Frases absurdes (12)

(101) Això ha passat fa tan sols molt poca estona ("Sport Club", Canal 33, 31.10.2009).
(102) La reunificació alemanya ha costat aproximadament uns 1,5 milions d'euros ("Trenta minuts", TV3, 8.11.2009).
(103) Es tracta d'un jugador que debuta per primera vegada (Radio Marca, 10.11.2009).
(104) Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys enrere (RAC1, 5.1.2010).
(105) S'han ultrapassat totes les previsions previstes ("TN Migdia", TV3, 17.1.2010).
(106) Això és molt sa per a la salut (Guille Milkyway, músic, RAC1, 15.2.2010).
(107) Aquest jugador té una tècnica molt perfecta (Mundo Deportivo, 22.2.2010).
(108) El màxim i únic responsable de l'eliminació sóc jo (Entrenador del Sevilla Fútbol Club, Diari esportiu, 17.3.2010).
(109) Hem abusat en excés de l'ús dels possessius (Sentit al Departament d'Ensenyament, 19.3.2010).
(110) El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar sobre els abusos comesos a l'aleshores cardenal Ratzinger a través de diverses cartes (Diari ADN, 26.3.2010).

(101) En aquesta frase hi ha una sèrie d'elements que signifiquen el mateix i que en aquest cas són redundants. El nucli significatiu és: "Això ha passat fa una estona". Per insistir que l'esdeveniment acaba de passar, ho podem remarcar amb l'expressió "molt poca". Però la inclusió de "tan sols" és excessiva, ja que no hi afegeix cap informació rellevant.

(102) Aquí també es produeix una redundància. Hi ha dos elements, "aproximadament" i "uns", que aporten la mateixa informació i, a més, són excloents. La frase correcta pot tenir dues solucions: "... ha costat aproximadament 1,5 milions d'euros", o bé: "... ha costat uns 1,5 milions d'euros".

(103) "Debutar" (del francès débuter) vol dir ‘començar a actuar en una determinada professió, en un càrrec, en un equip esportiu, en un escenari, etc'. I això només es pot fer una vegada. Dir que un jugador, una actriu, un cantant... "debuta per primera vegada" és tan absurd com dir que "debuta per segona o tercera vegada".

(104) Quan queda clar que un esdeveniment forma part del passat no cal especificar-ho introduint-hi l'adverbi "enrere". La forma correcta de la frase és, doncs: "Les províncies es van constituir fa més de cent cinquanta anys".

(105) Com en la frase anterior, en aquesta hi ha clarament un element sobrer, en aquest cas un adjectiu: "previstes". Per tant, "S'han ultrapassat totes les previsions".

(106) L'absurditat d'aquesta frase se soluciona fàcilment canviant "sa" per "bo": "Això és molt bo per a la salut."

(107) L'adjectiu "perfecte" no admet gradacions quantitatives. Així, no és adequat afirmar que una cosa no és gens perfecta o és poc perfecta o bastant perfecta o molt perfecta. Sí que admet, en canvi, modificadors modals, com "quasi" o "gairebé": "Té una tècnica quasi (o gairebé) perfecta."

(108) Si algú es declara el màxim responsable d'una acció vol dir que també hi estan implicades altres persones que tenen una responsabilitat menor. La frase s'espatlla quan s'hi introdueix l'adjectiu "únic", ja que contradiu l'afirmació anterior.

(109) A banda d'altres significats prou coneguts que aquí no vénen al cas, "abusar" vol dir ‘fer un ús excessiu'. En aquesta frase, doncs, l'expressió "en excés" hi és totalment sobrera.

(110) Una lectura ràpida d'aquesta frase ens podria fer pensar que la persona que va ser objecte dels abusos va ser el cardenal Ratzinger, sobretot per l'expressió "comesos a", però evidentment no és aquesta la interpretació correcta. Aquesta oració és un paradigma de la importància de l'ordre correcte dels elements de la frase per evitar ambigüitats. La notícia es podia haver redactat d'aquesta manera: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va alertar l'aleshores cardenal Ratzinger, a través de diverses cartes, sobre els abusos comesos", o millor encara: "El 1996, el bisbe de Milwaukee va escriure diverses cartes a l'aleshores cardenal Ratzinger en què l'alertava sobre els abusos comesos".

Bon estiu!

El fill del vent i del foc

La gramàtica històrica és la disciplina lingüística que estudia l'evolució d'una llengua des del seu origen fins a l'actualitat. La gramàtica històrica explica, per exemple, per què els mots llatins FILIUS, VENTUS i FOCUS han donat com a resultat "fill", "vent" i "foc" en català i "hijo", "viento" i "fuego" en castellà.

El català, el castellà, el gallec, el portuguès, el francès, l'occità, el retoromànic, el sard, l'italià i el romanès són llengües romàniques o neollatines, és a dir, llengües que provenen del llatí. Val a dir, però, que aquestes llengües no deriven del llatí clàssic o escrit (Ciceró, Virgili, Horaci, etc.) sinó de l'anomenat "llatí vulgar" o llatí parlat, del qual no hi ha, lògicament, gaires testimonis escrits. El dàlmata era també una llengua romànica, però es va extingir a finals del segle XIX, concretament el 10 de juny de 1898, data en què va morir l'últim parlant: un pastor. N'hi ha que prediuen que aquest és també el futur, no gaire llunyà, del català. Potser sí. Si depèn del PP, segur.

Amb referència al llatí, és evident que el castellà ha evolucionat més ràpidament que el català, el qual s'ha conservat més fidel a la llengua mare. En tenim proves, per exemple, en les vocals: mentre que el català ha mantingut en general les formes originals llatines, en castellà s'ha produït en alguns casos el que els filòlegs anomenen "diftongació espontània" (e > ie, o > ue), és a dir, un fenomen no motivat per raons fonètiques. També podem veure aquesta diferència evolutiva en les consonants: el català manté generalment la "f" inicial llatina (p. ex. FARINA > farina), mentre que el castellà l'ha convertida en una "h" (harina), actualment muda però antigament aspirada (jarina).

Podem comprovar tot això amb uns quants exemples, en què es comparen les solucions catalanes amb les castellanes:

Vocals

Tal com acabem de dir, el català acostuma a mantenir les formes vocàliques, amb unes lleus variacions, però en castellà es produeix en alguns casos una diftongació:

- e/ie
La "e" breu tònica llatina es manté en català i diftonga en "ie" en castellà: CAELUM > cel/cielo, CERTUS > cert/cierto, GELU > gel/hielo, MEL > mel/miel, MERDA > merda/mierda, TERRA > terra/tierra... Aquest fenomen també es dóna en les formes personals d'alguns verbs, com quiero, cierres, piensen...

- o/ue
La "o" breu tònica llatina es manté en català i diftonga en "ue" en castellà: BONUS > bo/bueno, CORPUS > cos/cuerpo, JOCUS > joc/juego, NOVUS > nou/nuevo, OVUM > ou/huevo, SOLIDUS > sou/sueldo... Igual que en el cas anterior, aquest fenomen també es produeix en les formes personals d'alguns verbs, com puedo, vuelas, sueñen...

Consonants

- f/h
Tal com hem vist suara, la "f" inicial llatina es manté en català, però en castellà esdevé "h" en molts casos. Així, FACERE > fer/hacer, FARINA > farina/harina, FORMICA > formiga/hormiga, FURNUS > forn/horno...

- l inicial
En general la "l" inicial llatina es palatalitza ("ll") en català i es manté en castellà. Per exemple: "llàgrima", "llei", "llengua", "llet", "lletra". "llom", "lluna"... Hi ha parlants que ho apliquen indegudament en alguns casos; així, són incorrectes formes com "llàmina", "llegítim", "llímit", "llògic"...

- ll/j
El grup llatí "li + vocal" ha esdevingut "ll" en català i "j" en castellà: ALIUM > all/ajo, CONSILIUM > consell/consejo, MELIOR > millor/mejor), PALIA > palla/paja...
Aquest fenomen també es produeix en el grup "c'l" del llatí: APICULA > APIC'LA > abella/abeja, AURICULA > AURIC'LA > orella/oreja, CUNICULUM > CUNIC'LU > conill/conejo, OCULUS > OC'LU > ull/ojo, OVICULA > OVIC'LA > ovella/oveja, SPECULUM > SPEC'LU > espill/espejo...

Mots cultes

Els "mots cultes", anomenats també "mots savis" o "cultismes", són els que, a diferència dels "mots patrimonials", no han seguit les regles evolutives normals de la llengua, sinó que provenen directament del llatí clàssic o del grec, entre altres llengües. Per exemple, "ocular" i "auricular" són adjectius manllevats directament al llatí; si haguessin seguit l'evolució normal haurien donat "ullar" i "orellar", respectivament.

El fenomen de palatalització ("ll") de la "l" inicial llatina no es dóna en els cultismes. Així, recuperant els exemples de més amunt, tenim, respectivament, "lacrimal", "legal", "lingüística", "lacti", "literal", "lumbar", "lunar"...

L'existència de cultismes origina sovint dubtes ortogràfics, ja que algunes vegades la grafia del mot culte no coincideix amb la del mot patrimonial. Ho podem veure, per exemple, en la parella "b/v" (llavi / labial, calb / calvície, hivern / hibernar) i també en la parella "l/l·l" (estelat / estel·lar). Però on es dóna més aquest fenomen és en la parella "o/u", que obliga sovint a trobar en el diccionari les formes correctes. Per exemple:

- món / mundial
- jove, joventut, jovenívol... / juvenil
- pèndol / pendular (adjectiu)
- joc, joguet, joguina, jogasser... / jugar, jugador, jugada, juganer...
- títol / titular (substantiu, adjectiu i verb), titulat, titulació, titularitat...
- cònsol, consolessa, consolat / consular (adjectiu). (No hem de confondre aquesta forma amb el verb "consolar": ‘alleujar la pena, el dolor...')

Acabo l'article amb quatre mots que sovint originen dubtes: "múscul", "muscle", "musclo" i "musle".
- "múscul": òrgan carnós contràctil que serveix per produir el moviment de les diferents parts del cos en l'home i en els animals (cast. músculo).
- "muscle": forma secundària per "espatlla", molt utilitzada en valencià (cast. hombro).
- "musclo": mol·lusc marí comestible, de conquilla bivalva de color negrós (cast. mejillón).
- "musle": castellanisme inacceptable per "cuixa" (cast. muslo).

Frases absurdes (11)

(92) Per tant, allà on aquestes condicions socials són menys òptimes és on cal posar-hi major esforç (Regidora del PSC de Sant Cugat, Diari de Sant Cugat, 10.9.2009).
(93) Els metges de família estan totalment al costat d'intentar agilitzar, quan sigui possible, l'agilització de les baixes (Consellera de Salut, RAC1, 18.9.2009).
(94) Un home mata la seva dona i després se suïcida a Vila-seca (Avui digital, 5.9.2009).
(95) Un home mata la seva dona i després se suïcida a Alacant (Avui digital, 5.9.2009).
(96) Un exfundador de l'"Elefant Blau" es presenta a les eleccions (e-Notícies, 8.10.2009).
(97) "El que passa és que tu la sobreprotegeixes massa" (Ventdelplà, TV3, 20.10.2009).
(98) Com acostuma a ser costum, aquesta persona arriba tard (Jordi Basté, RAC1, 20.10.2009).
(99) Màrius Carol és l'autor que treu més llibres al mercat per minut quadrat (Jordi Basté, RAC1, 26.10.2009).
(100) Seydou Keita signa el seu primer i únic hat-trick (Diari gratuït Gol, 26.10.2009).

(92) L'adjectiu superlatiu "òptim" no admet modificadors quantitatius. Així, per exemple, no podem dir que una cosa és "molt òptima", "poc òptima" o que és "més òptima" que una altra. La forma correcta de la frase seria, per exemple: "Per tant, allà on aquestes condicions socials són pitjors (o menys favorables) és on cal..."

(93) Les baixes es poden "agilitzar" (o "agilitar"). El que no es pot fer és "agilitzar l'agilització" de les baixes.

(94) Cadascú és ben lliure de suïcidar-se on cregui més convenient. Aquest home va triar Vila-seca. Lògicament la frase correcta seria: "Un home mata la seva dona a Vila-seca i després se suïcida."

(95) Curiosament, el mateix dia i al mateix diari hi ha una notícia gairebé calcada, però en aquest cas l'home no es va decidir per Vila-seca sinó per Alacant. La forma correcta és la mateixa que la de la frase anterior.

(96) Una persona pot ser "ex" en moltes circumstàncies de la vida, com "exmarit", "examant", "excapellà", "exprofessora", "exalumne", "exjugador", "exfumadora"... En tots aquests exemples el prefix "ex" significa "deixar de ser" i s'aplica a fets, càrrecs, circumstàncies, etc., que en un moment determinat poden canviar. Així, una persona pot deixar de ser marit, amant, capellà, professor, alumne, jugador, fumador, etc. Però aquest prefix no és aplicable a situacions que no són circumstancials sinó inherents a la persona. Per tant, no és correcte dir "expare", "exmare", exfill", "exfilla", "exfundador"... Ni tampoc "exassassí" o "exviolador". En aquesta frase, un fundador de l'"Elefant Blau" (o d'un banc, una associació, un club...) ho serà sempre mentre visqui.

(97) "Sobreprotegir" vol dir "protegir en excés". Per tant, l'adverbi "massa" hi és sobrer. La frase té dues possibilitats correctes: "tu la sobreprotegeixes" o bé "tu la protegeixes massa".

(98) Aquesta frase és un bon exemple de redundància, és a dir, d'una acumulació d'elements lingüístics equivalents que no són estrictament necessaris per a la recepció o la interpretació correctes d'un missatge. Això es pot salvar amb les formes "com ja és costum", "com acostuma a passar", "com ja és habitual"..., o millor encara: "Aquesta persona sempre arriba tard".

(99) L'expressió "minut quadrat" és una unió contra natura entre temps i espai. Qui va pronunciar aquesta frase potser volia ressaltar que Màrius Carol és un autor molt prolífic, un dels que publica més llibres, però la hipèrbole (exageració) se li va barrejar amb la mesura espacial "metre quadrat". A propòsit d'aquesta frase, és interessant analitzar l'expressió "esfera quadrada" aplicada a un rellotge. Segurament és perquè l'"esfera", que per definició és rodona, ha estès el seu significat a tota mena de rellotges de polsera, encara que sigui oposat al seu sentit original.

(100) Seydou Keita és un jugador del Barça que en un moment determinat va fer tres gols en un partit. D'això en diuen fer un "hat-trick". El diari afirmava que és el primer que va fer, però com que hi afegeix l'adjectiu "únic" vol dir que mai no en podrà fer cap més.