No fotis!

El verb "fotre" pot tenir diversos significats segons el context. Alguns lingüistes afirmen que això empobreix la llengua perquè substitueix altres verbs que ofereixen matisos més concrets, però també n'hi ha que pensen que aquest verb contribueix a l'anomenada "economia del llenguatge", és a dir, que si un sol mot acumula molts significats, el context ja dirà quin és el significat més adequat. Sigui com sigui, cal dir, d'entrada, que el verb "fotre" no pertany al llenguatge estàndard sinó al popular, col·loquial o vulgar.

"Fotre" prové del llatí futuere, que significa "fer el coit", "copular". Té el mateix origen que el verb castellà joder, tot i que no tenen la mateixa amplitud de significats. En castellà, joder, a més del significat que ja hem vist, vol dir també molestar, fastiguejar, destrossar, arruïnar... I també es fa servir com a interjecció: ¡Joder!, que més o menys vindria a ser l'equivalent del català "Collons!". Exemples clars d'aquest paral·lelisme són expressions com ¡No jodas! ("No fotis!") o ¿No te jode? ("No et fot?"). Actualment l'equivalent català de joder en el sentit de copular no és "fotre" sinó "follar", tot i que encara es manté en el seu equivalent vulgar: "fotre un clau".

El francès també inclou aquest verb en el seu vocabulari, amb significats equivalents als del català. Per exemple, avoir rien à foutre ("no tenir res a fer"), foutre une baffe ("donar una bufetada"), foutre le camp ("fotre el camp"), envoyer quelqu'un se faire foutre ("enviar algú a fer punyetes")...

El Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, no recull "fotre" però sí "fúmer", que defineix així: "Usat familiarment en substitució de fer i d'un gran nombre de verbs transitius." I hi afegeix uns quants exemples: Què fums aquí?, Li vaig fúmer un cop de puny, Fúmer el camp... "Fúmer" és un eufemisme per "fotre". Es considera menys vulgar. En el seu diccionari etimològic Joan Coromines afirma que "fúmer" és un "mot substitut, de caràcter eufemístic, per no escandalitzar tant el sentiment de gent més delicada o escrupolosa".

En català també disposem d'un altre verb, "cardar", que en sentit recte vol dir sotmetre una fibra tèxtil a l'acció de la carda, però que en sentit figurat, sobretot en algunes comarques, és sinònim de "fotre" en molts sentits (p. ex. M'he refredat i estic ben cardat. Aquesta nit he cardat amb el meu xicot. Quina fresca que carda...).

Per deixar constància del gran nombre de significats del verb "fotre" he intentat fer-ne una síntesi a partir de les definicions i dels exemples que ofereixen els tres grans diccionaris de referència: el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2), el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (DLC) i el Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll).

Usat com a transitiu, el verb "fotre" pot significar:
- Fer
No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot plegat. Què hi fots, aquí? En Joan fot de paleta. No sap què fotre dels diners. Aquesta terra fot bon blat.
- Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.
Li va fotre una puntada de peu. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap.
- Llençar
Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa...).
- Perjudicar, danyar
El que tu vols és fotre'm.
- Posar, col·locar, aplicar
A les fosques, m'he fotut els pantalons vells en lloc de posar-me els nous.
- Prendre, robar
M'han fotut la ràdio del cotxe.
- ...

En la forma pronominal, pot significar:
- Riure's, burlar-se
Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla.
- Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada
Si no t'agrada, et fots.
- Menjar-se, beure's
S'ha fotut dotze costelles i un litre de vi com aquell qui res! Li agradava tant que se n'ha fotut tres plats.
- Iniciar una acció
No et fotis a plorar, ara! Tot just em fotia a dormir, han trucat.
- Patir una experiència negativa, desagradable
En aquell lloc ens fotíem de gana (de fàstic, de son, de fred, d'avorriment...).
- Un fet, ésser indiferent a algú
Se me'n fot, d'aquest brètol.
- Caure algú
S'ha fotut de cap (de nassos, de lloros...). S'ha fotut escales avall.
- ...

També s'usa en expressions com:
- Fotre el camp: Anar-se'n, fugir.
- Fotre mà a algú: Tocar-lo libidinosament.
- No fotis!, no foteu!, no fotem!...: Expressió usada per indicar sorpresa o contrarietat.
- Fot-li: Expressió usada per animar a actuar sense miraments.

M'agrada acabar aquest article recordant una anècdota que vaig llegir ja fa temps al llibre Els altres catalans (1964), de Francesc Candel. Cito textualment:

"Ramon Folch i Camarasa m'explica aquest diàleg de pagesos, sentit en una estació del tren, en el qual aquest verb, emprat cinc vegades, substitueix cinc formes diferents:
- I els conills?
- Fotuts, noi. No se'm foten.
- Veiessis els meus, en canvi!
- Què els fots?
- Pastanaga.
- I s'ho foten?
- Ja ho crec.
- No fotis!"

De tots colors (2)

5.- Vermell / roig

Aquests dos mots semblen sinònims, però no ho són del tot. "Vermell" fa referència al color de la sang, mentre que "roig" es refereix més aviat a un vermell amb tendència a groc o a color d'argila. La realitat, però, és que l'ús popular no té en compte aquest matís, sinó que distribueix l'ús dels dos termes en funció del territori. Així, a grans trets, "vermell" és més propi de les illes Balears i de les comarques orientals de Catalunya, mentre que "roig" pertany més aviat a les comarques occidentals, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià.

A banda d'aquestes consideracions, el fet és que la llengua estàndard disposa de casos ja consolidats en què utilitza un dels dos termes. Per exemple:

- vermell: "semàfor vermell" (prohibició), "bandera vermella" (prohibició de banyar-se a la platja), "targeta vermella" (en alguns esports comporta l'expulsió del joc)... Aquest color també forma part d'algunes expressions verbals, com "tornar-se (o posar-se) vermell", per indicar que una persona s'enrogeix per vergonya, còlera o algun altre sentiment o emoció.

- roig: la "Creu Roja" (institució humanitària), la "mar Roja" (entre Àfrica i Àsia), el "planeta roig" (Mart)... "Roig" també ha estat assimilat a comunista, a esquerrà o pertanyent a un partit d'esquerra. La "bandera roja" és un emblema socialista i comunista associat particularment amb l'esquerra revolucionària. (Compareu aquest significat amb el de "bandera vermella" que hem vist abans.) En la guerra civil espanyola de 1936-1939, els "rojos" eren els que s'enfrontaven als exèrcits revoltats del general Franco, que s'autoanomenaven "nacionales". El comunicat (parte) que anunciava el final de la guerra deia: "Cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado." El terme "roig" també apareix com a segon element en mots compostos, com "pèl-roig", "cara-roig", "gola-roig", "pit-roig"... Amb referència a aquest color, vull fer esment d'una dita ben nostra: "Cel rogent, pluja o vent."

6.- Blau
Aquest color pot tenir denominacions que indiquen diverses tonalitats, com "blau cel", "blau marí", "blau elèctric"... En castellà i portuguès és anomenat azul; en italià, azzurro. En català aquesta denominació es conserva en el mot "atzur", que el diccionari defineix com un color blau celeste. Si mirem altres llengües, veiem que és blue en anglès, bleu en francès i blau en alemany, que és precisament d'on prové el nom en català.

El color blau també forma part d'algunes expressions populars, com "deixar blau algú" (deixar-lo astorat, esbalaït), "fer-la blava" (fer-la grossa, fer-la com un cove), "aquesta sí que és blava!" (això sí que és greu!). El blau és també la denominació que rep una taca d'un blau moradenc produïda per l'extravasació de la sang en el teixit subcutani, de resultes d'una contusió (p. ex. Ha caigut i s'ha fet un blau). En aquest sentit és sinònim de "morat". En castellà es coneix com a "cardenal".

El blau és el color més estrany en el regne vegetal i més estrany encara entre els productes alimentaris; potser les úniques excepcions són el "formatge blau", el "peix blau" i –curiosament– la "patata blava", que en francès s'anomena vitelotte i que els que hi entenen diuen que no és gaire bona.

La "bandera blava" és un distintiu que atorga anualment la Fundació Europea d'Educació Ambiental a les platges i que en certifica la qualitat ambiental. La denominació "sang blava" s'aplica popularment a les persones que pertanyen a la monarquia o a la noblesa. Els "cascos blaus" són els membres de les forces militars de l'ONU...

7.- Gris

A diferència del castellà, aquest mot emprat com a adjectiu té també forma femenina: "grisa". El gris és un color intermediari entre el blanc i el negre. Per exemple, "un vestit gris", "una corbata grisa", "cabells grisos"... Parlem també de "dia gris" com a sinònim de "dia núvol". Aquest color comporta generalment la idea de foscor, tristor, mediocritat... Una persona "grisa" és una persona mancada de brillantor, de relleu, no gens notable. Rep la denominació d'"eminència grisa" un conseller que, de manera poc ostensible, inspira les decisions d'un personatge, d'una corporació o d'un partit. S'anomena "substància grisa" o "matèria grisa" la massa nerviosa principal del cervell. Durant la dictadura franquista els policies eren anomenats popularment "els grisos" pel color de la seva indumentària.

8.- Rosa

Tradicionalment el color rosa s'ha identificat amb l'amor. ("Al rosa, l'amor s'hi posa".)

Per extensió, aquest color s'aplica també a les produccions escrites que tenen l'amor (o els seus succedanis) com a centre d'interès: "premsa rosa", "novel·la rosa"... L'expressió "veure-ho tot de color de rosa" significa veure-ho tot de manera plaent, sense cap mena de problema o aspecte negatiu.

La llengua disposa també de sufixos adjectivals que, a partir del substantiu, signifiquen "que tira a" o "tirant a". Per exemple:

-enc: grisenc, groguenc, negrenc, rogenc.
-ís: blavís, groguís.
-ós: blanquinós, blavós, groguinós, lilós, marronós, negrós.

De la mateixa manera, el sufix verbal -ejar indica "tirar a": blanquejar, blavejar, grisejar, groguejar, verdejar. El verb "blanquejar" té també el significat de legalitzar diner negre.

La gamma (o paleta) cromàtica disposa, a més, d'un gran ventall de noms. Per exemple: beix, bru, caqui, carmesí, carmí, castany, cian, crema, escarlata, fúcsia, glauc, granat, lila, magenta, malva, marengo, marró, morat, moreno o morè, musc, porpra, vermelló, violat, violeta...

Alguns noms de colors es refereixen al regne animal ("salmó", "sèpia"), al vegetal ("carabassa", "cirera", "panotxa", "taronja") o al mineral ("bronze", "coure", "maragda", "ocre", "turquesa").

En l'àmbit esportiu no és gens estrany anomenar els equips a partir del color o colors de la samarreta. Així, per exemple, "blaugrana" (Barça), "blanc-i-blau" (Espanyol), "groguet" (Vila-real). A vegades es fa referència al color d'un producte alimentari, com per exemple "merenga" (Real Madrid), o als colors d'un objecte domèstic, com "matalasser" (Atlético de Madrid). Aquest fet també es dóna en altres clubs europeus, com els reds (Manchester United), els blues (Chelsea) o els rossoneri (Milan).

Una de les possibilitats de la llengua és establir comparacions entre diversos elements. En el cas dels colors podem dir, per exemple:

- és blanc com la llet, com un glop de llet, com la neu, com un borralló de neu...

- és negre com el carbó, com la pega, com el sutge, com un pecat, com el quitrà...

- és groc com el safrà, com la cera, com un mort...

- és vermell com un pebrot, com la sang, com un tomàquet, com un indiot...

De petit em van fer aprendre que la bandera espanyola era rojigualda. Amb el temps vaig saber que volien dir vermella i groga. Simplement per curiositat he buscat aquest terme al diccionari de la Real Academia Española... i no hi consta (!).

Una nota final. Fa uns quants anys es va introduir en el lèxic comú el nom d'un color nou que tothom identificava clarament: el color butà, aplicat a diversos objectes i que té l'origen en el color característic de la bombona. No l'he sabut trobar en cap diccionari català.

De tots colors (1)

L'arc iris (o arc del cel, o arc de Sant Martí), que s'origina per la reflexió i la refracció dels raigs solars en les gotes de pluja, és format pels set colors de l'espectre solar: vermell (o roig), taronja (o ataronjat), groc, verd, blau, indi (o anyil) i violat. A més d'aquestes denominacions en disposem també d'altres per designar més elements de l'àmplia gamma cromàtica: blanc, negre, gris, rosa, marró, castany, fúcsia, etc.

Els colors també formen part de la nomenclatura d'accidents geogràfics (Mont Blanc, Montnegre, Cap Verd...), de poblacions (Montblanc, Mont-roig, Cap-roig, Aiguablava...), de cognoms (Blanc, Roig, Negre, Gris...), etc.

Els noms dels colors poden tenir significats diversos a partir de l'ús popular o de connotacions culturals. Alguns significats tenen una relació directa amb el color i d'altres no. Vegem-ne uns quants exemples:

1.- Blanc
El color blanc simbolitza la llum, la netedat, la puresa. És el color habitual dels vestits de núvia i també dels batejos i les comunions. Aquest color forma part d'algunes expressions verbals, com "quedar-se en blanc" (equivalent al llatinisme in albis), "ser el blanc de", "passar la nit en blanc", "donar carta blanca", "blanquejar diners". També el trobem com a adjectiu ("bandera blanca", "arma blanca", "marca blanca") i com a substantiu ("el blanc de l'ou", "el blanc de l'ull", "el tràfic de blanques", "tir al blanc").

També parlem d'"un xec en blanc", d'"una pàgina en blanc", quan no hi ha res escrit en el suport de paper. En tipografia, un "blanc" és un espai sense lletres en un escrit. En música, una "nota blanca" equival a la meitat d'una rodona o a dues negres. En literatura, un "vers blanc" és un vers d'una composició poètica que no té rima.

2.- Negre
Així com el color blanc té una connotació positiva, el negre la té negativa. El negre va unit a la mort, a la foscor, a les tenebres. La llengua recull molts exemples d'aquest caràcter negatiu: "bienni negre", "cinema negre", "diner negre", "humor negre", "màgia negra", "mercat negre", "novel·la negra", "ovella negra", "pesta negra"... Aquest color també apareix en algunes expressions verbals: "pagar en negre", "treballar com un negre", "veure-ho tot negre", "veure's negre per...".

El negre és el color característic per manifestar públicament el dolor per la mort d'un familiar. Abans els homes es posaven una cinta negra al barret o a la màniga de l'americana o un botó negre a la solapa. Al Japó, en canvi, el color que representa el dol no és el negre sinó el blanc.

En les arts marcials, el "cinturó negre" és la màxima categoria a què es pot arribar. En música, una "nota negra" equival a la meitat d'una blanca o a la quarta part d'una rodona. En literatura, "un negre" és la persona que fa treballs literaris per a un altre que davant el públic se'n presentarà com a autor.

En la nostra societat, dir "negre" a una persona que realment és de color negre s'interpreta sovint com una mostra de racisme o de xenofòbia. Es considera un insult. És per això que han sorgit eufemismes com "una persona de color" o "un moreno". A propòsit d'aquest darrer mot, la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, és anomenada popularment "la Moreneta", quan el color de la imatge és indefectiblement el negre. En aquest sentit, la Bíblia tampoc no ens hi ajuda gaire, quan en la versió llatina del Càntic dels Càntics, versicle 1:5, afirma: Nigra sum sed formosa ("Sóc negra però bonica").

Del llatí niger (negre) deriven també el verb "denigrar" o el substantiu "nigromància" (màgia negra). En grec, el color negre és mélanos; d'aquí mots com "melanina", "melanoma", "Melanèsia"...

3.- Groc

Generalment el color groc, en contraposició al verd i al vermell, indica precaució. En els semàfors és el color intermediari entre el verd (autorització) i el vermell (prohibició). A les platges, la bandera de color groc indica "bany amb precaució", mentre que el verd indica "bany lliure" i el vermell, "bany prohibit".

En l'àmbit esportiu, especialment en el futbol, la targeta groga és una amonestació prèvia a una targeta vermella (que comporta expulsió del joc). En l'àmbit periodístic es coneix com a "premsa groga" la premsa sensacionalista de baixa qualitat. En termes laborals, un "sindicat groc" és un sindicat controlat per la patronal i que té com a objectiu obstaculitzar l'acció reivindicativa dels sindicats obrers. En el món del teatre es diu que aquest color porta mala sort, ja que Molière duia una bata de color groc quan va morir després d'interpretar la seva obra El malalt imaginari.

4.- Verd
Aquest color té generalment connotacions positives. D'entrada, és el color de l'esperança, i també de la permissivitat ("semàfor verd", "bandera verda"). És també el color que han adoptat els moviments ecologistes. Diem que un fruit és "verd" quan no és madur o no prou madur. També s'aplica en contraposició a "sec", especialment als arbres, a la llenya, als llegums, etc. Aplicat a una persona, indica que encara no ha arribat a la maduresa. El color verd també apareix en àmbits tan insospitats com el sexual; per exemple, "un acudit verd" o "un vell verd".

(Continuarà el mes que ve)