No fotis!

El verb "fotre" pot tenir diversos significats segons el context. Alguns lingüistes afirmen que això empobreix la llengua perquè substitueix altres verbs que ofereixen matisos més concrets, però també n'hi ha que pensen que aquest verb contribueix a l'anomenada "economia del llenguatge", és a dir, que si un sol mot acumula molts significats, el context ja dirà quin és el significat més adequat. Sigui com sigui, cal dir, d'entrada, que el verb "fotre" no pertany al llenguatge estàndard sinó al popular, col·loquial o vulgar.

"Fotre" prové del llatí futuere, que significa "fer el coit", "copular". Té el mateix origen que el verb castellà joder, tot i que no tenen la mateixa amplitud de significats. En castellà, joder, a més del significat que ja hem vist, vol dir també molestar, fastiguejar, destrossar, arruïnar... I també es fa servir com a interjecció: ¡Joder!, que més o menys vindria a ser l'equivalent del català "Collons!". Exemples clars d'aquest paral·lelisme són expressions com ¡No jodas! ("No fotis!") o ¿No te jode? ("No et fot?"). Actualment l'equivalent català de joder en el sentit de copular no és "fotre" sinó "follar", tot i que encara es manté en el seu equivalent vulgar: "fotre un clau".

El francès també inclou aquest verb en el seu vocabulari, amb significats equivalents als del català. Per exemple, avoir rien à foutre ("no tenir res a fer"), foutre une baffe ("donar una bufetada"), foutre le camp ("fotre el camp"), envoyer quelqu'un se faire foutre ("enviar algú a fer punyetes")...

El Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, no recull "fotre" però sí "fúmer", que defineix així: "Usat familiarment en substitució de fer i d'un gran nombre de verbs transitius." I hi afegeix uns quants exemples: Què fums aquí?, Li vaig fúmer un cop de puny, Fúmer el camp... "Fúmer" és un eufemisme per "fotre". Es considera menys vulgar. En el seu diccionari etimològic Joan Coromines afirma que "fúmer" és un "mot substitut, de caràcter eufemístic, per no escandalitzar tant el sentiment de gent més delicada o escrupolosa".

En català també disposem d'un altre verb, "cardar", que en sentit recte vol dir sotmetre una fibra tèxtil a l'acció de la carda, però que en sentit figurat, sobretot en algunes comarques, és sinònim de "fotre" en molts sentits (p. ex. M'he refredat i estic ben cardat. Aquesta nit he cardat amb el meu xicot. Quina fresca que carda...).

Per deixar constància del gran nombre de significats del verb "fotre" he intentat fer-ne una síntesi a partir de les definicions i dels exemples que ofereixen els tres grans diccionaris de referència: el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2), el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (DLC) i el Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll).

Usat com a transitiu, el verb "fotre" pot significar:
- Fer
No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot plegat. Què hi fots, aquí? En Joan fot de paleta. No sap què fotre dels diners. Aquesta terra fot bon blat.
- Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.
Li va fotre una puntada de peu. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap.
- Llençar
Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa...).
- Perjudicar, danyar
El que tu vols és fotre'm.
- Posar, col·locar, aplicar
A les fosques, m'he fotut els pantalons vells en lloc de posar-me els nous.
- Prendre, robar
M'han fotut la ràdio del cotxe.
- ...

En la forma pronominal, pot significar:
- Riure's, burlar-se
Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla.
- Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada
Si no t'agrada, et fots.
- Menjar-se, beure's
S'ha fotut dotze costelles i un litre de vi com aquell qui res! Li agradava tant que se n'ha fotut tres plats.
- Iniciar una acció
No et fotis a plorar, ara! Tot just em fotia a dormir, han trucat.
- Patir una experiència negativa, desagradable
En aquell lloc ens fotíem de gana (de fàstic, de son, de fred, d'avorriment...).
- Un fet, ésser indiferent a algú
Se me'n fot, d'aquest brètol.
- Caure algú
S'ha fotut de cap (de nassos, de lloros...). S'ha fotut escales avall.
- ...

També s'usa en expressions com:
- Fotre el camp: Anar-se'n, fugir.
- Fotre mà a algú: Tocar-lo libidinosament.
- No fotis!, no foteu!, no fotem!...: Expressió usada per indicar sorpresa o contrarietat.
- Fot-li: Expressió usada per animar a actuar sense miraments.

M'agrada acabar aquest article recordant una anècdota que vaig llegir ja fa temps al llibre Els altres catalans (1964), de Francesc Candel. Cito textualment:

"Ramon Folch i Camarasa m'explica aquest diàleg de pagesos, sentit en una estació del tren, en el qual aquest verb, emprat cinc vegades, substitueix cinc formes diferents:
- I els conills?
- Fotuts, noi. No se'm foten.
- Veiessis els meus, en canvi!
- Què els fots?
- Pastanaga.
- I s'ho foten?
- Ja ho crec.
- No fotis!"