divendres, 1 de març del 2013

Frases absurdes (14)

(119) Fa uns dies enrere va aparèixer al diari... (Diari Avui, 1.11.2010)
(120) Iniesta estrena casa nova (Diari gratuït Gol, 2.11.2010)
(121) El litre de gasolina val 1 euro amb 30 centímetres de mitjana (RAC1, 4.3.2011)
(122) La T10 d'una zona costarà 7 euros amb 85 centímetres (RAC1, 10.3.2011)
(123) Fins ara aquests anys del tripartit han tingut una rendibilitat molt mínima (Joana Ortega, Diari Ara, 10.3.2011)
(124) Al futbol hi ha un excés de testosterona masculina (Periodista del diari Avui, 23.5.2011)
(125) Assassina una dona embarassada en una església i se suïcida (Diari gratuït 20 minutos, 20.9.2011)
(126) Quan el Barça ha arribat a Gijón l'ha rebut una gentada de gent (Barça TV, 2.10.2011)

(119) "Fa uns dies" és una expressió que es refereix a un temps passat. És per això que l'adverbi "enrere" no té aquí cap sentit.

(120) "Estrenar" vol dir fer ús per primera vegada d'alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú. En aquesta frase caldria dir, simplement, "Iniesta estrena casa".

(121) L'absurditat es concreta aquí en un petit lapsus del locutor, que confon "cèntims" amb "centímetres".

(122) Curiosament, la persona que va pronunciar la frase anterior va ensopegar en la mateixa pedra sis dies més tard.

(123) L'adjectiu superlatiu "mínim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, és absurd dir "molt mínim", "poc mínim", "bastant mínim", "gens mínim"... En aquesta frase caldria haver dit "molt petita" o simplement "mínima".

(124) La testosterona és una hormona sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles. En aquesta frase, doncs, l'adjectiu "masculina" és redundant.

(125) Convindreu amb mi que una església no és el lloc més adequat per deixar embarassada una dona. El sentit comú ens dicta que l'ordre correcte dels elements de la frase és: "Assassina en una església una dona embarassada i se suïcida."

(126) Parlar d'una "gentada de gent" és tan absurd com parlar d'una "calçotada de calçots" o d'una "arrossada d'arròs". La forma correcta de la frase seria, per exemple, "una gentada" o "una gran quantitat de gent".

divendres, 1 de febrer del 2013

O tots moros o tots cristians

L'any 711, amb la batalla de Guadalete, els àrabs van entrar a la Península Ibèrica, van avançar ràpidament fins a travessar els Pirineus i van arribar a Aquitània. Amb la batalla de Poitiers, el 732, els francs els van fer retrocedir cap al sud.

La permanència dels àrabs a Catalunya va ser molt desigual en el temps. Girona i Barcelona van ser reconquerides el segle IX, mentre que Lleida, Tarragona i Tortosa ho van ser el segle XII. Durant el segle XIII Jaume I va reconquerir Mallorca i València.

El temps d'estada dels àrabs en aquestes terres ha deixat petjada tant en el lèxic comú com en la toponímia. Provenen de l'àrab mots com arròs, carxofa, duana, garrofa, llimona, magatzem, sofà, sucre, taronja... Pel que fa a la toponímia, és interessant de veure que molts pobles de les comarques de Girona i de Barcelona contenen el mot "sant o "santa" en la seva denominació (un 16% a Girona i un 22% a Barcelona), mentre que a Lleida i a Tarragona, on el domini àrab va durar molt més temps, trobem aquesta denominació només en un 3,1% i un 3%, respectivament.

Pel que fa als topònims àrabs, la majoria es troben, lògicament, a les comarques de Lleida (Alcarràs, Alfarràs, Alguaire, Almacelles, Almenar...) i de Tarragona (Alforja, Altafulla, Benifallet, Benissanet, Bràfim...).

El domini àrab al País Valencià va durar cinc segles. No és estrany, doncs, que aquesta circumstància es reflecteixi en la toponímia: Albaida, Albalat, Alcoi, Algemesí, Benicàssim... Per la mateixa raó, la toponímia de les Balears també recull moltes denominacions d'origen àrab: Alcúdia, Almadrà, Benimussa, Binibèquer. Binissalem...

Dins la terminologia relativa a l'islam hi ha alguns mots que comparteixen el mateix significat. Així, segons els diccionaris, musulmà és sinònim d'"islamita", de "mahometà", de "moro" i de "sarraí". Alguns d'aquests termes tenen també el seu significat propi. Així, "mahometà" significa també ‘relatiu o pertanyent a Mahoma' i "sarraí" vol dir també ‘nòmada del desert'. Hi ha mots, però, que tenen significats unívocs, com mossàrab (individu que conservà la religió cristiana sota domini andalusí), mudèjar (musulmà que romangué a la Península Ibèrica sota denominació cristiana) o morisc (descendent dels mudèjars convertit al cristianisme).

La denominació més comuna amb què els catalans designaven els àrabs era moro. Aquest mot es conserva encara en "blat de moro" o "figa de moro". La mateixa denominació apareix també en algunes expressions, com "prometre l'oro i el moro", "fer més por que una fragata de moros", "afarta'm i digue'm moro", "o tots moros o tots cristians" (expressió que dóna títol a aquest article i que significa que la justícia ha de ser igual per a tothom)...

"Haver-hi moros a la costa" (o "haver-hi roba estesa") és una expressió que es refereix al fet que hi ha present algú davant el qual no convé parlar d'alguna cosa, sobretot quan hi ha infants innocents o gent incauta que podria repetir allò que sentís.

Segons l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), l'any 2010 hi havia 1.188 persones que es deien Matamoros de primer cognom. Concretament, 58 a Girona, 635 a Barcelona, 33 a Lleida i 462 a Tarragona. (Com a simple curiositat vull recordar que a Badalona tenim la popular Riera Matamoros; que jo sàpiga, ningú no se n'ha fet mai qüestió... de moment.)

Acabo l'article amb una expressió que en castellà era –o encara és– molt popular. Em refereixo a "hable en cristiano", expressió aplicada com a advertiment no només a una persona que parla en àrab, sinó que és extensible a qualsevol llengua diferent de l'espanyol, especialment el català. Me n'he volgut assegurar consultant el Diccionario de la Lengua Española i hi he trobat això

hablar en cristiano
  1. Expresarse en términos llanos y fácilmente comprensibles, o en la lengua que todos entienden.
  2. Hablar en castellano.

dimarts, 1 de gener del 2013

Una situació kafkiana

Un dels recursos de la llengua és crear mots (substantius o adjectius) a partir de noms de persona. En són exemples el substantiu "nicotina", de l'escriptor francès Jean Nicot, o l'adjectiu "kafkià", de l'escriptor txec Franz Kafka. Els mots formats per aquest recurs lingüístic s'anomenen epònims.

1. Adjectius
A l'hora de definir un adjectiu que es refereix a una persona, els diccionaris fan servir la fórmula "Relatiu o pertanyent a...". Així, si hi consultem el significat de "kafkià" veiem com a primera accepció "Relatiu o pertanyent a Kafka", i en el cas de "platònic" diu "Relatiu o pertanyent a Plató". En els exemples que presento a continuació he prescindit d'aquesta primera accepció i he anat directament a la segona, que és on es troba generalment el veritable epònim, és a dir, l'accepció que s'ha creat per extensió del primer significat.

dantesc (Dant, poeta italià). Que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic d'alguns escrits de Dant. Una visió dantesca.
draconià (Dracó, legislador atenès). D'una severitat excessiva. Lleis draconianes.
eòlic (Èol, déu del vent). Produït per l'acció del vent. Energia eòlica.
herculi (Hèrcules, heroi mitològic). Que té una força extraordinària. Uns braços herculis.
kafkià (Franz Kafka, escriptor txec). Angoixós, opressiu. Una situació kafkiana.
maquiavèl·lic (Nicolau Maquiavel, escriptor florentí). Sense escrúpols. Un polític maquiavèl·lic.
masoquista (Leopold von Sacher-Masoch, escriptor austríac). Que té un comportament sexual caracteritzat pel fet que gaudeix en veure's humiliat o maltractat. Un comportament masoquista.
mefistofèlic (Mefistòfil, personatge del Faust de Goethe). D'una perfídia diabòlica. Un projecte mefistofèlic.
narcisista (Narcís, personatge mitològic grec). Que es complau excessivament en les pròpies qualitats o obres. Una actitud narcisista.
pantagruèlic (Pantagruel, personatge d'una obra de Rabelais). S'aplica a una gana molt gran o a un àpat molt abundant. Un menjar pantagruèlic.
pírric (Pirros, rei de l'Epir). S'anomena "victòria pírrica" la que no aporta cap benefici.
platònic (Plató, filòsof grec). Merament ideal. Amor platònic.
quixotesc (Quixot, personatge novel·lesc). Aplicat a un home emportat per un ideal a emprendre accions temeràries, desproporcionades a les seves forces. Una actitud quixotesca.
rocambolesc (Rocambole, protagonista d'una sèrie de novel·les franceses). Dit d'una circumstància o un fet ple de peripècies extraordinàries i inversemblants. Una aventura rocambolesca.
sàdic (Marquès de Sade, autor francès de novel·les d'un erotisme cruel). Dit de la persona a la qual agrada fer sofrir o veure sofrir. Un comportament sàdic.
salomònic (Salomó, rei d'Israel). Que atorga la raó d'una manera imparcial a cada una de les parts enfrontades. Una sentència salomònica.
titànic (Tità, divinitat de la mitologia grega). Gegantí. Un esforç titànic.
veneri (Venus, deessa romana relacionada amb l'amor, la bellesa i la fertilitat). Que es transmet a través de l'acte sexual. Malalties venèries.
xovinista (Nicolas Chauvin, personatge històric condecorat a les guerres napoleòniques). Que demostra una admiració excessiva pel propi país associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països. Un discurs xovinista.

2. Substantius
A diferència dels adjectius que acabem de veure, que tenen més d'un significat, els substantius que incloc a continuació tenen un significat molt concret, que prové directament del nom de la persona que els ha originat. Per exemple: baquelita (Leo Baekeland, químic belga), boicot (Charles Cunningham Boycott, administrador irlandès), cicerone (Ciceró, escriptor llatí), filípica (Filip de Macedònia, per al·lusió als discursos de Demòstenes contra aquest rei), leotard (Jules Léotard, acròbata francès), nicotina (Jean Nicot, diplomàtic i escriptor francès), rebeca (de la jaqueta de punt que duia la protagonista de la pel·lícula Rebecca, d'Alfred Hitchcock), sandvitx (Jean Montagu, comte de Sandwich).

- Instruments o accions relacionats amb armes o violència
colt (Samuel Colt, coronel nord-americà), guillotina (Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès), kalashnikov (Mikhail Kalashnikov, dissenyador soviètic d'armes de foc), linxament (Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià), màuser (Wilhelm i Paul Mauser, armers alemanys), molotov (Vyacheslav Mikhailovich Molotov, polític soviètic), winchester (Oliver Fischer Winchester, home de negocis i polític nord-americà).

- Termes relacionats amb la física
ampere (André-Marie Ampère, físic francès), joule (James Prescott Joule, físic anglès), ohm (Georg Simon Ohm, físic alemany), volt (Alessandro Volta, físic italià), watt (James Watt, físic escocès).

De vegades un epònim es forma per la unió de dos noms propis, com és el cas de hermafrodita (Hermes i Afrodita). Un altre exemple de fusió de dos noms propis és estraperlo, derivat de Strauss i Perlowitz, promotors d'un joc de ruleta il·legal de marca "Stra-Perlo". L'estraperlo és el negoci il·legal de productes intervinguts per l'Estat i venuts a preus abusius.

Per acabar voldria fer esment d'un mot que va ser molt popular a Barcelona fa uns quants anys i que avui dia pràcticament ha desaparegut. Em refereixo a piquiponada, que deu el seu nom al senyor Joan Pich i Pon, que entre altres càrrecs va ser president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i alcalde d'aquesta ciutat (1935). Va ser acusat de fer estraperlo. Reben el nom de "piquiponades" els lapsus –reals o inventats– que havia tingut aquest prohom. A més de confondre "filatèlic" amb "sifilític" i "ous d'esturió" amb "ous de centurió", potser el lapsus més cèlebre es va produir en un discurs que va pronunciar des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, en què, després de rebre un guardó que havia desitjat durant molt de temps, va dir: "Per fi se m'ha ajusticiat."