La categoria gramatical de nombre (singular, plural) acostuma a tenir el mateix comportament en català i en castellà, però hi ha excepcions significatives, sobretot perquè en alguns casos el castellà tendeix a pluralitzar mots o expressions que en català, i en altres llengües romàniques, es mantenen en singular. Un exemple paradigmàtic d'aquest fenomen és la forma de salutació "bon dia" (o "bona tarda" o "bona nit"), característica que comparteix amb el francès, el portuguès o l'italià. En tots aquests casos el castellà fa servir el plural: "buenos días", "buenas tardes", "buenas noches".
Alguns lingüistes castellans sostenen que aquestes expressions en plural responen a la voluntat que la persona o les persones saludades tinguin un bon dia (una bona tarda o una bona nit) no solament avui sinó en els dies posteriors. Fins i tot hi ha un lingüista que afirma que el plural "buenos días" es deriva del fet que "los hispanos somos más generosos y, por tanto, un solo día nos parece poco". Aquesta interpretació podria ser plausible si no fos que hi ha prou exemples que demostren que el castellà tendeix "naturalment" a la pluralització. Vegem-ne uns quants.
En català diem "el paraigua", "el parabrisa", "el gratacel", "el rentavaixella", "mal de queixal", "Blancaneu", "màquina llevaneu"…, mentre que el castellà diu "el paraguas", "el parabrisas", "el rascacielos", "el lavavajillas", "dolor de muelas", "Blancanieves", "máquina quitanieves"…
Els rètols d'algunes botigues també mostren aquest fenomen. Per exemple, una botiga de "fruita i verdura" ("frutas y verduras") o de "peix i marisc" ("pescados y mariscos").
La paraula "cel" també n'és un bon exemple. Els qui encara recordem el parenostre que vam aprendre de petits diem "Pare nostre que esteu en el cel…". Però també el vam aprendre en castellà: "Padre nuestro que estás en los cielos…".
Val a dir que també hi ha alguns casos en què el català pluralitza i el castellà no. Per exemple, "les postres" ("el postre"), "els diners" ("el dinero") o "els cabells" ("el pelo").
Un exemple de plural incorrecte, que per una vegada no és degut a la influència del castellà, és el mot "Rambles". Una rambla és un areny, especialment per on corren les aigües pluvials formant rierada, i per extensió vol dir també el passeig fet al llit d'una antiga riera. La Rambla de Barcelona és, doncs, un únic carrer -i per a alguns un carrer únic-, que va des de la plaça de Catalunya fins al moll. Per motius purament administratius i per facilitar el repartiment postal, el carrer es va dividir en cinc sectors: rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, dels Caputxins i de Santa Mònica. El nom del carrer, però, és singular: la Rambla.
I arribem finalment al mot que dóna títol a aquest article: "Nadal". D'uns quants anys ençà comencem a sentir la forma plural "Nadals". Per exemple en frases com "On passareu els Nadals?", "Què fareu aquests Nadals?"… En castellà sembla que es pot dir tant "Feliz Navidad" com "Felices Navidades". En aquesta època de l'any la publicitat ens bombardeja amb anuncis que ens diuen "Vuelve a casa por Navidad" i també ens recomana que "En estas Navidades turrón de chocolate; en esta Navidad, turrón de Suchard", cançó que combina totes dues formes. En català, la forma plural només és bona quan es refereix a més d'un Nadal, com en l'exemple "Hem passat molts nadals junts".
Aquesta influència del castellà s'ha traduït també erròniament en algunes expressions típiques d'aquestes festes, com "la Nit Bona" ("la Nochebuena") i "la Nit Vella" ("la Nochevieja"), arraconant les expressions tradicionals de "la Nit de Nadal" i "la Nit de Cap d'Any".
No és estrany tampoc sentir durant les festes nadalenques l'expressió castellana "Felices Pascuas". No sé d'on prové aquesta expressió, però cal recordar que a Catalunya només hi ha dues pasqües, que no coincideixen precisament amb les festes de Nadal: la Pasqua de Resurrecció (o Pasqua florida o primera Pasqua) i la Pasqua de Pentecosta (o Pasqua granada o segona Pasqua).
Bon Nadal a tothom!
Primera felicitació de Bon Nadal per a tu. I gràcies per compartir la teva saviesa amb nosaltres.
ResponEliminaPerò senyor Milà ! On ha vist el rètol "frutas y verduras" ? Que no sap que aquí per posar un rètol com aquest et poden posar una multa? Ens vol fer creure que vivim en un règim de llibertats? (perdó, volia dir llibertat, en singular ...)
ResponEliminaHi ha una nadala popular que té uns versos que diuen: "que són festes d'alegria, Pasqües santes de Nadal."
ResponEliminaEl dicionari Labernia(1865) diu a la tercera accepció de Pasqua: /pl. Las festas de Nadal fins Reys.
Podem concloure que dir "Bones Pàsqües" és un arcaisme i no una incorrecció?
Certament, la forma “pasqües” ja apareix al diccionari de Pere Labèrnia en el sentit de “les festes de Nadal fins a Reis”. Hi consta també, amb el mateix significat, al diccionari Fabra, a l’Alcover-Moll i al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Curiosament, la Gran Enciclopèdia Catalana, que és molt fidel a la doctrina fabriana, no recull aquesta accepció, ni a l’enciclopèdia ni al diccionari.
ResponEliminaHe consultat també el diccionari de la RAE, que, després de referir-se a les festes jueva (sortida d’Egipte) i catòlica (resurrecció de Jesús), defineix el mot “Pascua” com “Cada una de las solemnidades del nacimiento de Cristo, del reconocimiento y adoración de los Reyes Magos y de la venida del Espíritu Santo sobre el Colegio Apostólico (accepció 3) i en plural “Tiempo desde la Natividad de Nuestro Señor Jesucristo hasta el día de Reyes inclusive” (accepció 4).
Alguns lingüistes opinen que la paraula “Pasqua” s’identifica sovint amb la idea de “solemnitat” (especialment en castellà i italià), de manera que, per extensió, es pot aplicar a altres festes, com el Nadal (Pascua de la Natividad) o l’Epifania (Pascua de Epifanía). En l’àmbil castrense, el dia 6 de gener celebren el que en diuen Pascua militar. En alguns indrets de França també s’anomena “Pâques” la primera comunió, sigui quina sigui l’època en què es faci.
La conclusió –provisional– que en trec és que les expressions “Felices pasqües” o “Bones pasqües” o “Santes pasqües”, referides a les festes de Nadal, són d’origen forà i avui dia totalment obsoletes.