Frases absurdes (16)

(135) El 70,2% dels alumnes elegeix cursar voluntàriament Religió catòlica (Boletín de Magisnet, 14.3.2012)
(136) Amb Messi s'han acabat els adjectius. Només n'hi ha un: un geni (Jordi Basté, RAC1, 21.3.2012)
(137) I és molt possible que la taca es dilueixi... (ElPuntAvui, 26.3.2012)
(138) Hi ha gent que sempre està dibuixant permanentment (RAC1, 4.4.2012)
(139) "Guanyar sempre és meravellós" (Entrenador del club de futbol Atlético de Madrid, La Razón, 10.5.2012)
(140) Cesc té un discurs clar que fuig de tòpics i de llocs comuns (Mundo Deportivo, 17.5.2012)
(141) El PP podria haver fet una oposició frontal en contra (Francesc Homs, RAC1, 31.5.2012)
(142) "Surt la Merkel i diu: «España es nuestra aliada. Los tratados se pueden modificar...»" (José Antich, "8 al dia", 8TV, 31.5.2012)

(135) Quan algú elegeix una cosa o tria una opció, se suposa que ho fa voluntàriament. Si no és així, l'elecció rep un altre nom: coacció. En aquesta frase, doncs, l'adverbi "voluntàriament" és innecessari.

(136) És evident que s'han acabat els adjectius, perquè "geni" és un substantiu. Podeu comparar aquesta frase amb la 78 (Frases absurdes, 9) i amb la 127 (Frases absurdes, 15).

(137) Una de les incorreccions lingüístiques en què caiem sovint és confondre "possible" amb "probable". La possibilitat no admet graus: una cosa és possible o no ho és. En canvi podem dir que un fet, una circumstància, etc., és molt (bastant, poc, gens...) probable. Un simple exemple ens ho pot aclarir: "És possible que ara mateix caigui el sostre?" Resposta: sí: "És probable?" Resposta: no. Per tant, en la frase que comentem caldria dir: "I és molt probable que la taca..."

(138) Aquí els adverbis "sempre" i "permanentment" són excloents perquè volen dir el mateix. O és l'un o és l'altre, però no tots dos alhora.

(139) Aquesta frase no és absurda sinó curiosa o ambigua, perquè admet dues possibilitats d'anàlisi, segons que l'adverbi "sempre" complementi el verb "ser" o el verb "guanyar". Anàlisi 1: "Guanyar / sempre és meravellós". Anàlisi 2: "Guanyar sempre / és meravellós". El sentit comú ens dicta que l'anàlisi adequada és la primera, si no és que es tracta d'algú que no ha perdut mai.

(140) "Tòpic" (del grec topikós, ‘lloc') i "lloc comú" volen dir el mateix. En la retòrica antiga, un tòpìc era un conjunt de fórmules o clixés fixos que els escriptors feien servir sovint. En el llenguatge popular, un tòpic és una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. En aquesta frase, doncs, els dos termes són incompatibles.

(141) Quan es tracta d'oposar-se a algú o a alguna cosa, sempre es fa "en contra". En aquesta frase, a més, hi apareix l'adjectiu "frontal", que vol dir que la cosa va de debò, cara a cara. La forma adequada seria, per exemple: "El PP podria haver fet una oposició contundent (o molt forta o molt dura)."

(142) Estic convençut que la senyora Merkel no va pronunciar aquesta frase en castellà. És un de tants exemples del servilisme del català. Si es tracta de traduir una frase pronunciada en anglès, francès, alemany, etc. per una persona reconeguda, no es fa generalment en la llengua "pròpia", la catalana, sinó en la llengua "important", la castellana. Aquest fenomen de subordinació demostra que ja estem "espanyolitzats" des de petits. Ho podem comprovar, per exemple, quan ens referim a citacions bíbliques:

- Déu va dir: "Creced y multiplicaos".
- Com diu la Bíblia,"Te ganarás el pan con el sudor de tu frente".
- Jesús diu: "Dejad que los niños se acerquen a mí".

L'espanyolització es demostra sobretot en els refranys i en les dites populars. Com en els exemples anteriors, aquí també fem servir prèviament la fórmula clàssica per dissimular la pròpia ignorància: "Com diuen els castellans..." o "Com es diu en castellà...". La llista seria molt llarga, però en poso només una vintena d'exemples, que he escapçat per fer evident que tots en coneixem el final: A falta de pan … / A la vejez … / A palabras necias … / A perro flaco … / Ande yo caliente … / Dime con quien andas … / Donde las dan … / En boca cerrada … / En casa del herrero … / Éramos pocos y … / Genio y figura … / Hablando del rey de Roma … / Juan Palomo, … / Las cosas de palacio … / Mal de muchos, … / Más vale pájaro en mano … / No por mucho madrugar … / Nunca es tarde si … / Piensa el ladrón que … / Poderoso caballero es …

El refranyer català és molt ric i no té res a envejar al d'altres llengües, però és molt poc conegut. N'he triat també una vintena d'exemples, que potser en alguns casos costarà més de completar: A cada bugada perdem ... / A la taula i al llit ... / Brams d'ase no ... / Cada terra fa ... / Cel rogent ... / De Joans, Joseps i ases ... / De més verdes en ... / De mica en mica ... / Els estalvis es mengen ... / Gent jove ... / Músic pagat no ... / No es pot matar tot ... / Per Nadal cada ... / Qui dia passa ... / Qui matina fa ... / Qui no té feina ... / Roda el món i ... / Tal faràs tal ... / Tants caps tants ... / Totes les masses ... (Si cal, podem trobar l'acabament d'aquests refranys consultant el Google.)

Però no hem d'oblidar mai que Barcelona és bona si la bossa sona. I també en castellà: Los catalanes de las piedras sacan panes.

Bon estiu!

No llancem la tovallola!

La llengua recull moltes expressions pròpies d'un àmbit específic que, per diversos motius, han passat a denominar situacions que amplien el significat original. El títol d'aquest article n'és una mostra. "Llançar la tovallola" és una expressió del món de la boxa que significa que l'entrenador tira la tovallola al ring per indicar que el boxador abandona el combat. Per extensió, s'aplica a qualsevol actuació que comporta donar-se per vençut, abandonar una empresa, una tasca...

L'esport és un dels àmbits que aporta més mots o expressions al lèxic comú, mots o expressions que s'han originat per extensió del significat original, per un sentit figurat, per un ús col•loquial... Vegem-ne uns quants exemples:

Boxa
baixar la guàrdia: Deixar d'estar alerta davant un problema o un perill.
cop baix: Mala passada, acció malintencionada o indigna contra algú, a cop calent.
deixar fora de combat: Deixar algú totalment derrotat, sense possibilitat de recuperar-se.
estar contra les cordes: Estar en una situació compromesa de la qual és difícil sortir.
grogui: Que es troba en estat d'atordiment a causa d'un ensurt, d'una mala notícia, etc.
salvat per la campana: Haver sortit d'una situació compromesa o adversa perquè en l'últim moment s'ha produït una circumstància favorable.

Futbol (o altres esports de pilota)
ensenyar la targeta vermella: Penalitzar algú per haver comès una acció especialment greu.
estar (o deixar) en fora de joc: Estar (o deixar) algú en una situació il·legal, inadequada o ridícula.
fer un gol a algú: Enganyar-lo o fer alguna cosa contra la seva voluntat aprofitant alguna distracció.
guanyar per golejada: En un debat, un concurs, unes eleccions, etc., obtenir una victòria molt àmplia sobre l'adversari o adversaris.
guanyar sense baixar de l'autobús: En qualsevol activitat, vèncer fàcilment, sobradament, sense angúnies. (Aquesta frase es deu a Helenio Herrera, entrenador de futbol, molt conegut durant els anys 50 i 60 del segle passat.)
jugar a camp contrari: Actuar en un lloc o en un ambient totalment adversos.
passar-se la pilota l'un a l'altre: Defugir la culpa o les responsabilitats pròpies i traspassar-les sistemàticament a la part contrària, sense arribar a cap conclusió, i així successivament.
tirar pilotes fora: Desentendre's d'un afer, donar respostes ambigües o incorrectes, sense cap mena de compromís...

El futbol ha generat també un llenguatge específic a partir d'expressions de l'àmbit militar. Per exemple: va rematar a boca de canó, el jugador va afusellar el porter, el davanter centre és l'ariet de l'equip, l'entrenador va treure tota l'artilleria, tot l'equip es va atrinxerar a la seva àrea, han convertit el seu camp en un bastió (o en un fortí), aquest equip és molt difícil de batre, és el capità de l'equip, l'equip ha gastat l'últim cartutx, han conquerit la victòria amb molt d'esforç, la millor defensa és un bon atac, ha estat una derrota molt dolorosa, l'equip contrari ha quedat desarmat, l'entrenador ha encertat en l'estratègia, la seva defensa és inexpugnable, van esgotar tota la munició, el davanter ha llançat un obús, el davanter tenia la pólvora mullada, aquest equip hauria d'afinar la punteria...

Els jocs de taula també han aportat mots o expressions al lèxic comú:
bingo!: Expressió d'alegria motivada per un encert, un cop de sort, una solució...
descartar: Deixar de tenir en compte una o més opcions perquè es consideren inadequades.
donar carta blanca: Autoritzar una actuació, amb el benentès que el receptor pot actuar amb una llibertat total, sense haver de donar comptes a ningú.
efecte dòmino: Efecte que ocorre quan un petit canvi causa un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre de similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical.
ensenyar les cartes: Revelar les pròpies intencions.
fer cara de pòquer: Fer una cara de circumstàncies, intentant amagar als altres les veritables sensacions.
fer trampes al solitari: Enganyar-se un mateix.
fer un pòquer (o un repòquer) de gols: Un jugador de futbol fer quatre (o cinc) gols en un mateix partit.
jugar amb les cartes marcades: Tenir avantatge en una situació, com el jugador de cartes que les marca abans de la partida per reconèixer-les.
jugar les seves cartes: Actuar amb astúcia en un afer delicat.
jugar-se el tot pel tot: Prendre una decisió enèrgica, la que es considera més adequada, a risc de perdre-ho tot.
moure fitxa: En un debat, una discussió, un torn de paraules, etc., intervenir en el moment que toca fer-ho.
tenir un as a la màniga: Tenir una cosa, una idea, etc., guardada per a quan sigui necessària. Una altra frase per expressar el mateix és tenir un roc a la faixa.
tocar la loteria: Tenir un cop de sort, generalment per circumstàncies que no es deuen a mèrits propis.

Dos apunts finals

1. No és gaire habitual que un mot signifiqui alhora una cosa i la contrària. Això es dóna, per exemple, amb la paraula crac. En el llenguatge popular, un crac és una persona que destaca molt en la seva especialitat, generalment en l'àmbit esportiu. Aquest significat, però, no el recull –de moment–, cap diccionari català. Sí que ho fa, però, el Diccionario de la Lengua Española, que accepta aquest terme amb la forma anglesa crack i el defineix així: 'Deportista de extraordinaria calidad'. Pel que fa al català, tant el Diccionari de la llengua catalana (Pompeu Fabra, 1932) com el DIEC2 defineixen aquest terme com 'persona d'escassa vàlua en un concepte o altre'. Justament el sentit contrari. Coses de la llengua.

2. No fa gaires anys, tots els diaris esportius s'escrivien en castellà. Jo n'era un lector habitual i vaig aprendre una colla de mots i expressions que es referien, sobretot, al futbol. Em vaig adonar que el jugador que en català anomenem simplement "porter" tenia en castellà una sèrie de sinònims, com meta, arquero, guardameta, guardavallas..., però n'hi havia un que em va cridar l'atenció: cancerbero. Em vaig interessar per l'origen d'aquest mot tan estrany i vaig veure que es referia a un gos (ca) mitològic anomenat en castellà Cerbero i en català Cèrber. Aquest gos guardava la porta de l'Hades (l'inframón grec) i assegurava que els morts no en sortissin i que els vius no hi poguessin entrar. Era realment un bon "porter".

Frases absurdes (15)

(127) No sé si són necessàries tantes retallades. I vull posar l'èmfasi en l'adverbi "tantes" (Josep Cuní, 8TV, 6.10.2011)
(128) Ens va costar 10 euros cadascú per persona (Frase sentida al carrer, 17.10.2011)
(129) Moltes mares van veure les fotografies i van quedar una mica horroritzades (El PuntAvui, 23.10.2011)
(130) La publicitat té una força molt forta (Canal 33, 29.1.2012)
(131) Em sembla una falta d'ètica profunda (Mundo Deportivo, 10.2.2012)
(132) Es modificaran només alguns punts puntuals (RAC1, 13.2.2012)
(133) Aquest senyor és molt multimilionari (8TV, 17.2.2012)
(134) Al Raval es parlen més de 46 llengües (Diari gratuït Què, 2.3.2012)

(127) La frase és sintàcticament correcta, però conté un error de categorització gramatical en un dels elements: "tantes" no és un adverbi sinó un adjectiu.

(128) Aquesta frase aplega dos elements que signifiquen el mateix: "cadascú" i "per persona". La forma correcta admet dues solucions: "Ens va costar 10 euros a cadascú" o "Ens va costar 10 euros per persona".

(129) "Horroritzat" és un adjectiu que per ell mateix ja duu una forta càrrega emocional. En tot cas pot admetre un modificador adverbial que en remarqui l'horror: "totalment horroritzat" o "completament horroritzat". Però si hi afegim l'atenuant "una mica", l'horror ja queda molt debilitat.

(130) Com passa sovint en moltes de les frases que hem vist fins ara, l'absurditat rau en la repetició d'elements equivalents. Aquí l'adjectiu "forta" és perfectament substituïble per "gran". Val a dir, però, que aquestes repeticions es donen sobretot en el llenguatge oral, que no admet una revisió posterior. En el llenguatge escrit aquestes repeticions són més aviat rares.

(131) La col·locació de l'adjectiu és important per evitar ambigüitats. En aquesta frase l'autor no es referia segurament a un concepte filosòfic anomenat "ètica profunda", sinó que parlava d'una "profunda falta d'ètica".

(132) Val aquí també el comentari de la frase 130.

(133) "Multimilionari" és la denominació amb què definim una persona que té molts milions de diners, sigui en la moneda que sigui. Com que el prefix llatí "multi" ja vol dir "molt", no cal repetir-ho. Per veure l'absurditat de la frase podríem fer servir formes com "Aquest senyor és poc (bastant, una mica...) multimilionari".

(134) Quan parlem d'una quantitat indefinida, intentem prendre com a referència les desenes, les centenes, els milers, etc. Així, per exemple, parlem de més de trenta persones, de gairebé un centenar, d'un miler... En aquesta frase, l'expressió "més de 46 llengües" és absurda. O són exactament 46 o bé caldria dir: "Al Raval es parlen gairebé 50 llengües", o bé "Al Raval és parlen més de 40 llengües".