dilluns, 1 d’abril de 2013

Un frankfurt o una hamburguesa?

Alguns mots del lèxic comú tenen l'origen en noms de lloc (continents, estats, regions, ciutats, illes...). Són mots que es refereixen sobretot a la indumentària i a l'alimentació. Vegem-ne uns quants exemples, amb el topònim corresponent i amb la definició de la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2).

Substantius provinents de substantius
bermudes (Bermudes, illes de l'Atlàntic): Pantalons curts que arriben fins al genoll.
biquini (Bikini, atol del Pacífic): Vestit de bany femení que consta d'unes calces i uns sostenidors. / Entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle.
frankfurt (Frankfurt): Entrepà calent de salsitxa de Frankfurt, sovint acompanyat de quètxup, mostassa, etc., fet amb un panet allargat migpartit.
jersei (Jersey): Peça de vestir exterior, de gènere de punt, tancada i generalment amb mànigues, que cobreix el tronc.
macedònia (Macedònia): Barreja de fruita vària esbocinada, adobada amb sucre i de vegades amb suc de llimona, de taronja, etc., o amb licor.

Substantius provinents d'adjectius
americana (Amèrica): Peça de vestir que cobreix el tronc, fins més avall de la cintura, amb mànigues i sense faldons.
búlgar (Bulgària): Pastís cilíndric, semblant a un braç de gitano, però molt més petit, sovint recobert de xocolata i farcit de nata o de crema.
dàlmata (Dalmàcia): Gos de talla mitjana que té el pelatge blanc amb taques negres.
hamburguesa (Hamburg): Porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa.
lionesa (Lió): Pastís petit, de forma arrodonida, farcit amb una preparació generalment dolça, com crema, nata o xocolata.
pequinès (Pequín): Gos d'una raça d'origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant.
sahariana (Sàhara): Peça d'abric lleugera, generalment curta, amb butxaques i cinyell.
suís (Suïssa): Xicra de xocolata desfeta amb nata al damunt.
texans (Texas): Pantalons de teixit gruixut de cotó.

Incloc aquí, com un simple apunt, els noms comuns que provenen directament d'una localitat o d'una regió que produeix una especialitat alimentària concreta, generalment formatges (cabrales, camembert, emmental, gorgonzola, gouda, manxego, parmesà, rocafort, roncal, tronxon...) o vins i licors (armanyac, bordeus, borgonya, calvados, conyac, curaçao, madeira, màlaga, xampany, xerès...). Tots aquests mots estan definits al DIEC2.

Parlant de begudes, em sembla interessant constatar que el popular cubalibre no apareix definit al DIEC2 però sí al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: "Beguda alcohòlica composta de ginebra o rom i refresc de cola." Però, sorprenentment, el Diccionari castellà-català de la mateixa editorial, que requereix lògicament una redacció més curta, tradueix aquesta beguda de la manera següent: "Rom amb cola (Coca-Cola)." No és gens habitual que un diccionari introdueixi en la definició el nom d'un producte comercial.

A més dels substantius que acabem de veure, també hi ha altres formes gramaticals en què apareixen referències a un topònim. Per exemple:

Adjectiu: clau anglesa, goma aràbiga, cafè irlandès, filet rus, amanida russa, bistec tàrtar, bany turc... També forma part d'aquest grup la salsa maionesa. Segons Joan Coromines, aquesta denominació prové del francès mayonnaise, que sembla una alteració de (sauce) mahonnaise, "salsa de Maó", anomenada així en record de la presa de Maó pels francesos el 1756.

Preposició "de": gat d'Angora, aigua de Colònia, col de Brussel·les, panet de Viena, pernil de York (o pernil dolç)...

"a la": a la cubana (arròs), a la romana (calamars, lluç...), a la francesa (truita)... Anar-se'n a la francesa vol dir marxar sense dir adéu, sense acomiadar-se.

Per acabar, vull referir-me a dos mots de productes alimentaris que són exclusius del català: la crema i la catalana. Segons la definició que en dóna el DIEC2, la crema és un "plat dolç de llet, ous, midó o farina, sucre i canyella o vainilla, cuit sense arribar al punt d'ebullició, que generalment en treure'l del foc es cobreix d'una lleu capa de sucre que es torra amb un ferro calent". És inapropiat, doncs, dir-ne "crema catalana". Però en castellà sí que s'anomena així. El diccionari de la Real Academia defineix crema catalana com "Natillas espesas tostadas por encima con plancha de hierro candente".

La catalana, com a embotit, no existeix en el vocabulari castellà. Sí que recull aquest terme el DIEC2, però només com a exemple a l'entrada "botifarra": botifarra catalana. La definició d'aquest producte la trobem al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: botifarra catalana (o simplement catalana) "Mena de botifarra especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, més aviat magra i poc picolada, i tòfones, com a components principals."

Cal reconèixer, finalment, que en castellà la botifarra té la virtut de ser un nexe d'unió entre terres de parla catalana, almenys en l'aspecte gastronòmic. Aquesta és la definició que en fa el diccionari de la Real Academia: butifarra (del cat. botifarra). Embuchado que se hace principalmente en Cataluña, las Baleares y Valencia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada