Aquestes expressions, però, no tenen una equivalència exacta entre les dues llengües. Tan ridícula seria l'expressió en castellà "te estimo" com en català "et vull" o "t'amo".
Tal com passa en altres àmbits de la vida (per exemple en els insults), em sembla que els catalans tampoc no anem gaire sobrats de recursos a l'hora de manifestar verbalment la nostra estimació (diguem-ne "amor") cap a una persona. El castellà, en canvi, disposa d'una sèrie de mots com "cariño", "cielo", "cielito", "corazón", "tesoro", "amorcito", "encanto", "muñeca"…, potser provinents en algun cas de les sèries televisives sud-americanes. Com a simple divertiment, intento fer-ne la traducció literal: "afecte", "cel", "celet", "cor", "tresor", "amoret", "encant", "nina"… Convindreu amb mi que tot plegat resulta absolutament ridícul.
A banda dels mots que manifesten clarament un sentiment d'amor, n'hi ha d'altres que tenen una utilització més prosaica i que fins i tot poden servir com a reclam comercial. Recordem allò de "Vine al mercat, xato" o "Vine al mercat, reina".
D'un temps ençà es van estenent cada vegada més els mots "carinyet" i "carinyeta", diminutius catalanitzats que provenen de la forma castellana "cariño". És evident que són barbarismes, però mig beneïts per sufixos catalans. Ara bé, en el llenguatge col·loquial no em sembla censurable fer servir les formes "carinyo", "carinyet" o "carinyeta", que amb el temps podrien acompanyar mots d'origen castellà com "guapo, guapa" o "maco, maca", avui dia ja admesos per l'Institut d'Estudis Catalans.
Ja he remarcat al començament que la manera més natural i habitual de manifestar el sentiment d'amor cap a una persona és dir-li "t'estimo", però el verb "estimar" té altres accepcions, tan allunyades com "determinar el preu o el valor d'una cosa" o bé "acceptar un jutge una demanda". L'accepció més habitual remet al verb "amar", però l'exemple que en aquest cas en dóna el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana és realment abominable: "És lletja, però ell l'estima".
El verb "estimar", com la majoria de verbs, admet complements circumstancials que en precisen o amplien el significat. L'adverbi "molt", per exemple, afegeix un cert grau d'intensitat al significat del verb: "Menja molt", "Corre molt", "M'interessa molt"… Però jo diria que en el cas del verb "estimar" aquest adverbi actua, paradoxalment, en el sentit contrari: no intensifica el significat del verb sinó que l'atenua. Comparem aquestes dues frases: "És que jo t'estimo" i "És que jo t'estimo molt". Em sembla que l'expressió amorosa és més contundent a la primera frase que a la segona.
En català tenim també l'expressió "estimar-se més", que significa "preferir". Per exemple, "què t'estimes més, una pilota o una bicicleta?". Aquesta forma no té traducció literal al castellà.
Em vull referir finalment als anomenats piropos, mot que, per cert, prové del grec pyrós, foc. És evident que aquest terme, castellanisme flagrant, no pertany pròpiament a la temàtica amorosa, però hi té una certa relació. En català fem servir en aquest cas expressions més mel·líflues o inofensives, com "floreta", "amoretes", "galanteria"… Per exemple: "Li agrada de tirar floretes a les dones (o als homes)". Aquest costum, bastant estès cap als anys seixanta i setanta del segle passat, sobretot en el sector de la construcció, pràcticament ja ha desaparegut. Afortunadament.
M'agrada acabar l'article amb Joan Manuel Serrat:
"Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys.
Bon dia. M'ha agradat molt aquest post.
ResponEliminaSempre he tingut un dubte. En castellà hi ha una diferència considerable entre: "querer a alguien" i "amar a alguien".
Quan ho dius en castellà, no hi ha dubte, tothom sap apreciar la diferència.
Què o com poder diferenciar aquests dos verbs en català per a que dennotin un grau d'estimació diferent?
Estimada la demanda d’escriure un comentari al teu blog, et vull dir que he començat amb molt de carinyo la lectura: això d’obrir-lo i llegir “T’estimo carinyo!”, sempre s’agraeix, siguis lletja o no (millor no entrar en detalls); però també és cert que al cap de poques línies m’he sentit absolutament ridícula. Sí, xato, jo sóc de les que dic “nineta” a les meves filles amb tota l’estimació del món. Ja ho veus, tots tenim menudències discutibles… I per dir-te’n una altra –de menudència-, sóc de les que preferiria que no haguessin desaparegut les “floretes” que et tiraven els “paletes”. Què hi ha millor que escoltar, a primera hora del matí, que algú et diu: “¡Ahora me entero yo de que los monumentos andan!” I el millor és que també t’ho diuen, siguis lletja o no! Què vols que et digui rei, i és que jo m’és m’estimo una frase com aquesta que escoltar: “Hola, rateta meva”. Res, maco, que penso que el millor seria fer una proposta metodològica per a l’estimació del valor d’aquest article teu.
ResponElimina(…)
Ei, Josep, sàpigues que tot això que he escrit és brooooma, però no sabia com sortir-me’n per fer un comentari on apareguessin, si no totes, sí algunes de les accepcions que ens has ensenyat aquesta vegada. I no vull acabar sense dir-te que t’estimo (amb un “molt” molt intensificador, i de bon rotllo, eh?), i que plagiaré una mica el teu final, no amb en Joan Manuel sinó amb en Lluís:
“T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...”
I millor ho deixem aquí…
Amb molt de carinyo,
Lali
Simplement meravellosa
ResponEliminaAmor paticular de Lluis Llach
http://www.youtube.com/watch?v=LsIBN644npQ&feature=related
Resposta a anònim.
ResponEliminaEfectivament, en castellà els verbs "amar" i "querer" tenen intensitats diferents, però es fan servir sobretot en funció del destinatari. Jo diria que el verb "amar" és més freqüent entre una parella d'enamorats, mentre que el verb "querer" -sense excloure aquest cas- es fa servir generalment en les relacions familiars o d'amistat. No m'imagino un pare o una mare dient al seu fill "Te amo", sinó que l'expressió més normal en aquest cas és "Te quiero".
En català disposem dels verbs "amar" i "estimar", però no hi ha diferència d'intensitat entre ells. Els diccionaris els donen com a sinònims, tot i que fan preferent el verb "amar". Això no obstant, avui dia l'expressió més habitual i quasi exclusiva de manifestar el sentiment amorós en català és "t'estimo".