Català a l'atac!

Ara que s'acosta la Diada Nacional m'ha semblat oportú titular aquest article amb una expressió contundent: "Català a l'atac!". No es tracta, però, d'una proclama que vulgui incitar a l'ús de la força per recuperar les llibertats, sinó d'un simple i inofensiu palíndrom.



Un palíndrom és un mot o una frase que té el mateix significat llegit d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra.

El català, com totes les llengües, té també els seus palíndroms, com el que dóna títol a aquest article. Els palíndroms més curts en català són evidentment monosíl·labs, com "ara", "cuc", "nen", "pop", "sis"…

N'exposo uns quants exemples més, per ordre de llargada. Lògicament, a mesura que la frase es fa més llarga, el significat esdevé més absurd.

- Amor a Roma.
- Lúcid i ridícul.
- Arròs a la sorra.
- I ara calla, carai!
- Se n'és o no se n'és.
- L'aconselles? No cal.
- Senén té sis nens i set nenes.
- Meló verd, net i tendre volem.
- Allí la Serafina ni dina ni fa res a l'illa.
- A Milà, un avi romà, Lara, farà l'amor, i va nu. A Lima?
- Neva? No, detestat carterista! I dos bons esnobs odiats i retractats etè donaven.

Simplement com a curiositat, presento un parell d'exemples de quatre llengües properes:

Castellà
Dábale arroz a la zorra el abad.
Es Adán, ya ve, yo soy Eva y nada sé.

Francès
Et la marine va, papa, venir à Malte.
Ta belle porte s'use trop, elle bat.

Anglès
Golf? No sir, prefer prison flog.
No misses ordered roses, Simon.

Italià
Arca sacra
In Italia esso fece fosse ai Latini.

Delírium trèmens

Les paraules o locucions que es recullen en aquest article ja han estat admeses per l'Institut d'Estudis Catalans i, per tant, no s'han d'escriure en cursiva. Podem comprovar també que aquestes locucions ja segueixen les regles d'accentuació gràfica del català.

àlter ego
Locució que significa "un altre jo", emprada per designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d'una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt.

currículum
Forma abreujada habitual de l'expressió llatina curriculum vitae ("carrera de la vida").

dèficit
Del llatí deficit, 3a persona del present d'indicatiu del llatí deficere ("mancar, no ser suficient").

delírium trèmens
"deliri tremolós". Psicosi tòxica associada gairebé sempre a l'alcoholisme crònic, causada per un augment de la dosi alcohòlica o per una privació brusca d'alcohol.

esnob
Aquest mot no prové del llatí sinó de l'anglès snob. Significa "pegot" i, en argot estudiantil, "no universitari", "de baixa condició". En aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació llatina s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles.

etcètera
De l'expressió llatina et cetera ("i les coses restants").

factòtum
Del llatí fac totum ("fes-ho tot"). Persona que exerceix en casa d'altri tots els ministeris o bé que ho fa tot ella en un afer, una empresa, etc.

hàbitat
Del llatí habitat, 3a persona del present d'indicatiu del verb habitare ("habitar"). Actualment pot significar la localització territorial de la població humana o el medi en què ordinàriament viu una planta o un animal.

ídem
"igual, la mateixa cosa".

ítem
"també, així mateix". És usat per introduir cadascun dels articles, els capítols, etc., en una escriptura, en una enumeració. Entre altres accepcions, vol dir també "element, part o unitat susceptible de quantificació de què es compon un test o un altre material psicotècnic".

júnior
"més jove", comparatiu del llatí juvenis ("jove"). Dit de la més jove de dues persones que porten el mateix nom o, en la terminologia esportiva, dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d'edat entre 18 i 21 anys o de l'esportista que pertany a aquesta categoria.

òmnibus
Del llatí omnibus ("per a tothom"). D'aquí sorgeix el sufixoide "bus", que, en combinació amb el prefix del compost "automòbil", dóna el mot "autobús".

quòrum
Expressió llatina "dels quals", genitiu plural del pronom relatiu qui, quae, quod ("que"). Significa el mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid, o el nombre mínim de membres presents en una assemblea, un consell, una junta perquè els acords que s'hi prenen siguin vàlids.

referèndum
Del llatí referendum, acusatiu del participi futur passiu de referre ("reportar, referir").

rèquiem
De la frase llatina Requiem aeternam dona eis, Domine ("Doneu-los, Senyor, el repòs etern"), amb què comença la missa de difunts; acusatiu de requies ("repòs").

sènior
"més vell", comparatiu del llatí senex, senis ("vell"). Dit de la de més edat de dues persones que porten el mateix nom o, en la terminologia esportiva, dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d'edat superior a 21 anys o els de major consagració. S'aplica també a l'esportista que pertany a aquesta categoria.

súmmum
Del llatí, summum, amb el mateix significat: "El grau més alt al qual arriba alguna cosa".

superàvit
Del llatí superavit ("ha sobrat"), 3a persona singular del perfet indicatiu de superare (''superar, sobrar"), per analogia amb "dèficit".

tedèum
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut, que comença amb els mots llatins Te Deum laudamus.

ultimàtum
Del llatí diplomàtic del segle XVIII, substantivació de ultimatus, -a, -um, participi de ultimare ("arribar a la fi"); sembla segur que al segle XV era usada a les cancelleries alemanyes l'expressió ultimatum consilium ("última decisió"). Actualment indica les condicions definitives que un Estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa la ruptura de la negociació. Indica també una proposta, invitació, requeriment, etc., peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.

vademècum
Del llatí vade mecum ("vés amb mi"). Un vademècum és un manual, un tractat breu, que conté les nocions elementals d'un art o d'una ciència.

verbigràcia
Del llatí verbi gratia ("per causa de la paraula", és a dir, "per aclarir la paraula").

viceversa
Contracció de l'expressió llatina vice versa (literalment "amb el torn girat"). Mot emprat en l'expressió "i viceversa", invertint l'ordre de dos termes, al contrari.

Dues curiositats finals:
- En català tenim una expressió popular que inclou dues partícules llatines, les conjuncions et i ut. Es tracta de la locució adverbial "amb tots els ets i uts", que significa "amb tots els detalls", "sense faltar-hi res".
- La paraula "Tibidabo" té l'origen en una frase del Nou Testament, la que pronuncia el dimoni quan tempta Jesús al cim d'una muntanya, afirmant que li donarà tot el que veu si Jesús es prostra davant seu i l'adora. Concretament li diu "et donaré", que en llatí és justament tibi dabo (pronom personal datiu i primera persona singular del futur del verb dare).

Coitus interruptus

Fa uns quants mesos, a la secció de llibres de l'FNAC de la Diagonal de Barcelona vaig sentir una conversa entre una nena i el seu pare. La nena, que havia agafat per atzar un diccionari llatí, va preguntar al seu pare: "Papá, ¿tú sabes latín?". I el pare va respondre: "Sólo sé decir coitus interruptus". La nena ja no va preguntar res més, potser orgullosa que el seu pare sabés una mica de llatí. És simplement una anècdota, divertida però lamentable, que pot ser un indicador del grau de desconeixement popular sobre temes relacionats amb la llengua.

El català, com el gallec, el portuguès, el castellà, el francès, l'italià, el romanès…, prové del llatí, però no del llatí clàssic (Ciceró, Virgili, Horaci…) sinó de l'anomenat llatí vulgar o llatí parlat. Cada una d'aquestes llengües ha anat evolucionant pel seu compte i s'ha anat allunyant més o menys del llatí primigeni. Això no obstant, hi ha actualment mots o expressions manllevats directament a la llengua llatina escrita i que conserven el seu aspecte original.

Exposo avui uns quants exemples d'aquestes expressions que són fidels a la forma llatina. En el grup 1 es recullen formes no admeses, de moment, per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), però que estan recollides al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. En tot cas són locucions que dins un text s'han d'escriure en cursiva. En el grup 2 hi ha algunes expressions que han estat admeses per l'IEC i que, per tant, s'han d'escriure en lletra rodona dins un text.

1. Mots o expressions que cal escriure en cursiva

alma mater
"mare benefactora". Locució sovint aplicada per designar la universitat.
coitus interruptus
"coit interromput". Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal.
cum laude
"amb lloança, amb elogi". Locució aplicada a la màxima qualificació d'un examen, d'una tesi doctoral, quan hom en vol remarcar una especial excel·lència.
in albis
"en blanc, sense entendre res".
in mente
"en la ment, en el pensament".
ipso facto
"immediatament, a l'acte". En el llenguatge jurídic significa "pel mateix fet".
mea culpa
"per la meva culpa". Locució emprada per reconèixer qualsevol equivocació.
modus vivendi
"manera de viure". Locució emprada en diversos camps per indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats. S'utilitza col·loquialment per referir-se als mitjans amb què hom es guanya la vida.
nota bene
"observa bé". Fórmula emprada per encapçalar observacions o explicacions que hom afegeix a un escrit.
numerus clausus
"nombre tancat". Expressió que indica la limitació establerta al nombre d'individus que poden ser admesos en una escola (sobretot a la universitat), en un cercle, en una acadèmia, etc.
sub iudice
"sota el jutge". Locució usada per indicar problemes encara no resolts o opinions encara discutides.
urbi et orbi
Fórmula ("per a la ciutat i per al món") utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, sinó a tot el món catòlic.
vox populi
"veu del poble". Locució que hom usa per tal d'afirmar la veritat d'una opinió, d'un judici, etc., acceptats arreu. Popularment significa també "que ho sap tothom".

2. Mots o expressions que cal escriure en rodona (els exemples són extrets del DIEC2)
ad hoc
"per a la cosa especial de què es tracta". (Exemple: Per a la seva recerca es va fer construir un aparell ad hoc.)
ex cathedra
"des de la càtedra". Infal·liblement. (Exemple: Quan parla ex cathedra el sant pare és inerrable.) També significa dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot reconèixer o no. (Exemple: Ho sabia tot, d'aquell tema, i l'exposava ex cathedra.)
honoris causa
"a títol honorífic". (Exemple: Doctor honoris causa.)
in extremis
"en el darrer moment". (Exemple: Han marcat un gol in extremis.)
in fraganti
"en el mateix moment, en flagrant". Deformació de l'expressió llatina in flagranti crimine, que vol dir "en el mateix moment que hom comet un delicte". (Exemple: Van sorprendre els lladres in fraganti.)
in situ
"en el lloc mateix". (Exemple: El perit ha comprovat in situ l'abast dels desperfectes.)
in vitro
"en el vidre (en la proveta)", "en un medi artificial". (Exemple: Aquests fenòmens han estat comprovats in vitro.)
per capita
"per cap" (literalment "per caps"), "individualment", "per persona". (Exemple: Aquest país ha assolit un grau de producció per capita molt elevat.)
sine die
"sense dia", "sense fixar un dia o un termini", "per un temps indeterminat". (Exemple: Demorar sine die un projecte.)
sine qua non
"sense la qual no", "imprescindible". (Exemple: La claredat és una qualitat sine qua non d'un bon estil periodístic.)
statu quo
"en l'estat en què", "l'estat actual de les coses". (Exemple: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova l'statu quo comunitari.)
sui generis
"del seu propi gènere", "especial", "fet a la seva". (Exemples: Sabia tractar aquells afers d'una manera molt sui generis. Era un bon metge, però sui generis.)

En l'article del mes vinent hi haurà uns quants exemples de llatinismes que ja han estat "catalanitzats", és a dir, que estan totalment adaptats a les regles ortogràfiques del català.

Imatge: Escultura de Psique i Cupido