dimarts, 1 d’octubre de 2013

Frases absurdes (i 17)

(143) A San Juan de Puerto Rico encara hi ha carrers asfaltats amb llambordes (RAC1, 10.6.2012)
(144) L'assemblea ordinària ja té data: 22 o 23 de setembre (Mundo Deportivo, 12.7.2012)
(145) Aviat farà gairebé dos anys que... (TN Migdia, TV3, 9.9.2012)
(146) La cerimònia nupcial es va celebrar a les 5 de la tarda. Una vegada consumat el matrimoni vam anar als jardins... (Mundo Deportivo, 1.10.2012)
(147) És allò de si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya vindrà a Mahoma (ElPuntAvui, 10.11.2012)
(148) Demanem disculpes als qui van llançar pilotes de goma (8TV, 21.11.2012)
(149) Equivocar-se és de savis (Diari gratuït 20 minutos, 23.11.2012)
(150) Hem de gestionar una situació molt paupèrrima (Francesc Homs, RAC1, 28.11.2012)

(143) Asfaltar és recobrir amb asfalt. Una llamborda és una pedra gran i plana utilitzada principalment per pavimentar. Són, doncs, dues maneres diferents de fer transitable una via. La frase seria correcta canviant "asfaltats" per "pavimentats".

(144) Si l'assemblea ordinària se celebra el 22 o el 23 de setembre significa que encara no té data. (145) Aquesta frase és el súmmum de la imprecisió temporal. "Aviat" i "gairebé dos anys" tenen en comú que no aporten cap informació concreta.

(146) Això ho va escriure el pare del nuvi. Segurament volia dir: "Un cop acabada la cerimònia, vam anar als jardins..." Consumar el matrimoni significa una altra cosa.

(147) A vegades fem servir frases cèlebres per demostrar que som persones amb una certa cultura. Però hem d'estar segurs que la citació és correcta si no volem fer el ridícul. Qui va escriure aquesta frase va canviar inconscientment l'ordre dels termes. La citació correcta és: "Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya", en el sentit que les coses no vénen donades sinó que cal un esforç per aconseguir-les.

(148) Quan algú demana disculpes és perquè reconeix que ha fet o ha dit alguna cosa de la qual es penedeix. Però el context d'aquesta frase no indica precisament això, sinó tot el contrari. De fet, aquí no es demanen disculpes sinó que es demana que uns altres es disculpin. La forma correcta seria: "Demanem (o exigim!) que els qui van llançar pilotes de goma es disculpin."

(149) Si això fos cert, tots seríem savis, alguns molt més que altres. El que fan els savis és, si cal, "rectificar", és a dir, reconèixer els propis errors i esmenar-los.

(150) "Paupèrrim" és un adjectiu superlatiu absolut que significa "extremament pobre". Com a superlatiu absolut no admet modificadors quantitatius. Així, és incorrecte parlar de "molt (bastant, una mica, gens...) paupèrrim". La frase correcta seria, doncs, "... una situació paupèrrima" o bé "... una situació molt pobra".

Punt final

Avui tanco definitivament el blog. Han estat 50 articles, des de l'abril del 2009, incloent-hi 150 "frases absurdes". Els temes que hi he tractat han estat ben diversos, però tots relacionats amb "coses de la llengua". Espero que tot plegat hagi estat útil.

Vull manifestar el meu reconeixement a les persones que han fet possible la publicació d'aquest blog (Victòria Peremiquel i Lali Vilert) o que han contribuït a millorar-ne el contingut (Mercè Espuny i Maria Àngels Moreno). I especialment vull agrair a la Rosa Maria Cama que m'animés a fer aquests articles.

Moltes gràcies a tots els qui m'heu acompanyat fins aquí.

Josep Milà

6 comentaris:

  1. Quin plaer anar al teu costat en aquest viatge al núvol, els primers de mes deixen de ser tan instructius i divertits!!! Felicitats per la feina feta jo he après molt...

    ResponSuprimeix
  2. Quina sort que hem tingut d'aprendre d'una manera tan divertida!!! Ha estat un luxe comptar amb el MESTRE i EXPERT!

    ResponSuprimeix
  3. I ara, què farem? Alguns tenim la sort de tenir-te al costat i els teus comentaris ens continuaran il·lustrant; però, pobre d'aquells qui no podran gaudir de les teves precisions, del teu sentit de l'humor envers la llengua, de les teves subtileses per fer-nos adonar dels múltiples errors que cometem quan obrim la boca. Ens agradaria que t'ho repensessis perquè ens quedem amb el regust de continuar comprovant la nostra inexpertesa (?) davant la nostra estimada llengua.

    ResponSuprimeix
  4. Tal com recitava una persona que ens ha deixat recentment:
    "Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra
    Parlaria a tothom del seu alè constant..."
    Tu n'has parlat també, de la nostra terra, de la nostra llengua... que és rica i plena de subtileses... amb ironia i bon humor: Mestre! Un plaer!

    ResponSuprimeix
  5. Estimat Josep,
    Del primer blog al darrer hem après un munt de coses! Ens has fet rumiar, somriure sorneguerament i pensar, sobretot pensar!
    Gràcies per aquests tastets de saviesa! Gràcies per confiar en les meves observacions (sempre modestes)!
    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  6. Tota una descoberta, quina llàstima que el tanquis... Però a tots ens segueix essent molt útil. Des del Twitter @catalaugt farem difusió dels teus apunts. Moltes gràcies!

    ResponSuprimeix