A l'octubre del 1906 es va celebrar a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. En aquella època Pompeu Fabra, de 38 anys, vivia a Bilbao, ja que el 1902 va obtenir per oposició una càtedra de química a l'escola d'enginyers de la ciutat basca. Per formació acadèmica Pompeu Fabra era, doncs, un químic i no un filòleg, però la història el reconeix justament com "el seny ordenador de la llengua catalana". Els seus anys d'estada a Bilbao li van servir també per aprofundir en la seva veritable vocació: la filologia. Pompeu Fabra va presentar al Congrés del 1906 una comunicació sobre "Qüestions d'ortografia catalana", una de les quals es referia a la lletra h. Fabra es manifestava partidari de suprimir del tot aquesta lletra, malgrat que sovint anés en contra de l'etimologia (HOMO, ome; HERBA, erba; HIVERNU, ivern…). No feia gaires anys que ho havia aconseguit la llengua italiana (uomo, erba, orizzontale, emisferio…) i al segle XV ja ho havia propugnat, sense èxit, l'insigne gramàtic castellà Antonio de Nebrija.
La proposta de suprimir la lletra h ja havia sorgit uns quants anys abans, concretament el 1890, amb l'inici de l'anomenada "campanya lingüística de l'Avenç", en què Pompeu Fabra i alguns companys seus defensaven des d'aquesta revista algunes reformes ortogràfiques, entre les quals la supressió de la h.
Fabra va viure a Bilbao fins al 1912. Aquell any, gràcies a la intervenció del president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, es va crear a Barcelona una càtedra de llengua catalana i van cridar Pompeu Fabra per ocupar-la.
El 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques, inspirades -i probablement redactades- per Pompeu Fabra. Malgrat la defensa aferrissada que va fer el 1906 de la supressió de la lletra h, en aquestes normes Fabra tampoc no va aconseguir el seu propòsit. Els antics companys de la revista "L'Avenç" el van deixar sol en aquesta aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada