(136) Amb Messi s'han acabat els adjectius. Només n'hi ha un: un geni (Jordi Basté, RAC1, 21.3.2012)
(137) I és molt possible que la taca es dilueixi... (ElPuntAvui, 26.3.2012)
(138) Hi ha gent que sempre està dibuixant permanentment (RAC1, 4.4.2012)
(139) "Guanyar sempre és meravellós" (Entrenador del club de futbol Atlético de Madrid, La Razón, 10.5.2012)
(140) Cesc té un discurs clar que fuig de tòpics i de llocs comuns (Mundo Deportivo, 17.5.2012)
(141) El PP podria haver fet una oposició frontal en contra (Francesc Homs, RAC1, 31.5.2012)
(142) "Surt la Merkel i diu: «España es nuestra aliada. Los tratados se pueden modificar...»" (José Antich, "8 al dia", 8TV, 31.5.2012)
(135) Quan algú elegeix una cosa o tria una opció, se suposa que ho fa voluntàriament. Si no és així, l'elecció rep un altre nom: coacció. En aquesta frase, doncs, l'adverbi "voluntàriament" és innecessari.
(136) És evident que s'han acabat els adjectius, perquè "geni" és un substantiu. Podeu comparar aquesta frase amb la 78 (Frases absurdes, 9) i amb la 127 (Frases absurdes, 15).
(137) Una de les incorreccions lingüístiques en què caiem sovint és confondre "possible" amb "probable". La possibilitat no admet graus: una cosa és possible o no ho és. En canvi podem dir que un fet, una circumstància, etc., és molt (bastant, poc, gens...) probable. Un simple exemple ens ho pot aclarir: "És possible que ara mateix caigui el sostre?" Resposta: sí: "És probable?" Resposta: no. Per tant, en la frase que comentem caldria dir: "I és molt probable que la taca..."
(138) Aquí els adverbis "sempre" i "permanentment" són excloents perquè volen dir el mateix. O és l'un o és l'altre, però no tots dos alhora.
(139) Aquesta frase no és absurda sinó curiosa o ambigua, perquè admet dues possibilitats d'anàlisi, segons que l'adverbi "sempre" complementi el verb "ser" o el verb "guanyar". Anàlisi 1: "Guanyar / sempre és meravellós". Anàlisi 2: "Guanyar sempre / és meravellós". El sentit comú ens dicta que l'anàlisi adequada és la primera, si no és que es tracta d'algú que no ha perdut mai.
(140) "Tòpic" (del grec topikós, ‘lloc') i "lloc comú" volen dir el mateix. En la retòrica antiga, un tòpìc era un conjunt de fórmules o clixés fixos que els escriptors feien servir sovint. En el llenguatge popular, un tòpic és una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. En aquesta frase, doncs, els dos termes són incompatibles.
(141) Quan es tracta d'oposar-se a algú o a alguna cosa, sempre es fa "en contra". En aquesta frase, a més, hi apareix l'adjectiu "frontal", que vol dir que la cosa va de debò, cara a cara. La forma adequada seria, per exemple: "El PP podria haver fet una oposició contundent (o molt forta o molt dura)."
(142) Estic convençut que la senyora Merkel no va pronunciar aquesta frase en castellà. És un de tants exemples del servilisme del català. Si es tracta de traduir una frase pronunciada en anglès, francès, alemany, etc. per una persona reconeguda, no es fa generalment en la llengua "pròpia", la catalana, sinó en la llengua "important", la castellana. Aquest fenomen de subordinació demostra que ja estem "espanyolitzats" des de petits. Ho podem comprovar, per exemple, quan ens referim a citacions bíbliques:
- Déu va dir: "Creced y multiplicaos".
- Com diu la Bíblia,"Te ganarás el pan con el sudor de tu frente".
- Jesús diu: "Dejad que los niños se acerquen a mí".
- Com diu la Bíblia,"Te ganarás el pan con el sudor de tu frente".
- Jesús diu: "Dejad que los niños se acerquen a mí".
L'espanyolització es demostra sobretot en els refranys i en les dites populars. Com en els exemples anteriors, aquí també fem servir prèviament la fórmula clàssica per dissimular la pròpia ignorància: "Com diuen els castellans..." o "Com es diu en castellà...". La llista seria molt llarga, però en poso només una vintena d'exemples, que he escapçat per fer evident que tots en coneixem el final: A falta de pan … / A la vejez … / A palabras necias … / A perro flaco … / Ande yo caliente … / Dime con quien andas … / Donde las dan … / En boca cerrada … / En casa del herrero … / Éramos pocos y … / Genio y figura … / Hablando del rey de Roma … / Juan Palomo, … / Las cosas de palacio … / Mal de muchos, … / Más vale pájaro en mano … / No por mucho madrugar … / Nunca es tarde si … / Piensa el ladrón que … / Poderoso caballero es …
El refranyer català és molt ric i no té res a envejar al d'altres llengües, però és molt poc conegut. N'he triat també una vintena d'exemples, que potser en alguns casos costarà més de completar: A cada bugada perdem ... / A la taula i al llit ... / Brams d'ase no ... / Cada terra fa ... / Cel rogent ... / De Joans, Joseps i ases ... / De més verdes en ... / De mica en mica ... / Els estalvis es mengen ... / Gent jove ... / Músic pagat no ... / No es pot matar tot ... / Per Nadal cada ... / Qui dia passa ... / Qui matina fa ... / Qui no té feina ... / Roda el món i ... / Tal faràs tal ... / Tants caps tants ... / Totes les masses ... (Si cal, podem trobar l'acabament d'aquests refranys consultant el Google.)
Però no hem d'oblidar mai que Barcelona és bona si la bossa sona. I també en castellà: Los catalanes de las piedras sacan panes.
Bon estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada