(56) L'increment de públic al Pavelló de la Penya ha sigut cap a dalt (President del DKV Joventut, Catalunya Ràdio, 8.10.2007).
(57) L'anglès és molt fluix. Aquí tenim un nivell molt mínim (Un professor, Avui, 10.10.2007).
(58) En alguns països la lluita per la supervivència és el pa de cada dia (Xavier Solà, Catalunya Ràdio, 28.10.2007).
(59) És una situació supersurrealista (Sentit al Departament d'Educació, 30.10.2007).
(60) Va intervenir evitant que no arribés la pilota al jugador (Barça TV, 30.10.2007).
(61) El cadàver corresponia a un home d'uns 49 anys (TV3, "La zona fosca", 30.10.2007).
(62) El temps farà un canvi de 360 graus (Francesc Mauri, Catalunya Ràdio, 20.11.2007).
(63) El 55% dels pares tenen feina per arribar a final de mes (Júlia Otero, TV3, "No em ratllis!", 21.11.2007).
(64) Després de l'incendi a l'hospital, tots els malalts estan bé de salut (Gerent de l'Hospital de Can Ruti, Catalunya Ràdio, 13.12.2007).
A la frase (56) és evident que un increment no pot ser mai negatiu, és a dir, sempre ha de ser "cap a dalt".
"Mínim" és un adjectiu en grau superlatiu que, com a tal, no admet modificadors quantitatius. Així, no podem dir "poc mínim" o "bastant mínim". La forma correcta en aquest cas seria "molt baix" o "baixíssim" o "molt pobre"... (57).
De vegades diem o escrivim frases que inclouen expressions d'ús habitual però que poden esdevenir totalment inadequades en el context en què apareixen. És el cas de (58), en què es parla de "la lluita per la supervivència" i, per tant, de la fam. En aquesta frase és totalment improcedent i fins i tot ofensiu fer servir una expressió com "el pa de cada dia".
L'adjectiu "surrealista" prové del francès surréaliste, que inclou el prefix sur. Contràriament a una interpretació bastant estesa, aquest prefix no significa "sota" sinó "sobre", de manera que el moviment surrealista, anomenat també "superrealista" o "suprarealista", no es refereix a una idea d'inferioritat sinó de superioritat. És per això que la frase (59) designa pròpiament una situació que està "doblement" per damunt de la realitat.
Malgrat el que es pugui deduir d'una lectura ràpida de la frase (60), el que diu realment és que la pilota va arribar al jugador.
Si ens referim a l'edat d'una persona desconeguda, acostumem a arrodonir entorn del número 0 o del número 5. És curiós que a la frase (61) algú s'atreveixi a precisar que la persona tenia"uns 49 anys".
Quan fem mitja volta o quan volem significar que una situació ha canviat del tot, afirmem que s'ha produït un gir de 180 graus (º). Si el gir és de 360º vol dir que hem fet una volta sencera i que tornem a estar en el punt inicial. En el cas de (62), tot fa pensar que es referia a un canvi de 180º.
A (63) tornem a veure una mostra de frase ambigua. És una frase que admet dues interpretacions, però que en aquest cas són diametralment oposades. En català, l'expressió "tenir feina" pot significar tant que la persona està ocupada laboralment i que, per tant, potser no té gaires problemes econòmics, com justament el contrari: que té dificultats per arribar a final de mes. Pel context de la frase hem de deduir que aquí la interpretació correcta és la segona.
La frase (64) ens dóna la solució per reduir la despesa sanitària i millorar la qualitat de vida: cremar tots els hospitals.
Home, dins l’administració sí que ens trobem en situacions supersurealistes: els nostres increments de sou de cara l’any vinent. Segur que, com en la resta de treballadors, el nostre “increment” serà positiu? Potser és que no tenim cap defensa que intervingui evitant que no ens arribin els diners. Més aviat deu ser que els qui ens haurien d’ajudar, no tenen feina per arribar a final de mes. I és que el grau d’entusiame, ara mateix entre els funcionaris, és molt mínim i caldria fer moltes voltes de 360 per animar el “cotarrín”. Potser ens caldria cremar tots els bancs a veure si sanegem l’economia del país. Això sí, esperem no topar amb el periodista que s’atreveix a precisar l’edat del cadàver, jo el veig una mica sospitós…!
ResponElimina