Un dels recursos de la llengua és crear mots (substantius o adjectius) a partir de noms de persona. En són exemples el substantiu "nicotina", de l'escriptor francès Jean Nicot, o l'adjectiu "kafkià", de l'escriptor txec Franz Kafka. Els mots formats per aquest recurs lingüístic s'anomenen epònims.
1. Adjectius
A l'hora de definir un adjectiu que es refereix a una persona, els diccionaris fan servir la fórmula "Relatiu o pertanyent a...". Així, si hi consultem el significat de "kafkià" veiem com a primera accepció "Relatiu o pertanyent a Kafka", i en el cas de "platònic" diu "Relatiu o pertanyent a Plató". En els exemples que presento a continuació he prescindit d'aquesta primera accepció i he anat directament a la segona, que és on es troba generalment el veritable epònim, és a dir, l'accepció que s'ha creat per extensió del primer significat.
dantesc (Dant, poeta italià). Que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic d'alguns escrits de Dant. Una visió dantesca.
draconià (Dracó, legislador atenès). D'una severitat excessiva. Lleis draconianes.
eòlic (Èol, déu del vent). Produït per l'acció del vent. Energia eòlica.
herculi (Hèrcules, heroi mitològic). Que té una força extraordinària. Uns braços herculis.
kafkià (Franz Kafka, escriptor txec). Angoixós, opressiu. Una situació kafkiana.
maquiavèl·lic (Nicolau Maquiavel, escriptor florentí). Sense escrúpols. Un polític maquiavèl·lic.
masoquista (Leopold von Sacher-Masoch, escriptor austríac). Que té un comportament sexual caracteritzat pel fet que gaudeix en veure's humiliat o maltractat. Un comportament masoquista.
mefistofèlic (Mefistòfil, personatge del Faust de Goethe). D'una perfídia diabòlica. Un projecte mefistofèlic.
narcisista (Narcís, personatge mitològic grec). Que es complau excessivament en les pròpies qualitats o obres. Una actitud narcisista.
pantagruèlic (Pantagruel, personatge d'una obra de Rabelais). S'aplica a una gana molt gran o a un àpat molt abundant. Un menjar pantagruèlic.
pírric (Pirros, rei de l'Epir). S'anomena "victòria pírrica" la que no aporta cap benefici.
platònic (Plató, filòsof grec). Merament ideal. Amor platònic.
quixotesc (Quixot, personatge novel·lesc). Aplicat a un home emportat per un ideal a emprendre accions temeràries, desproporcionades a les seves forces. Una actitud quixotesca.
rocambolesc (Rocambole, protagonista d'una sèrie de novel·les franceses). Dit d'una circumstància o un fet ple de peripècies extraordinàries i inversemblants. Una aventura rocambolesca.
sàdic (Marquès de Sade, autor francès de novel·les d'un erotisme cruel). Dit de la persona a la qual agrada fer sofrir o veure sofrir. Un comportament sàdic.
salomònic (Salomó, rei d'Israel). Que atorga la raó d'una manera imparcial a cada una de les parts enfrontades. Una sentència salomònica.
titànic (Tità, divinitat de la mitologia grega). Gegantí. Un esforç titànic.
veneri (Venus, deessa romana relacionada amb l'amor, la bellesa i la fertilitat). Que es transmet a través de l'acte sexual. Malalties venèries.
xovinista (Nicolas Chauvin, personatge històric condecorat a les guerres napoleòniques). Que demostra una admiració excessiva pel propi país associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països. Un discurs xovinista.
2. Substantius
A diferència dels adjectius que acabem de veure, que tenen més d'un significat, els substantius que incloc a continuació tenen un significat molt concret, que prové directament del nom de la persona que els ha originat. Per exemple: baquelita (Leo Baekeland, químic belga), boicot (Charles Cunningham Boycott, administrador irlandès), cicerone (Ciceró, escriptor llatí), filípica (Filip de Macedònia, per al·lusió als discursos de Demòstenes contra aquest rei), leotard (Jules Léotard, acròbata francès), nicotina (Jean Nicot, diplomàtic i escriptor francès), rebeca (de la jaqueta de punt que duia la protagonista de la pel·lícula Rebecca, d'Alfred Hitchcock), sandvitx (Jean Montagu, comte de Sandwich).
- Instruments o accions relacionats amb armes o violència
colt (Samuel Colt, coronel nord-americà), guillotina (Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès), kalashnikov (Mikhail Kalashnikov, dissenyador soviètic d'armes de foc), linxament (Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià), màuser (Wilhelm i Paul Mauser, armers alemanys), molotov (Vyacheslav Mikhailovich Molotov, polític soviètic), winchester (Oliver Fischer Winchester, home de negocis i polític nord-americà).
- Termes relacionats amb la física
ampere (André-Marie Ampère, físic francès), joule (James Prescott Joule, físic anglès), ohm (Georg Simon Ohm, físic alemany), volt (Alessandro Volta, físic italià), watt (James Watt, físic escocès).
De vegades un epònim es forma per la unió de dos noms propis, com és el cas de hermafrodita (Hermes i Afrodita). Un altre exemple de fusió de dos noms propis és estraperlo, derivat de Strauss i Perlowitz, promotors d'un joc de ruleta il·legal de marca "Stra-Perlo". L'estraperlo és el negoci il·legal de productes intervinguts per l'Estat i venuts a preus abusius.
Per acabar voldria fer esment d'un mot que va ser molt popular a Barcelona fa uns quants anys i que avui dia pràcticament ha desaparegut. Em refereixo a piquiponada, que deu el seu nom al senyor Joan Pich i Pon, que entre altres càrrecs va ser president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i alcalde d'aquesta ciutat (1935). Va ser acusat de fer estraperlo. Reben el nom de "piquiponades" els lapsus –reals o inventats– que havia tingut aquest prohom. A més de confondre "filatèlic" amb "sifilític" i "ous d'esturió" amb "ous de centurió", potser el lapsus més cèlebre es va produir en un discurs que va pronunciar des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, en què, després de rebre un guardó que havia desitjat durant molt de temps, va dir: "Per fi se m'ha ajusticiat."
1. Adjectius
A l'hora de definir un adjectiu que es refereix a una persona, els diccionaris fan servir la fórmula "Relatiu o pertanyent a...". Així, si hi consultem el significat de "kafkià" veiem com a primera accepció "Relatiu o pertanyent a Kafka", i en el cas de "platònic" diu "Relatiu o pertanyent a Plató". En els exemples que presento a continuació he prescindit d'aquesta primera accepció i he anat directament a la segona, que és on es troba generalment el veritable epònim, és a dir, l'accepció que s'ha creat per extensió del primer significat.
dantesc (Dant, poeta italià). Que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic d'alguns escrits de Dant. Una visió dantesca.
draconià (Dracó, legislador atenès). D'una severitat excessiva. Lleis draconianes.
eòlic (Èol, déu del vent). Produït per l'acció del vent. Energia eòlica.
herculi (Hèrcules, heroi mitològic). Que té una força extraordinària. Uns braços herculis.
kafkià (Franz Kafka, escriptor txec). Angoixós, opressiu. Una situació kafkiana.
maquiavèl·lic (Nicolau Maquiavel, escriptor florentí). Sense escrúpols. Un polític maquiavèl·lic.
masoquista (Leopold von Sacher-Masoch, escriptor austríac). Que té un comportament sexual caracteritzat pel fet que gaudeix en veure's humiliat o maltractat. Un comportament masoquista.
mefistofèlic (Mefistòfil, personatge del Faust de Goethe). D'una perfídia diabòlica. Un projecte mefistofèlic.
narcisista (Narcís, personatge mitològic grec). Que es complau excessivament en les pròpies qualitats o obres. Una actitud narcisista.
pantagruèlic (Pantagruel, personatge d'una obra de Rabelais). S'aplica a una gana molt gran o a un àpat molt abundant. Un menjar pantagruèlic.
pírric (Pirros, rei de l'Epir). S'anomena "victòria pírrica" la que no aporta cap benefici.
platònic (Plató, filòsof grec). Merament ideal. Amor platònic.
quixotesc (Quixot, personatge novel·lesc). Aplicat a un home emportat per un ideal a emprendre accions temeràries, desproporcionades a les seves forces. Una actitud quixotesca.
rocambolesc (Rocambole, protagonista d'una sèrie de novel·les franceses). Dit d'una circumstància o un fet ple de peripècies extraordinàries i inversemblants. Una aventura rocambolesca.
sàdic (Marquès de Sade, autor francès de novel·les d'un erotisme cruel). Dit de la persona a la qual agrada fer sofrir o veure sofrir. Un comportament sàdic.
salomònic (Salomó, rei d'Israel). Que atorga la raó d'una manera imparcial a cada una de les parts enfrontades. Una sentència salomònica.
titànic (Tità, divinitat de la mitologia grega). Gegantí. Un esforç titànic.
veneri (Venus, deessa romana relacionada amb l'amor, la bellesa i la fertilitat). Que es transmet a través de l'acte sexual. Malalties venèries.
xovinista (Nicolas Chauvin, personatge històric condecorat a les guerres napoleòniques). Que demostra una admiració excessiva pel propi país associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països. Un discurs xovinista.
2. Substantius
A diferència dels adjectius que acabem de veure, que tenen més d'un significat, els substantius que incloc a continuació tenen un significat molt concret, que prové directament del nom de la persona que els ha originat. Per exemple: baquelita (Leo Baekeland, químic belga), boicot (Charles Cunningham Boycott, administrador irlandès), cicerone (Ciceró, escriptor llatí), filípica (Filip de Macedònia, per al·lusió als discursos de Demòstenes contra aquest rei), leotard (Jules Léotard, acròbata francès), nicotina (Jean Nicot, diplomàtic i escriptor francès), rebeca (de la jaqueta de punt que duia la protagonista de la pel·lícula Rebecca, d'Alfred Hitchcock), sandvitx (Jean Montagu, comte de Sandwich).
- Instruments o accions relacionats amb armes o violència
colt (Samuel Colt, coronel nord-americà), guillotina (Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès), kalashnikov (Mikhail Kalashnikov, dissenyador soviètic d'armes de foc), linxament (Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià), màuser (Wilhelm i Paul Mauser, armers alemanys), molotov (Vyacheslav Mikhailovich Molotov, polític soviètic), winchester (Oliver Fischer Winchester, home de negocis i polític nord-americà).
- Termes relacionats amb la física
ampere (André-Marie Ampère, físic francès), joule (James Prescott Joule, físic anglès), ohm (Georg Simon Ohm, físic alemany), volt (Alessandro Volta, físic italià), watt (James Watt, físic escocès).
De vegades un epònim es forma per la unió de dos noms propis, com és el cas de hermafrodita (Hermes i Afrodita). Un altre exemple de fusió de dos noms propis és estraperlo, derivat de Strauss i Perlowitz, promotors d'un joc de ruleta il·legal de marca "Stra-Perlo". L'estraperlo és el negoci il·legal de productes intervinguts per l'Estat i venuts a preus abusius.
Per acabar voldria fer esment d'un mot que va ser molt popular a Barcelona fa uns quants anys i que avui dia pràcticament ha desaparegut. Em refereixo a piquiponada, que deu el seu nom al senyor Joan Pich i Pon, que entre altres càrrecs va ser president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i alcalde d'aquesta ciutat (1935). Va ser acusat de fer estraperlo. Reben el nom de "piquiponades" els lapsus –reals o inventats– que havia tingut aquest prohom. A més de confondre "filatèlic" amb "sifilític" i "ous d'esturió" amb "ous de centurió", potser el lapsus més cèlebre es va produir en un discurs que va pronunciar des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, en què, després de rebre un guardó que havia desitjat durant molt de temps, va dir: "Per fi se m'ha ajusticiat."
Una victòria pírrica l'obtindria a dia d'avui qui aprovés unes oposicions, ja que si bé fins ara podíem dir que els funcionaris "gaudíem" de certs privilegis com ara "tenir feina de per vida", aquest fet està al punt de caure. Sembla que hi ha un projecte mefistofèlic de llei draconiana en la que es preveu poder acomiadar els funcionaris de carrera. I és que la nostra situació (la de funcionaris i interins) ja no pot ser més kafkiana: reducció de sou, reducció d'horari, reducció de dies de vacances… Realment fer una ullada a la nostra vida ja no pot ser una visió més dantesca de la que és. Algun sàdic hi deu haver a qui li agrada veure'ns immersos en una aventura rocambolesca de la que ni fent un esforç titànic sembla que ens en poguem sortir. Tan de bo hi hagués una enrergia eòlica prou forta que s'endugués uns quants maquiavèl·lics i ens portés algun masoquista (i és que cal ser-ho per fer front a segons qui/què) i amb uns braços herculis que pogués sostenir la situació sense aixafar-nos més el cap!
ResponEliminaUn cop més en Josep ens il.lustra amb la seva erudició no exempta d'un punt humoristic.
ResponEliminaNo sé si les seves aportacions continuades podrien acabar essent milanesques.