Un dimecres de gener

Els noms dels dies i dels mesos tenen etimologies molt lligades a divinitats mitològiques, als astres, a emperadors romans o a festivitats religioses. Qualsevol persona mitjanament culta sap que mots com “dimarts” o “divendres” tenen l'origen, respectivament, en els planetes Mart i Venus, que al seu torn reben el nom de Mart (déu de la guerra; d'aquí arts “marcials”) i de Venus (deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat; d'aquí la denominació “mont de Venus”, referida a la regió púbica de la dona, o “malalties venèries”, malalties de transmissió sexual).

1.- Els dies de la setmana

Els noms dels dies tenen l'etimologia següent:

- dilluns: die(s) Lunae, dia de la Lluna
- dimarts: die(s) Martis, dia de Mart

- dimecres: die(s) Mercuri, dia de Mercuri

- dijous: die(s) Jovis, dia de Júpiter
- divendres: die(s) Veneris, dia de Venus
- dissabte: die(s) sabbati, dia del sàbat, del descans
- diumenge: die(s) dominicus, dia dominical, del Senyor

Pot ser interessant comparar aquestes denominacions amb les d'altres llengües:

- castellà: lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo
- gallec: luns, martes, mércores, xoves, venres, sábado, domingo
- portuguès: segunda-feira, terça-feira, quarta-feira, quinta-feira, sexta-feira, sábado, domingo
- francès: lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi, dimanche
- italià: lunedi, martedi, mercoledi, giovedi, venerdi, sabato, domenica
- anglès: Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday
- alemany: Montag, Dienstag, Mittwoch, Donnerstag, Freitag, Samstag, Sonntag

A partir d'aquestes denominacions podem veure que:

- El francès, l'italià, l'anglès i l'alemany afegeixen el sufix “di” (o “day” o “tag”) al nom específic.
- El català és l'única llengua que utilitza la forma “di” com a prefix (“dilluns”, “dimarts”...).
- El castellà i el gallec no utilitzen aquest element ni com a prefix ni com a sufix.
- El portuguès s'allunya totalment d'aquestes denominacions i fa servir el mot “feira”, excepte en el dissabte i el diumenge, en què coincideix amb el gallec i el castellà.

També podem veure que:

- L'anglès i l'alemany escriuen en majúscula les inicials dels dies de la setmana. A més, en aquestes llengües el dissabte i el diumenge fan referència respectivament a Saturn (“Saturday”, “Samstag”) i al Sol (“Sunday”, “Sonntag”).

- En les llengües romàniques el dissabte i el diumenge no es refereixen a astres o a déus sinó al “descans” (del llatí sabbati) i al “Senyor” (del llatí dominicus).

Les abreviatures dels dies en català són: dl., dt., dc., dj., dv., ds., dg.

Alguns dies tenen connotacions especials. Per exemple, el dimarts s'associa sovint a la mala sort, i més si cau en 13. En la cultura anglosaxona, el dia de més mal averany és també el 13, però en aquest cas si cau en divendres.

El dissabte ha estat tradicionalment el dia dedicat a fer la neteja general de la casa, fins al punt que ha donat lloc a l'expressió “fer dissabte” com a sinònim de “netejar”, prescindint del dia en què es fa.

“Endiumenjar” vol dir vestir amb la roba de les festes o donar a alguna cosa l'aspecte que presenta els dies de festa. Lligada amb aquest verb hi ha l'expressió “anar mudat” (o “mudada”) per referir-se a una persona que porta uns vestits més nous o més de festa, precisament perquè aquell dia la persona ha canviat (ha “mudat”) la seva vestimenta habitual.

L'adjectiu “endillunsat” s'aplica a una persona que té mandra de reprendre la feina després d'un dia de festa.

2.- Els mesos de l'any

Els ètims dels mesos són:

gener Januarius (de Janus, déu de les portes)
febrer Februarius (de Februus, antic déu etrusc)
març Martius (de Mart, déu de la guerra)
abril Aprilis (d'Apru, deessa etrusca)
maig Maius (de Maia, deessa floral)
juny Junius (de Juno, deessa del matrimoni)
juliol Julius (en honor a Juli Cèsar)
agost Augustus (en honor a August)
setembre September (setè mes, però actualment el novè)
octubre October (vuitè mes, però actualment el desè)
novembre November (novè mes, però actualment l'onzè)
desembre December (desè mes, però actualment el dotzè)

Els mesos de juliol i agost es van introduir posteriorment. D'aquí que la denominació dels quatre últims mesos no coincideixi amb el seu lloc dins el calendari.

El mes de febrer té 29 dies cada quatre anys. En aquests casos parlem d'“any de traspàs”, “any bissextil” o “any bixest”.

Les abreviatures dels mesos en català són: gen., febr., abr., jul., ag., set., oct., nov., des. (Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són mots d'una sola síl·laba.)

En relació amb els mesos, hi ha una colla de sufixos verbals o adjectivals que, a partir del nom, creen nous significats. Per exemple: “febrejar”, “marcejar”, “abrilejar”; “marcenc”, “abrilenc”, “magenc”, “agostenc”; “setembrí”; “octubrer”; “desembral”.

Els adjectius que es refereixen a un mes o a un grup de mesos són: “mensual” (que té lloc cada mes [p.ex. despesa mensual] o que dura un mes [p.ex. abonament mensual]), “bimensual” (que s'esdevé o apareix dues vegades al mes [p.ex. revista bimensual]; és sinònim de “quinzenal”), “bimestral” (que dura dos mesos o que té lloc cada dos mesos), “trimestral” (que dura un trimestre o que té lloc cada tres mesos; la forma “trimensual” no és correcta), “quadrimestral” (que dura un quadrimestre [p.ex. assignatura quadrimestral] o bé que té lloc cada quatre mesos).

3.- Els anys

L'adjectiu que es refereix a l'any és “anual”, amb dos significats: que dura un any (p.ex. un càrrec anual) o que s'esdevé cada any (p.ex. les festes anuals del poble). Disposem també de l'adjectiu “anyal”, que significa que s'esdevé cada any, però que s'aplica especialment a certes festes. Relacionat amb els anys hi ha també el substantiu plural “annals”, que es refereix a una relació d'esdeveniments, per anys, que es publiquen periòdicament.

“Aniversari” és el dia en què es compleixen anys d'algun fet o esdeveniment memorable. “Antany” es refereix a l'any proppassat (p.ex. antany la festa major va ser molt lluïda) o bé en temps passat (p.ex. antany la gent no viatjava tant com ara). “Enguany” significa aquest any.

Cal distingir entre “bianual”, que té lloc dues vegades l'any, i “biennal”, que dura dos anys (p.ex. magistratura biennal) o que es repeteix cada dos anys (p.ex. la Biennal de Venècia). De la mateixa manera, cal distingir entre “plurianual”, que té lloc diverses vegades l'any, i “pluriennal', que té una durada de dos o més anys (p.ex. un pla pluriennal) o que s'esdevé després de diversos anys.

Els mots “bienni”, “trienni”, “quadrienni”, “quinquenni”i “sexenni” es refereixen a un període de dos, tres, quatre, cinc i sis anys, respectivament. Els adjectius corresponents, “biennal”, “triennal”, “quadriennal”, “quinquennal”, “sexennal”, signifiquen que un pla, un programa, un projecte, etc. dura dos (tres, quatre, cinc, sis) anys o que té lloc cada dos (tres, quatre, cinc, sis) anys.

El qualificatiu “quinquagenari” o “quinquagenària” és aplicable a les persones que han complert cinquanta anys i no arriben als seixanta. De la mateixa manera, “sexagenari” (60-69), “septuagenari” (70-79), “octogenari” (80-90), i “nonagenari” (90-99).
...

Entremig d'aquestes denominacions n'hi ha una que acostuma a passar bastant desapercebuda: “lustre”, que és un espai de cinc anys.

El decenni és un període de deu anys. La dècada significa una sèrie de deu, especialment de deu dies o deu anys (p.ex. la primera dècada de juny).

El segle (o “centúria”) és un espai de cent anys. Aquest mot també significa “món”; d'aquí prové “seglar” com a sinònim de laic. L'adjectiu derivat de “segle” és “secular”, que significa que s'esdevé un cop cada segle o que té una durada d'un segle o de més d'un segle (p.ex. una alzina secular). A partir d'aquest adjectiu es formen “multisecular” (que dura molts segles) i “finisecular” (relatiu o pertanyent a la fi d'un segle).

El centenari és el dia o any que fa una centúria o unes quantes centúries d'un esdeveniment. Com a adjectiu significa que té cent anys d'existència (p.ex: un vell centenari, una alzina centenària).

El mil·lenni és un període de mil anys, sinònim del substantiu mil·lenari. Com a adjectiu, “mil·lenari” significa que és de mil anys (p.ex. un edifici mil·lenari).

Dues notes finals:

- Cal distingir entre “anual” (que dura un any o que s'esdevé cada any) i “anal” (relatiu o pertanyent a l'anus).

- De la mateixa manera, hem de distingir entre “lapse” (espai de temps transcorregut) i “lapsus” (error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint).

A la Victòria Peremiquel,

.que ha tingut cura d'aquest blog des del primer dia

Amb gratitud i enyorança