dissabte, 1 de juny de 2013

No llancem la tovallola!

La llengua recull moltes expressions pròpies d'un àmbit específic que, per diversos motius, han passat a denominar situacions que amplien el significat original. El títol d'aquest article n'és una mostra. "Llançar la tovallola" és una expressió del món de la boxa que significa que l'entrenador tira la tovallola al ring per indicar que el boxador abandona el combat. Per extensió, s'aplica a qualsevol actuació que comporta donar-se per vençut, abandonar una empresa, una tasca...

L'esport és un dels àmbits que aporta més mots o expressions al lèxic comú, mots o expressions que s'han originat per extensió del significat original, per un sentit figurat, per un ús col•loquial... Vegem-ne uns quants exemples:

Boxa
baixar la guàrdia: Deixar d'estar alerta davant un problema o un perill.
cop baix: Mala passada, acció malintencionada o indigna contra algú, a cop calent.
deixar fora de combat: Deixar algú totalment derrotat, sense possibilitat de recuperar-se.
estar contra les cordes: Estar en una situació compromesa de la qual és difícil sortir.
grogui: Que es troba en estat d'atordiment a causa d'un ensurt, d'una mala notícia, etc.
salvat per la campana: Haver sortit d'una situació compromesa o adversa perquè en l'últim moment s'ha produït una circumstància favorable.

Futbol (o altres esports de pilota)
ensenyar la targeta vermella: Penalitzar algú per haver comès una acció especialment greu.
estar (o deixar) en fora de joc: Estar (o deixar) algú en una situació il·legal, inadequada o ridícula.
fer un gol a algú: Enganyar-lo o fer alguna cosa contra la seva voluntat aprofitant alguna distracció.
guanyar per golejada: En un debat, un concurs, unes eleccions, etc., obtenir una victòria molt àmplia sobre l'adversari o adversaris.
guanyar sense baixar de l'autobús: En qualsevol activitat, vèncer fàcilment, sobradament, sense angúnies. (Aquesta frase es deu a Helenio Herrera, entrenador de futbol, molt conegut durant els anys 50 i 60 del segle passat.)
jugar a camp contrari: Actuar en un lloc o en un ambient totalment adversos.
passar-se la pilota l'un a l'altre: Defugir la culpa o les responsabilitats pròpies i traspassar-les sistemàticament a la part contrària, sense arribar a cap conclusió, i així successivament.
tirar pilotes fora: Desentendre's d'un afer, donar respostes ambigües o incorrectes, sense cap mena de compromís...

El futbol ha generat també un llenguatge específic a partir d'expressions de l'àmbit militar. Per exemple: va rematar a boca de canó, el jugador va afusellar el porter, el davanter centre és l'ariet de l'equip, l'entrenador va treure tota l'artilleria, tot l'equip es va atrinxerar a la seva àrea, han convertit el seu camp en un bastió (o en un fortí), aquest equip és molt difícil de batre, és el capità de l'equip, l'equip ha gastat l'últim cartutx, han conquerit la victòria amb molt d'esforç, la millor defensa és un bon atac, ha estat una derrota molt dolorosa, l'equip contrari ha quedat desarmat, l'entrenador ha encertat en l'estratègia, la seva defensa és inexpugnable, van esgotar tota la munició, el davanter ha llançat un obús, el davanter tenia la pólvora mullada, aquest equip hauria d'afinar la punteria...

Els jocs de taula també han aportat mots o expressions al lèxic comú:
bingo!: Expressió d'alegria motivada per un encert, un cop de sort, una solució...
descartar: Deixar de tenir en compte una o més opcions perquè es consideren inadequades.
donar carta blanca: Autoritzar una actuació, amb el benentès que el receptor pot actuar amb una llibertat total, sense haver de donar comptes a ningú.
efecte dòmino: Efecte que ocorre quan un petit canvi causa un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre de similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical.
ensenyar les cartes: Revelar les pròpies intencions.
fer cara de pòquer: Fer una cara de circumstàncies, intentant amagar als altres les veritables sensacions.
fer trampes al solitari: Enganyar-se un mateix.
fer un pòquer (o un repòquer) de gols: Un jugador de futbol fer quatre (o cinc) gols en un mateix partit.
jugar amb les cartes marcades: Tenir avantatge en una situació, com el jugador de cartes que les marca abans de la partida per reconèixer-les.
jugar les seves cartes: Actuar amb astúcia en un afer delicat.
jugar-se el tot pel tot: Prendre una decisió enèrgica, la que es considera més adequada, a risc de perdre-ho tot.
moure fitxa: En un debat, una discussió, un torn de paraules, etc., intervenir en el moment que toca fer-ho.
tenir un as a la màniga: Tenir una cosa, una idea, etc., guardada per a quan sigui necessària. Una altra frase per expressar el mateix és tenir un roc a la faixa.
tocar la loteria: Tenir un cop de sort, generalment per circumstàncies que no es deuen a mèrits propis.

Dos apunts finals

1. No és gaire habitual que un mot signifiqui alhora una cosa i la contrària. Això es dóna, per exemple, amb la paraula crac. En el llenguatge popular, un crac és una persona que destaca molt en la seva especialitat, generalment en l'àmbit esportiu. Aquest significat, però, no el recull –de moment–, cap diccionari català. Sí que ho fa, però, el Diccionario de la Lengua Española, que accepta aquest terme amb la forma anglesa crack i el defineix així: 'Deportista de extraordinaria calidad'. Pel que fa al català, tant el Diccionari de la llengua catalana (Pompeu Fabra, 1932) com el DIEC2 defineixen aquest terme com 'persona d'escassa vàlua en un concepte o altre'. Justament el sentit contrari. Coses de la llengua.

2. No fa gaires anys, tots els diaris esportius s'escrivien en castellà. Jo n'era un lector habitual i vaig aprendre una colla de mots i expressions que es referien, sobretot, al futbol. Em vaig adonar que el jugador que en català anomenem simplement "porter" tenia en castellà una sèrie de sinònims, com meta, arquero, guardameta, guardavallas..., però n'hi havia un que em va cridar l'atenció: cancerbero. Em vaig interessar per l'origen d'aquest mot tan estrany i vaig veure que es referia a un gos (ca) mitològic anomenat en castellà Cerbero i en català Cèrber. Aquest gos guardava la porta de l'Hades (l'inframón grec) i assegurava que els morts no en sortissin i que els vius no hi poguessin entrar. Era realment un bon "porter".

1 comentari:

  1. Josep, Tu tampoc no tiris la tovallola. Segueix instruint-nos periòdicament. Són genials!!!

    ResponElimina