Les paraules o locucions que es recullen en aquest article ja han estat admeses per l'Institut d'Estudis Catalans i, per tant,
no s'han d'escriure en cursiva. Podem comprovar també que aquestes locucions ja segueixen les regles d'accentuació gràfica del català.
àlter ego
Locució que significa "un altre jo", emprada per designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d'una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt.
currículum
Forma abreujada habitual de l'expressió llatina
curriculum vitae ("carrera de la vida").
dèficit
Del llatí deficit, 3a persona del present d'indicatiu del llatí
deficere ("mancar, no ser suficient").
delírium trèmens
"deliri tremolós". Psicosi tòxica associada gairebé sempre a l'alcoholisme crònic, causada per un augment de la dosi alcohòlica o per una privació brusca d'alcohol.
esnob
Aquest mot no prové del llatí sinó de l'anglès
snob. Significa "pegot" i, en argot estudiantil, "no universitari", "de baixa condició". En aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació llatina
s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles.
etcètera
De l'expressió llatina et
cetera ("i les coses restants").
factòtum
Del llatí
fac totum ("fes-ho tot"). Persona que exerceix en casa d'altri tots els ministeris o bé que ho fa tot ella en un afer, una empresa, etc.
hàbitat
Del llatí
habitat, 3a persona del present d'indicatiu del verb
habitare ("habitar"). Actualment pot significar la localització territorial de la població humana o el medi en què ordinàriament viu una planta o un animal.
ídem
"igual, la mateixa cosa".
ítem
"també, així mateix". És usat per introduir cadascun dels articles, els capítols, etc., en una escriptura, en una enumeració. Entre altres accepcions, vol dir també "element, part o unitat susceptible de quantificació de què es compon un test o un altre material psicotècnic".
júnior
"més jove", comparatiu del llatí
juvenis ("jove"). Dit de la més jove de dues persones que porten el mateix nom o, en la terminologia esportiva, dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d'edat entre 18 i 21 anys o de l'esportista que pertany a aquesta categoria.
òmnibus
Del llatí
omnibus ("per a tothom"). D'aquí sorgeix el sufixoide "bus", que, en combinació amb el prefix del compost "automòbil", dóna el mot "autobús".
quòrum
Expressió llatina "dels quals", genitiu plural del pronom relatiu
qui, quae, quod ("que"). Significa el mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid, o el nombre mínim de membres presents en una assemblea, un consell, una junta perquè els acords que s'hi prenen siguin vàlids.
referèndum
Del llatí
referendum, acusatiu del participi futur passiu de
referre ("reportar, referir").
rèquiem
De la frase llatina
Requiem aeternam dona eis, Domine ("Doneu-los, Senyor, el repòs etern"), amb què comença la missa de difunts; acusatiu de
requies ("repòs").
sènior
"més vell", comparatiu del llatí
senex,
senis ("vell"). Dit de la de més edat de dues persones que porten el mateix nom o, en la terminologia esportiva, dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d'edat superior a 21 anys o els de major consagració. S'aplica també a l'esportista que pertany a aquesta categoria.
súmmum
Del llatí,
summum, amb el mateix significat: "El grau més alt al qual arriba alguna cosa".
superàvit
Del llatí
superavit ("ha sobrat"), 3a persona singular del perfet indicatiu de
superare (''superar, sobrar"), per analogia amb "dèficit".
tedèum
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut, que comença amb els mots llatins Te Deum laudamus.
ultimàtum
Del llatí diplomàtic del segle XVIII, substantivació de
ultimatus, -a, -um, participi de
ultimare ("arribar a la fi"); sembla segur que al segle XV era usada a les cancelleries alemanyes l'expressió
ultimatum consilium ("última decisió"). Actualment indica les condicions definitives que un Estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa la ruptura de la negociació. Indica també una proposta, invitació, requeriment, etc., peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.
vademècum
Del llatí
vade mecum ("vés amb mi"). Un vademècum és un manual, un tractat breu, que conté les nocions elementals d'un art o d'una ciència.
verbigràcia
Del llatí
verbi gratia ("per causa de la paraula", és a dir, "per aclarir la paraula").
viceversa
Contracció de l'expressió llatina
vice versa (literalment "amb el torn girat"). Mot emprat en l'expressió "i viceversa", invertint l'ordre de dos termes, al contrari.
Dues curiositats finals:
- En català tenim una expressió popular que inclou dues partícules llatines, les conjuncions
et i
ut. Es tracta de la locució adverbial "amb tots els ets i uts", que significa "amb tots els detalls", "sense faltar-hi res".
- La paraula "Tibidabo" té l'origen en una frase del Nou Testament, la que pronuncia el dimoni quan tempta Jesús al cim d'una muntanya, afirmant que li donarà tot el que veu si Jesús es prostra davant seu i l'adora. Concretament li diu "et donaré", que en llatí és justament
tibi dabo (pronom personal datiu i primera persona singular del futur del verb
dare).
