Hem perdut l'oremus (i 2)

Avui presento unes quantes expressions més de temàtica religiosa que estan "en perill d'extinció".

(7) net com una patena
La patena és un plat d'or, d'argent o de metall daurat amb què es cobreix el calze i en què es posa l'hòstia durant la missa. Indica també la safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules. Atès que, segons la religió catòlica, a les hòsties o a les partícules hi ha el cos de Crist, la patena s'havia de mantenir molt neta, i d'aquí l'expressió popular. L'equivalent en castellà és "limpio como los chorros del oro".

(8) perdre l'oremus
Oremus és una forma verbal llatina que significa "preguem", usada pel capellà per convidar a l'oració. "Perdre l'oremus" equival a desorientar-se o perdre la noció d'allò que cal fer. Vull recordar que Hem perdut l'oremus és el títol que Salvador Alsius va donar al seu llibre i que m'ha servit de base per a aquests articles.

(9) plorar com una Magdalena
Segons els evangelis, Maria Magdalena era una dona pecadora que es va penedir plorant abundosament damunt els peus de Jesús. El sentit de l'expressió és, doncs, prou evident, però aprofito per incloure una curiosa anècdota que relata el mateix Salvador Alsius en el pròleg del seu llibre. Cito textualment: "[La professora] va demanar als alumnes si sabien què volia dir allò de plorar com una Magdalena. Immediatament es van aixecar un munt de braços. 'A veure, tu, digues.' I el nen interpel·lat va dir, amb tota convicció, que la frase al·ludia al fet que sucaves una magdalena a la llet i regalimava. Tots els altres que havien presumit de saber la resposta correcta van apuntar-se a aquesta interpretació."

(10) ser més vell que Matusalem
Segons la Bíblia (Gènesi 5:27), Matusalem va morir a l'edat de 969 anys i passa per ser l'home que ha viscut més temps de tota la humanitat. D'aquí ve la dita "ser més vell que Matusalem" o "tenir més anys que Matusalem". La Bíblia (Gènesi 5:3-5) també afirma que Adam va viure 930 anys i que va tenir un fill als 130 anys. Evidentment, davant la impossibilitat física d'assolir una longevitat o una paternitat tan espectaculars, s'han generat diverses hipòtesis, una de les quals és que en aquella època el temps es comptava per cicles lunars o bé per dies. Una altra interpretació, potser més plausible, és que l'edat d'una persona es calculava en funció de les seves possessions.

(11) tenir més paciència que Job
Job és un personatge bíblic que, com a resultat d'una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la seva fe, va ser sotmès a una sèrie de proves (un foc que ve del cel cau sobre els ramats i els pastors i els deixa carbonitzats, tres bandes de caldeus li roben els camells, una ventada esfondra la casa i mata tots els seus fills, li surt una úlcera maligna que l'afecta de cap a peus). Job suporta totes aquestes proves sense maleir Déu. Com a reconeixement per la seva paciència, al final Déu li restitueix amb escreix tots els béns.

(12) vendre's per un plat de llenties
La Bíblia (Gènesi 25:21-34) narra la història d'Esaú i Jacob, germans bessons, fills del patriarca Isaac. El primer a néixer va ser Esaú i després va sortir Jacob, que "agafava amb la mà el taló del seu germà". El fill primogènit, Esaú, era caçador i es veu que generalment tenia molta gana. Jacob, en canvi, feia una vida més casolana i cuinava força bé. Un dia que Esaú va arribar a casa molt afamat, Jacob li va oferir de comprar-li el dret de primogenitura a canvi d'un plat de llenties que havia acabat de fer. Esaú hi va accedir. D'aquí ve l'expressió "vendre's per un plat de llenties", és a dir, preferir béns materials a canvi de renunciar a honra i drets.

(Avui dia la ciència genètica afirma que, en el cas de bessons, el més gran no és el primer que neix sinó l'últim. Si en aquella època ho haguessin sabut, Jacob hauria estat el primogènit i no li hauria calgut obtenir el dret de primogenitura a canvi d'un plat de llenties.)

Un apunt final. Com a anècdota o acudit s'explica que una persona va entrar en una botiga d'imatgeria i va preguntar si tenien crucifixos de la marca "INRI". Evidentment, és prou conegut que la inscripció INRI al capdamunt d'un crucifix és l'acrònim de "Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum" (Jesús de Natzaret Rei dels Jueus), inscripció que Ponç Pilat va fer posar a la creu de Jesús. D'aquí ve l'expressió popular "per a més inri", que vol dir "per a més afront o escarn".

En fi, que Déu hi faci més que nosaltres.

Hem perdut l'oremus (1)

L'any 1998 el periodista Salvador Alsius va escriure un llibre que duia un títol molt significatiu: Hem perdut l'oremus. A partir del títol es pot deduir quin és el propòsit de l'autor: posar de manifest la pèrdua progressiva de la terminologia relacionada amb la temàtica religiosa. Les conseqüències d'aquesta pèrdua es detecten no solament en la incomprensió d'una part important de la fraseologia popular, sinó també en la incomprensió d'una gran quantitat d'obres literàries, musicals o pictòriques.

La llista d'expressions col·loquials amb referències religioses pot arribar a ser molt llarga. He decidit escurçar-la molt i posar-hi només una dotzena d'exemples, acompanyats d'un petit comentari. Avui exposo només les sis primeres expressions; el mes vinent hi haurà les restants.

(1) acabar com el rosari de l'aurora
El rosari de l'aurora és el rosari que hom resa col·lectivament a la sortida del sol tot recorrent els carrers d'una població. L'expressió popular indica que una cosa s'acaba amb baralles. Alguna vegada he vist escrita la paraula "aurora" amb majúscula, com si es tractés del rosari d'una tal senyora Aurora.

(2) anar d'Herodes a Pilat
Anar d'un lloc a l'altre repetidament i infructuosament. Fa referència a l'episodi evangèlic en què Herodes i Pilat es van anar passant Jesús de l'un a l'altre perquè cap dels dos no el volia jutjar. Finalment Pilat el va enviar a Herodes i es va rentar les mans per indicar que se'n desentenia del tot. D'aquí ve també l'expressió rentar-se'n les mans com Pilat, quan es defuig una responsabilitat. La popularització de la frase ha modificat la seva pronunciació i en alguns casos també la podem sentir com "anar de rodes a pilats".

(3) benjamí
Benjamí era el nom del fill més petit dels dotze que va tenir Jacob. En el llenguatge popular designa el fill més petit i generalment el predilecte.

(4) decisió salomònica
Salomó va ser un rei d'Israel admirat per la seva bondat i la seva saviesa. És coneguda la història de les dues dones que reclamaven ser la mare d'un nen. La decisió de Salomó, proposant que el nen fos partit per la meitat, li va fer descobrir la mare veritable. Per això una decisió salomònica (o un judici salomònic) és la que atorga la raó d'una manera imparcial a cadascuna de les parts enfrontades.

(5) esquinçar-se les vestidures
Segons relaten els evangelis, Caifàs, summe sacerdot d'Israel, es va esquinçar les vestidures per mostrar la indignació en sentir que Jesús es proclamava fill de Déu. L'expressió esquinçar-se les vestidures es fa servir per indicar que algú s'escandalitza pel que un altre diu o fa.

(6) fer Pasqua abans de Rams
El diumenge de Rams, en què es commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem, rebut amb branques d'olivera, té lloc just una setmana abans del diumenge de Pasqua, en què es commemora la resurrecció de Jesús. L'expressió fer Pasqua abans de Rams indica una inversió il·lògica d'una seqüència temporal i s'utilitza col·loquialment per indicar que algú espera un fill abans de casar-se.

Frases absurdes (4)

Algunes de les frases que mostro avui no són pròpiament absurdes sinó més aviat ambigües. Són, doncs, frases que poden tenir més d'una interpretació. Excepte les tres primeres, les restants tenen aquesta característica. No cal dir que en aquests casos la interpretació és lliure i depèn, generalment, de la perspicàcia o del sentit de l'humor del lector (o lectora).

(29) T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir.
(30) Va viatjar personalment a Madrid.
(31) Ho vaig veure amb els meus propis ulls.
(32) Es venen pisos sense entrada.
(33) Els avions cauen perquè volen.
(34) Va intentar suïcidar-se dues vegades.
(35) No acaba de ploure.
(36) Se m'ha espatllat l'aparell reproductor.
(37) És una dona impenetrable.

La frase (29) significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho vull repetir".

Quan algú viatja ho fa ell mateix en persona. De fet, la presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge, pel motiu que sigui, era realment important i requeria la presència d'aquella persona (30).

Aquest fenomen de reforç del significat es dóna també a la frase (31). Quan algú veu alguna cosa, pot dir simplement "ho veig". És evident que ho veu amb els ulls, però pot reforçar aquesta expressió amb "els meus ulls" o, més encara, "amb els meus propis ulls", sense que aquests nous elements intensificadors en modifiquin el significat bàsic.

En els anuncis d'ofertes immobiliàries de fa uns quants anys era habitual l'expressió: "Pisos sense entrada" (32). Tothom n'entenia el significat, però algú amb sentit de l'humor podria preguntar: "I per on s'hi entra?"

Dec la frase (33) al gran corrector Bartomeu Bardagí, amb qui vaig tenir el privilegi de treballar uns quants anys a la Gran Enciclopèdia Catalana. La gràcia d'aquesta frase està a jugar amb els dos significats de la forma "volen".

Podem analitzar la frase (34) de dues maneres diferents. Una primera anàlisi, la més lògica, consisteix a preguntar: "Quantes vegades ho va intentar?". La resposta és: "Dues vegades". Però hi ha una segona anàlisi, possible però absurda, que consisteix a preguntar: "Què va intentar?". En aquest cas la resposta seria: "Suïcidar-se dues vegades". Evidentment, això no ho aconseguirà mai ningú per més intents que faci.

La frase (35) admet també dues possibilitats d'interpretació. Quan pronunciem aquesta frase, què volem dir exactament? Que fa molta estona que plou o que en aquests moments encara no plou?

Les frases (36) i (37) tenen el seu petit punt de malícia, que de tant en tant també va bé. A (36) la interpretació més habitual es refereix a l'àmbit de l'electrònica, però també es podria referir a l'àmbit anatòmic. Passa el mateix a (37), en què l'adjectiu es pot referir tant a la psicologia com a la fisiologia. I no en parlem més.

Aquesta és l'última tramesa de frases no datades. A partir de la tramesa següent, és a dir, a partir de la frase (38), hi consignaré les referències de la persona, del lloc i de la data en què vaig sentir o llegir cada frase.