Bona nit, Barcelona

La llengua oral i la llengua escrita no sempre es comporten de la mateixa manera. La llengua escrita està subjecta a una sèrie de normes (ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques...), mentre que la llengua oral no té una estructura tan rígida.

Entre els fenòmens més característics d'aquesta "llibertat" de la llengua oral hi ha els que els lingüistes anomenen "assimilacions" i "dissimilacions". L'assimilació és el procés pel qual un so adopta característiques fonètiques d'un altre so pròxim; per exemple, istiu per "estiu", en què la vocal neutra s'assimila al so de la "i". La dissimilació, en canvi, és el procés pel qual dos sons iguals o semblants tendeixen a diferenciar-se; per exemple, vegila per "vigila".

Les assimilacions i les dissimilacions es produeixen diferentment en tots els parlars del nostre àmbit lingüístic, però els exemples que exposo a continuació –i els dels apartats següents– pertanyen sobretot, però no exclusivament, al barceloní i al badaloní, que són els que conec més. Vull remarcar també que la majoria de mots que em serveixen d'exemple no els recull el diccionari normatiu; per això els escric en cursiva.

Assimilació

ensepegar (ensopegar), jonoll (genoll), ajonollar-se (agenollar-se), colzo (colze), nostro, vostro (nostre, vostre), onclo (oncle), estornut (esternut), xeixanta (seixanta)...

El verb "arromangar" té també la forma secundària "arremangar", assimilació admesa pel diccionari normatiu.

Dissimilació

comenió (comunió), xacolata (xocolata), estulviar (estalviar), peruc (poruc), sigüent (següent), juriol (juliol), urial (ullal), etivocar-se (equivocar-se), quansevol (qualsevol), fandilla (faldilla), arcalde (alcalde), xumeneia (xemeneia), dingú (ningú), mermelada (melmelada), munta (multa)...

En el títol d'aquest article hi ha dos exemples més de dissimilació. En el cas de "bona nit", molts parlants canvien (canviem) la primera "n" per una "r": bora nit. El nom de Barcelona prové del llatí BARCINONA, amb el canvi de la primera "n" per "l".

A més d'aquests dos fenòmens que acabem de veure, a la llengua oral també se'n produeixen d'altres que són dignes d'observar, com la pèrdua de la vocal neutra en alguns contextos, la inversió de dos fonemes (metàtesi), l'afegiment d'un so no etimològic a l'interior d'un mot (epèntesi) o l'addició de la forma inicial "es":

- Pèrdua de la vocal neutra

Alguns parlars no pronuncien la vocal neutra després de la "r" en mots com "car(a)bassa", "car(a)gol", "escar(a)bat", "car(a)mel", "ber(e)nar", "ver(e)mar"... En altres casos no es pronuncia la neutra abans de la "r": "b(e)renar", "p(e)rò", "v(e)ritat", "t(a)ronja", "b(a)rana", "saf(a)reig", "t(e)ranyina", "esp(e)rit", "T(e)resa"...

- Metàtesi

La metàtesi és la inversió de dos sons o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica. Aquest fenomen dóna lloc, de vegades, a parelles de mots admesos pel diccionari, com "àguila"/"àliga", "egua"/"euga", "òliba"/"òbila". Però això no passa en la majoria de mots originats per metàtesi. Així, en els exemples següents la cursiva indica la forma no admesa: metereologia (meteorologia), gavinet (ganivet), ensiamada (ensaïmada), llangonissa (llonganissa), llargandaix (llangardaix), radere (darrere), encostipat (constipat), prespectiva (perspectiva)… En alguns casos la metàtesi també es produeix en els noms propis, com Gabriel/Grabiel, que dóna la forma abreujada "Biel".

- Epèntesi

L'epèntesi consisteix en l'afegiment en l'interior d'un mot d'un so no etimològic. En els exemples següents el so epentètic és "i": graiella, paiella, teiatre, agraieix, obeieix, empleio, empleiat, ideia, tebeio, recreio, recreiar-se...

- Addició de la síl·laba inicial "es"

El diccionari normatiu admet formes secundàries com "escarxofa" (carxofa), "esclofolla" (clofolla), "espalmatòria" (palmatòria), "estenalles" (tenalles), "estisores" (tisores), "estovalles" (tovalles)..., però de moment no admet esbalances (balances), esbarallar-se (barallar-se), escobertes (cobertes), escomençar (començar), esgraelles (graelles) o esmolls (molls).

Acabo l'article amb una petita curiositat lingüística. El mot llatí CROCODILUS ha conservat en la majoria de llengües la síl·laba inicial "cro". Així, dóna crocodile en francès i anglès, crocodilo en portuguès i gallec, Krokodil en alemany, krokodiloa en basc ... En canvi, algunes llengües han desplaçat la "r" cap a la síl·laba tònica. Aquest fenomen (metàtesi) es produeix almenys en català (cocodril), castellà (cocodrilo), italià (coccodrillo) i maltès (kukkdrill).

Aprofitant aquest mot, us proposo un petit exercici fonètic. Intenteu pronunciar en veu alta, unes quantes vegades seguides, la paraula crocodil. Oi que costa?

Frases absurdes (12)

(101) Això ha passat fa tan sols molt poca estona ("Sport Club", Canal 33, 31.10.2009).
(102) La reunificació alemanya ha costat aproximadament uns 1,5 milions d'euros ("Trenta minuts", TV3, 8.11.2009).
(103) Es tracta d'un jugador que debuta per primera vegada (Radio Marca, 10.11.2009).
(104) Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys enrere (RAC1, 5.1.2010).
(105) S'han ultrapassat totes les previsions previstes ("TN Migdia", TV3, 17.1.2010).
(106) Això és molt sa per a la salut (Guille Milkyway, músic, RAC1, 15.2.2010).
(107) Aquest jugador té una tècnica molt perfecta (Mundo Deportivo, 22.2.2010).
(108) El màxim i únic responsable de l'eliminació sóc jo (Entrenador del Sevilla Fútbol Club, Diari esportiu, 17.3.2010).
(109) Hem abusat en excés de l'ús dels possessius (Sentit al Departament d'Ensenyament, 19.3.2010).
(110) El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar sobre els abusos comesos a l'aleshores cardenal Ratzinger a través de diverses cartes (Diari ADN, 26.3.2010).

(101) En aquesta frase hi ha una sèrie d'elements que signifiquen el mateix i que en aquest cas són redundants. El nucli significatiu és: "Això ha passat fa una estona". Per insistir que l'esdeveniment acaba de passar, ho podem remarcar amb l'expressió "molt poca". Però la inclusió de "tan sols" és excessiva, ja que no hi afegeix cap informació rellevant.

(102) Aquí també es produeix una redundància. Hi ha dos elements, "aproximadament" i "uns", que aporten la mateixa informació i, a més, són excloents. La frase correcta pot tenir dues solucions: "... ha costat aproximadament 1,5 milions d'euros", o bé: "... ha costat uns 1,5 milions d'euros".

(103) "Debutar" (del francès débuter) vol dir ‘començar a actuar en una determinada professió, en un càrrec, en un equip esportiu, en un escenari, etc'. I això només es pot fer una vegada. Dir que un jugador, una actriu, un cantant... "debuta per primera vegada" és tan absurd com dir que "debuta per segona o tercera vegada".

(104) Quan queda clar que un esdeveniment forma part del passat no cal especificar-ho introduint-hi l'adverbi "enrere". La forma correcta de la frase és, doncs: "Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys".

(105) Com en la frase anterior, en aquesta hi ha clarament un element sobrer, en aquest cas un adjectiu: "previstes". Per tant, "S'han ultrapassat totes les previsions".

(106) L'absurditat d'aquesta frase se soluciona fàcilment canviant "sa" per "bo": "Això és molt bo per a la salut."

(107) L'adjectiu "perfecte" no admet gradacions quantitatives. Així, no és adequat afirmar que una cosa no és gens perfecta o és poc perfecta o bastant perfecta o molt perfecta. Sí que admet, en canvi, modificadors modals, com "quasi" o "gairebé": "Té una tècnica quasi (o gairebé) perfecta."

(108) Si algú es declara el màxim responsable d'una acció vol dir que també hi estan implicades altres persones que tenen una responsabilitat menor. La frase s'espatlla quan s'hi introdueix l'adjectiu "únic", ja que contradiu l'afirmació anterior.

(109) A banda d'altres significats prou coneguts que aquí no vénen al cas, "abusar" vol dir ‘fer un ús excessiu'. En aquesta frase, doncs, l'expressió "en excés" hi és totalment sobrera.

(110) Una lectura ràpida d'aquesta frase ens podria fer pensar que la persona que va ser objecte dels abusos va ser el cardenal Ratzinger, sobretot per l'expressió "comesos a", però evidentment no és aquesta la interpretació correcta. Aquesta oració és un paradigma de la importància de l'ordre correcte dels elements de la frase per evitar ambigüitats. La notícia es podia haver redactat d'aquesta manera: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar l'aleshores cardenal Ratzinger, a través de diverses cartes, sobre els abusos comesos", o millor encara: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va escriure diverses cartes a l'aleshores cardenal Ratzinger en què l'alertava sobre els abusos comesos".

Bon estiu!

El fill del vent i del foc

La gramàtica històrica és la disciplina lingüística que estudia l'evolució d'una llengua des del seu origen fins a l'actualitat. La gramàtica històrica explica, per exemple, per què els mots llatins FILIUS, VENTUS i FOCUS han donat com a resultat "fill", "vent" i "foc" en català i "hijo", "viento" i "fuego" en castellà.

El català, el castellà, el gallec, el portuguès, el francès, l'occità, el retoromànic, el sard, l'italià i el romanès són llengües romàniques o neollatines, és a dir, llengües que provenen del llatí. Val a dir, però, que aquestes llengües no deriven del llatí clàssic o escrit (Ciceró, Virgili, Horaci, etc.) sinó de l'anomenat "llatí vulgar" o llatí parlat, del qual no hi ha, lògicament, gaires testimonis escrits. El dàlmata era també una llengua romànica, però es va extingir a finals del segle XIX, concretament el 10 de juny de 1898, data en què va morir l'últim parlant: un pastor. N'hi ha que prediuen que aquest és també el futur, no gaire llunyà, del català. Potser sí. Si depèn del PP, segur.

Amb referència al llatí, és evident que el castellà ha evolucionat més ràpidament que el català, el qual s'ha conservat més fidel a la llengua mare. En tenim proves, per exemple, en les vocals: mentre que el català ha mantingut en general les formes originals llatines, en castellà s'ha produït en alguns casos el que els filòlegs anomenen "diftongació espontània" (e > ie, o > ue), és a dir, un fenomen no motivat per raons fonètiques. També podem veure aquesta diferència evolutiva en les consonants: el català manté generalment la "f" inicial llatina (p. ex. FARINA > farina), mentre que el castellà l'ha convertida en una "h" (harina), actualment muda però antigament aspirada (jarina).

Podem comprovar tot això amb uns quants exemples, en què es comparen les solucions catalanes amb les castellanes:

Vocals

Tal com acabem de dir, el català acostuma a mantenir les formes vocàliques, amb unes lleus variacions, però en castellà es produeix en alguns casos una diftongació:

- e/ie
La "e" breu tònica llatina es manté en català i diftonga en "ie" en castellà: CAELUM > cel/cielo, CERTUS > cert/cierto, GELU > gel/hielo, MEL > mel/miel, MERDA > merda/mierda, TERRA > terra/tierra... Aquest fenomen també es dóna en les formes personals d'alguns verbs, com quiero, cierres, piensen...

- o/ue
La "o" breu tònica llatina es manté en català i diftonga en "ue" en castellà: BONUS > bo/bueno, CORPUS > cos/cuerpo, JOCUS > joc/juego, NOVUS > nou/nuevo, OVUM > ou/huevo, SOLIDUS > sou/sueldo... Igual que en el cas anterior, aquest fenomen també es produeix en les formes personals d'alguns verbs, com puedo, vuelas, sueñen...

Consonants

- f/h
Tal com hem vist suara, la "f" inicial llatina es manté en català, però en castellà esdevé "h" en molts casos. Així, FACERE > fer/hacer, FARINA > farina/harina, FORMICA > formiga/hormiga, FURNUS > forn/horno...

- l inicial
En general la "l" inicial llatina es palatalitza ("ll") en català i es manté en castellà. Per exemple: "llàgrima", "llei", "llengua", "llet", "lletra". "llom", "lluna"... Hi ha parlants que ho apliquen indegudament en alguns casos; així, són incorrectes formes com "llàmina", "llegítim", "llímit", "llògic"...

- ll/j
El grup llatí "li + vocal" ha esdevingut "ll" en català i "j" en castellà: ALIUM > all/ajo, CONSILIUM > consell/consejo, MELIOR > millor/mejor), PALIA > palla/paja...
Aquest fenomen també es produeix en el grup "c'l" del llatí: APICULA > APIC'LA > abella/abeja, AURICULA > AURIC'LA > orella/oreja, CUNICULUM > CUNIC'LU > conill/conejo, OCULUS > OC'LU > ull/ojo, OVICULA > OVIC'LA > ovella/oveja, SPECULUM > SPEC'LU > espill/espejo...

Mots cultes

Els "mots cultes", anomenats també "mots savis" o "cultismes", són els que, a diferència dels "mots patrimonials", no han seguit les regles evolutives normals de la llengua, sinó que provenen directament del llatí clàssic o del grec, entre altres llengües. Per exemple, "ocular" i "auricular" són adjectius manllevats directament al llatí; si haguessin seguit l'evolució normal haurien donat "ullar" i "orellar", respectivament.

El fenomen de palatalització ("ll") de la "l" inicial llatina no es dóna en els cultismes. Així, recuperant els exemples de més amunt, tenim, respectivament, "lacrimal", "legal", "lingüística", "lacti", "literal", "lumbar", "lunar"...

L'existència de cultismes origina sovint dubtes ortogràfics, ja que algunes vegades la grafia del mot culte no coincideix amb la del mot patrimonial. Ho podem veure, per exemple, en la parella "b/v" (llavi / labial, calb / calvície, hivern / hibernar) i també en la parella "l/l·l" (estelat / estel·lar). Però on es dóna més aquest fenomen és en la parella "o/u", que obliga sovint a trobar en el diccionari les formes correctes. Per exemple:

- món / mundial
- jove, joventut, jovenívol... / juvenil
- pèndol / pendular (adjectiu)
- joc, joguet, joguina, jogasser... / jugar, jugador, jugada, juganer...
- títol / titular (substantiu, adjectiu i verb), titulat, titulació, titularitat...
- cònsol, consolessa, consolat / consular (adjectiu). (No hem de confondre aquesta forma amb el verb "consolar": ‘alleujar la pena, el dolor...')

Acabo l'article amb quatre mots que sovint originen dubtes: "múscul", "muscle", "musclo" i "musle".
- "múscul": òrgan carnós contràctil que serveix per produir el moviment de les diferents parts del cos en l'home i en els animals (cast. músculo).
- "muscle": forma secundària per "espatlla", molt utilitzada en valencià (cast. hombro).
- "musclo": mol·lusc marí comestible, de conquilla bivalva de color negrós (cast. mejillón).
- "musle": castellanisme inacceptable per "cuixa" (cast. muslo).