradigma d'un mot absurd.

(55) És obvi que, si alguna una cosa es rep cada mes, es rep mensualment.

(56) És evident que un increment no pot ser mai negatiu, és a dir, sempre ha de ser "cap a dalt".

(57) "Mínim" és un adjectiu en grau superlatiu que, com a tal, no admet modificadors quantitatius. Així, no podem dir "poc mínim" o "bastant mínim". La forma correcta en aquest cas seria "molt baix" o "baixíssim" o "molt pobre"...

(58) De vegades diem o escrivim frases que inclouen expressions d'ús habitual però que poden esdevenir totalment inadequades en el context en què apareixen. És el cas d'aquesta frase, en què es parla de "la lluita per la supervivència" i, per tant, de la fam. Aquí, doncs, és totalment improcedent i fins i tot ofensiu fer servir una expressió com "el pa de cada dia".

(59) L'adjectiu "surrealista" prové del francès surréaliste, que inclou el prefix sur. Contràriament a una interpretació bastant estesa, aquest prefix no significa "sota" sinó "sobre", de manera que el moviment surrealista, anomenat també "superrealista" o "suprarealista", no es refereix a una idea d'inferioritat sinó de superioritat. És per això que aquesta frase designa pròpiament una situació que està "doblement" per damunt de la realitat.

(60) Malgrat el que es pugui deduir d'una lectura ràpida de la frase, el que diu realment és que la pilota va arribar al jugador.

(61) Si ens referim a l'edat d'una persona desconeguda, acostumem a arrodonir entorn del número 0 o del número 5. És curiós , doncs, que algú s'atreveixi a precisar que la persona tenia"uns 49 anys".

(62) Quan fem mitja volta o quan volem significar que una situació ha canviat del tot, afirmem que s'ha produït un gir de 180 graus (º). Si el gir és de 360º vol dir que hem fet una volta sencera i que tornem a estar en el punt inicial. En aquesta frase, tot fa pensar que es referia a un canvi de 180º.

(63) Aquí tornem a veure una mostra de frase ambigua. És una frase que admet dues interpretacions, però que en aquest cas són diametralment oposades. En català, l'expressió "tenir feina" pot significar tant que la persona està ocupada laboralment i que, per tant, potser no té gaires problemes econòmics, com justament el contrari: que té dificultats per arribar a final de mes. Pel context de la frase hem de deduir que aquí la interpretació correcta és la segona.

(64) Aquesta frase ens dóna la solució per reduir la despesa sanitària i millorar la qualitat de vida: cremar tots els hospitals.

(65) "Escaig" significa una fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó. Generalment va precedit de la conjunció i. Molts parlants encara es resisteixen a utilitzar aquest mot i continuen emprant el barbarisme "i pico". En aquesta frase les formes correctes són "més d'un miler" o bé "un miler i escaig", però no totes dues alhora.

(66) Vaig quedar molt sorprès quan vaig llegir això en un programa de mà de l'Auditori de Barcelona. De seguida em vaig preguntar si la soprano en qüestió ja l'havia llegit o, pitjor encara, si ella mateixa havia aportat aquesta informació com a "mèrit" en el seu currículum artístic. Quedar segon en un premi no és cap demèrit, però si hi afegeixen que el primer ha quedat desert significa que la soprano no va acabar de convèncer el jurat, i això no diu gaire a favor d'ella.

(67) En aquesta frase el meteoròleg de TV3 es va fer un petit embolic amb el significat dels mots "tarda", "vespre" i "nit". Si l'esdeveniment s'havia de produir a les 19.00 hores d'un dia d'hivern (26 de gener), les denominacions "tarda" i "nit" havien de deixar pas a la més apropiada: "vespre". En conseqüència, la forma correcta és: "La baixada de torxes tindrà lloc a les set del vespre."

(68) Ser "veterà" d'una guerra vol dir que l'individu en qüestió hi va participar com a combatent i que avui dia ja està retirat d'aquesta activitat militar. L'expressió "exveterà" no té cap sentit. Si aquest soldat veterà ja és mort, caldria dir que "era (o va ser) un veterà de Vietnam". Si encara és viu, la forma correcta és "El senador McCain és un veterà de Vietnam".

(69) Si una persona està saturada a causa de la feina vol dir que ja no pot més, que ja en té prou, que ja ha arribat al límit. Per tant, l'expressió "sobresaturat" és absurda, perquè afegeix un plus innecessari a la forma original. Val a dir, tanmateix, que aquest terme és habitual en física per referir-se a una solució que conté una quantitat del cos dissolt superior a la necessària per saturar-la. En el context de la frase, però, la forma correcta és "El metge està saturat".

(70) L'absurditat d'aquesta frase ja és prou evident. La forma correcta seria "L'aigua té una gran importància en l'elaboració del pa" o bé "L'aigua és molt important en l'elaboració del pa". Aquesta mena de frases es produeixen sobretot en el llenguatge oral, que és més espontani i no admet marxa enrere per corregir. En el llenguatge escrit és molt improbable trobar frases com aquesta.

(71) "Reeixir" significa precisament "tenir èxit en alguna cosa", "triomfar". El 1966 es va publicar la versió catalana d'un llibre de l'escriptor francès Michel Quoist que duia per títol Reeixir. A partir d'aquí aquest verb va fer fortuna, sobretot en els medis confessionals, fins al punt que per a algunes persones va esdevenir un autèntic lema de vida. La forma correcta de la frase és, doncs, "El procés de fusió de les dues caixes no ha reeixit" o "... no ha tingut èxit".

(72) Com a la frase (70), aquesta admet dues solucions: "Falta un dia perquè es posi en marxa el festival" o bé "Demà es posarà en marxa el festival".

(73) "Exiliar-se" vol dir precisament anar-se'n a viure a l'estranger, generalment en contra de la voluntat pròpia i per motius polítics. La forma correcta és, doncs, "Aquesta família es va exiliar".

(74) "Armes i "disparar" pertanyen al mateix camp semàntic, és a dir, al mateix grup de significats, però en aquesta frase el que es dispara no és l'arma sinó la venda. En aquest cas, després de la matança d'estudiants, potser hauria estat més apropiat fer servir un altre verb, com per exemple "augmentar" o "créixer".

(75) A mi també em sembla "llògica" aquesta decisió, que hauria d'incloure el mateix autor de la frase, que demostra que no domina el llenguatge.

(76) No es pot estrenar res que no sigui nou, tant si es tracta d'un vestit com si es tracta d'un alcalde. La frase correcta és, doncs, "Salou estrena alcalde" o bé "Salou té un nou alcalde".

(77) Aquí l'adverbi "matemàticament" és redundant, ja que no hi afegeix cap informació.

(78) Aquesta frase és rodona, contundent, però té un petit defecte. Resulta que el mot "personalitat" no és un adjectiu qualificatiu sinó un substantiu. Podeu comparar aquesta frase amb la (127) i la (136).

(79) Jo diria que no hi ha ningú que hagi aconseguit mai banyar-se fora de l'aigua. Com diuen al programa "Polònia", si fos veritat seria el rècord Guinness.

(80) La interpretació correcta de la frase és que qui dormia era la sogra, no pas l'home. Aquesta segona interpretació és del tot impossible, ja que ningú no ha somiat mai que matava la sogra...

(81) Quan una persona "s'endinsa" ho fa "dins" algun lloc. La frase correcta és, doncs, "endinsar-nos en aquesta sala" o bé "entrar en aquesta sala".

(82) L'adverbi de temps "sempre" ja porta implícit el significat de "permanència". La forma correcta d'aquesta frase és, doncs, "aquest equip sempre està en crisi" o bé "aquest equip està en crisi permanent".

(83) "Reincidir" és incórrer per segona vegada en una falta, un delicte, un error. Si hi anteposem el verb "tornar" ja estem parlant d'una tercera vegada. Evidentment, la forma correcta és "no reincideixen" o, en tot cas, "no tornen a delinquir". (Vegeu també la frase 29 a "Frases absurdes 4", de gener de 2010.)

(84) En aquesta frase l'adjectiu "falsa" hi és sobrer. Qui la va pronunciar volia dir realment que el "bipartidisme és una paròdia", no pas una falsa paròdia.

(85) Un llibre està exhaurit o no ho està. El verb "exhaurir" no admet modificadors quantitatius. Una altra cosa és que hi vulguem afegir un adverbi de manera, com "quasi" o "gairebé", que indiquen que l'acció del verb encara no s'ha acomplert del tot: "Aquest llibre està gairebé exhaurit." Per reforçar aquesta idea, hi podríem incloure també l'adverbi "totalment", malgrat que no hi afegeix cap informació rellevant: "Aquest llibre està totalment exhaurit."

(86) Tot el que avança ho fa cap endavant. Així, doncs, la frase correcta és "perquè aquest nen pugui avançar", o també, "perquè aquest nen vagi cap endavant".

(87) Els adjectius "complicat" i "senzill" tenen significats antagònics i, per tant, aquí són incompatibles. O és l'un o és l'altre.

(88) Quan una persona, una entitat, una societat, etc. col·labora amb una altra vol dir que actuen junts. "Col·laborar" significa precisament això: "Treballar (laborar) conjuntament."

(89) El verb "intentar" s'ha colat aquí només per destrossar una frase correcta: "Nou intent per resoldre..."

(90) En aquest frase hi ha dos adjectius que volen dir el mateix, però el primer és correcte i el segon no. Quina necessitat hi ha d'allargar la frase amb un mot incorrecte?

(91) Amb aquesta frase algú podria interpretar que el senyor Albert Rivera, president de Ciudadanos, vol impedir que es faci una consulta que pugui donar com a resultat la independència d'Arenys de Munt. Una bona col·locació dels elements de la frase sembla que s'ajustaria més a la voluntat de l'autor: "Albert Rivera demana que s'impedeixi la consulta d'Arenys de Munt sobre la independència."

(92) L'adjectiu superlatiu "òptim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, no podem dir que una cosa és "molt òptima", "poc òptima" o que és "més òptima" que una altra. La forma correcta de la frase seria, per exemple: "Per tant, allà on aquestes condicions socials són pitjors (o menys favorables) és on cal..."

(93) Les baixes es poden "agilitzar" (o "agilitar"). El que no es pot fer és "agilitzar l'agilització" de les baixes.

(94) Cadascú és ben lliure de suïcidar-se on cregui més convenient. Aquest home va triar Vila-seca. Lògicament la frase correcta seria: "Un home mata la seva dona a Vila-seca i després se suïcida."

(95) Curiosament, el mateix dia i al mateix diari hi ha una notícia gairebé calcada, però en aquest cas l'home no es va decidir per Vila-seca sinó per Alacant. La forma correcta és la mateixa que la de la frase anterior.

(96) Una persona pot ser "ex" en moltes circumstàncies de la vida, com "exmarit", "examant", "excapellà", "exprofessora", "exalumne", "exjugador", "exfumadora"... En tots aquests exemples el prefix "ex" significa "deixar de ser" i s'aplica a fets, càrrecs, circumstàncies, etc., que en un moment determinat poden canviar. Així, una persona pot deixar de ser marit, amant, capellà, professor, alumne, jugador, fumador, etc. Però aquest prefix no és aplicable a situacions que no són circumstancials sinó inherents a la persona. Per tant, no és correcte dir "expare", "exmare", exfill", "exfilla", "exfundador"... Ni tampoc "exassassí" o "exviolador". En aquesta frase, un fundador de l'"Elefant Blau" (o d'un banc, una associació, un club...) ho serà sempre mentre visqui.

(97) "Sobreprotegir" vol dir "protegir en excés". Per tant, l'adverbi "massa" hi és sobrer. La frase té dues possibilitats correctes: "tu la sobreprotegeixes" o bé "tu la protegeixes massa".

(98) Aquesta frase és un bon exemple de redundància, és dir, d'una acumulació d'elements lingüístics equivalents que no són estrictament necessaris per a la recepció o la interpretació correctes d'un missatge. Això es pot salvar amb les formes "com ja és costum", "com acostuma a passar", "com ja és habitual"..., o millor encara: "Aquesta persona sempre arriba tard".

(99) L'expressió "minut quadrat" és una unió contra natura entre temps i espai. Qui va pronunciar aquesta frase potser volia ressaltar que Màrius Carol és un autor molt prolífic, un dels que publica més llibres, però la hipèrbole (exageració) se li va barrejar amb la mesura espacial "metre quadrat". A propòsit d'aquesta frase, és interessant analitzar l'expressió "esfera quadrada" aplicada a un rellotge. Segurament és perquè l'"esfera", que per definició és rodona, ha estès el seu significat a tota mena de rellotges de polsera, encara que sigui oposat al seu sentit original.

(100) Seydou Keita és un jugador del Barça que en un moment determinat va fer tres gols en un partit. D'això en diuen fer un "hat-trick". El diari afirmava que és el primer que va fer, però com que hi afegeix l'adjectiu "únic" vol dir que mai no en podrà fer cap més.

(101) En aquesta frase hi ha una sèrie d'elements que signifiquen el mateix i que en aquest cas són redundants. El nucli significatiu és: "Això ha passat fa una estona". Per insistir que l'esdeveniment acaba de passar, ho podem remarcar amb l'expressió "molt poca". Però la inclusió de "tan sols" és excessiva, ja que no hi afegeix cap informació rellevant.

(102) Aquí també es produeix una redundància. Hi ha dos elements, "aproximadament" i "uns", que aporten la mateixa informació i, a més, són excloents. La frase correcta pot tenir dues solucions: "... ha costat aproximadament 1,5 milions d'euros", o bé: "... ha costat uns 1,5 milions d'euros".

(103) "Debutar" (del francès débuter) vol dir ‘començar a actuar en una determinada professió, en un càrrec, en un equip esportiu, en un escenari, etc'. I això només es pot fer una vegada. Dir que un jugador, una actriu, un cantant... "debuta per primera vegada" és tan absurd com dir que "debuta per segona o tercera vegada".

(104) Quan queda clar que un esdeveniment forma part del passat no cal especificar-ho introduint-hi l'adverbi "enrere". La forma correcta de la frase és, doncs: "Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys".

(105) Com en la frase anterior, en aquesta hi ha clarament un element sobrer, en aquest cas un adjectiu: "previstes". Per tant, "S'han ultrapassat totes les previsions".

(106) L'absurditat d'aquesta frase se soluciona fàcilment canviant "sa" per "bo": "Això és molt bo per a la salut."

(107) L'adjectiu "perfecte" no admet gradacions quantitatives. Així, no és adequat afirmar que una cosa no és gens perfecta o és poc perfecta o bastant perfecta o molt perfecta. Sí que admet, en canvi, modificadors modals, com "quasi" o "gairebé": "Té una tècnica quasi (o gairebé) perfecta."

(108) Si algú es declara el màxim responsable d'una acció vol dir que també hi estan implicades altres persones que tenen una responsabilitat menor. La frase s'espatlla quan s'hi introdueix l'adjectiu "únic", ja que contradiu l'afirmació anterior.

(109) A banda d'altres significats prou coneguts que aquí no vénen al cas, "abusar" vol dir ‘fer un ús excessiu'. En aquesta frase, doncs, l'expressió "en excés" hi és totalment sobrera.

(110) Una lectura ràpida d'aquesta frase ens podria fer pensar que la persona que va ser objecte dels abusos va ser el cardenal Ratzinger, sobretot per l'expressió "comesos a", però evidentment no és aquesta la interpretació correcta. Aquesta oració és un paradigma de la importància de l'ordre correcte dels elements de la frase per evitar ambigüitats. La notícia es podia haver redactat d'aquesta manera: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar l'aleshores cardenal Ratzinger, a través de diverses cartes, sobre els abusos comesos", o millor encara: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va escriure diverses cartes a l'aleshores cardenal Ratzinger en què l'alertava sobre els abusos comesos".

(111) En aquesta frase coincideixen dos elements que no encaixen: "absolutament" i "controladíssima". En aquest cas hi ha dues possibilitats correctes: "està absolutament controlada" o bé "està controladíssima".

(112) L'autor d'aquesta frase comença creant unes expectatives que després no es compleixen. Aventurar-se a fer o a dir una cosa implica que allò que es fa o es diu comporta un cert risc, un perill, un dubte, un recel, un compromís... En aquesta frase el final de l'"aventura" és decebedor, ja que no comporta res d'això.

(113) Un home (o una dona) de paraula és la persona que compleix allò a què s'ha compromès. En aquesta frase és curiós observar que algú que ha decidit no parlar sigui catalogat com a "home de paraula". A banda d'aquesta paradoxa aparent, la frase no és absurda sinó totalment correcta.

(114) Com passa sovint, l'absurditat o l'ambigüitat d'un gran nombre de frases es deu a l'ordre erroni dels seus elements. En aquesta frase cal suposar que el perill no consisteix a viatjar amb el doctor. La forma correcta hauria de dir: "Avui parlarem amb el doctor X dels perills de viatjar..."

(115) Una interpretació malèvola d'aquesta frase podria conduir a pensar que la violència masclista la fa el Departament d'Interior. Per evitar malentesos es podria haver escrit: "Programa de Seguretat contra la Violència Masclista aprovat (organitzat, promogut, fet...) pel Departament d'Interior".

(116) L'absurditat d'aquesta frase és prou evident. Si la paciència s'està acabant vol dir que no és infinita.

(117) De moment ningú no ha aconseguit pujar cap a baix.

(118) Un altre cas de mots redundants. La frase hauria de dir: "s'endurà el títol mundial" o bé "s'endurà el títol de campió del món".

(119) "Fa uns dies" és una expressió que es refereix a un temps passat. És per això que l'adverbi "enrere" no té aquí cap sentit.

(120) "Estrenar" vol dir fer ús per primera vegada d'alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú. En aquesta frase caldria dir, simplement, "Iniesta estrena casa".

(121) L'absurditat es concreta aquí en un petit lapsus del locutor, que confon "cèntims" amb "centímetres".

(122) Curiosament, la persona que va pronunciar la frase anterior va ensopegar en la mateixa pedra sis dies més tard.

(123) L'adjectiu superlatiu "mínim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, és absurd dir "molt mínim", "poc mínim", "bastant mínim", "gens mínim"... En aquesta frase caldria haver dit "molt petita" o simplement "mínima".

(124) La testosterona és una hormona sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles. En aquesta frase, doncs, l'adjectiu "masculina" és redundant.

(125) Convindreu amb mi que una església no és el lloc més adequat per deixar embarassada una dona. El sentit comú ens dicta que l'ordre correcte dels elements de la frase és: "Assassina en una església una dona embarassada i se suïcida."

(126) Parlar d'una "gentada de gent" és tan absurd com parlar d'una "calçotada de calçots" o d'una "arrossada d'arròs". La forma correcta de la frase seria, per exemple, "una gentada" o "una gran quantitat de gent".

(127) La frase és sintàcticament correcta, però conté un error de categorització gramatical en un dels elements: "tantes" no és un adverbi sinó un adjectiu. Podeu comparar aquesta frase amb la (78) i la (136).

(128) Aquesta frase aplega dos elements que signifiquen el mateix: "cadascú" i "per persona". La forma correcta admet dues solucions: "Ens va costar 10 euros a cadascú" o "ens va costar 10 euros per persona".

(129) "Horroritzat" és un adjectiu que per ell mateix ja duu una forta càrrega emocional. En tot cas pot admetre un modificador adverbial que en remarqui l'horror: "totalment horroritzat" o "completament horroritzat". Però si hi afegim l'atenuant "una mica", l'horror ja queda molt debilitat.

(130) Com passa sovint en moltes de les frases que hem vist fins ara, l'absurditat rau en la repetició d'elements equivalents. Aquí l'adjectiu "forta" és perfectament substituïble per "gran". Val a dir, però, que aquestes repeticions es donen sobretot en el llenguatge oral, que no admet una revisió posterior. En el llenguatge escrit aquestes repeticions són més aviat rares.

(131) La col·locació de l'adjectiu és important per evitar ambigüitats. En aquesta frase l'autor no es referia segurament a un concepte filosòfic anomenat "ètica profunda", sinó que parlava d'una "profunda falta d'ètica".

(132) Val aquí també el comentari de la frase 130.

(133) ‘Multimilionari' és la denominació amb què definim una persona que té molts milions, sigui en la moneda que sigui. Com que el prefix llatí "multi" ja vol dir "molt", no cal repetir-ho. Per veure l'absurditat de la frase podríem fer servir formes com "Aquest senyor és poc (bastant, una mica...) multimilionari".

(134) Quan parlem d'una quantitat indefinida, intentem prendre com a referència les desenes, les centenes, els milers, etc. Així, per exemple, parlem de més de trenta persones, de gairebé un centenar, d'un miler... En aquesta frase, parlar de més de 46 llengües és absurd. O són exactament 46 o bé caldria dir: "Al Raval es parlen gairebé 50 llengües", o bé "Al Raval és parlen més de 40 llengües".

(135) Quan algú elegeix una cosa o tria una opció, se suposa que ho fa voluntàriament. Si no és així, l'elecció rep un altre nom: coacció. En aquesta frase, doncs, l'adverbi "voluntàriament" és innecessari.

(136) És evident que s'han acabat els adjectius, perquè "geni" és un substantiu. Podeu comparar aquesta frase amb la (78) i la (127).

(137) Una de les incorreccions lingüístiques en què caiem sovint és confondre "possible" amb "probable". La possibilitat no admet graus: una cosa és possible o no ho és. En canvi podem dir que un fet, una circumstància, etc., és molt (bastant, poc, gens...) probable. Un simple exemple ens ho pot aclarir: "És possible que ara mateix caigui el sostre?" Resposta: sí: "És probable?" Resposta: no. Per tant, en la frase que comentem caldria dir: "I és molt probable que la taca..."

(138) Aquí els adverbis "sempre" i "permanentment" són excloents perquè volen dir el mateix. O és l'un o és l'altre, però no tots dos alhora.

(139) Aquesta frase no és absurda sinó curiosa o ambigua, perquè admet dues possibilitats d'anàlisi, segons que l'adverbi "sempre" complementi el verb "ser" o el verb "guanyar". Anàlisi 1: "Guanyar / sempre és meravellós". Anàlisi 2: "Guanyar sempre / és meravellós". El sentit comú ens dicta que l'anàlisi adequada és la primera, si no és que es tracta d'algú que no ha perdut mai.

(140) "Tòpic" (del grec topikós, ‘lloc') i "lloc comú" volen dir el mateix. En la retòrica antiga, un tòpìc era un conjunt de fórmules o clixés fixos que els escriptors feien servir sovint. En el llenguatge popular, un tòpic és una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. En aquesta frase, doncs, els dos termes són incompatibles.

(141) Quan es tracta d'oposar-se a algú o a alguna cosa, sempre es fa "en contra". En aquesta frase, a més, hi apareix l'adjectiu "frontal", que vol dir que la cosa va de debò, cara a cara. La forma adequada seria, per exemple: "El PP podria haver fet una oposició contundent (o molt forta o molt dura)."

(142) Estic convençut que la senyora Merkel no va pronunciar aquesta frase en castellà. És un de tants exemples del servilisme del català. Si es tracta de traduir una frase pronunciada en anglès, francès, alemany, etc. per una persona reconeguda, no es fa generalment en la llengua "pròpia", la catalana, sinó en la llengua "important", la castellana. Aquest fenomen de subordinació demostra que ja estem "espanyolitzats" des de petits. Ho podem comprovar, per exemple, quan ens referim a citacions bíbliques:

- Déu va dir: "Creced y multiplicaos."
- Com diu la Bíblia,"Te ganarás el pan con el sudor de tu frente."
- Jesús diu: "Dejad que los niños se acerquen a mí."

L'espanyolització es demostra sobretot en els refranys i en les dites populars. Com en els exemples anteriors, aquí també fem servir prèviament la fórmula clàssica per dissimular la pròpia ignorància: "Com diuen els castellans..." La llista seria molt llarga, però en poso només una vintena exemples, que he escapçat per fer evident que tots en coneixem el final: A falta de pan … / A la vejez … / A palabras necias … / A perro flaco … / Ande yo caliente … / Dime con quien andas … / Donde las dan … / En boca cerrada … / En casa del herrero … / Éramos pocos y … / Genio y figura … / Hablando del rey de Roma … / Juan Palomo, … / Las cosas de palacio … / Mal de muchos, … / Más vale pájaro en mano … / No por mucho madrugar … / Nunca es tarde si … / Piensa el ladrón que … / Poderoso caballero es …

El refranyer català és molt ric i no té res a envejar al d'altres llengües, però és molt poc conegut. N'he triat també una vintena d'exemples, que potser en alguns casos costarà més de completar: A cada bugada perdem ... / A la taula i al llit ... / Brams d'ase no ... / Cada terra fa ... / Cel rogent ... / De Joans, Joseps i ases ... / De més verdes en ... / De mica en mica ... / Els estalvis es mengen ... / Gent jove ... / Músic pagat no ... / No es pot matar tot ... / Per Nadal cada ... / Qui dia passa ... / Qui matina fa ... / Qui no té feina ... / Roda el món i ... / Tal faràs tal ... / Tants caps tants ... / Totes les masses ... (Si cal, podem trobar l'acabament d'aquests refranys consultant el Google.)

Però no hem d'oblidar mai que La pela és la pela i que Barcelona és bona si la bossa sona. I també en castellà: Los catalanes de las piedras hacen panes.

(143) Asfaltar és recobrir amb asfalt. Una llamborda és una pedra gran i plana utilitzada principalment per pavimentar. Són, doncs, dues maneres diferents de fer transitable una via. La frase seria correcta canviant "asfaltats" per "pavimentats".

(144) Si l'assemblea ordinària se celebra el 22 o el 23 de setembre significa que encara no té data.

(145) Aquesta frase és el súmmum de la imprecisió temporal. "Aviat" i "gairebé dos anys" tenen en comú que no aporten cap informació concreta.

(146) Això ho va escriure el pare del nuvi. Segurament volia dir: "Després de la cerimònia nupcial vam anar als jardins..." Consumar el matrimoni significa una altra cosa.

(147) A vegades fem servir frases cèlebres per demostrar que som persones amb una certa cultura. Però hem d'estar segurs que la citació és correcta si no volem fer el ridícul. Qui va escriure aquesta frase va canviar inconscientment l'ordre dels termes. La citació correcta és: "Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya", en el sentit que les coses no vénen donades sinó que cal un esforç per aconseguir-les.

(148) Quan algú demana disculpes és perquè reconeix que ha fet o ha dit alguna cosa de la qual es penedeix. Però el context d'aquesta frase no indica precisament això, sinó tot el contrari. De fet, aquí no es demanen disculpes sinó que es demana que uns altres es disculpin. La forma correcta seria: "Demanem (o exigim!) que els qui van llançar pilotes de goma es disculpin."

(149) Si això fos cert, tots seríem savis, alguns molt més que altres. El que fan els savis és, si cal, "rectificar", és a dir, reconèixer els propis errors i esmenar-los.

(150) "Paupèrrim" és un adjectiu superlatiu absolut que significa "extremament pobre". Com a superlatiu absolut no admet modificadors quantitatius. Així, és incorrecte parlar de "molt (bastant, una mica, gens...) paupèrrim". La frase correcta és, doncs, "...una situació paupèrrima", o bé "...una situació molt pobra".

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Frases absurdes (i 17)

(143) A San Juan de Puerto Rico encara hi ha carrers asfaltats amb llambordes (RAC1, 10.6.2012)
(144) L'assemblea ordinària ja té data: 22 o 23 de setembre (Mundo Deportivo, 12.7.2012)
(145) Aviat farà gairebé dos anys que... (TN Migdia, TV3, 9.9.2012)
(146) La cerimònia nupcial es va celebrar a les 5 de la tarda. Una vegada consumat el matrimoni vam anar als jardins... (Mundo Deportivo, 1.10.2012)
(147) És allò de si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya vindrà a Mahoma (ElPuntAvui, 10.11.2012)
(148) Demanem disculpes als qui van llançar pilotes de goma (8TV, 21.11.2012)
(149) Equivocar-se és de savis (Diari gratuït 20 minutos, 23.11.2012)
(150) Hem de gestionar una situació molt paupèrrima (Francesc Homs, RAC1, 28.11.2012)

(143) Asfaltar és recobrir amb asfalt. Una llamborda és una pedra gran i plana utilitzada principalment per pavimentar. Són, doncs, dues maneres diferents de fer transitable una via. La frase seria correcta canviant "asfaltats" per "pavimentats".

(144) Si l'assemblea ordinària se celebra el 22 o el 23 de setembre significa que encara no té data. (145) Aquesta frase és el súmmum de la imprecisió temporal. "Aviat" i "gairebé dos anys" tenen en comú que no aporten cap informació concreta.

(146) Això ho va escriure el pare del nuvi. Segurament volia dir: "Un cop acabada la cerimònia, vam anar als jardins..." Consumar el matrimoni significa una altra cosa.

(147) A vegades fem servir frases cèlebres per demostrar que som persones amb una certa cultura. Però hem d'estar segurs que la citació és correcta si no volem fer el ridícul. Qui va escriure aquesta frase va canviar inconscientment l'ordre dels termes. La citació correcta és: "Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya", en el sentit que les coses no vénen donades sinó que cal un esforç per aconseguir-les.

(148) Quan algú demana disculpes és perquè reconeix que ha fet o ha dit alguna cosa de la qual es penedeix. Però el context d'aquesta frase no indica precisament això, sinó tot el contrari. De fet, aquí no es demanen disculpes sinó que es demana que uns altres es disculpin. La forma correcta seria: "Demanem (o exigim!) que els qui van llançar pilotes de goma es disculpin."

(149) Si això fos cert, tots seríem savis, alguns molt més que altres. El que fan els savis és, si cal, "rectificar", és a dir, reconèixer els propis errors i esmenar-los.

(150) "Paupèrrim" és un adjectiu superlatiu absolut que significa "extremament pobre". Com a superlatiu absolut no admet modificadors quantitatius. Així, és incorrecte parlar de "molt (bastant, una mica, gens...) paupèrrim". La frase correcta seria, doncs, "... una situació paupèrrima" o bé "... una situació molt pobra".

Punt final

Avui tanco definitivament el blog. Han estat 50 articles, des de l'abril del 2009, incloent-hi 150 "frases absurdes". Els temes que hi he tractat han estat ben diversos, però tots relacionats amb "coses de la llengua". Espero que tot plegat hagi estat útil.

Vull manifestar el meu reconeixement a les persones que han fet possible la publicació d'aquest blog (Victòria Peremiquel i Lali Vilert) o que han contribuït a millorar-ne el contingut (Mercè Espuny i Maria Àngels Moreno). I especialment vull agrair a la Rosa Maria Cama que m'animés a fer aquests articles.

Moltes gràcies a tots els qui m'heu acompanyat fins aquí.

Josep Milà

diumenge, 1 de setembre del 2013

El nen s'ha fet pupa


El procés d'adquisició del llenguatge és un dels aspectes més apassionants i emotius per als pares i un dels temes més interessants per als lingüistes. Quan un infant comença a dir "papa" o "mama" s'obre tot un món d'expectatives, que s'aniran acomplint a mesura que es vagi fent gran. És lògic que les primeres paraules que pronuncia una criatura continguin els sons "p" o "m", que es formen mitjançant l'oclusió dels llavis. Més endavant ja arribaran altres sons (nasals, dentals, palatals, guturals...) per pronunciar paraules amb sentit.

Quan ens adrecem a un nadó, sovint ho fem intentant imitar la seva manera de parlar o bé utilitzant diminutius, amb la pretensió –errònia– que així ens entendrà més bé. L'ús de diminutius (maneta, peuet, ditet, germanet, cosinet, gosset, gatet... ) no ajuda gaire a progressar en l'adquisició de nous mots, perquè l'arrel distintiva de la paraula (mà, peu, dit, germà...) queda en posició àtona i amagada en segon terme, en benefici de les terminacions et o eta.

Aquesta consideració no vol dir que no hi hagi un llenguatge específicament infantil, configurat sobretot amb onomatopeies, com "enguè", intentant imitar el primer balbuceig, o com "bub-bub" (gos) o "mèu" (gat), intentant reproduir els crits dels animals. És curiós observar que cada llengua transcriu a la seva manera aquests crits. Així, per exemple, en castellà el crit del gos és guau i el del gat és miau.

Les denominacions dels membres de la família tenen també un llenguatge infantil específic. Els noms amb què els infants anomenen els pares poden ser ben diversos: papa/mama, papà/mamà, papi/mami, pare/mare..., en funció de factors familiars, socials i culturals. En algunes contrades el "bavi" és l'avi o iaio i la "baba" és l'àvia o iaia. A vegades la germana gran és la "teta", que té altres significats prou coneguts.

Els objectes relacionats amb els infants tenen també una terminologia pròpia, que no acostuma a coincidir en català i en castellà i que, per tant, en el nostre cas pot ser una font de barbarismes. Així, per exemple, mots com "bressol", "xumet" (o "pipa"), "bolquers", "bressadora"... es pronuncien sovint en la forma castellana: cuna, chupete, pañales ("panyals"), arrullo... A propòsit del mot "bressadora", copio de l'Optimot: "La peça de roba rectangular de tela, generalment de rus, amb què s'embolca un nadó s'anomena bressadora. L'equivalent castellà d'aquest terme és arrullo. Tal com recullen els diccionaris, el mot ‘bolquer' (com en castellà pañal) havia designat tradicionalment una peça rectangular de tela amb què s'embolcaven el cos i les cames dels nadons, però aquest mot, per extensió de significat, ha passat a fer referència únicament a les calcetes de cel·lulosa que s'adapten al cos del nadó i que serveixen per retenir els orins i la matèria fecal." No es pot dir d'una manera més precisa.

També hi ha denominacions pròpies per designar accions dels infants, com "fer nones" o "fer non-non" (dormir), "fer cacotes" o "fer cacones" (fer caca), "fer ballmanetes" (picar de mans), "fer-se pupa" (fer-se mal), "fer nyam-nyam" (menjar)...

En català disposem, afortunadament, d'uns quants mots que ens permeten referir-nos directament a un nounat sense especificar-ne el sexe. Són mots com "criatura", "infant" o "nadó". Quan per primera vegada veiem pel carrer un nadó en un cotxet, la fórmula de compromís més encertada per adreçar-nos-hi, a ell i als pares, és: "Quina criatura més maca", sense especificar si és un nen o una nena..., a banda de comprovar prèviament si duu arracades o no.

Expressions pròpiament catalanes com "fer bondat", "creure" o "ser bon minyó (o bona minyona)", aplicades a criatures, són –o eren– habituals a l'hora de qualificar si la criatura es porta bé o no. En el cas que no es porti bé, es pot recórrer a l'amenaça de la vinguda del "papu", que és un ésser fantàstic amb què es fa por a les criatures, sense menystenir el clàssic home del sac.

És un costum ancestral i universal que, quan a un infant li cau una dent, es posa a la nit sota el coixí i l'endemà "algú" l'ha canviada per un petit regal (llaminadures o monedes). A Catalunya, aquest "algú" és l'angelet (o els angelets), però en els països castellanoparlants és el Ratoncito Pérez. Als països anglosaxons, l'encarregada de fer aquesta feina és la Tooth Fairy (Fada de les dents) i a Itàlia la fada Fatina o el ratolí Topino o Topolino.

Les peculiaritats culturals dels pobles es constaten sobretot en les tradicions, els costums, els mites, les llegendes…, i també en les cançons infantils. Així, per exemple, en l'àmbit català són molt populars cançons com El gegant del pi, Cargol treu banya, Plou i fa sol, La lluna la pruna, Sol solet, En Joan petit quan balla, Les nenes maques..., que no tenen una traducció literal al castellà. De la mateixa manera, hi ha cançons infantils que només formen part del repertori castellà: Cinco lobitos tiene la loba, Un elefante se balanceaba, El patio de mi casa, Tengo una vaca lechera, Que llueva, que llueva, la Virgen de la cueva...

Un apunt final

En català disposem de diverses denominacions per designar un conjunt d'infants: "mainada", "menudalla", "quitxalla", "xicalla", "canalla"... Recordo haver sentit, fa anys, aquest comentari: "Fíjate cómo son los catalanes que a los niños les llaman canalla."