Hem perdut l'oremus (i 2)

Avui presento unes quantes expressions més de temàtica religiosa que estan "en perill d'extinció".

(7) net com una patena
La patena és un plat d'or, d'argent o de metall daurat amb què es cobreix el calze i en què es posa l'hòstia durant la missa. Indica també la safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules. Atès que, segons la religió catòlica, a les hòsties o a les partícules hi ha el cos de Crist, la patena s'havia de mantenir molt neta, i d'aquí l'expressió popular. L'equivalent en castellà és "limpio como los chorros del oro".

(8) perdre l'oremus
Oremus és una forma verbal llatina que significa "preguem", usada pel capellà per convidar a l'oració. "Perdre l'oremus" equival a desorientar-se o perdre la noció d'allò que cal fer. Vull recordar que Hem perdut l'oremus és el títol que Salvador Alsius va donar al seu llibre i que m'ha servit de base per a aquests articles.

(9) plorar com una Magdalena
Segons els evangelis, Maria Magdalena era una dona pecadora que es va penedir plorant abundosament damunt els peus de Jesús. El sentit de l'expressió és, doncs, prou evident, però aprofito per incloure una curiosa anècdota que relata el mateix Salvador Alsius en el pròleg del seu llibre. Cito textualment: "[La professora] va demanar als alumnes si sabien què volia dir allò de plorar com una Magdalena. Immediatament es van aixecar un munt de braços. 'A veure, tu, digues.' I el nen interpel·lat va dir, amb tota convicció, que la frase al·ludia al fet que sucaves una magdalena a la llet i regalimava. Tots els altres que havien presumit de saber la resposta correcta van apuntar-se a aquesta interpretació."

(10) ser més vell que Matusalem
Segons la Bíblia (Gènesi 5:27), Matusalem va morir a l'edat de 969 anys i passa per ser l'home que ha viscut més temps de tota la humanitat. D'aquí ve la dita "ser més vell que Matusalem" o "tenir més anys que Matusalem". La Bíblia (Gènesi 5:3-5) també afirma que Adam va viure 930 anys i que va tenir un fill als 130 anys. Evidentment, davant la impossibilitat física d'assolir una longevitat o una paternitat tan espectaculars, s'han generat diverses hipòtesis, una de les quals és que en aquella època el temps es comptava per cicles lunars o bé per dies. Una altra interpretació, potser més plausible, és que l'edat d'una persona es calculava en funció de les seves possessions.

(11) tenir més paciència que Job
Job és un personatge bíblic que, com a resultat d'una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la seva fe, va ser sotmès a una sèrie de proves (un foc que ve del cel cau sobre els ramats i els pastors i els deixa carbonitzats, tres bandes de caldeus li roben els camells, una ventada esfondra la casa i mata tots els seus fills, li surt una úlcera maligna que l'afecta de cap a peus). Job suporta totes aquestes proves sense maleir Déu. Com a reconeixement per la seva paciència, al final Déu li restitueix amb escreix tots els béns.

(12) vendre's per un plat de llenties
La Bíblia (Gènesi 25:21-34) narra la història d'Esaú i Jacob, germans bessons, fills del patriarca Isaac. El primer a néixer va ser Esaú i després va sortir Jacob, que "agafava amb la mà el taló del seu germà". El fill primogènit, Esaú, era caçador i es veu que generalment tenia molta gana. Jacob, en canvi, feia una vida més casolana i cuinava força bé. Un dia que Esaú va arribar a casa molt afamat, Jacob li va oferir de comprar-li el dret de primogenitura a canvi d'un plat de llenties que havia acabat de fer. Esaú hi va accedir. D'aquí ve l'expressió "vendre's per un plat de llenties", és a dir, preferir béns materials a canvi de renunciar a honra i drets.

(Avui dia la ciència genètica afirma que, en el cas de bessons, el més gran no és el primer que neix sinó l'últim. Si en aquella època ho haguessin sabut, Jacob hauria estat el primogènit i no li hauria calgut obtenir el dret de primogenitura a canvi d'un plat de llenties.)

Un apunt final. Com a anècdota o acudit s'explica que una persona va entrar en una botiga d'imatgeria i va preguntar si tenien crucifixos de la marca "INRI". Evidentment, és prou conegut que la inscripció INRI al capdamunt d'un crucifix és l'acrònim de "Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum" (Jesús de Natzaret Rei dels Jueus), inscripció que Ponç Pilat va fer posar a la creu de Jesús. D'aquí ve l'expressió popular "per a més inri", que vol dir "per a més afront o escarn".

En fi, que Déu hi faci més que nosaltres.