Do, re, mi...

El monjo benedictí Guido d'Arezzo (segle XI) va ser el creador de la notació musical moderna. El nom de cada nota prové de la primera síl·laba dels set versos de l'himne de Sant Joan:

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.

Avui dia Ut ha estat generalment substituït per do, probablement inspirat per la paraula Dominus (Senyor).
L'escala musical diatònica consta, doncs, de set notes, cadascuna amb una denominació pròpia. Però aquestes denominacions poden tenir també altres significats en català. Els exposo a continuació, només com un simple divertiment lingüístic. 

do (primera nota de l'escala musical diatònica)
- Acte de donar; la cosa donada. Fer un do a algú.
- Qualitat natural. Do de gents, do de llengües…
- Forma fossilitzada en l'expressió "Déu n'hi do", procedent del verb "donar".

re (segona nota de l'escala musical diatònica)
- Variant de "res". No he entès re.
- Símbol químic del reni. S'escriu amb majúscula inicial: Re.

mi (tercera nota de l'escala musical diatònica)
- Forma corresponent al pronom de primera persona jo quan forma part d'un grup preposicional. Anaven amb mi.
- Dotzena lletra de l'alfabet grec (µ).

fa (quarta nota de l'escala musical diatònica)
- Tercera persona singular del verb "fer". Fa mal temps.

sol (cinquena nota de l'escala musical diatònica)
- Estel al voltant del qual gira la Terra. La llum del sol.
- Sense companyia, sense ningú més. Viu sol.
- Tercera persona singular del verb "soler". Sol anar-hi cada dia.
- Superfície del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. S'escriu amb accent greu: "sòl". Un sòl relliscós.

la (sisena nota de l'escala musical diatònica)
- Forma femenina singular de l'article definit. La seva mare. La unió fa la força.
- En registres informals, forma que s'anteposa als noms propis de dona. La Teresa, la Mercè Rodoreda.
- Acusatiu femení del pronom de tercera persona "ella". La veig cada dia. Dóna-me-la.
- Base buida que forma part d'algunes expressions: passar-se-la bé, vessar-la, cagar-la, dinyar-la, palmar-la, qui la fa la paga, la sap molt llarga, anar a la seva, fer la seva…
- Acompanyant una forma toponímica, significa "a la manera de": anar-se'n a la francesa, acomiadar-se a la madrilenya, macarrons a la bolonyesa…
- Element que forma part d'algunes locucions adverbials de manera: a la gatzoneta, a la babalà…
- Denominació vulgar pronominalitzada per "penis" o "titola": la té molt llarga, pelar-se-la, me la tallo, agafar-se-la amb paper de fumar…
- Símbol químic del lantani. S'escriu amb majúscula inicial: La.

si (setena nota de l'escala musical diatònica)
- Conjunció que introdueix una condició. Si estudies aprovaràs; si no, suspendràs.
- Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Està fora de si.
- Terme genèric per designar una cavitat o la part interna d'alguna cosa. El si frontal. El si matern. En el si de la comissió.
- Partícula que expressa una afirmació. S'escriu amb accent: Em va dir que sí. Li va donar el sí.
- Símbol químic del silici. S'escriu amb majúscula inicial: Si.

Avui em permeto la llicència d'acabar l'article amb la meva signatura musical.

Frases absurdes (6)

Totes les frases d'aquest article són del setembre del 2007, però em sembla que no han perdut actualitat. Com sempre, en faig un petit comentari al final, bé que en la majoria de vegades és absolutament innecessari.

(47) Els qui segueixen Vila-Matas hi trobaran el millor Vila-Matas de sempre (Màrius Serra, Catalunya Ràdio, 13.9.2007).
(48) Avui dia és molt difícil comprar una vivenda en propietat (Carme Chacón, Catalunya Ràdio, 19.9.2007).
(49) Serà difícil trobar una solució positiva (Jaume Roures, TV3, 20.9.2007).
(50) Els resultats [de les anàlisis de l'aigua] trigaran ben bé una mica a arribar (Núria Bacardit, TV3, 23.9.2007).
(51) El violador de la Vall d'Hebron ha estat acollit per una ONG no governamental (TV3, "El Club", 25.9.2007).
(52) La bona feina de les persones que cada dia són a l'aula [...] és impagable (Un director general del Departament d'Educació, "Avui", 25.9.2007).
(53) Rebem tantes trucades que la nostra centraleta treu literalment fum (Catalunya Ràdio, "L'ofici de viure", 27.9.2007).
(54) L'actitud del David el pot conduir a l'autosuïcidi (TV3, "El Club", 28.9.2007).
(55) Tenim països, com Alemanya, en els quals cada mes el govern dóna a les famílies 150 euros mensuals (Mar Jiménez, Avui, 30.9.2007).

A la frase (47) les formes "millor" i "sempre" són incompatibles.
És evident que, quan algú compra una cosa, passa a ser de la seva "propietat" (48).
Les solucions o són positives o no són solucions. Dit amb altres paraules: no hi ha "solucions negatives" (49).
La forma "ben bé" demana un termini temporal bastant més llarg que "una mica" (50).
Les lletres NG d'aquesta sigla signifiquen precisament "no governamental" (51).
A la frase (52) l'adjectiu "impagable" significa "de valor incalculable". Però en temps de crisi econòmica també és possible l'altre significat: "que no es pot pagar". És evident que el director general es referia a la primera accepció. Esperem no haver d'arribar mai a la segona.
L'adverbi "literalment" significa "al peu de la lletra, realment, efectivament". No crec que els de la centraleta s'haguessin vist obligats a fer servir un extintor (53).
"Autosuïcidi" és el paradigma d'un mot absurd (54).
És obvi que, si alguna una cosa es rep cada mes, es rep mensualment (55).

Català a l'atac!

Ara que s'acosta la Diada Nacional m'ha semblat oportú titular aquest article amb una expressió contundent: "Català a l'atac!". No es tracta, però, d'una proclama que vulgui incitar a l'ús de la força per recuperar les llibertats, sinó d'un simple i inofensiu palíndrom.



Un palíndrom és un mot o una frase que té el mateix significat llegit d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra.

El català, com totes les llengües, té també els seus palíndroms, com el que dóna títol a aquest article. Els palíndroms més curts en català són evidentment monosíl·labs, com "ara", "cuc", "nen", "pop", "sis"…

N'exposo uns quants exemples més, per ordre de llargada. Lògicament, a mesura que la frase es fa més llarga, el significat esdevé més absurd.

- Amor a Roma.
- Lúcid i ridícul.
- Arròs a la sorra.
- I ara calla, carai!
- Se n'és o no se n'és.
- L'aconselles? No cal.
- Senén té sis nens i set nenes.
- Meló verd, net i tendre volem.
- Allí la Serafina ni dina ni fa res a l'illa.
- A Milà, un avi romà, Lara, farà l'amor, i va nu. A Lima?
- Neva? No, detestat carterista! I dos bons esnobs odiats i retractats etè donaven.

Simplement com a curiositat, presento un parell d'exemples de quatre llengües properes:

Castellà
Dábale arroz a la zorra el abad.
Es Adán, ya ve, yo soy Eva y nada sé.

Francès
Et la marine va, papa, venir à Malte.
Ta belle porte s'use trop, elle bat.

Anglès
Golf? No sir, prefer prison flog.
No misses ordered roses, Simon.

Italià
Arca sacra
In Italia esso fece fosse ai Latini.