Amb dos pebrots

Quan el Barça va guanyar la lliga de futbol 2010-2011 els jugadors ho van celebrar lluint al dors de la samarreta la imatge de dos pebrots, un de blau i un de grana. Potser fora de l'àmbit català no van entendre de què anava la cosa, o potser els importava dos pimientos. El cas és que en català els pebrots tenen una clara connotació sexual, com a sinònim vulgar dels testicles. L'expressió més habitual en aquests casos és 'amb dos collons', com si les victòries futbolístiques es deguessin sobretot a la testosterona dels jugadors.

Els òrgans sexuals, tant els masculins com els femenins, originen un gran nombre d'eufemismes i de vulgarismes. A més, donen lloc a molts acudits, denominats popularment 'acudits verds', aquells que no es poden explicar en presència de menors... o de 'senyores'.

Òrgans sexuals masculins
Com tothom sap, els òrgans sexuals masculins es componen d'un penis i dos testicles. Aquestes són les denominacions pròpies, però no són les més habituals. El penis és anomenat també 'fal·lus' o 'verga' i, eufemísticament, 'membre viril' o simplement 'membre'. Esclar que té també molts sinònims col·loquials. Alguns d'aquests mots pertanyen al gènere masculí, com 'carall', 'melindro', 'pardal', 'piu', 'rave'..., però curiosament també n'hi ha del gènere femení: 'cigala', 'cuca', 'fava', 'piula', 'pixa', 'quirra', 'tita', 'titola'... i el més habitual: 'polla', que precisament és un castellanisme no admès per cap diccionari català.

En relació amb aquest tema hi ha una sèrie d'accions o de situacions que tenen el penis com a protagonista. Són accions o situacions com 'trempar' o 'tenir trempera' (tenir una erecció), 'pelar-se-la' (masturbar-se), 'mamar-la' (fer una fel·lació)...

L'Institut d'Estudis Catalans defineix el mot 'cigaló' com una beguda calenta a base de cafè i licor, especialment conyac o anís, beguda que en alguns indrets anomenen 'rebentat' o 'perfumat'. Aquest mot és el diminutiu de 'cigala' (en l'accepció de membre viril) i té el seu equivalent castellà 'carajo', amb el seu diminutiu 'carajillo'. És molt probable, doncs, la procedència castellana de 'cigaló', sense descartar altres etimologies més rocambolesques.

(Em sembla pertinent fer aquí un petit incís de caire literari. L'escriptor Quim Monzó va publicar fa uns quants anys un llibre titulat La magnitud de la tragèdia. L'obra tracta del priapisme, una alteració física que té a veure amb el tema d'aquest article.)

Els testicles també tenen els seus corresponents eufemismes, com 'els atributs', 'les vergonyes', 'les parts'... i els més insubstancials de tots: 'els dallonses' o 'els daixonses'. Tal com hem anat veient fins ara, també en aquest cas hi ha col·loquialismes: 'els ous', 'els pebrots', 'les pilotes'... i el mot estrella: 'els collons'.

Sobre aquesta darrera denominació, vegeu l'enllaç La riquesa del català. (En desconec l'autoria.)

Òrgans sexuals femenins


'Vulva' és la denominació pròpia de la part més externa dels òrgans sexuals femenins. Com en els òrgans masculins, en aquest cas també ens trobem amb sinònims vulgars, com 'parrús', 'tall', 'xona', 'conill', 'patata' o 'figa'. Aquest darrer mot ha originat un verb, 'enfigar-se', que significa sentir una forta atracció sexual per una dona.

Les vores de la vulva s'anomenen 'llavis'. A partir d'aquí, és del tot explicable que una editorial hagi creat un premi i una col·lecció de literatura eròtica amb un títol ben suggestiu: 'La sonrisa vertical'.
L'expressió 'de baix' és la més utilitzada per referir-se eufemísticament a aquesta zona de l'anatomia femenina, sobretot en l'expressió 'operar-se de baix', que es refereix generalment a una intervenció quirúrgica dels òrgans sexuals interns.

Així com en els òrgans masculins el mot més utilitzat és 'collons', en aquest cas el mot estrella per referir-se a la vulva és 'cony', mot que també es fa servir com a exclamació per expressar enuig, admiració, entusiasme, etc., amb els eufemismes 'coi' o 'col' (pronunciats amb 'o' tancada). També disposem de l'expressió 'cony de' com a qualificació despectiva donada a una persona o a una cosa: Què vol, aquest cony de beneit? És un cony d'examen!


El femení 'conya' s'utilitza per expressar situacions o sensacions ben diverses. Així, per exemple, 'fer conya' (fer broma), 'de conya' (molt bé o molt bo), 'quina conya!' (murga, cosa pesada de fer)... Una expressió molt popular és 'ser la conya marinera', per indicar que algú o alguna cosa és excel·lent.
Un castellanisme evident és el mot 'conyàs', que es fa servir per expressar que una persona, cosa o situació són insuportables.

L'estimulació oral dels genitals femenins rep el nom tècnic de 'cunnilinció' (o 'cunnilingus'). Aquesta denominació no té res a veure amb la 'cuniculicultura', que és la cria de conills domèstics.

La unió dels òrgans sexuals masculins i femenins


El verb que correspon a la unió sexual entre homes i dones és 'copular', amb els seus sinònims 'fer el coit', 'fer l'acte sexual', 'fer l'acte', o l'eufemisme per antonomàsia: 'fer l'amor'.

Com a sinònims col·loquials, el més popular és 'follar', però també són expressions habituals 'fotre un clau' o 'fotre un polvo' (castellanisme evident). En els diversos territoris de parla catalana hi podem trobar sinònims com 'cardar', 'boixar', 'pitjar', 'sucar'...

L'inofensiu verb 'dormir' també s'usa eufemísticament com a sinònim de 'tenir relacions sexuals', concretament en les expressions 'dormir junts' o 'dormir amb algú'. Hi ha altres mots o expressions relacionats amb aquest tema que pertanyen a l'àmbit religiós o a l'àmbit legal. Copio les definicions dels diccionaris catalans:

- 'conèixer una dona': En llenguatge bíblic, tenir relació sexual amb ella.
- 'consumar el matrimoni': Efectuar els cònjuges la primera unió carnal.
- 'dèbit conjugal':En moral, segons una concepció contractual del matrimoni, obligació que té cadascun dels cònjuges d'accedir a la justa demanda d'unió carnal per part de l'altre cònjuge.
- 'cometre adulteri': Violar la fidelitat conjugal.
- 'fornicar': Tenir tracte sexual fora del matrimoni.

Quan jo tenia set o vuit anys vaig aprendre el catecisme... en castellà. Recordo que hi havia una pregunta que deia: '¿Cuáles son los enemigos del alma?' Resposta: 'Los enemigos del alma son tres: mundo, demonio y carne.' Tots sabíem qui era el dimoni, però això del món i de la carn no ho acabàvem d'entendre. ¿Com podia ser que la carn, tan bona però tan escassa, fos un enemic de l'ànima? Més endavant vam descobrir que allà on deien 'carn' volien dir 'sexe'. D'aquí prové l'adjectiu 'carnal', en expressions com 'desitjos carnals', 'passions carnals', 'unió carnal', 'pecat carnal'...

Vull fer referència finalment a un nombre de dues xifres: el 69. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, 'seixanta-nou' és una 'pràctica sexual consistent en l'estimulació bucal recíproca dels genitals de cadascun dels dos amants'. (El Diccionario de la Lengua Española no en parla.) Per corroborar que aquesta 'pràctica' s'estén més enllà de les nostres fronteres lingüístiques, n'aporto aquí la definició en francès, que, a diferència del català, és una prestigiosa llengua oficial de la Unió Europea:

Position sexuelle composée de deux partenaires couchés tète-bêche, et se faisant simultanément une fellation et un cunnilingus, deux fellations ou deux cunnilingus, selon le cas.


Voilà